7. L’alimentació
Menjaven dos o tres cops al dia al
voltant d’una petita taula. Utilitzaven
les mans.
Classes pobres: pa amb cebes.
Classes riques: pa, carn, fruita i
cervesa.
També era habitual menjar aviram i
peix.
Taula parada
Cereals habituals: civada, espelta
8. Cura personal
Família de Nikare
Família Akhenaton
Família Inhirkha
12. Importància del més enllà
Els egipcis creien en una vida després de la mort.
Aquesta la consideraven més important que la
vida terrenal.
Dedicaven molts esforços en vida per assegurar-
se una eternitat agradable al més enllà.
Quan el cos moria, l’ànima o Ka passava al món
d'ultratomba acompanyat del cos i nom del difunt.
Procés de Momificació
Recordatori Egipte. Situació al nord est d’Àfrica , limits i riu Nil.
Recordatori Egipte. Situació al nord est d’Àfrica , limits i riu Nil.
La família era similar a la nostra: unitat bàsica formada per pares i fills però normalment eren nombroses. També podien viure a la casa avis, tiets, cosins,... El cap de família s’ocupava de tots ells i tots eren útils a la seva manera. Normalment les parelles es casaven joves i tenien molts fills. Els fills eren molt desitjats per els seus pares. El naixement d’un fill suposava molta alegria. - La majoria de matrimonis es basaven en l’amor i respecte. Majoria de representacions abraçats. Explicació fotografies: Nan Seneb – Sacerdot a Saqqara que va viure fa més de 4000 anys. Sennefer – Alcalde de Tebes i cap d’inspecció del gra en temps d’Amenhotep II (1428-1397).
- Les nenes eren tan desitjades i estimades com els nens. Era possible adoptar criatures. Explicació fotografies: Akhenatón – Faraó que va viure fa 3350 anys (1351-1334a C) -Mersuankh – Noble de Saqqara que va viure fa més de 4000 anys. Ukh-hotep – Cap del sacerdots de deesa Hathor en temps del faraó Sesostris III (1872 – 1853 aC). Va viure fa 3850 anys.
De camperols i artesans . Sense comoditats i agrupades en pobles. Murs d’adob (fang i palla). Mobiliari senzill. El nens dormien al terra sobre estores. Terrassa superior on es reunien al vespre. Poblat més famós: Deir el Medina. De egipcis rics Vivien en mansions confortables amb jardins i estancs. Decoració de les parets amb colors vius. Normalment a les cases hi havia un petit altar amb un deu domèstic al que adoraven cada dia. Per exemple, el deu Bes fou molt popular durant l’Imperi Nou. Animals domèstics : ocells, mones, gossos, gats.
Els homes anaven amb faldellí de lli i les dones amb túniques de lli clares. També va haver-hi modes depenent de l’època. Normalment els nens/es anaven despullats. Utilitzaven robes per el fred o ocasions especials. Portaven collarets amb amulets (Ull de Horus, figuretes de Bastet,...) Fins als 10 anys, portaven cabell rapat i trena de cabell al costat dret (trena de la juventut) Explicació fotografies. Nikare - Inhirkha -
Els nens i nenes del Antic Egipte utilitzaven multitud de joguines. Les joguines preferides eren els animals de fusta amb colors vius i parts mòbils com cavalls, lleons, hipopòtams i cocodrils. Exemple: lleó de fusta conservat al Museu Britànic de Londres. La fusta era escassa i també es feien joguets amb materials més comuns com argila i fang. Els nens egipcis també jugaven a pilota! Es fabricaven amb papir, canya, fibra vegetal, cuir,... Un altre joguina habitual eren les nines de fusta o fang amb el cos en forma d'espàtula, petits braços i el cabell fet amb tires de fang. Algunes tenien braços i cames articulades. Per els egipcis tenien gran valor i per això les col·locaven a la tomba del nen perquè acompanyessin al difunt en el Més Enllà. Els nens més pobres també jugaven. Una joguina senzilla es la baldufa que feien girar amb els dits i una corda al seu voltant. També petites armes, aros, cubs, mobles per nines. També trobem pintures on apareixen nens i nenes jugant al aire lliure, fent jocs gimnàstics, lluita o danses.
Fills/es de camperols i artesans . - Generalment no anaven a l’escola. - Els nens aprenien l’ofici del seu pare. Les nenes aprenien les tasques de casa amb la seva mare. També aprenien música i dansa. Fills/es del faraó i funcionaris. - Accés a l’escola dels temples o tutors. Aprenien matemàtiques i escriptura jeroglífica des de 5 o 6 anys. - Els nens aprenien l’escriptura amb el seu mestre i a través de fer moltes còpies. - Aquest exercicis no es feien en papir doncs era material molt car i normalment les seves llibretes eren ostraques. - Podien ocupar alts càrrecs: escribes, sacerdots, arquitectes, metges, jutges, militars,…
El Llibre dels Morts es divideix en 3 parts: Preparació del difunt per el viatge al Més Enllà: trasllat del sarcòfag a la tomba, torna a la vida els seus sentits i enterrament. Un cop al Més Enllà, el difunt havia de passar una sèrie de proves per entrar al regne d’Osiris: Travessar un llac en el mon de les tenebres en barca del deu Re, enfrontar-se a animals perillosos com cocodrils i especialment la serp Apofis. Confessió negativa del difunt a la sala del judici, on negava haver fet accions dolentes. Pesatge del cor vers la ploma. Passada la prova podia anar al paradís egipci. Representació corresponent al capítol CXXV del Llibre dels Morts. Hunefer acompanyat de deu Anubis que el porta a la sala de la Justícia. Pesatge del cor. Observeu monstre Ammit, cap de cocodril, cos de lleó i quarters de hipopòtam. Hunefer passa la prova i Horus l’acompanya a veure al deu Osiris.
1 sola llengua i 3 tipus d’escriptura: jeroglífica, hieràtica i la demòtica. Jeroglífica en monuments de pedra mentre les altres dues s’utilitzaven per escriure en papir. Eren una simplificació del jeroglífic.
Eines d’un escriba
Sentit de lectura.-Lectura es comença en la direcció que miren persones o animals.
-Signes jeroglífics n’hi han que representen un so però ni ha que representen 2 o 3 sons. Exemples. - Alfabet representat es el més avançat. Anteriorment havien menys lletres. Sentit de lectura.-Lectura es comença en la direcció que miren persones o animals. Farem com si fossin a l’escola d’escribes. Repartiment del papir i del alfabet. Explicació del material. Problema de la lletra “e”. Fer un exemple.