Modul 1 tema 1 el mètode científic

13/04/2011

Bioestadística i Metodologia Bioestadística i Metodologia
Mòdul I, Capítol 1: El mètode científic Mòdul I, Capítol 1: El mètode científic

Introducció a la investigació
quantitativa i qualitativa
1.- El mètode científic
• Capítol 1: El Mètode Científic: Causalitat i Validesa
– El Mètode científic experimental
– Fisioteràpia Basada en l’Evidència
– Etapes del procés de investigació
– Variabilitat a la pràctica clínica: concepte i implicacions de la variabilitat
Dr. Sánchez Aldeguer – Validesa de la investigació epidemiològica: avaluació de les proves de
diagnòstic
– Inferència causal: criteris de causalitat


“La Fisioteràpia és una professió sanitària basada "La Fisioteràpia efectiva es aquella que es centra
en la ciència que emfatitza l’ús de l’enfocament en les persones, enfocada a la prevenció, segura
físic en la promoció, el manteniment i la i tècnicament experta, basada en la millor
restauració del benestar físic, psicològic i social evidència disponible, i dirigida eficientment“
dels individus i té en compte les variacions
individuals en l’estat de salut.“ (Center for Evidence Based Physiotherapy)
European Physiotherapy Benchmark Statement, 2001
http://www.physio-europe.org/


introducción El ciclo de la metodología científica
• El ciclo de la investigación en ciencias médicas. • Identificación del problema
• Formulación de hipótesis
• Estudio de sus elementos e instrumentos • Diseño del estudio
• Observación
• Análisis de los datos
• Conclusiones

1

13/04/2011


Estudio de sus elementos y Fases de elaboración del trabajo
instrumentos científica
• Fases de elaboración del trabajo • Elección de tema
• Localización de los fondos
• Recopilación y estudio de las fuentes
• Elaboración del proyecto
• Guión Básico
• Método y técnica de trabajo
• Interpretación de los datos
• Publicación del trabajo


Fases de elaboración del trabajo Fases de elaboración del trabajo
científica científica
• Elección de tema • Localización de los fondos
– subjetivo – Bibliográficos
– objetivo • Biblioteca
• Internet
– Historias Clínicas


• Recopilación y estudio de las fuentes • Elaboración del proyecto:Utilidad
– Ficha Bibliográfica Demostrar que somos capaces de hacer el trabajo.
– Ficha de contenido Para mostrarlo a los demás en busca de ayuda para encontrar
material o entender el contenido.
Para buscar ayudas económicas.

2

13/04/2011


• Elaboración del proyecto: Partes • Elaboración del proyecto: Partes
– Tema del trabajo – - Material a nivel bibliográfico y Hª Clínica...
– Autores ( nombre, apellidos, dirección, ciudad, código postal y – - Método ( la forma en que vamos a hacer el trabajo)
teléfono) – - Recursos en horas dedicadas y material
– Justificación del tema – - Cronología.
– Objetivos generales y específicos ( en infinitivo) – - Descripción del Proyecto


• Guión Básico • Método y técnica de trabajo
– Constatar objetivos Deductivo: Cuando a partir del conocimiento de un tema explicamos
diferentes teorias bibliográficas estudiadas.
– Verificar material
Inductivo: Cuando a partir de los datos observados o de experimentos
realizados por nosotros hacemos proposiciones explicativas e
inicianos hipótesis de trabajo.

Las técnicas pueden ser experimentales, estadísticas y documentales.


Fases de elaboración del trabajo
Mètode
científica
• Interpretación de los datos • Mètode
– Investigación propia – Un conjunt de passos que pretén protegir-nos de la
– Trabajos publicados subjectivitat en el coneixement:
• "Conjunt de passos fixats prèviament per una disciplina per tal
• Publicación del trabajo d’assolir coneixements vàlids mitjançant instruments fiables”
– Libro, revista, Póster, Conferencia... • “Seqüència estàndard per a formular i respondre a una
pregunta”
• “Pauta que permet als investigadors anar des del punt A fins al
punt B amb la confiança d’obtenir un coneixement vàlid”

3

13/04/2011


Mètode científic Mètode científic
• Història: • Història:
– Època moderna – Època moderna
• Precursors del mètode científic : • René Descartes, Discurs del Mètode: Les regles lògiques no són
– Leonardo da Vinci, Copèrnic, Kepler, Galileu empraven regles prou útils
metòdiques i sistemàtiques en les seves recerques – precepte de l’evidència (dubte metòdic): no admetre res com a
– Galileu separà: vertader, si no hi ha evidència que ho sigui
– precepte de l’anàlisi: Dividir les dificultats en parts més petites, per a
Fe, Tradició, solucionar-les millor.
Autoritat Coneixement – precepte de la síntesis: ordenar els pensaments, i resoldre primer les
qüestions més senzilles
científic
– precepte de control: fer sempre revisions àmplies per tal d’estar segurs
de no haver omès res


Mètodes científics: classificació Enfocament científic
Mètodes
científics • Mètode empíric – analític:
– Observació científica
Mètode • El primer mètode emprat pels científics, segueix essent emprat
Mètode lògic empíric -
analític • Permet conèixer la realitat mitjançant la percepció sensorial
directa dels objectes i dels processos

M. Lògic M. Lògic M. Observació M.
– Mesura
Analogia M. Mesura
deductiu inductiu científica Experimental
– Experimental

Raonament
Extrapolació Interpolació
per analogia


Enfocament científic Enfocament científic
• Mètode empíric – analític: • Mètode empíric – analític:
– Observació científica – Observació científica
– Mesura – Mesura
• Amb l’objectiu d’obtenir informació numèrica d’una propietat – Experimental
o qualitat de l’objecte, procés o fenomen • El més complex i eficaç dels mètodes empírics, pot considerar-
• Es comparen magnituds mesurables conegudes. se com un mètode a part
• Assigna valors numèrics a propietats de l’objecte, i relacions • L’investigador intervé sobre l’objecte d’estudi, modificant-lo
per a avaluar-les i representar-les a través de procediments directament o indirecta per tal de crear les condicions
estadístics necessàries que permetin revelar les seves característiques
– Experimental fonamentals i les seves relacions essencials

4

13/04/2011


Mètode científic
• Pilars fonamentals:
– Reproductibilitat: capacitat de repetir un determinat
experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona
• imprescindible la comunicació i la publicitat dels resultats
– Falsabilitat (refutabilitat): tota proposició científica ha 1.- El mètode científic
de ser susceptible de ser falsejada 1. EL MÈTODE CIENTÍFIC
• Implica que es puguin dissenyar experiments que, en el cas de
donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesis EXPERIMENTAL


El mètode científic experimental El mètode científic experimental
Fases: Estudis
Noves idees descriptius • Observació, descripció i mesura
per dissenyar Observació Formulació – Propi de l’Epidemiologia descriptiva
nous estudis i mesura d’hipòtesis
– Mitjançant estudis descriptius (Observació i mesura)
– Sospitar la influència d’un factor en la malaltia:
• Reunir dades, observació simple
Emissió d’una Verificació Estudis analítics: • Separar i rebutjar els aspectes no essencials
llei general d’hipòtesis Observacionals /
Experimentals

Resolució
d’hipòtesis


• Formulació d’hipòtesis • Verificació d’hipòtesis
– Hipòtesis: generalització provisional que descriu el què – És un pas clau, l’inici real del mètode científic
s’ha observat d’una manera senzilla – Disseny d’estudis epidemiològics amb grups de
– Procés d’imaginació, no formal, sense mètode comparació
– Es pot fer mitjançant:
• Epidemiologia analítica
– Estudis clínics analítics observacionals
• Epidemiologia avaluativa
– Estudis clínics experimentals

5

13/04/2011


• Resolució d’hipòtesis • Emissió d’una llei general
– Determinar l’associació estadística que provarà si la – Si la hipòtesi surt reforçada
hipòtesi és certa
– Jutjar si l’associació és:
• Casual: per atzar o per existència de biaixos o confusions
• Relació causa – efecte


Creences
(superstició, religió,revelació)
En què es pot basar la Ciència?
Vidències

Evidències Tradicions
1.- El mètode científic (proves)
Experiències
1.2. FISIOTERÀPIA BASADA EN personals

L’EVIDÈNCIA


MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA
(Medicina Basada en les Proves)
EL PLURAL D’“ANÈCDOTA” NO ÉS “DADES”
• 1830 (França), bases filosòfiques: Pierre Charles Alexandre Louis:
“Médicine d’Observation”.
>1 anècdotes ≠ dades fiables – Els metges no han de basar les seves conductes davant la
malaltia exclusivament en la seva experiència personal, doncs és
procliu a l’especulació, sinó que ho han de fer en funció de les
revelacions experimentals que mostraran els efectes en termes
quantificables.

6

13/04/2011


MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA
(Medicina Basada en les Proves) (Medicina Basada en les Proves)

• 1992: Universitat McMaster crea: Evidence Based Medicine
• 1980s: McMaster Medical School (Hamilton, Ontario,
Working Group
Canada) creen el terme Evidence Based Medicine
– Evidence-Based Medicine Working Group. Evidence based
– Archibald Cochrane, David L. Sackett, Lain Chalmers, R. Brian medicine. A new approach to teaching the practice of medicine.
Hynes, Gordon H Guyatt, Peter Tugwell; metges assistencials, JAMA 1992; 268: 2.920-2.925.
estudien Epidemiologia • 1993 – 2000: Users' Guides to the Medical Literature
(Journal of the American Medical Association)


Exercici professional Basat en l’Evidència
• Etapes del mètode:
(Medicina Basada en les Proves)
– Identificar el problema
» (convertir la incertesa en preguntes concretes)
– Localitzar la millor evidència en la literatura científica
• L’ús conscient, explícit i racional de la millor evidència » (cerca bibliogràfica)
disponible per a prendre decisions sobre la cura de – Lectura crítica dels articles recopilats
» (avaluar la validesa, interpretar els resultats i determinar l’aplicabilitat a
pacients individuals, tant en la pràctica clínica com en el cada pacient)
desenvolupament de polítiques i programes de Salut – Aplicar els resultats a la pràctica clínica
» a través de protocols o guies de pràctica clínica basats en l’evidència
Pública (elaborats ad hoc o adaptats)
Sackett et al, 1996 – Avaluar els resultats i contrastar-los amb els de referència


Exercici professional Basat en l’Evidència Exercici professional Basat en l’Evidència

• Per tant, l’avaluació de l’eficàcia de les • L’exercici professional basat en l’evidència
intervencions terapèutiques es realitzarà sempre a requereix la integració de:
través d’assaigs clínics controlats i aleatoritzats (si – L’experiència clínica pràctica i
és possible èticament i econòmica) – El coneixement científic bàsic anterior (en ciències de la
salut i en Salut Pública), amb
– La millor evidència procedent de la recerca sistemàtica

7

13/04/2011




• L’avaluació dels estudis i l’elaboració dels
Metaanàlisis i revisions crítiques de la literatura els
realitzen o supervisen els Centres Cochrane de tot
el món


MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA



• Espectre d’evidència, per ordre de fiabilitat:
1. Estudis fiables, clínics i epidemiològics en subjectes
+

humans i poblacions
Fiabilitat

2. Consens d’experts basats en observacions
històriques i experiència en poblacions humanes
3. Conclusions de la recerca científica bàsica
–

extrapolada als humans

8

13/04/2011


• Espectre d’evidència dels estudis clínics i • Nivells de qualitat de l’evidència científica
epidemiològics, per ordre de fiabilitat: Grau de
recomanació
1. Meta-anàlisis (revisions sistemàtiques de múltiples A Hi ha adequada evidència científica per a recomanar l’adopció de la
+

estudis d’intervenció vàlids) tecnologia
Fiabilitat

B Existeix certa evidència científica per a recomanar l’adopció de la
2. Un o més assaigs controlats randomitzats o altres
tecnologia
estudis d’intervenció C Hi ha una insuficient evidència científica; per tant, la decisió
3. Revisions sistemàtiques de múltiples estudis o d’adoptar la tecnologia s’ha de basar en altres criteris
–

D Hi ha una certa evidència científica per a recomanar la no adopció
avaluacions observacionals vàlids de la teconologia
4. Un o més estudis o avaluacions observacionals E Hi ha una adequada evidència científica per a recomanar la no
adopció de la tecnologia


Fisioteràpia Basada en l’Evidència Fisioteràpia Basada en l’Evidència
• Fisioteràpia Basada en l’Evidència • Fisioteràpia Basada en l’Evidència
• Cal aplicar els mètodes de la Medicina Basada en • Dificultats trobades pels fisioterapeutes:
l’Evidència a la Fisioteràpia • Temps requerit per a romandre actualitzat
• Dificultat per accedir a bases de dades d’evidència
• Dificultat d’accés a revistes especialitzades
• Manca de capacitació personal en la cerca i avaluació de
la recerca d’evidències

Iles R, Davidson M. Evidence based practice: a survey of physiotherapists' current practice.
Physiother Res Int. 2006 Jun;11(2):93-103.


• El fisioterapeuta pot intervenir en una temàtica
sanitària molt diversa, basant-se en l’evidència ja
existent:
• Malaltia de la neurona motora
• Dolor muscular, articular o lligamentós d’orígens
diversos
• Post-AVC
• Post-mastectomia
• Post-fractura

9

13/04/2011


• CEBP (Center for Evidence Based Physiotherapy)
– Escola de Fisioteràpia de la Universitat de Sydney
(Austràlia)
– Maastrich (Holanda)

"La Fisioteràpia efectiva es aquella que es centra
en les persones, enfocada a la prevenció, segura
i tècnicament experta, basada en la millor http://www.pedro.fhs.usyd.edu.au/CEBP/spanish/role
s_spanish.html
evidència disponible, i dirigida eficientment"



www.pedro.fhs.usyd.edu.au/spanish/index_spa
nish.html


Etapes del procés de investigació
• El cicle de la investigació científica és una
formulació de passos a seguir a l’hora d’aplicar el
mètode empíric – analític
– Salkind, NJ. Methods of investigation.
1.- El mètode científic

1.3 ETAPES DEL PROCÉS DE
INVESTIGACIÓ

10

13/04/2011


Etapes del procés de investigació Etapes del procés de investigació
• Passos previs: la formulació del problema sempre • Pas 1: formulació del problema
precisa de dos passos anteriors: – Formular el problema de investigació plantejant una
– Selecció d’una idea o tema per investigar pregunta que será el fruit de la investigació, la base per
– Realitzar una investigació exploratòria del tema al marc teòric
seleccionat – Tres pasos:
• Establir els objectius de la investigació
• Justificar la investigació (raons de la utilitat)
• Si es fa una pregunta general, descomposar-la en preguntas
específiques, concretes i precises (sense ambigüitat), per
poder-se investigar amb procediments científics (proves
empíriques)


• Pas 2: identificar factors importants • Pas 3: formulació de hipòtesis de investigació
– Poden provenir de dos fonts: – Una hipòtesis:
• Fonts empíriques: de l’observació del propi investigador o de • és una conjectura, una resposta possible a la pregunta
resultats d’investigacions anteriores d’altres investigadors formulada com el problema de investigació
• Fonts teòriques: de lleis científiques, teoríes provades (o • s’expressa com una afirmació que descriu una variable o
d’estudis científics publicats anteriorment) relaciona dos o més variables
– Elaboració del marc teòric, a partir de: • ha de ser susceptible de sometre’s a una contrastació
• Una teoria completament desenvolupada o seccions de
diverses teories complementàries
• Generalitzacions de investigacions empíriques anteriors
• Idees originals de l’investigador


• Pas 4: recopilar informació • Pas 5: provar la hipòtesis
– Cercar les dades que permetràn confirmar o refutar la – Contrastar la hipòtesis amb la informació real obtinguda
hipótesis en la recopilació de dades:
– El científic no vol confirmar la hipòtesis, sino probar-la • Cal sotmetre les dades a una anàlisi estadística per descartar
• Una cerca indeguda de confirmació de les hipòtesis pot donar que els resultats obtinguts es puguin deure a l’atzar o a algun
lloc a conclusions esbiaixades i no fiables altre factor no considerat
– A través de tècniques com la estadística descriptiva, el contrast
d’hipòtesis o la estadística inferencial, per tal d’assignar un nivell de
confiança als resultats obtinguts

11

13/04/2011


• Pas 6: treballar amb la hipòtesis • Pas 7: reconsiderar la teoria
– Els resultats d’una investigació, per poder extreure una – Per sí mateixa les teories empíriques es poden modificar
conclusió: segons els resultats de les investigacions ulteriors
• s’expressen mitjançant índexs aritmètics com freqüències • La confirmació o la refutació d’una hipòtesi és una contribució
absolutes, percentatges, taxes, índexs de correlació, etc. més en la construcció d’una teoria, contribuint de manera
• es mostren en taules de freqüències, gràfics, etc. general a l’augment del coneixement científic


• Pas 8: formular noves preguntes • Pas 9: elaborar una conclusió
– La confirmació o refutació d’una hipòtesis és una – A partir de tota la informació recopilada durant la
plataforma per a: investigació, l’investigador es crea una opinió dels
• plantejar noves preguntes de investigació o detalls importants
• millorar, actualitzar o substituir les conclusions d’altres fonts


Etapes del procés de investigació

4. VARIABILITAT A LA PRÀCTICA
CLÍNICA: CONCEPTE I IMPLICACIONS

12

13/04/2011


Variabilitat a la pràctica clínica Variabilitat a la pràctica clínica
– 1856, William A. Guy (Royal Statistical Society): – 1930, J. Allison Glover:
• Detecta disparitat entre taxes d’hospitalització segons les • L’amigdalectomia en nens era diferent segons el districte
parròquies de Londres: escolar (>50% als 12 anys i en altres <10%)
– Entre 1 i 325 ingressos per cada 1000 habitants i any. ⇒ no hi havia uniformitat de criteri entre els metges sobre
les indicacions i beneficis de l’amigdalectomia
Glover JA. The incidence of tonsillectomy in school children.
Proc Royal Society Med 1938; 31:1219-1236.


Variabilitat a la pràctica clínica Variabilitat: concepte
• Els mètodes epidemiològics (“estudis ecològics”)
– 1970s Wennberg: han trobat diferències en:
• En atenció sanitària, la geografia determina el destí: Hi ha • Ingressos i estàncies a l’hospital
grans diferències entre àrees i regions quant a la disponibilitat • Utilització de procediments diagnòstics
de recursos, la seva utilització i els seus resultats i efectes
• Utilització de tècniques terapèutiques
• Utilització de medicaments
entre professionals, dins d’àrees o regions diferents
i en tots els sistemes sanitaris


Variabilitat: concepte
• Un estudio ecológico es un tipo de estudio • Variabilitat a la pràctica clínica definició clàssica:
epidemiológico basado en la población como
unidad de estudio, en el que falta información
sobre la relación en el individuo entre el factor de Variacions sistemàtiques, en les taxes d'un
exposición y la enfermedad en la población en procediment clínic a un determinat nivell
estudio d'agregació de la població

13

13/04/2011


Variabilitat: concepte Variabilitat: concepte
• Variabilitat a la pràctica clínica, interès: • Variabilitat a la pràctica clínica:
– A problemes similars, utilització de diferents serveis de
– Pot amagar un ús inadequat dels recursos, ja sigui per salut (CAP-Urgenciès)
sobreutilització o per infrautilització
– S’ha observat a tot arreu, independentment de les
– De qualsevol manera, implicaria una mala qualitat de característiques dels sistemes sanitaris
l’atenció sanitària • Implica que no és la necessitat o els determinants clínics els
que expliquen la diferent utilització dels serveis de salut !!


• Variabilitat: • Exemple:
– Dos pacients o poblacions similars, reben serveis de – Quantes sessions de fisioteràpia són necessàries per
salut diferents rehabilitar:
– Una tendinitis del supraespinós?
– Una contractura cervical?

– Quina és la tècnica més eficaç?


Variabilitat: concepte Variabilitat: concepte
• Variabilitat a la pràctica clínica: • Variabilitat a la pràctica clínica:
– Implica: – Diferències en “l’estil de pràctica professional”:
• Que la utilització de serveis NO ve determinada per la • Quan hi ha poc consens en la comunitat científica sobre els
necessitat dels individus i les poblacions ?? riscos i beneficis de les diferents alternatives terapèutiques per
• Que l’atenció sanitària NO es fonamenta sòlidament en a un mateix problema de salut
normes científiques ?? • Quan hi ha incertesa, ve modulat per la oferta de serveis
– Wennberg: Probablement, la utilització de serveis de disponibles:
salut està directament relacionada amb “l’estil de
pràctica professional” – Calen mecanismes capaços de millorar la presa de
• Acceptat com inherent i propi de les professions sanitàries decisions

14

13/04/2011


Variabilitat: concepte Variabilitat a la pràctica clínica
• Variabilitat a la pràctica clínica: • Exemples a Catalunya:
– Diferències en “l’estil de pràctica professional”: – Alliberament quir. del Túnel Carpià a Catalunya (ATC)
• Associació entre: oferta de recursos, preferències dels – Artroscòpia de Genoll (AG)
professionals sanitaris i utilització de serveis • Procediments quirúrgics electius que representen un volum
– Més llits, implicarà major tassa d’hospitalització
important en cirurgia ortopèdica en alguns hospitals, generant
– Més cirurgians implicarà més cirurgia
llista d'espera.
• S'han observat variacions en les taxes ajustades d'aquests dos
– Cal la obligada necessitat d’aplicar el coneixement procediments entre les regions sanitàries de Catalunya.
científic a cada pacient individual • Estudi ecològic transversal de la variabilitat observada en les
taxes ajustades per edat i sexe de l'ATC i l'AG d'àrees petites
en l’any 2000 (exclosa BCN, per mobilitat dels pacients).


• Exemple 1: • Exemple 2:
– Alliberament quirúrgic del Túnel Carpià a Catalunya – Artroscòpia de genoll
• la taxa ajustada més alta la presenta l'AIH de Lleida (27,25 • la taxa ajustada més alta és la de l'AIH de Sant Celoni (46,11
per 10.000 habitants) i la més baixa és la de Puigcerdà per 10.000 h.) i la més baixa la de Vielha (8,1); els residents
(5,29); així, els residents a Lleida són intervinguts 5,15 vegades a Sant Celoni són intervinguts 5,68 vegades més de l'AG que
més d'ATC que els residents a els de Vielha
Puigcerdà


Variabilitat: causes Variabilitat: causes
• Variabilitat, hipòtesis de causes: • Variabilitat, hipòtesis de causes:
1. Diferències en la morbiditat de les poblacions 2. Diferències en la utilització o utilització inadequada
dels recursos
Morbiditat es refereix a l'efecte d'una malaltia en una població

– Per diferents visions de malaltia

15

13/04/2011


Variabilitat: causes Variabilitat: causes
• Variabilitat, hipòtesis de causes: • Variabilitat, hipòtesis de causes:
– Diferències en la oferta 4. Discrepàncies en la utilitat d’alguns procediments
• Privada – Incertesa en les indicacions de procediments
• Publica
– Patologies amb acord científic tenen menys variabilitat, però són
menys del 20% dels ingressos hospitalaris

– Si hi ha variabilitat en patologies amb acord científic, és degut a la
ignorància


Variabilitat: implicacions Variabilitat: implicacions
• La variabilitat implica: • Implicacions:
– Diferències en la utilització dels recursos sanitaris: – Sembla improbable que les desigualtats en la
• Hospitalització per cirurgia utilització de serveis es justifiquin per:
• Hospitalització per malalties mèdiques • Diferències de necessitats
• Utilització de l’Assistència Primària • Diferències de morbiditat
• Utilització de mitjans diagnòstics – Problemes:
• Utilització de fàrmacs • Davant els mateixos problemes de salut, el sistema ofereix
• Utilització de teràpies rehabilitadores diferents alternatives a diferents costos:
per tant, diferents àrees amb poblacions comparables • Manca d’equitat : igual atenció per igual necessitat.
presenten una despesa sanitària molt diferent • No sempre s’ofereix la millor qualitat científica possible


Variabilitat: implicacions Variabilitat i presa de decisions
• Es necessita: • Exercici de les ciències de la salut, Art o Ciència?
– Que la Ciència acordi què és el millor per als pacients – L’Art comporta una alta variabilitat, cada professional
fa el què millor li sembla, per la seva experiència, les
• Si els científics no es posen d’acord en seves habilitats i els seus coneixements
què és el millor per als pacients, – La Ciència ens dóna coneixement (universal?) i
• algú ho decidirà, evidència científica de què és més probable que sigui
• i la seva motivació fonamental no podrà el millor per a cada cas concret
ser el màxim benestar dels pacients. • Dins la lògica incertesa, disminueix la Variabilitat
• Milloren els resultats en Salut i en costos

16

13/04/2011


Variabilitat: implicacions Variabilitat i presa de decisions
• Presa de decisions en Ciències de la Salut: • Presa de decisions en Ciències de la Salut:
– Model interpretatiu (racionalista i probabilístic), basat: – Problemes del model interpretatiu:
• En idees preconcebudes • L’observació i anàlisis de les dades obtingudes per cada
• En l’experiència personal professional és subjectiva
• En l’experiència dels col·legues • La percepció i expressió clínica de cada pacient és subjectiva
– Model científic: • Al fer diagnòstic precoç només fem una predicció
probabilística al predir l’aparició de la malaltia
• Basat en les dades de l’evidència científica, obtingudes per la
investigació • No hi ha una única alternativa clara per a cada malaltia i per
a cada cas:
– Ni en exploracions diagnòstiques ni en possibles tractaments


Variabilitat i presa de decisions Variabilitat i presa de decisions
• Presa de decisions en Ciències de la Salut: • La presa de decisions en Ciències de la Salut
– Problemes del model científic (evidència): sempre es fa en condicions d’incertesa
Evidència científica
• La frontera entre “normal” i “anormal” no és tan clara com Mitjans de comunicació
(publicacions, estudis, assaigs)
volen els essencialistes
Amics, familiars, Experiència pròpia
• La investigació bàsica clínica no ho sap tot: coneguts
Col·legues i
– Els estudis mostren resultats d’eficàcia en condicions controlades Experiència Professional
Pacient equip
d’un assaig clínic, però això és diferent de l’efectivitat en la pràctica individual de la Salut
clínica Altres:
– Encara hi ha molta incertesa INCERTESA • Creences i
Altres:
Valors
• Circumstàncies personals
• No hi ha una única alternativa clara per a cada malaltia i per • C. socio-econòmiques
personals o
del sistema
a cada cas: Decisió clínica
– Ni en exploracions diagnòstiques ni en possibles tractaments


Variabilitat i presa de decisions Variabilitat i presa de decisions
Manca de
consens científic
Nº de llits hospitalaris, etc.
• Cal millorar la pràctica sanitària
Diferències Utillatge a disposició
personals de – Augmentar els coneixements científics (investigar)
cada pacient Estructura organitzativa
– Acceptar que, en absència de coneixements ferms, l’exercici es
Finançament fonamenta en la incertesa
Experiència
individual del Cultura o
professional filosofia de – Reconèixer que per a cada tractament hi ha diferents resultats
Incertesa Oferta de serveis l’organització possibles (clínics, qualitat de vida, satisfacció i costos) i només
en podem conèixer la probabilitat de la seva aparició
– Admetre que el pacient és qui finalment ha de decidir el
tractament a seguir (Principi d’Autonomia), en una decisió
Variabilitat a la compartida
pràctica clínica

17

13/04/2011


Variabilitat: alternatives Variabilitat: alternatives
• Alternatives per disminuir la variabilitat: • Alternatives per disminuir la variabilitat:
– Investigació de resultats: – Investigació de resultats: disciplines implicades
• Avaluació sistemàtica de les diverses alternatives • Investigació clínica
– Recull les dades clíniques o biològiques
terapèutiques per a cada problema de salut o malaltia:
– Resultats biològics (mortalitat, bioquímics, fisiològics)
• Estadística
– recull i mesura l’evidència científica
– Resultats funcionals (morbilitat, complicacions, seqüeles)
– Teoria de probabilitats (maneig de la incertesa)
– Resultats personals (benestar, qualitat de vida, satisfacció amb el
servei rebut) • Matemàtiques:
– Resultats econòmics (costos directes i indirectes) – Sintetitza l’evidència i estima resultats futurs
• Economia
– Analitza les dades i ajuda a prendre les decisions


Variabilitat: alternatives Variabilitat: alternatives
• Alternatives per disminuir la variabilitat: • Alternatives per disminuir la variabilitat:
– Investigació de resultats: objectiu final – Investigació en serveis de Salut
• Identificar camps on la variabilitat és més gran i l’activitat – Epidemiologia de l’atenció mèdica
més perfectible:
– Malalties o problemes específics – Investigació de resultats
– Grups especials de pacients EE.UU. AHCPR: Agency for Health Care Policy and Research
• Formar grups que examinin i analitzin els resultats
• Elaborar Guies de pràctica clínica, basades en resultats de la
investigació científica (pràctiques, explícites i revisables) PORT: Patient Outcomes Research Teams
• Dissenyar models d’atenció a partir d’aquestes guies • IAM • Pròtesis de genoll • Litiasis biliar • Diabetis Mellitus
• Cardiop. Isq. Cròn. • Pròtesis de maluc • Pneumònia • Cataractes
• AVC • Lumbàlgia • Obstetrícia

18

Modul 1 tema 1 el mètode científic

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (15)

Similar a Modul 1 tema 1 el mètode científic

Similar a Modul 1 tema 1 el mètode científic (20)

Modul 1 tema 1 el mètode científic