activitat 4 mòdul 1

1. Tema:
El concepte d’I+D+i i els
models de finançament de la
investigació
Activitats formatives transversals obligatòries comunes
ACTIVITAT 4> Bloc 1

2. Professor:
Juan Mora Pastor
Director Secretariat d’Investigació

3. Índex
1. I+D+i
2. Horitzó 2020
3. Plans nacionals
4. Plans autonòmics Generalitat
Valenciana
5. Programa Universitat d’Alacant
6. Postgrau-Beques i contractes

4. 1. I+D+i
1.1. Concepte d’I+D
1.2. Concepte I+D+i
1.3. Desenvolupament de la I+D+i
1.4. Finançament de la I+D+i
1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
1.6. Finançament de la Recerca en la
Universitat

5. 1.1. Concepte d’I+D
• Investigació de ciència bàsica
• Té com a meta aconseguir resultats i experiències, sense l'objectiu
de buscar una utilitat pràctica. Més aviat es tracta d'ampliar la base
de coneixement, és a dir, es tracta de dissenyar i comprovar teories i
hipòtesis de lleis per aconseguir així una base per al coneixement
orientat a l'aplicació. Atés que els resultats d'aquesta activitat sovint
no poden protegir-se o utilitzar-se, no sol donar-se en el sector
privat, sinó més bé en universitats o altres institucions de recerca.

6. 1.1. Concepte d’I+D
• Desenvolupament tecnològic
• El desenvolupament tecnològic s'ocupa de l'obtenció i
desenvolupament de coneixement i capacitats la meta dels quals és
la solució de problemes pràctics amb ajuda de la tècnica. Per a això
se serveix dels resultats de la investigació de ciència bàsica, del
coneixement orientat a l'aplicació i d'experiències pràctiques.
L'objectiu és la creació i la cura de potencials de prestacions
tecnològiques o bé de competència central tecnològica que
permeten aplicacions pràctiques directes. El terme del
desenvolupament tecnològic és similar al terme investigació de
ciències aplicades a les ciències naturals i enginyeries.

7. 1.1. Concepte d’I+D
• Pre-desenvolupament
• El pre-desenvolupament és la preparació del desenvolupament en sèrie
del producte orientat al mercat. Es comprova si noves tecnologies poden
implementar-se en productes i processos. Es dissenyen els conceptes
dels productes i es creen mostres funcionals. El pre-desenvolupament té
com a meta mitigar els riscos dels projectes que desenvolupen per a la
producció en sèrie. En el pre-desenvolupament es comprova si els
principis d'actuació de la investigació (no industrial) es poden transferir a
la gamma pròpia de productes. Aquesta activitat es concentra en els
components i productes amb més risc a l'hora de llançar el producte.
• La gestió de la innovació amb la seua derivació de l'estratègia d'empresa
té lloc en el pre-desenvolupament. Amb una gestió d'idees sistemàtica
amb la utilització de tècniques creatives, el pre-desenvolupament té un
impacte en tota l'empresa pel fet de generar noves idees de productes.
Els anomenats innovation scouts tenen contacte amb xarxes externes pel
fet que estan al cas de canvis tecnològics rellevants.

8. 1.1. Concepte d’I+D
• Desenvolupament de productes i processos
• En aquesta darrera fase es transformen tots els potencials creats
fins llavors (coneixement, capacitat, processos, prototips) en
productes concrets i que es poden col·locar al mercat. La meta és
introduir en el mercat un producte nou o millorat.

9. 1.2. Concepte I+D+i
• Investigació, desenvolupament i innovació (habitualment expressat
amb l’expressió I+D+i o R+D+i) és un concepte d’aparició recent, en el
context dels estudis de ciència, tecnologia i societat com a superació del
concepte anterior d’investigació (o recerca) i desenvolupament (I+D o
R+D). És el cor de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Mentre que desenvolupament és un terme provinent del món de
l'economia, els termes investigació i innovació provenen respectivament
del món de la ciència i la tecnologia, i la seua relació dinàmica es troba
en el context de la diferenciació entre ciència pura i ciència aplicada;
qualsevol d'ells és de definició complexa. Esko Aho defineix
provocativament investigació com a ‘invertir diners per obtenir
coneixement’, mentre que innovació seria ‘invertir coneixement per
obtenir diners’, fet que expressa molt bé el fenomen de retroalimentació
que es produeix amb una estratègia reeixida d’I+D+i.

10. 1.3. Desenvolupament de la I+D+i
• Sector Públic
 Universitats
 Centre Superior d’Investigacions Científiques
 Fundacions Públiques i altres organismes públics (hospitals, centres
d’estudis…)
• Sector privat
 Empreses
 Instituts Tecnològics
 Fundacions privades

11. 1.4. Finançament de la I+D+i
• Pública
 Subvencions
 Premis
 Bestretes reemborsables
 Desgravacions fiscals
• Privada
 Contractes
 Donacions
 Mecenatges

12. 1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
• Departaments (Docència i investigació)
• Instituts d’investigació
 Investigació multidisciplinària
 Investigació d’alt nivell d’especialitat
• Grups d’investigació (no tenen estructura administrativa, s’integren en
Departaments o instituts)

13. 1.5. L’estructura de la investigación en la
Universitat
• Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement:
 Secretariat d’Investigació:
 Gestió de la investigació interna: creació de grups, instituts i la
seua avaluació científica
 Gestió de les convocatòries públiques: difusió, preparació de
memòries, justificació econòmica
 Gestió de Projectes d’investigació internacionals
 Selecció del personal investigador (convocatòries públiques)
 Serveis Tècnics d’investigació (Instrumentació científica).
 Gestió de les convocatòries pròpies de la UA
 Secretariat de Transferència de Coneixement
 Contractes i convenis d’investigació amb empreses
 Creació d’EBT
 Fòrums de transferència
 Banc de Patents
 Relacions i coordinació amb el Parc científic

14. 1.5. L’estructura de la investigación en la
Universitat
Unitats administratives
Servicio de gestión de la investigación y la transferencia de tecnología
OTRI
Oficina de transferència de
resultats d’investigació
SGITT
Servei de gestió de la
investigació
OGPI
Oficina de gestió de
projectes internacionals
SSTTI
Serveis tècnics d’investigació
Secretariat
d’Investigació
Secretariat de
Transferència de
Coneixement

15. 1.6. Finançament de la Investigación en la
Universitat
• Fons públics: Subvencions
 Unión Europea: Horitzó 2020
 Ministeri d’Economia: Pla Estatal de I+D+I
 Generalitat Valenciana
 UA
• Fons privats: Contractes (art. 83 LOU)
• Empreses
• Fundacions

16. 2. Horitzó
2020
2.1. Què és horitzó 2020. Fonts
2.2. Horitzó 2020. El nou programa
marc (2014-2020)
2.3. Horitzó 2020
2.4. Ciència excel·lent Convocatòries
principals
2.5. Lideratge industrial
2.6. Reptes socials
2.7. Informació

17. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 179 1. La Unió tindrà per objectiu enfortir les seues bases
científiques i tecnològiques, mitjançant la realització d'un espai europeu
de recerca en què els investigadors, els coneixements científics i les
tecnologies circulen lliurement, i afavorir el desenvolupament de la seua
competitivitat, inclosa la de la seua indústria, així com fomentar les
accions d'investigació que es consideren necessàries en virtut dels
altres capítols dels Tractats.
TFUE. Títol XIX investigació i desenvolupament tecnològic i espai:

18. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 180. Per a la consecució dels objectius esmentats, la Unió
realitzarà les accions següents, que, al seu torn, completaran les
accions empreses en els Estats membres:
a) execució de programes d'investigació, de desenvolupament
tecnològic i de demostració, promovent la cooperació amb les
empreses, els centres de recerca i les universitats, i d'aquestes
entitats entre si;
b) promoció de la cooperació en matèria d'investigació, de
desenvolupament tecnològic i de demostració de la Unió amb els
tercers països i les organitzacions internacionals;
c) difusió i explotació dels resultats de les activitats en matèria
d'investigació, de desenvolupament tecnològic i de demostració de la
Unió;
d) estímul a la formació i a la mobilitat dels investigadors de la Unió

19. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 182 1. El Parlament Europeu i el Consell, d'acord amb el procediment
legislatiu ordinari i amb la consulta prèvia al Comité Econòmic i Social, han
d'establir un programa marc plurianual que inclourà el conjunt de les accions de
la Unió.
• El programa marc:
 Fixarà els objectius científics i tecnològics que s'hagen d'assolir mitjançant
les accions previstes en l'article 180 i les prioritats corresponents, indicarà
les grans línies d'aquestes accions,
 Fixarà l'import global màxim i la participació financera de la Unió en el
programa marc, així com la proporció representada per cadascuna de les
accions previstes.
• El programa marc s'executarà mitjançant programes específics desenvolupats
dins de cadascuna de les accions. Cada programa específic precisarà les
modalitats de la seua realització, ha de fixar la seua durada i preveurà els
mitjans que s'estimen necessaris. La suma dels imports que s'estimen
necessaris fixats per als programes específics no podrà superar l'import global
màxim fixat per al programa marc i per a cada acció.

20. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
• Pressupost: El pressupost disponible ascendirà a 76.880 M€. (27% més que
en anteriors programes marc)
• Novetats:
• Major simplicitat
• Investigació, Desenvolupament i innovació. “De la idea al mercat”,
entenent per mercat serveis, polítiques i millores socials.
• Focalització de la investigació en “els reptes socials”, solució de
problemes.
• Regles de participació:
• Qualsevol empresa, universitat, centre d’investigació o entitat jurídica
europea

21. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
• Gran part de les activitats d'aquest programa es desenvolupen mitjançant projectes en
consorci, que han d'estar constituïts per almenys tres entitats jurídiques independents
cadascuna d'elles establerta en un Estat membre de la Unió Europea, o Estat associat
diferent.
• No obstant això, hi ha algunes excepcions, com és el cas de les accions d'investigació
"en les fronteres del coneixement" del Consell Europeu de Recerca (ERC), les
accions de coordinació i suport i les accions de mobilitat i formació en les quals les
entitats o persones físiques poden participar de forma individual.
• El consorci haurà de designar un dels seus membres perquè actue com a
coordinador, el qual serà el principal interlocutor entre els membres del consorci i la
Comissió Europea.

22. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
• La UE ha identificat 3 debilitats del sistema de Ciència que intenta
millorar amb el nou programa:
1. Hi ha molt bons investigadors però falten investigadors
2. Manca transferència d’investigació a les empreses i empreses
innovadores
3. Relació entre la Ciència i la Societat

23. 2.3. Horitzó 2020
Horitzó
2020
Ciència
Excel·lent
Lideratge
Industrial
Reptes
de la
societat

24. 2.4. Ciència excel·lent. Convocatòries
principals
• Consell Europeu d’Investigació (European Research Council, ERC)
 Starting Grants (StG). Programa destinat a ajudar a la creació de grups de
recerca independents l’investigador principal del qual estiga en possessió d'un
títol de doctor amb una antiguitat d'entre 2 i 7 anys i l'activitat investigadora del
qual estiga en la frontera del coneixement de qualsevol temàtica.
 Consolidator Grant (CoG). Aquesta convocatòria consisteix en ajudes a
investigadors que vulguen consolidar un grup de recerca. L'investigador principal
ha d'estar en possessió d'un títol de doctor amb antiguitat d'entre 7 i 12 anys i
l'activitat investigadora a proposar ha d'estar en la frontera del coneixement de
qualsevol temàtica.
 Advanced Grants (AdG). Es tracta d'un programa que té com a objectiu donar
suport a projectes de recerca en la frontera del coneixement de qualsevol
temàtica, liderats per investigadors sènior amb almenys 10 anys d'experiència de
qualsevol país del món que desenvolupen el treball en un dels estats membres
de la UE o dels països associats.

25. 2.4. Ciència excel·lent. Convocatòries
principals
• Accions Marie Skłodowska-Curie. Volen garantir el desenvolupament òptim i l'ús dinàmic
del capital intel·lectual d'Europa, per tal de generar noves capacitats i innovació i, d'aquesta
manera, realitzar plenament el seu potencial en tots els sectors i regions.
 Innovative Training Networks (ITN). Té com a objectiu formar, per mitjà d'una xarxa
internacional de centres públics i privats, una nova generació d'investigadors creatius i
innovadors, capaços de transformar els coneixements i les idees en productes i
serveis per a benefici econòmic i social de la Unió Europea.
 Individual Fellowships (IF). L'objectiu d'aquesta acció és millorar el potencial creatiu i
innovador dels investigadors amb experiència, a través de projectes individuals. Es
tracta de fomentar una mobilitat internacional i intersectorial tant en universitats, centres
de recerca, infraestructures de recerca, empreses, PIME i altres grups socioeconòmics
de tot Europa i de fora d’aquesta.

26. 2.4. Ciència excel·lent. Convocatòries
principals
• Tecnologies Futures i Emergents (FET)
• FET OPEN. Suport a noves idees. Les activitats Obertes de Tecnologies
Futures i Emergents (FET OPEN) tenen per objectiu enfortir grans projectes
d'investigació científica i tècnica d'alt risc realitzats en col·laboració. Són
projectes lligats a la creació de noves tecnologies rupturistes.
• FET PROACTIVE. Foment de temes i comunitats emergents. Les activitats
Proactives de les Tecnologies Futures i Emergents (FET PROACTIVE) tenen
per objectiu donar suport a noves àrees i temes encara immadurs.
• FET FLAGSHIPS. Iniciatives emblemàtiques. En l'actualitat s'estan executant
dues iniciatives FET Flagships:
• Graphene
• Human Brain Project

27. 2.5 Lideratge industrial
• Aquesta prioritat té com a objectiu el fet d’accelerar el desenvolupament de les
tecnologies i innovacions que servisquen de base per a les empreses del futur i
ajudar a les PIME innovadores europees a convertir-se en empreses líders en el
món.
 Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
 Nanociències, materials avançats, biotecnologia i fabricació i transformació
avançades (NMBP)
 Espai
 Innovació per a les PIME i Accés al Finançament de Risc

28. 2.6. Reptes socials
• Una de les prioritats d'Horitzó 2020 són els reptes de la societat. En aquest bloc
es reflecteixen les prioritats polítiques i els reptes de l'estratègia Europa 2020 per
tal d'estimular la recerca i la innovació que permeten assolir els objectius polítics
de la Unió.
• El finançament se centrarà en els objectius específics (reptes) següents:
• Salut, canvi demogràfic i benestar
• Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenible, investigació marina,
marítima i d'aigües continentals, i la bioeconomia
• Energia segura, neta i eficient
• Transport intel·ligent, sostenible i integrat
• Acció pel clima, medi ambient, eficiència de recursos i matèries primeres
• Europa en un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexives
• Societats segures: protegir la llibertat i la seguretat d'Europa i els seus
ciutadans

29. 2.7. Informació
• Participant portal:

30. 3. Plans
nacionals
3.1. La Política d’investigació
Nacional
3.2. L’harmonització del pla
estatal d’I+D+i amb l’Horizó 2020

31. 3.1. La Política d’investigació Nacional
• La Política d'investigació és una competència estatal
• Administrativament, es troba al MINECO (Ministeri d'Economia i
Competitivitat). Secretaria d'Estat d'Investigació Desenvolupament i
innovació.
• Es desenvolupa a través dels Plans Nacionals d'Investigació. L'actual és el
Pla Estatal d'Investigació científica i tècnica i d'innovació 2013-2016.
• El Programa de Treball inclou, principalment, informació sobre:
• el calendari previst de convocatòries públiques,
• la distribució econòmica del pressupost anual per àrees i programes
prioritaris,
• els òrgans de gestió de cadascuna de les actuacions
• els tipus de beneficiaris i
• els sectors als quals van adreçades les ajudes

32. 3.1. La Política d’investigació Nacional
• Programa Estatal de Lideratge Empresarial en I+D+I
• Programa Estatal de Promoció del Talent i la seua Ocupabilitat en I+D+I
• Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència
• Programa estatal d’I+D+I orientada als Reptes de la Societat
(1) Salut, canvi demogràfic i benestar;
(2) Seguretat, qualitat alimentària; activitat agrària productiva i sostenible;
sostenibilitat de recursos naturals, investigació marina i marítima;
(3) Energia segura, sostenible i neta;
(4) Transport intel·ligent, sostenible i integrat;
(5) Acció sobre el canvi climàtic i eficiència en la utilització de recursos i matèries
primeres;
(6) Canvis i innovacions socials;
(7) Economia i societat digital;
(8) Seguretat, protecció i defensa.

33. 3.2. L’harmonització del pla estatal
d’I+D+i amb l’horizó 2020
• Resolució de 5 de novembre de 2013, de la Secretaria d'Estat d'Investigació,
Desenvolupament i Innovació (BOE, 6 de novembre)
 "Per la seua pròpia naturalesa, aquests reptes abasten grans àmbits fonamentals que
determinen espais únics per a la col·laboració multidisciplinària i intersectorial, per la qual
cosa s'espera que les actuacions a realitzar no es circumscriguen a un sector o disciplina,
sinó que se centren en els reptes entesos com els problemes de la societat als quals les
activitats d'investigació científica i tècnica fonamental a desenvolupar pretenen donar
resposta.
 La investigació en Ciències Humanes i Socials es contempla amb un caràcter transversal i
formarà part essencial de la investigació cientificotècnica a desenvolupar en la recerca
d'aquestes solucions als reptes de la societat.
 En la recerca de solucions als reptes caldrà tenir en compte la importància dels
comportaments i percepcions socials de la ciència i la tecnologia, i els avantatges i riscos
associats, en la mesura que aquests comportaments poden propiciar o inhibir el procés
d'innovació. A més del que preveu específicament en alguns dels reptes i, més
concretament, en el repte 6, que la recerca en Humanitats i Ciències Socials, així com la
investigació que incorpora la perspectiva de gènere, tindrà un caràcter transversal i com a
tal podrà incorporar-se en el desenvolupament de les investigacions orientades a la
recerca de solucions en tots i cadascun dels reptes de la societat.

34. 4. Plans
autonòmics
(Generalitat
Valenciana)
4.1. Programes

35. 4.1. Programes
• Contractes de formació de PI predoctorals
• Beques postdoctorals
• Mobilitat entre centres de recerca
• Projectes de recerca d'excel·lència "Prometeu"
• Ajuts a projectes de grups emergents

36. 5. Programa
Universitatd’
Alacant (UA)
5.1. Programa propi
d’Investigació (UA)

37. 5.1. Programa propi d’Investigació UA
El programa propi conté sis línies d’actuació:
1. Incorporació i formació de personal investigador i personal tècnic:
• Ajudes per a estudis oficials de Màster i iniciació a la investigació
• Ajudes per a contractes destinats a la formació predoctoral
• Ajudes per a contractes destinats a la formació postdoctoral
• Ajudes per a contractes de retenció talent
• Ajudes per a estades de personal investigador convidat
• Ajudes per a la contractació de personal tècnic de suport a projectes d'investigació
competitius
2. Recerca competitiva
• Ajudes per a la realització de projectes d'investigació emergents
• Ajudes per a la realització de projectes d'investigació a l'Alcúdia
• Ajudes per a grups de Recerca per productivitat investigadora
3. Internacionalització
• Ajudes per a la captació de projectes finançats per la Unió Europea
• Ajudes per a la realització d'accions de recerca en altres països

38. 5.1. Programa propi d’Investigació UA
4. Infraestructures cientificotecnològiques
• Ajudes per a la reparació d'instrumentació científica
• Ajudes per a la utilització dels Serveis Tècnics d'Investigació
5. Difusió de la recerca
• Ajudes per a la publicació de revistes científiques
• Ajudes per difusió de resultats d'investigació en revistes WoS
6. Accions de col·laboració pública-privada en matèria de transferència
• Contractes destinats a la formació predoctoral en col·laboració amb
empreses
• Ajudes per a proves de concepte

39. 6. Postgrau-
contractes
6.1. Contractes predoctorals
6.2. Postdoctorals Marie Curie (UE)
6.3. Postdoctorals (Ministeri)
6.4. Postdoctorals (GV)

40. • Beques de formació del personal universitari (FPU), MECD.
• Nota mitjana de l'expedient: 4 punts
• Doctorat amb menció d'excel·lència: 1 punt (0,5 punts).
• CV del sol·licitant: 1 punt
• Projecte: 0,5 punts
• Currículum de l'Investigador principal: 2,5 punts
• Currículum del grup: 1 punt.
6.1. Predoctorals

41. • Beques de formació del personal investigador (FPI), MINECO.
• Es concedeixen a projectes determinats d'investigació fonamental.
• Una vegada se sap la relació de projectes, se sol·licita per a 1, 2 o 3
projectes determinats.
• La selecció es fa en funció del CV del candidat.
6.1. Predoctorals

42. • Ajudes per a contractes per a la formació d'investigadors en empreses
(Doctorats Industrials), MINECO.
• Es concedeixen per fer doctorats associats a empreses.
• El Ministeri subvenciona en part el cost de la contractació del
doctorand per part de l'empresa.
• La selecció es fa en funció del CV del candidat i el projecte
presentat.
6.1. Predoctorals

43. • Beques de VAL I+D, GV.
 Contracte per al doctorat. 3 anys de contracte.
 70% expedient i currículum del sol·licitant
 30% memòria del projecte
6.1. Predoctorals

44. • Beques de FPI-UA.
 Contracte per al doctorat. 3 anys de contracte.
 Expedient acadèmic: 6 punts
 CV del candidat: 1 punt
 CV del director de la tesi: 1,5 punts
 CV del grup: 0,5 punts
 En el cas de les beques en col·laboració amb les empreses, ha d’haver-
hi una empresa que finance la meitat del contracte.
6.1. Predoctorals

45. 6.2. Postdoctorals Marie Curie (UE)
• Objectiu: Assegurar el desenvolupament òptim i ús dinàmic del capital
intel·lectual d'Europa per generar noves habilitats, coneixement i innovació
 Enfocament ¨Bottom-up¨
 Suport a la carrera investigadora
 Foment de noves habilitats i competències
 Mobilitat: triple "i": internacional, intersectorial, interdisciplinària
 Excel·lents condicions de treball i ocupació, equilibri de gènere
 Participació d'empreses (incloent PIMES) i actors socioeconòmics
 Èmfasi en activitats de divulgació i en activitats de comunicació de la
investigació
• Tipus de convocatòries:
 EXPERIENCED RESEARCHERS (ER). Financen sols investigadors que
estiguen en possessió del títol de doctor o que puguen acreditar un mínim de
quatre anys d'experiència en recerca a temps complet (FTE).

46. 6.2. Postdoctorals Marie Curie (UE)
Tipos:
• European Fellowships (EF): mobilitat entre països europeus i cap a Europa (3
modalitats específiques)
• Global Fellowships (GF): mobilitat per realitzar un període d'investigació en un
tercer país amb fase final de tornada a Europa
Entitats participants:
• Sector acadèmic
 Organismes públics o privats d'educació superior que atorguen títols
acadèmics
 Organitzacions de recerca públiques o privades sense ànim de lucre la
missió principal de les quals és la recerca
 Organitzacions internacionals d'Interès Europeu http://eiroforum.org/
• Sector no acadèmic
• inclou qualsevol actor socioeconòmic no inclòs en el sector acadèmic i que
complisca les regles de participació en H2020. Per exemple: PIME,
hospitals, grans empreses, ONG, organismes governamentals,
organitzacions internacionals, museus, etc.

47. 6.2. Postdoctorals Marie Curie (UE)
Tipus de Participació:
• Beneficiari:
• Institució d’acollida que contracta, supervisa i forma l’ER, ubicada en un
Estat Membre / País Associat.
• Rep finançament directe de la CE.
• Signatura de l’Acord de Subvenció (Grant Agreement) amb la CE
• Partner organization
• No contracta l’ER (no signa GA), ofereix formació addicional a l’ER i acull
investigadors en estades.
• Tipus d’institució identificada en:
• Fase de sortida de Global Fellowships
• Realització d’estades en European Fellowships
• Carta de Compromís indicant clarament les seues activitats en el
projecte

48. 6.3. Postdoctorals (Ministeri)
• Ministeri d’Economia i Competitivitat: Subprograma Estatal d’Incorporació
• Ajudes Ramón y Cajal. Reincorporació de doctors al sistema espanyol de
ciència i tecnologia després d'una estada post-doctoral a l'estranger.
Contracte durant 5 anys. Ajudes molt competitives en què sols se selecciona
els millors currículums.
• Ajudes Juan de la Cierva. Per a joves doctors amb experiència postdoctoral.
Contracte durant 2 anys i associat a un projecte d'investigació.
• Ajudes per a contractes Torres Quevedo. Ajudes per a la contractació de
doctors en empreses.

49. 6.3. Postdoctorals (Ministeri)
• Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: Tipus de beques
• Estades de mobilitat a l’estranger “José Castillejo” per a joves
doctors. 2014. Estades curtes per a joves doctors amb vinculació a
Universitats i centres d’investigació.
• Investigació Postdoctoral. No es convoquen ajudes per a realitzar el
període postdoctoral per a l’estranger des de 2011.

50. 6.4. Postdoctorals (GV)
• Beques per a estades de personal investigador doctor en centres
d’investigació situats fora de la Comunitat Valenciana. Estades curtes
per a personal amb vinculació a centres d’investigació situats en la
Comunitat Valenciana.

51. Juan Mora Pastor
juan.mora@ua.es
Director del Secretariat d’Investigació
Vicerectorat d’Investigació i Transferència del Coneixement