4. 1. I+D+i
1.1. Concepte d’I+D
1.2. Concepte d’I+D+i
1.3. Desenvolupament de la I+D+i
1.4. Finançament de la I+D+i
1.5. L’estructura de la investigación en la
Universitat
1.6. Finançament de la Investigació en la
Universitat
5. 1.1. Concepte d’I+D
• Investigació de ciència básica
• Té com a meta l'aconseguir resultats i experiències, sense l'objectiu
de buscar una utilitat pràctica. Més aviat es tracta d'ampliar la base
de coneixement, és a dir, es tracta de dissenyar i comprovar teories i
hipòtesis de lleis per aconseguir així una base per al coneixement
orientat a l'aplicació. Atès que els resultats d'aquesta activitat sovint
no poden protegir-se o utilitzar-se, no sol donar-se en el sector
privat, sinó més aviat en universitats o altres institucions de recerca
6. 1.1. Concepte d’I+D
• Desenvolupament tecnològic
El desenvolupament tecnològic s'ocupa de l'obtenció i desenvolupament
de coneixement i capacitats, la meta de les quals és la solució de
problemes pràctics amb ajuda de la tècnica. S’aprofita dels resultats de la
recerca de ciència bàsica, del coneixement orientat a l'aplicació i
d'experiències pràctiques. L'objectiu és la creació i la cura de potencials
prestacions tecnològiques o bé de competència central tecnològica que
permeten aplicacions pràctiques directes. El terme del desenvolupament
tecnològic és similar al terme recerca de ciències aplicades en les ciències
naturals o enginyeries
7. 1.1. Concepte d’I+D
• Pre-desenvolupament
• El pre-desenvolupament és la preparació del desenvolupament en sèrie
del producte orientat al mercat. Es comprova si hi ha noves tecnologies
que poden implementar-se en productes i processos. Es dissenyen els
conceptes dels productes i es creen mostres funcionals. El pre-
desenvolupament té com a meta minvar els riscs dels projectes que
desenvolupen per a la producció en sèrie. En el pre-desenvolupament es
comproven si els principis d'actuació de la recerca (no industrial) es
poden transferir a la gamma pròpia de productes. Aquesta activitat es
concentra en els components i productes amb més risc a l'hora de llançar
el producte.
• La gestió de la innovació amb la seua derivació de l'estratègia d'empresa
té lloc en el pre-desenvolupament. Amb una gestió d'idees sistemàtica
sota la utilització de tècniques creatives, el pre-desenvolupament té un
impacte en tota l'empresa per generar noves idees de productes. Els
anomenats innovation scouts tenen contacte amb xarxes externes per
estar a l’aguait de canvis tecnològics rellevants.
8. 1.1. Concepte d’I+D
• Desenvolupament de productes i processos
• En aquesta última fase es transformen tots els potencials creats fins
llavors (coneixement, capacitat, processos, prototips) en productes
concrets i que es poden col·locar al mercat. La meta és introduir en
el mercat un producte nou o millorat
9. 1.2. Concepte d’I+D+i
• Investigació, desenvolupament i innovació (habitualment indicat per
l'expressió I+D+i o I+D+I) és un concepte de novella aparició, en el
context dels estudis de ciència, tecnologia i societat; com a superació de
l'anterior concepte de recerca i desenvolupament (R+D). És el cor de les
tecnologies de la informació i comunicació.
• Mentre que el de desenvolupament és un terme provinent del món de
l'economia, els de recerca i innovació provenen respectivament del món
de la ciència i la tecnologia, i la seva dinàmica relació es troba en el
context de la diferenciació entre ciència pura i ciència aplicada;
qualsevol d'ells és de complexa definició. Esko Aho defineix
provocativament “investigació” com invertir diners per obtenir
coneixement, mentre que “innovació” seria invertir coneixement per
obtenir diners, la qual cosa expressa molt bé el fenomen de
retroalimentació que es produeix amb una estratègia reeixida d’I+D+i.
10. 1.3. Desenvolupament de la I+D+i
Sector Públic:
Universitats
Centre Superior de Recerques científiques
Fundacions Públiques i altres organismes públics (hospitals,
centres d'estudis …)
Sector privat:
Empreses
Instituts Tecnològics
Fundacions privades
12. 1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
• Departaments (Doència i investigació)
• Instituts d’investigació
Investigació multidisciplinar
Investigació d’alt nivell d’especialitat
• Grups d’investigació (no tenen estructura administrativa,
s’integren en Departaments o instituts)
13. 1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
• Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació:
Secretariat d’Investigació:
Gestió de la investigación interna: creació de grups, instituts i la
seua avaluació científica
Gestió de les convocatòries públiques: difusió, preparació de
memòries, justificació econòmica
Gestió de Projectes d’investigació internacionals
Selecció del personal investigador (convocatòries públiques)
Serveis Tècnics d’investigació (Instrumentació científica).
Gestió de les convocatòries pròpies de la UA
Secretariat de Transferència de la Investigació
Contractes i convenis d’investigación amb empreses
Creació d’EBTs
Fòrums de transferència
Banc de Patents
Relacions i coordinació amb el Parc científic
14. 1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
• Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació:
Escola de Doctorat de la UA (EDUA):
Formació d'investigadors
Programes de doctorat
Tesis doctorals
Mobilitat
14
15. 1.5. L’estructura de la investigació en la
Universitat
Unitats administratives
Servei de gestió de la investigació i la transferència de tecnologia
OTRI
Oficina de transferència de
resultats d’investigació
SGITT
Servei de gestió de la
investigació
OGPI
Oficina de gestió de
projectes internacionals
SSTTI
Serveis tècnics d’investigació
Secretariat
d’Investigació
Secretariat de
transferència de
Tecnologia
16. 1.6. Finançament de la Investigació en la
Universitat
• Fons públics: Subvencions
Unió Europea: Horitzó 2020
Ministeri d’Economia: Pla Estatal d’I+D+I
Generalitat Valenciana
UA
• Fons privats: Contractes (art. 83 LOU)
• Empreses
• Fundacions
17. 2. Horitzó
2020
2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
2.2. Horitzó 2020. El nou programa
marc (2014-2020)
2.3. Horitzó 2020
2.4. Ciència Excel·lent. Convocatòries
principals
2.5. Lideratge industrial
2.6. Reptes socials
2.7. Informació
18. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 179 1. La Unió tindrà per objectiu enfortir les seues bases
científiques i tecnològiques, mitjançant la realització d'un espai europeu
de recerca en el qual els investigadors, els coneixements científics i les
tecnologies circulen lliurement, i afavorir-ne el desenvolupament de la
competitivitat, inclosa la de la seua indústria, així com fomentar les
accions de recerca que es consideren necessàries en virtut dels altres
capítols dels Tractats.
TFUE. Títol XIX investigació i desenvolupament tecnològic i espai:
19. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 180. Per a la consecució dels esmentats objectius, la Unió realitzarà les accions
següents, que, al seu torn, completaran les accions empreses en els Estats membres:
• a) execució de programes d’investigació, de desenvolupament tecnològic i de
demostració, promovent la cooperació amb les empreses, els centres de recerca i les
universitats, i d'aquestes entitats entre si;
• b) promoció de la cooperació en matèria d’investigació, de desenvolupament tecnològic
i de demostració de la Unió amb els tercers països i les organitzacions internacionals;
• c) difusió i explotació dels resultats de les activitats en matèria d’investigació, de
desenvolupament tecnològic i de demostració de la Unió;
• d) estímul a la formació i a la mobilitat dels investigadors de la Unió
20. 2.1. Què és Horitzó 2020. Fonts
• Article 182 1. El Parlament Europeu i el Consell, en funció del procediment legislatiu
ordinari i prèvia consulta al Comitè Econòmic i Social, establiran un programa marc
plurianual que inclourà el conjunt de les accions de la Unió.
• El programa marc:
• Fixarà els objectius científics i tecnològics que hagen d'aconseguir-se mitjançant les
accions contemplades en l'article 180 i les prioritats corresponents, indicarà les grans
línies d'aquestes accions.
• Fixarà l'import global màxim i la participació financera de la Unió al programa marc,
així com la proporció representada per cadascuna de les accions previstes.
El programa marc s'executarà mitjançant programes específics desenvolupats dins de
cadascuna de les accions. Cada programa específic precisarà les modalitats de la seua
realització, fixarà la seua durada i preveurà els mitjans que s'estimen necessaris. La
suma dels imports que es consideren necessaris fixats per als programes específics no
podrà superar l'import global màxim fixat per al programa marc i per a cada acció.
21. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
Pressupost: El pressupost disponible ascendirà a 76.880 M€. (27% més
que en anteriors programes marc)
• Novetats:
• Més senzill
• Investigació , Desenvolupament i innovació. “De la idea al mercat”,
tot entenent per “mercat”, serveis, polítiques i millores socials.
• Focalització de la recerca a “els reptes socials”, solució de
problemes.
• Regles de participació:
• Qualsevol empresa, universitat, centre d’investigación o entitat jurídica
europea
22. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
• Gran part de les activitats d'aquest programa es desenvolupen mitjançant projectes
en consorci, que ha d'estar constituït per almenys tres entitats jurídiques independents
cadascuna d'elles establerta en un Estat membre de la Unió Europea, o Estat associat
diferent.
• No obstant això, hi ha algunes excepcions, com és el cas de les accions de recerca “a
les fronteres del coneixement” del Consell Europeu de Recerca (ERC), les accions de
coordinació i suport, i les accions de mobilitat i formació en les quals les entitats o
persones físiques poden participar de forma individual.
• El consorci haurà de designar un dels seus membres perquè actue com a
coordinador, que serà el principal interlocutor entre els membres del consorci i la
Comissió Europea.
23. 2.2. Horitzó 2020. El nou programa marc
(2014-2020)
• La UE ha identificat 3 febleses del sistema de Ciència que intenta
millorar amb el nou programa:
1. Hi ha molt bons investigadors, però falten investigadors
2. Manca transferència de recerca a les empreses i empreses
innovadores
3. Relació entre la Ciència i la Societat
25. 2.4. Ciència Excel·lent. Convocatòries
principals
• Consell Europeu d’Invesigació (European Research Council, ERC)
Starting Grants (StG). Programa destinat a ajudar a la creació de grups
d’investigació independents l'Investigador Principal dels quals ha d’estar en
possessió d'un títol de doctor amb antiguitat d'entre 2 i 7 anys i l'activitat
investigadora dels quals ha de trobar-se en la frontera del coneixement de
qualsevol temàtica.
Consolidator Grant (CoG). Aquesta convocatòria consisteix en ajudes a
investigadors que vulguen consolidar un grup d’investigació. L'Investigador
Principal ha d'estar en possessió d'un títol de doctor amb antiguitat d'entre 7 i 12
anys i l'activitat investigadora a proposar ha d'estar a la frontera del coneixement
de qualsevol temàtica.
Advanced Grants (AdG). Es tracta d'un programa que té com a objectiu brindar
suport a projectes de recerca a la frontera del coneixement de qualsevol
temàtica, liderats per investigadors sènior amb almenys 10 anys d'experiència de
qualsevol país del món que desenvolupen el treball en un dels Estats Membres
de la UE o dels països associats
26. 2.4. Ciència Excel·lent. Convocatòries
principals
• Accions Marie Skłodowska-Curie. Cerquen garantir el
desenvolupament òptim i l'ús dinàmic del capital intel·lectual
d'Europa, amb la finalitat de generar noves capacitats i innovació i,
d'aquesta manera, realitzar plenament el seu potencial en tots els
sectors i regions.
• Innovative Training Networks (ITN). Té com a objectiu formar, per
mitjà d'una xarxa internacional de centres públics i privats, una nova
generació d'investigadors creatius i innovadors, capaços de
transformar els coneixements i les idees en productes i serveis per a
benefici econòmic i social de la Unió Europea.
• Individual Fellowships (IF). L'objectiu d'aquesta acció és millorar el
potencial creatiu i innovador dels investigadors amb experiència, a
través de projectes individuals. Es tracta de fomentar una mobilitat
internacional i intersectorial tant en universitats, centres de recerca,
infraestructures de recerca, empreses, PIME i altres grups
socioeconòmics de tota Europa i de fora d'ella.
27. 2.4. Ciència Excel·lent. Convocatòries
principals
• Tecnologies Futures i Emergents (FET)
• FET OPEN. Suport a noves idees. Les activitats Obertes de Tecnologies Futures i
Emergents (FET OPEN) tenen per objectiu enfortir grans projectes de recerca científica i
tècnica d'alt risc realitzats en col·laboració. Són projectes lligats la creació de noves
tecnologies rupturistes.
• FET PROACTIVE. Foment de temes i comunitats emergents. Les activitats Proactives de
les Tecnologies Futures i Emergents (FET PROACTIVE) tenen per objectiu recolzar noves
àrees i temes encara immadurs.
• FET FLAGSHIPS. Iniciatives emblemàtiques. En l'actualitat s'està executant dues
iniciatives FET Flagships:
• Graphene
• Human Brain Project
28. 2.5 Lideratge industrial
• Aquesta prioritat té per objecte accelerar el desenvolupament de les tecnologies i
innovacions que aprofiten de base per a les empreses del futur i ajudar a les
PIME innovadores europees a convertir-se en empreses capdavanteres al món.
• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
• Nanociències, materials avançats, biotecnologia i fabricació i transformació
avançades (NMBP).
• Espai.
• Innovació per a les PIME i Accés al Finançament de Risc.
29. 2.6. Reptes socials
• Una de les prioritats d'Horitzó 2020 està dedicada als reptes de la societat.
En aquest bloc es reflecteixen les prioritats polítiques i els reptes de
l'estratègia Europa 2020 amb la finalitat d'estimular la investigació i innovació
que permeten aconseguir els objectius polítics de la Unió.
• El finançament se centrarà en els objectius específics següents (reptes):
• Salut, canvi demogràfic i benestar.
• Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenible, investigació
marina, marítima i d'aigües continentals, i la bioeconomia.
• Energia segura, neta i eficient.
• Transport intel·ligent, sostenible i integrat.
• Acció pel clima, medi ambient, eficiència de recursos i matèries
primeres.
• Europa en un món canviant: Societats inclusives, innovadores i
reflexives.
• Societats segures: protegir la llibertat i la seguretat d'Europa i els seus
ciutadans.
31. 3. Plans
nacionals
3.1. La Política d’investigació
Nacional
3.2. L’harmonizació del pla
estatal d’I+D+i amb Horitzó 2020
32. 3.1. La Política d’investigació Nacional
• La Política d’investigació és una competència estatal
• Administrativament es troba en el MINECO (Ministeri d'Economia i
Competitivitat). Secretariat d'Estat d’Investigació, Desenvolupament i
Innovació.
• Es desenvolupa a través dels Plans Nacionals d’Investigació. L'actual és el
Pla Estatal de Recerca científica i Tècnica i d'innovació 2013-2016.
• El Programa de Treball inclou, principalment, informació sobre:
• el calendari previst de convocatòries públiques,
• la distribució econòmica del pressupost anual per àrees i programes
prioritaris,
• els òrgans de gestió de cadascuna de les actuacions
• els tipus de beneficiaris i
• els sectors als quals van dirigides les ajudes
33. 3.1. La Política d’investigació Nacional
• Programa estatal de lideratge empresarial en I+D+i
• Programa Estatal de Promoció del Talent i de la seua ocupació en I+D+i
• Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència
• Programa Estatal de I+D+i orientada als Reptes de la Societat:
(1) Salut, canvi demogràfic i benestar;
(2) Seguretat, qualitat alimentària; activitat agrària productiva i sostenible; sostenibilitat de
recursos naturals, investigació marina i marítima;
(3) Energia segura, sostenible i neta;
(4) Transport intel·ligent, sostenible i integrat;
(5) Acció sobre el canvi climàtic i eficiència en la utilització de recursos i matèries primeres;
(6) Canvis i innovacions socials;
(7) Economia i societat digital;
(8) Seguretat, protecció i defensa.
34. 3.2. L’harmonització del pla estatal
d’I+D+i amb Horitzó 2020
• Resolució del 5 de novembre de 2013, de la Secretaria d’Estat d’Investigació,
Desenvolupament i Innovació (BOE, 6 de novembre)
“Por su propia naturaleza, estos retos abarcan grandes ámbitos fundamentales que
determinan espacios únicos para la colaboración multidisciplinaria e intersectorial, por lo
que se espera que las actuaciones a realizar no se circunscriban a un sector o disciplina,
sino que se centren en los retos entendidos como los problemas de la sociedad a los que
las actividades de investigación científica y técnica fundamental a desarrollar pretenden
dar respuesta.
La investigación en Ciencias Humanas y Sociales se contempla con un carácter
transversal y formará parte esencial de la investigación científico-técnica a desarrollar en
la búsqueda de estas soluciones a los retos de la sociedad..
En la búsqueda de soluciones a los retos habrá que tener en cuenta la importancia de los
comportamientos y percepciones sociales de la ciencia y la tecnología, y las ventajas y
riesgos asociados, en la medida en que dichos comportamientos pueden propiciar o
inhibir el proceso de innovación. Además de lo contemplado específicamente en algunos
de los retos y más concretamente en el reto 6, la investigación en Humanidades y
Ciencias Sociales, así como la investigación que incorpora la perspectiva de género,
tendrá un carácter transversal y como tal podrá incorporarse en el desarrollo de las
investigaciones orientadas a la búsqueda de soluciones en todos y cada uno de los retos
de la sociedad.”
(1) Es deixa la cita textual en la llengua original
38. 5.1. Programa propi d’Investigació UA
El programa propi contempla cinc línies d'actuació:
1. Incorporació i formació de personal investigador i personal tècnic
- Ajudes per a contractes destinats a la formació predoctoral
- Ajudes per a estudis oficials de Master i iniciació a la
investigació
- Ajudes per a estades de personal investigador convidat
- Ajudes per a la contractació de personal tècnic de suport en projectes
d’investigació competitius
2. Investigació competitiva
- Ajudes per a la realització de projectes d’investigació emergents
- Ajudes per a grups de Recerca per productivitat investigadora
3. Internacionalització
- Ajudes per a la captació de projectes del programa "Horitzó
2020" de la Unió Europea
- Ajudes per a la realització d'accions d’investigació en altres països
39. 5.1. Programa propi d’Investigació UA
4. Infraestructures cientificotecnològiques
- Ajudes per a la reparació d'instrumentació científica
- Ajudes per a la utilització dels Serveis Tècnics d’Investigació
5. Difusió de la investigació
- Ajudes per a la publicació de revistes científiques
40. 6. Posgrau-
Beques i
contractes
6.1. Beques per al doctorat
6.2. Beques Post-doctorals Marie
Curie (UE)
6.3. Beques post-doctorals
(Ministerio)
6.4. Beques post-doctorals (GV)
41. • Beques de formació del personal universitari (FPU), MECD.
• Nota mitjana de l'expedient: 4 punts
• Doctorat amb esment d'excel·lència: 1 punt (0,5 punts).
• CV del sol·licitant: 1 punt
• Projecte: 0,5 punts
• Curriculum de l'Investigador principal: 2,5 punts
• Curriculum del grup: 1 punt.
6.1. Beques per al doctorat
42. • Beques de formació del personal investigador (FPI), MINECO.
• Es concedeixen a projectes determinats de recerca fonamental.
• Una vegada se sap la relació de projectes, se sol·licita per 1, 2 o 3
projectes determinats.
• La selecció es fa en funció del CV del candidat.
6.1. Beques per al doctorat
43. • Ajudes per a contractes per a la formació d'investigadors en empreses
(Doctorats Industrials), MINECO.
• Es concedeixen per fer doctorats associats a empreses.
• El Ministeri subvenciona en part el cost de la contractació del
doctorand per l'empresa.
• La selecció es fa en funció del CV del candidat i el projecte
presentat.
6.1. Beques per al doctorat
44. • Beques de VAL i+D, GV.
• Contracte per al doctorat. 3 anys de contracte.
• 70% expedient i currículum del sol·licitant.
• 30% memòria del projecte.
6.1. Beques per al Doctorat
45. • Beques de FPI-UA.
• Contracte per al doctorat. 3 anys de contracte.
• Expedient acadèmic: 6 punts
• CV del candidat: 1 punts
• CV del director de la tesi: 1,5 punts
• CV del grup: 0,5 punts
6.1. Beques per al doctorat
46. 6.2. Beques Postdoctorals Marie Curie (UE)
• Objectiu: Assegurar el desenvolupament òptim i ús dinàmic del capital intel·lectual d'Europa
per generar noves habilitats, coneixement i innovació
• Enfocament ¨Bottom-up¨
• Suport a la carrera investigadora
• Foment de noves habilitats i competències
• Mobilitat: triple “i”: internacional, intersectorial, interdisciplinari
• Excel·lents condicions de treball i ocupació, equilibri de gènere
• Participació d'empreses (incloent PIMES) i actors socioeconòmics
• Èmfasi en activitats de divulgació i en activitats de comunicació de la investigació
• Tipus de convocatòries:
• EXPERIENCED RESEARCHERS (ER). Financien solament investigadors que estiguen
en possessió del títol de Doctor o que puguen acreditar un mínim de quatre anys
d'experiència en recerca a temps complet (FTE).
47. 6.2. Beques Postdoctorals Marie Curie (UE)
Tipus:
- European Fellowships (EF): mobilitat entre països europeus i cap a Europa (3
modalitats específiques)
- Global Fellowships (GF): mobilitat per realitzar un període de recerca en un
tercer país amb fase final de tornada a Europa
Entitats participants:
- Sector acadèmic:
· Organismes públics o privats d'educació superior que atorguen títols acadèmics
· Organitzacions d’investigación públiques o privades sense ànim de lucre on la
missió principal siga la investigació
· Organitzacions internacionals d'Interès Europeu http://eiroforum.org/
- Sector no acadèmic:
· inclou qualsevol actor socioeconòmic no inclòs en el sector acadèmic i que
complesca les regles de participació en H2020. Per exemple: Pimes, hospitals,
grans empreses, ONGs, organismes governamentals, organitzacions internacionals,
museus, etc.
48. 6.2. Beques Postdoctorals Marie Curie (UE)
Tipus de Participació:
- Beneficiari:
- Institució d'acolliment que contracta, supervisa i forma al ER, situada en Estat Membre /
País Associat.
- Rep finançament directe de la CE.
- Signatura de l'Acord de Subvenció (Grant Agreement) amb la
CE Partner organization
- No contracta ER (no signa GA), ofereix formació addicional al ER i acull investigadors
en estades.
- Tipus d'institució identificada en:
- Fase de sortida de Global Fellowships
- Realització d'estades en European Fellowships
- Carta de Compromís indicant clarament les seues activitats en el projecte
49. 6.3. Beques postdoctorals (Ministeri)
• Ministeri d’Economía i Competitivitat: Subprograma Estatal d’Incorporació
• Ajudes Ramón y Cajal. Reincorporació de doctors al sistema espanyol de
ciència i tecnologia després d’una estada potsdoctoral a l’estranger.
Contracte durant 5 anys. Ajudes molt competitives en las quals només se
seleccionen els millors curricula.
• Ajudas Juan de la Cierva. Per a joves doctors amb experiència postdoctoral.
Contracte durant 2 anys i associat a un projecte d’investigació.
• Ajudas per a contractes Torres Quevedo. Ajudes per a la contractació de
doctors en empreses.
50. 6.3. Beques postdoctorals (Ministeri)
• Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: Tipus de beques
• Estàncies de mobilitat a l’estranger “José Castillejo” per a joves
doctors. 2014. Estades breus per joves doctors amb vinculació a
Universitats i centre d’investigació.
• Investigació Postdoctoral. No es convoquen ajudes per realizar el
periode postdoctoral a l’estranger des de 2011.
51. 6.4. Beques postdoctorals (GV)
• Beques per a estades de personal investigador doctor en centres
d’investigación establerts fora de la Comunitat Valenciana. Estades
breus per a personal amb vinculació a centres d’investigació establerts
a la Comunitat Valenciana.
