Concepte, característiques i objecte de la recerca científica. El mètode científic

1. Tema: Concepte,
característiques i objecte de
la recerca científica. El
mètode científic
Activitats formatives transversals obligatòries comunes
ACTIVITAT 2>Bloc 1

2. Professora:
Aurora Ribes Ribes
Secretària Escola de Doctorat

3. Índex
1. Introducció
2. La recerca a la universitat
3. Què és la ciència? Enfocament
teòric
4. El mètode científic
5. La recerca científica
6. Mètodes i tècniques de recerca

4. 1. Introducció
1.1. Escola de Doctorat
1.2. Qüestions prèvies

5. 1.1. Escola de Doctorat
• EDUA: Escola de Doctorat de la Universitat d’Alacant
• Creació
• Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació
• Funcions
• Dades de contacte:
• Adreça electrònica: doctorat@ua.es
• Telèfon: +34 965 90 3466
• Pàgina web EDUA: http://edua.ua.es

6. 1.2. Qüestions prèvies
• Què és el Doctorat? Per a què m’aprofita ser doctor/a?
• Oferta de Programes de Doctorat de la UA. Normativa (RD 99/2011).
• Tutor, director de tesis / Coordinador del PD / Comissió Acadèmica.
Funcions.
• Actividats formatives transversals: comunes i específiques.
• Document de compromís i Pla de recerca.
• RAPI.
• Durada (temps complet /temp parcial).
• Altres: Menció de doctor internacional, Tesis per compendi, etc.

7. 2. La recerca a la
universitat

8. • “Investigació”: denotava en els orígens recórrer camins ja traçats, les
petjades de la ciència. Segles XII i XIII. Revolució científica, segle XVI,
va canviar-ne el significat: recerca del desconegut.
• Des de la fundació de la Universitat en l'Edat Mitjana, la recerca n’ha
estat una part essencial. La característica fonamental de la Universitat
moderna és, precisament, la recerca i la formació d'un esperit científic.
• UNESCO 1996: atesa la importància de la recerca per a la millora
qualitativa de l'ensenyament, la formació del docent ha de reforçar-se
amb la formació en recerca.
• Doctorat: més que ensenyar ciència, es tracta d’ensenyar a fer ciència.
La recerca a la Universitat

9. • Clara percepció de la funció de la recerca a la Universitat. És primordial
promoure l'enfocament investigador en l'educació, ja que això ajuda a la
formació de l'individu autònom i responsable, com a subjecte de
coneixement.
• Fer recerca no és copiar repetidament procediments, sinó que inclou un
ingredient important de creativitat i originalitat que catapulte les idees
noves cap al desenvolupament de les diferents àrees de coneixement.
Aquesta recerca pot ser formativa, però també pot redundar en beneficis
per a la comunitat, a través de la transferència dels resultats obtinguts.
La recerca a la Universitat
Conclusió:

10. 3. Què és la
Ciència?
Enfocament teòric
3.1. Què és la Ciència? Enfocament
teòric
3.2 Ciència i Llenguatge
3.3. Classificació de les ciències

11. “El futur d'un país està profunda i directament relacionat amb la
capacitat dels seus ciutadans per organitzar l'educació; la filla de
l'educació: la ciència; i la filla de la ciència: la tecnologia”
3.1. Què és la Ciència? Enfocament teòric

12. • Ciència: conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l'observació i el
raonament, sistemàticament estructurats i dels quals es dedueixen principis i lleis
generals.
• Es defineix com el cos o conjunt de coneixements d'un saber; implica la recerca,
l'obtenció i el desenvolupament del coneixement en una àrea del saber. El seu
propòsit és conèixer la veritat amb un alt grau de certesa, en relació amb els fets
quotidians que ens envolten. (Tamayo, 2000)
• En la ciència, les explicacions han de ser formulades de tal manera que puguen
ser sotmeses a proves empíriques, procés que ha d'incloure la possibilitat de
refutació.
• D'això se’n deriva que el coneixement no és definitiu, en la mesura que pot
canviar quan nous judicis millor fonamentats així ho demostren. Dues
conclusions: la ciència és fal·lible (Bunge, 1996) i progressiva: sovint una teoria
científica és reemplaçada per una altra que resulta més completa, més precisa i
més comprehensiva.
• Diferència entre la veritat i el judici de valor.
3.1. Què és la Ciència? Enfocament teòric

13. • La ciència se serveix del llenguatge, amb el qual crea, entre d'altres,
proposicions, termes o conceptes.
• Proposicions: són expressions del llenguatge a través de les quals es
formulen hipòtesis, axiomes, lleis i teories.
• Termes: es tracta de predicats científics; l’ús està regulat, és a dir,
explícitament acordat.
• Conceptes: són representacions mentals a les que assignem un terme o
expressió que les representa. Ex.: manera és un concepte abstracte; i forma
rodona un concepte concret
3.2. Ciència i Llenguatge
Tipus de proposicions:
• Vertaderes (ex.: Els peixos naden).
• Falses (ex.: Les balenes s’extingiren).
• Dubtoses (ex.: Hi ha vida en altres planetes).
• Canviants (ex.: Els organismes sorgeixen per generació espontània -fou
acceptat i posteriorment refutat-).
• Subjectives (ex.: Els taurons estan més adaptats al mitjà aquàtic que els
insectes al terrestre -no hi ha acord-).

14. • Cada ciència té el seu propi sistema conceptual.
• Classificació:
 Conceptes empírics: observables (ex.: altura, pot ser observat i mesurat).
 Conceptes teòrics: no observables, és a dir, abstractes (ex.: amor).
• Hipòtesi: conjectura o proposta provisional de qualsevol grau de generalitat,
susceptible de comprovació per a determinar-ne la validesa mitjançant un
mètode apropiat. La hipòtesi permet la interpretació d'un fenomen o de les
parts d’aquest, o planteja explicacions o solucions temptatives a un problema
o objecte de recerca.
3.2. Ciència i Llenguatge

15. • Lleis/teories: són conjunts de proposicions que s'interrelacionen per a
explicar un fenomen o per a expressar les interrelacions entre les variables
del fenomen (ex.: les teories de Darwin o Einstein).
 Funcions de les teories: explicar, sistematitzar i predir.
 No hi ha teories bones o dolentes.
 Les teories es basen en algunes de les següents classes de proposicions:
• Enunciats empírics bàsics: al·ludeixen a un cas, amb independència de
si aquesta relació pogués o no ser generalitzable a un nombre major de
casos (ex.: la taxa de naixements a la ciutat A va ser més gran que la de la
ciutat B l’any 2012).
3.2. Ciència i Llenguatge

16. • Generalitzacions empíriques: generalitzen les relacions empíriques
observades en la classe (ex.: la taxa de creixement poblacional dels països
subdesenvolupats és major que la dels països desenvolupats).
• Enunciats teòrics amb base empírica: formulen una explicació de la relació
existent entre dos o més factors empíricament observats (ex.: la major taxa
de creixement dels països subdesenvolupats s'explica per la seva major
pobresa i menor educació).
• Enunciats teòrics amb base teòrica: no es fonamenten en una base empírica,
sinó que generalitzen a un nivell més abstracte i general (ex.: el creixement
exponencial de l'espècie humana ha de donar pas a una forta caiguda
d’aquesta per esgotament de recursos, guerres per competència o la major
incidència de malalties).
• Enunciats teòrics generals: són els postulats més generals que usa una
teoria i d’aquests es desprenen, des d'un punt de vista abstracte i general, els
diversos tipus d'enunciats (ex.: cap espècie pot créixer en forma exponencial
durant un temps indefinit).
3.2. Ciència i Llenguatge

17. • “Ciència” hauria d’usar-se com un terme únic que abracés totes les disciplines.
• En la pràctica, trobem diverses classificacions; la més universal distingeix
entre:
3.3. Classificació de les ciències
Ciències formals:
•Es fonamenten en el mètode
deductiu i tenen com a
propòsit la demostració de
teoremes i postulats.
•Ex.: la lògica i les
matemàtiques.
Ciències fàctiques:
•Es fonamenten en la
percepció i observació del
món exterior, en l'experiència
humana.
•El raonament que segueix
és, en essència, inductiu, va
del particular al general.
•Té com a objectiu la
verificació, la qual cosa porta
a la generació d'un
coneixement temporal, que
s'accepta com a veritat fins
que nous raonaments o
tècniques permeten formular
explicacions més coherents o
àmplies sobre un fenomen, o
fins que es reconeix un cas
singular que no compleix
amb la regla.
•Ex.: Física, Química,
Biologia, Ecologia, etc.
Ciències socials o
humanes:
•En aquestes l'enunciació de
lleis precises és limitada,
atès que les accions de
l'home estan condicionades
per la volició, situació que no
es dóna o és menys freqüent
en altres ciències. Malgrat
això, les ciències socials es
poden considerar com una
ciència, ja que estudien
fenòmens reals no abordats
per altres ciències
•Ej.: Sociologia, Economia,
Educació, Psicologia, etc.

18. 4. El mètode
científic
4.1. El mètode científic
4.2. Procés del mètode científic

19. Mètode: procediment que se segueix en les ciències per a trobar la veritat i ensenyar-la.
Científic: relatiu a les exigències de precisió i objetivitat pròpies de la metodologia de les
ciències.
4.1. El mètode científic
Origen: mots grecs: metá (al llarg) i odos (camí).

20. • La ciència aprofita el mètode científic per a progressar; aquest té la particularitat
d'utilitzar tècniques específiques per a cada àrea del coneixement, que són acordades i
reconegudes per cada comunitat científica.
• El mètode científic elimina el pla subjectiu en la interpretació de la realitat i, per això,
constitueix el procediment més adequat i segur per penetrar en el coneixement de les
coses i establir teories més o menys estables. El coneixement vulgar, per contra, es
fonamenta en la fenomenologia, és a dir, en les nostres pròpies percepcions.
• Precaució sobre la supravalidesa del mètode científic (ex.: capvespre). De vegades sols
confirma la nostra equivocació perceptiva, però res garanteix que aquesta veritat sí que
siga la veritat, ja que en el futur pot quedar novament invalidada, quan alguna nova
teoria ens oferisca una explicació més apropiada.
4.1. El mètode científic

21. 4.2. Procés del mètode científic
Plantejament del problema
Formulació d’hipòtesis
Obtenció d’informació
Anàlisi de dades
Comprovació de la hipòtesi
Conclusiones
Conclusions

22. 5. La recerca
científica

23. • Investigar: realitzar activitats intel·lectuals i experimentals de manera sistemàtica
amb el propòsit d'augmentar els coneixements sobre una determinada matèria.
• Requisits d’una recerca perquè siga qualificada com a científica:
 Ha de tractar sobre un objecte reconeixible i definit de manera que també siga
reconeixible pels altres.
 Ha de dir coses sobre aquest objecte que encara no hagen estat dites, o bé revisar
amb òptica diferent les coses que ja han estat dites.
 Ha de ser útil a la resta.
 Ha de subministrar elements per a la verificació i la refutació de les hipòtesis que
presenta.
5. La recerca científica

24. • La recerca ha de ser objectiva.
• Etapes del procés de recerca: observació, descripció, explicació i predicció.
• Entre la recerca científica i el coneixement científic es troba el mètode científic.
• Recerca bàsica / recerca aplicada. Recerca experimental /no experimental/ quasi-
experimental / pre-experimental.
5. La recerca científica

25. 6. Mètodes i
tècniques de
recerca
6.1. Mètodos de recerca. Tipologia
6.2. Tècniques de recerca

26. • Escassa claredat entre mètodes i tècniques de recerca. Transposició
conceptual.
• Alguns dels mètodes més importants:
 Analogia
 Inducció-deducció (possible conjugació)
 Anàlisi-síntesi
 Conductivisme
 Fenomenologia
 Històrico-filològic
 Dialèctic
6.1. Mètodes i tècniques de recerca.
Tipologia

27. • Tècnica: conjunt de procediments i recursos que fa servir una ciència o
un art.
• El mètode indica el camí a seguir i la tècnica com recórrer-lo. Absència
de distinció clara.
• Les tècniques corresponen al darrer nivell del mètode científic.
• Algunes de les tècniques més comunes: quantitatives, qualitatives,
retrospectives, prospectives, longitudinals, transversals, l’objetivisme,
el subjetivisme, estàtiques, dinàmiques, estudis de cas, etc.
6.2. Tècniques de recerca

28. Aurora Ribes Ribes
aurora.ribes@ua.es
Professora Titular de Dret Financer i Tributari
Secretària de l’Escola de Doctorad