1. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE<br />Oh, que cansat estic de la meva<br />covarda, vella, tan salvatge terra,<br />i com m'agradaria d'allunyar-me'n,<br />nord enllà,<br />on diuen que la gent és neta<br />i noble, culta, rica, lliure,<br />desvetllada i feliç!<br />Aleshores, a la congregació, els germans dirien<br />desaprovant: quot;
Com l'ocell que deixa el niu,<br />així l'home que se'n va del seu indretquot;
,<br />mentre jo, ja ben lluny, em riuria<br />de la llei i de l'antiga saviesa<br />d'aquest meu àrid poble.<br />Però no he de seguir mai el meu somni<br />i em quedaré aquí fins a la mort.<br />Car sóc també molt covard i salvatge<br />i estimo a més amb un<br />desesperat dolor<br />aquesta meva pobra,<br />bruta, trista, dissortada pàtria.<br />Localització en l’espai<br />Aquest poema escrit per Salvador Espriu forma part d’El caminant i el mur publicatl’any 1954, més de dotze anys després del final de la guerra civil i més de sis desprésdel final de la Segona Guerra Mundial.<br />Espriu i aquesta obra<br />A Assaig de càntic en el temple podem veure clarament la contradicció interna delsubjecte líric davant la situació del seu país, que està sotmès a l’esclavitud que suposauna dictadura.Apareix clarament el tema de l’exili interior, que entenem com l’exili de la gent quees va quedar al país i va viure durant molt de temps la repressió que va suposar elfranquisme. Un exili clarament simbòlic que reflexa les tensions entre SalvadorEspriu i el seu país.En aquest famós poema Espriu es queixa amargament de la seva terra i la qualifica decovarda, ja que Catalunya no s’ha revoltat contra el poder injust que la sotmet. A mésa més també es queixa de que està molt lluny de l’ideal de civilització que els jovesde la generació del 36, a la qual ell pertany i defensen la República, somien.<br />El poema està dividit en tres parts ben diferenciades, la primera ocupa els 7 primersversos i reflexa el desig de fugida de l’autor del seu país. <br />En la segona part es mostra la censura social a la que seria sotmès si definitivamentdecidís marxar. Els habitants del país desaprovarien la seva acció mentre el jo poèticse’n riuria.En la tercera part s’observa una darrera afirmació de fidelitat al país, el jo poètic diuque mai s’anirà de Catalunya perquè ell també es considera covard i salvatge i perquèestima desesperadament la seva pàtria.Influencies: <br />Aquest poema està fortament influït per la Bíblia.<br />Forma:<br />El poema està escrit en versos lliures.Al llarg del poema trobem vint adjectius distribuïts de manera cuidadosamentestudiada. Aquests adjectius contenen tota la tensió i eficàcia del poema.<br />
