1.
PERE CALDERS<br />1-Fes una síntesis de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies. <br />L’ Invasió Subtil <br />* Un home coneix a una persona, que segons ell es japonesa tot i no tenir-ne cap prova. Aquesta persona discuteix amb si mateixa sobre la similitud que te amb les costums d’aquí i de com n’és de difícil de diferenciar-lo de qualsevol persona corrent d’Espanya i de que els estan envaint. Al final, torna a la seva habitació i li explica a la seva dona amb la qual discuteix sobre si en veritat ho era ho només eren prejudicis seus. <br />El testament de la Hiena <br />* Un assassí intenta assassinar a un funcionari però aquest el va distraient del seu objectiu discutint amb l’assassí sobre com pot aquest matar-lo mes fàcilment. D’aquesta manera el funcionari al final, li fa una clau i el deixa inconscient. Evidentment, es enviat a la presó i allà li fan confessar tots els noms de la seva organització, per lo qual, aquests són condemnats amb ell. <br />2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun <br />La Invasió subtil <br />És un narrador en primera persona, en que l’home ens va descrivint subjectivament els seus pensament sobre el “japonès”. <br />El testament de la Hiena <br />Torna a ser un narrador en primera persona que ens relata uns fets ja passats de forma objectiva dels fets. <br />4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors<br />En el conte la invasió subtil, és veu plasmat el subtil humor de Calders, patent en que sense cap evidencia prèvia el personatge protagonista extreu una conclusió equivocada, i visualitzada des de un punt de vista extern és absurda aquesta conclusió , la qual cosa fa que l’acció del relat esdevingui certament graciosa . Aquest és l’humor que caracteritza a Calders, subtil, simple però en cap cas groller ni inadequat, mostrant així en aquest relat tal com deixa patent el senyor Joan Melcion en el pròleg que fa d’aquest llibre en que diu i cito de manera textual; Sota aquesta constant argumental s’amaga la voluntat de l’autor de mostrar-nos la mesquinesa de l’home, incapaç d’admetre allò que desfaci els seus esquemes de la realitat”, això queda patent al final del relat quan la seva dona discuteix amb el protagonista que afirma sense cap prova que aquell home que havia vist era japonès.<br />En el segon també es veu un humor basat en l’absurd un assassí que vol matar algú però no sap com fer-ho, aquest el traeix, l’ataca, y ell finalment dona el seu nom com a llegat, això d’una manera subtil reflecteix molt bé l’estil humorístic de Calders.<br />