Memoria de la configuración del Grupo de Exportación con destino a Panamá formado por 3 empresas del sector de la construcción bajo el patrocinio de la Cámara de Comercio de Sabadell y ACC1Ó.

1. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Presentació
1.2. Impulsar la cooperació empresarial
1.3. Processos per cooperar
2. PROPOSTA DE CREACIÓ D´UN GED A PANAMÁ
2.1. Cooperar ; com i amb qui ?
2.2. Avantatges a potenciar cooperant
2.3. Model de cooperació
2.4. El pla d´actuació
3. PERQUÈ EL PANAMÁ ?
3.1. Breu història econòmica
3.2. Dades generals
3.3. Entorn econòmic actual
4. OPORTUNITATS DE NEGOCI
4.1. Oportunitats d´obra civil en el sector públic panameny
4.1.1. Expansió del Canal de Panamá
4.1.2. Aeroports i Ports
4.1.3. Carreteres, autopistes i ponts
4.1.4. Edificació
4.1.5. Transport
4.1.6. Hospitals
4.2. Oportunitats de negoci en el sector privat
5. PRESSUPOST TOTAL DE L´EXERCICI
6. PRESENTACIÓ DELS PARTICIPANTS
6.1. COMICSA SA
6.2. CEMESA SA
6.3. ESTRUCAD METÀL·LICS SA
6.4. COL·LABORACIÓ PRÈVIA
1

2. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Presentació
La situació econòmica, la globalització i la necessitat de competitivitat i rendibilitat fan
necessària la redimensió empresarial, especialment entre pimes. Cooperar de forma estable
creant un grup de pimes, competidors o complementaris, o integrar les empreses (en un
consorci, societat de segon nivell, intercanviant accions o fusionant-les) cada vegada es fa més
necessari per sobreviure amb un futur clar. Les alternatives i el grau i ritme de cooperació o
integració son múltiples. El paper dels propietaris és consensuar el camí, al mateix temps que
es forja la confiança necessària, que és determinant. Els riscos poden venir d’un procés que pot
ser complex, dels aspectes relacionals i de l’encaix de gestió i organitzatiu; per això cal actuar
bé, pas a pas i sense presses, però mantenint el ritme. La negociació econòmica i de
formalització pot ser significativa, però el procés previ i de posada en pràctica són decisius,
permeten un canvi d’escala.
Saber entendre que les experiències prèvies de fracàs poden ser un bon aprenentatge per
veure, en cada cas, si cooperar pot aportar resultats que beneciïn a tots, considerant el
moment i la situació adequats i amb els partners convenients és motiu de reflexió i anàlisi per
part dels membres del grup.
1.2. Impulsar la cooperació empresarial
L’objectiu és agrupar oferta i capacitats professionals complementàries per oferir-les amb una
acció conjunta a les administracions públiques panamenyes i grans empreses espanyoles de la
construcció que operen a l´actualitat a Panamá. Hi ha diferents opcions de cooperació: per a
una operació o de forma estable, amb marca conjunta, creant un consorci per gestionar la
comercialització o una nova societat en comú. L’acció i comunicació comercial o
posicionament de marca determinen el pes de la cooperació. Cal definir bé les aportacions i
contraprestacions, la gestió i sincronització organitzativa i de servei, amb unes prioritats
comercials i estratègiques clares, mantenint un seguiment de competidors.
Tant COMICSA, CEMESA i ESTRUCAD METÀL·LICS són empreses catalanes dedicades al càlcul,
disseny, fabricació i muntatge d´estructura metàl·lica per a obra civil i edificació. La forma de
cooperació que aquestes han convingut és la d´un Grup d´Exportació en Destí (GED).
1.3. Processos per cooperar
La cooperació es fa per accedir a nous mercats o segments (per exemple, a grans empreses) i/o
complementar productes o serveis. Cada partner aporta els seus productes o serveis, sovint
complementaris, centrant-se en allò que fa millor. Acorden un sistema de comercialització
conjunta, definint els rols que s’assumeixen en les fases de venda: comunicació amb possible
marca conjunta, catàlegs, presència a Internet (web, bloc), venda electrònica, accions en
canals, política de preus, generació de contactes, entrada comercial, elaboració i presentació
d’oferta, seguiment i tancament, prestació del servei, facturació i cobrament... El risc pot
centrar-se a l’hora de compartir visió, interès i compromís, amb involucració de la propietat o
alta direcció i implicació de tots els quadres comercials, considerant les despeses i els recursos
necessaris de màrqueting i gestió. El model es consolida amb infraestructura o personal
compartit, i amb regles clares.
2

3. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
L’avantatge competitiu se centra en la reducció de costos de prospecció, establiment i
seguiment comercial en un mercat exterior, especialment tractant-se de pimes fabricants.
També en preus de compra i en logística. Pot considerar-se un procés per integració vertical
amb proveïdors en el mateix espai, en què es redueix temps i es comparteixen gestió.
i serveis interns més professionalitzats, sobretot entre proveïdors o competidors. Els riscos
deriven d’una incorrecta planicació de la producció o gestió en la reducció de costos, així com
en els compromisos o el procés d’integració.
2. PROPOSTA DE CREACIÓ D´UN GED A PANAMÁ
2.1. Cooperar ; com i amb qui ?
Els grups d´exportació han demostrat ser un instrument eficaç per a afrontar la
internacionalització de les empreses i incrementar la seva activitat econòmica i comercial.
Cada grup, format per entre tres i vuit empreses, pot compartir un representant comercial en
el país de destí, actuant com a una oficina comercial al servei de les empreses. El consorci pot
generar-se per iniciativa pròpia o amb el suport d´organismes especialitzats en
internacionalització. En el nostre cas comptem amb el suport de la Cambra de Comerç de
Sabadell. La Cambra ha ajudat a crear 80 grups d´exportació des del 1998. Compta amb el
patrocini d´ACC1Ó. Això permetrà al grup accedir a ajuts i suports importants. Els riscos se
centren en la configuració del grup, el perfil dels partners, propòsits i estils, juntament amb la
denició de normes internes de funcionament del grup, incloent-hi la formalització. La gestió
relacional, d’aportacions i contraprestacions pot ser crítica.
2.2. Avantatges a potenciar cooperant
Aquest model aporta valor quan la comunicació és determinant per a la venda. Permet crear i
reforçar una marca conjunta en el cas que aquesta estratègia es demostri que sigui la més
convenient. Els riscos poden venir pel fet de necessitar una gestió estable professionalitzada
de la cooperació amb perfils professionals habituats a gestionar grups. Quan s’usen
responsabilitats rotatòries allunyades de les capacitats necessàries poden fer fracassar el
projecte, per manca de lideratge clar, objectius i expertesa. Un altre risc pot estar en la presa
de decisions, o en la incorporació o sortida de membres, especialment si prèviament no hi ha
normes o regles de joc transparents escrites.
Aquest model es basa a compartir els recursos d’espai físic (oficines, magatzems...) i serveis
(recepció, comunicacions, call center, servidors i altres) entre diverses empreses. És el model
que inspira vivers d’empresa i co-working. El valor més important que es genera és per l’alta
interacció, comunicació i compartició d’experiències, idees i visions. Hi ha una alta freqüència
de relació, dia a dia, que genera confiança i comunicació.per desenvolupar idees i projectes
conjunts, que poden arribar a processos d’integració empresarial. Els riscos poden venir
d’intencions encobertes de control o domini, d’una relació poc equànime, per caràcters,
visions o aportacions desiguals, o de persones que volen beneficiar-se’n però aporten poc.
2.3. Model de cooperació
Per a superar aquestes dificultats, el Grup d´Exportació a Panamá es dotarà d´un manual propi
de gestió de la qualitat enfocat a crear una dinàmica de millora continua. La seva finalitat és
detectar oportunitats de millora, gestionar les no conformitats que es detectin i assegurar la
prestació d´un servei conjunt satisfactori pels nostres futurs clients en el mercat panameny.
3

4. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
2.4. El pla d´actuació
Analitzant la informació recopilada els darrers 6 mesos gràcies a entrevistes i reunions amb els
grups constructors més potents i internacionalitzats espanyols, juntament amb l´anàlisi de les
fortaleses i debilitats pròpies, el grup considera que el panameny és el mercat adequat per a
iniciar aquesta cooperació. El grup preveu que aquest és un mercat amb un recorregut de 10 –
15 anys.
El grup ja ha comunicat a les constructores espanyoles que operen al Panamá el seu propòsit
de ser present en aquest mercat. Ha averiguat les dades de contacte de les persones
delegades al Panamá de les grans constructores i els projectes que duen a terme.
El grup visitarà aquest mercat abans de la fi del 2011 per mantenir una primera trobada amb
sucursals i delegacions per a obtenir més informació de primera mà. En el primer semestre de
2012 avaluarà la forma jurídica més convenient per a esdevenir una entitat jurídica de ple dret
al país i quina estructura permanent hi tindrà. En el segon semestre de 2012 el grup pretén
està en disposició de ser plenament operatiu, és a dir, tenir la capacitat de subministrar i
muntar estructura metàl·lica.
3. PERQUÈ EL PANAMÁ ?
3.1. Breu història econòmica
Panamà és una economia basada principalment en els serveis. El sector terciari de l'economia
representa entre un 70 i un 75% del valor del PIB. Això és a causa del seu peculiar model de
desenvolupament, conseqüència directa de la construcció del Canal i del sistema monetari
que, en virtut d'un tractat de 1904, estableix l'ús del dòlar com a moneda. El fort auge
econòmic derivat de tots dos fenòmens unit, a partir del final de la II Guerra Mundial, a la
intensificació de polítiques comercials i monetàries “cap a dins” en el continent iberoamericà
van propiciar la creació de la Zona Lliure de Colón (ZLC), a la fi dels quaranta, i del Centre
Bancari Nacional (CBN), a principi dels setanta.
4

5. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
L'abanderament de bucs (primer país a nivell mundial en aquesta activitat), la peculiar
legislació sobre societats i les representacions legals d´empreses estrangeres han constituït
fins avui un perfecte complement als nivells d'ingressos procedents del Canal, de la ZLC i del
CBN.
No obstant això, encara que sembli un contrasentit, un sector serveis modern, obert i
fortament generador d'ingressos ha vingut coexistint amb sectors primari i secundari tancats i
distorsionats com els de la gran majoria de les economies iberoamericanes. Panamà ha
mantingut durant molt temps una estructura econòmica dual que les autoritats econòmiques
intenten trencar mitjançant el programa de liberalització i modernització de l'economia,
l'adhesió a l'OMC i la signatura de diversos tractats comercials bilaterals.
S'estima que l'economia (PIB) va créixer el 3,2% l'any 2009 i un 6,8% en el 2010. El
creixement s'atribueix a les següents activitats econòmiques: construcció, turisme, comerç a
l'engròs i menor, transport, emmagatzematge i comunicacions i subministrament
d'electricitat.
3.2. Dades generals
La República de Panamà es troba en una estreta franja de terra en forma de “S” majúscula
estesa en el sentit dels paral·lels que limita al nord amb el mar Carib, al sud amb l'Oceà Pacífic,
a l'est amb Colòmbia i a l'oest amb Costa Rica. Està situada a 7º nord de l'Equador, a la franja
tropical.
La superfície de Panamà comprèn un àrea de 75.517 Km2 (una mica més del doble que
Catalunya). El país compta amb dues extenses costes, on s´hi troben unes 1.520 illes, illots i
cayos. La costa del Pacífic té una longitud d'1.700 Km., sent més extensa que la del Carib, de
1.288 Km. La topografia de Panamà és una mica irregular. Predominen les terres baixes i pujols
que representen un 70% del territori. Les cadenes muntanyenques, que travessen la seva part
central i la seva regió occidental, compten amb diversos pics de més de 3.000 m, sent el més
alt l'extint volcà Barú amb 3.475 metres d'alçada.
La vegetació es caracteritza per ser humida en la seva vessant del Carib, on hi trobem grans
extensions de selva i sotabosc, mentre que en la vessant del Pacífic és més seca.
El Canal de Panamà travessa el país de nord a sud, connectant els oceans Atlàntic i Pacífic.
Orientat nord-oest-sud-est, té una llargària d´uns 80 Km. i una profunditat màxima de 12 m.
Panamà té un clima humit tropical càlid, on les temperatures es mantenen bastant estables al
llarg de l'any en les costes i terres baixes. En la major part del país, a l´altiplà central, la
temperatura anual mitjana està entre 27,5ºC i 29ºC, amb molt poca variació entre els mesos.
En general, l'estació seca s'estén des de finals de desembre fins a primers d'abril, i l'època
plujosa des d'abril fins a desembre sent els mesos més plujosos maig i juny.
Panamá té 3,5 M d´habitants. La taxa mitjana de creixement de la població en l'última dècada
ha estat del 2%. La població panamenya té una forta concentració geogràfica, amb més d'un
60% localitzada a les àrees metropolitanes de Panamà i Colón i la resta en el costat del Pacífic.
La densitat total per habitant és de 45 *hab/km2. La taxa de creixement és del 1,6%.
Panamà té una estructura ètnica molt variada sent el grup hispà-indígena el més important.
5

6. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
Per la seva banda, la població indígena, que representa aproximadament un 10% de la
població, s'agrupa en sis ètnies.
3.3. Entorn econòmic actual
L'economia de Panamà està creixent ràpidament gràcies al desenvolupament de les seves
infraestructures, l'expansió del Canal de Panamá i l´edificació. Hi ha diverses raons per explicar
el vigor econòmic del país. És una democràcia, amb una economia oberta i un dels governs
més estables i moderns dins Llatinoamèrica. El Canal de Panamá ha convertit el país en un
important centre comercial, logístic i financer.
Les polítiques de liberalització del comerç dels successius governs panamenys han contribuït a
l'èxit econòmic del país, que gaudeix d'un dèficit fiscal baix, unes proporcions de servei de
deute bones i una inflació baixa. La seva economia està basada en el dòlar d'EUA, no hi ha cap
risc de canvi, i el seus règim legal i regulador generalment està dona la benvinguda a inversors
i negocis estrangers.
El desenvolupament d'infraestructures del sector públic de Panamà està sent conduït pel Pla
Estratègic 2010–2014 del Govern, en el que la previsió de la despesa és de més de 13$ bilions.
El document perfila la majoria d'estratègies socials i econòmiques del govern, plans financers i
plans d'inversió pública.
4. OPORTUNITATS DE NEGOCI
4.1. Oportunitats d´obra civil en el sector públic panameny
4.1.1. Expansió del Canal de Panamá
Amb una data de finalització prevista al 2014, doblarà la seva capacitat i permetrà el pas de
vaixells amb una capacitat de càrrega major que els actuals.
El Canal està gestionat per la Autoridad del Canal de Panamá (ACP). El consorci que duu a
terme l´ampliació s´anomena Consorcio Grupo Unidos por el Canal, en el que es troba
l´empresa espanyola Sacyr Vallehermoso SA. El grup ja ha iniciat contactes amb aquesta
constructora.
4.1.2. Aeroports i Ports
Un nou aeroport serà construït a Penonomé, a la provincia de Coclé.
El Aeropuerto Internacional Enrique Malek a Chiriquí i el Aeropuerto Internacional Tocumen es
preveu siguin ampliats. Aquest segon inclou la construcció d´un hotel, un centre de
convencions i un hospital.
El Aeropurto Enrique A. Jiménez, a la provincia de Colón, serà remodelat per a convertir-se en
un aeroport internacional de passatgers i mercaderies.
El govern licitarà també la construcció de dos nous mega-ports a la costa del Pacífic.
4.1.3. Carreteres, autopistes i ponts
Durant el 2010 es van licitar i adjudicar trams vials per valor de 700 MEur. Els ponts previstos
amb estructura metàl·lica són de l´interès del grup.
6

7. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
4.1.4. Edificació
Un nou centre de convencions amb pressupost de 100 MEur serà construït a Barraza.
Un gratacels governamental amb pressupost de 200 MEur serà construït a Ciudad de Panamá.
Fins a 20 parkings amb capacitat cadascún per 500 vehicles seran construïts a la capital.
El complexe residencial Manuel Castillo a la ciutat de Colón, amb una inversió aproximada de
20 MEur inclourà apartaments, un centre comercial, un centre de salut i una comisaria de
policia.
Construcció d´un centre penitenciari amb inversió estimada de 100 MEur.
4.1.5. Transport
Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), juntament amb la constructora brasilenya
Odebrecht duent a terme la construcció del metro de la capital. El grup ja ha iniciat els
contactes amb la constructora espanyola.
4.1.6. Hospitals
El Ministerio de Salud preveu la construcció de 5 nous hospitals, 10 centres d´assistència
primària, un hospital infantil i una ciutat hospitalària amb una inversió prevista de 700 MEur.
4.2. Oportunitat de negoci en el sector privat
El projecte Panamá Pacífico preveu la transformació de la base militar de Howard en un espai
residencial i comercial. La inversió prevista és de 500 MEur.
El sector miner preveu inversions per valor de 3 bilions d´Eur.
Dos hotels Hyatt seran construïts amb una inversió prevista de 35 MEur.
La cadena mallorquina Riu construirà un nou hotel per valor de 40 MEur.
L´espanyola – panameñilla electrón Investment SA invertirà 200 MEur en projectes
hidroelèctrics.
5. PRESSUPOST TOTAL DE L´EXERCICI
€
Despeses de personal de l´entitat
promotora 8.000
Gerent en destí 40.000
Desplaçament i allotjament 22.800
Lloguer oficina 12.000
Promoció 6.000
TOTAL 88.800
7

8. Grup d´Exportació a Panamá : COMICSA, CEMESA, ESTRUCAD METÀL·LICS
6. PRESENTACIÓ DELS PARTICIPANTS
6.1. COMICSA SA
www.comicsa.es
Comicsa és una empresa especialitzada en el disseny, fabricació i construcció d'estructures
metàl·liques, destinades tant a obra civil com a industrial, amb més de trenta anys de
funcionament.
6.2. CEMESA SA
www.cemesa.es
Cemesa és una empresa dedicada a la construcció d´estructures metàl·liques creada al 1965.
Inclou en la seva activitat l´enginyeria, la fabricació i el muntatge. Al 1980 amplia la seva
activitat al disseny, subministrament i muntatge de cobertes, façanes, aïllants i forjat
col·laborant.
6.3. ESTRUCAD METÀL·LICS SA
www.estrucad.com
Estrucad realitza el càlcul, disseny, fabricació, subministrament i muntatge d'estructures metàl
· liques per a obra civil, industrial i edificació. Tancament metàl·lics en cobertes i façanes.
Empresa creada l´any 2001.
6.4. COL·LABORACIÓ PRÈVIA
Tant Comicsa, com Cemesa, com Estrucad són fundadors de l´ASCEM ( www.ascem.org )
ASCEM (Associació per a la Construcció d'Estructures Metàl·liques) és l'associació de l'estat
Espanyol que reuneix les empreses dedicades a la fabricació i muntatge d'Estructura d'Acer i a
les empreses auxiliars del sector.
Des del 1999 ASCEM agrupa a les principals empreses productores i transformadores de l'acer
del país, així com a les empreses estretament vinculades amb el sector, sent el seu objectiu la
defensa dels seus legítims interessos econòmics i professionals.
ASCEM té la missió de representar les Estructures d'Acer per aconseguir la seva promoció
tècnica, econòmica i social. Per aconseguir els seus objectius ASCEM, treballa en les següents
línies d'actuació: informació, formació, normalització i assessorament.
8