SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
Descargar para leer sin conexión
MESURAR EL TEMPS

 Anys
 Segles
     Cada   segle són 100 anys i el segle I va de l’any
      1 al l’any 100.
     Amb números romans any 724  segle VIII

   Mil·lenis

                     aC i dC
El naixement de l’imperi romà
La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar
Mediterrani, ells l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar).
La civilització romana va tenir l’origen l’any 75 3aC.i l’any 218 aC arriben
a Hispània.
Roma va ser el bressol d’aquesta civilització, situada al riu Tíber, a la
península Itàlica, estaven situats en un lloc estratègic, justament al mig
del Mediterrani.
L’imperi es dividia en províncies i totes pagaven impostos a Roma.
La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans
bessons anomenats Ròmul i Rem, que van ser criats per una
lloba.Ròmul i Rem eren descendents d’Enees, un heroi de Troia. Ròmul,
segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.
LES PROVÍNCIES

Cada província estava dirigida per un governador
LA MÀXIMA EXPANSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ



La formació de l’ Imperi romà
va ser un procés llarg.

En   els segles I i II va
adquirir la seva      màxima
extenxió, des de les       Illes
Britàniques al nord, fins al
desert del Sàhara al sud, i des
de Mesopotàmia a l’ est fins a
Hispània a l’ oest.
ESTRUCTURA DE LA SOCIETAT ROMANA

La societat romana estava
dividida en dos grups:
Els ciutadans: homes
lliures amb tots els drets.
Els no ciutadans:



Homes        lliures:  No
tenien drets polítics.
Esclaus: Pertanyien a una
altra persona, si el seu
amo els donava la libertat
es convertien en lliberts.
Dones: Sempre sota la
tutela d’ un home.
Les ciutats
Les ciutats eren els centres principals de l’Imperi.
Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant
dels dos eixos principals: el cardo, que anava de nord a sud i el
decumanus, que anava d’est a oest. A la cruïlla d’aquests dos eixos , s’hi
situava el fòrum, una plaça central en que tenia lloc la vida política,
cultural i social.




                                                                Clica la imatge
                                                                per veure el
                                                                vídeo
CIUTAT ROMANA
Grans constructors i enginyers

• Innovacions tècniques

Els romans eren uns constructors excel·lents.
Els edificis romans eren molt sòlids. Estaven construïts amb dos
materials nous: el ciment i el formigó. Al principi els edificis es
tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va
estendre l’ús de l’arc, la volta i la cúpula.
Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres
amb mosaics. Els mosaics s’elaboraven amb petites peces de
colors que s’incrustaven en guix fresc.
CONSTRUCCIONS PRINCIPALS

Les obres arquitectòniques romanes tenien un sentit pràctic, és a dir, es
destinaven a satisfer les necesitats de la població. Solien ser
monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiesin els edificis
sentissin que els romans eren molt poderosos.
Els edificis importants es concentraven al fòrum ( temples i basíliques ).
Hi havia edificis per a l’oci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i
termes.
Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets
importants i grans victòries ( arcs de triomf i les columnes ).
Tot l’imperi estava ple de vies de comunicació, com ara calçades, ponts
i aqüeductes
MAQUETA DE ROMA IMPERIAL
LES DOMUS
Les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d’una sola
planta, anomenades domus. Les finestres d’aquestes cases no donàvem al
carrer, sinó que les habitacions s’organitzaven al voltant d’un pati central pel
qual entrava la llum.
LES INSULAE
Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits
habitatges gairebé sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari
que les llogava a persones mes humils. Es construïen en fusta i maons i ,
generalment, eren de molt mala qualitat. Una única escala portava a totes les
dependències i no tenien aigua corrent. En cas d’incendi eren unes
autèntiques rateres.
LES VIL·LES
Les viles eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol
propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus, on vivien
els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus,
magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil·les hi havia
algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força
de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les
premses.
LA VIDA QUOTIDIANA

Els aliments

La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven
productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix.
Amanien els plats amb oli d’oliva i la beguda preferida era el vi.


El vestit

La vestimenta més comuna dels romans era la
túnica fins als genolls de màniga curta. La túnica se
cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir o cànem.
La toga era una peça gran de roba que tan sols
podien dur els ciutadans romans i que es ficava a
sobre de la toga. Les dones duien una estola, túnica
fins als peus. Sobre l’estola duien un mantell i al
cap un vel.
Tarragona romana

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
L'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaL'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaartmerce
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,LauraEdat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,LauraDolors
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egiptemolives3
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjanaDolors
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaRosa Plana Trullols
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat AntigaMAICA CIMA
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANAjcorbala
 

La actualidad más candente (20)

Grecs
GrecsGrecs
Grecs
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Mesopotamia jn
Mesopotamia jnMesopotamia jn
Mesopotamia jn
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaL'antiga grecia economia
L'antiga grecia economia
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Grecsromans
GrecsromansGrecsromans
Grecsromans
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,LauraEdat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 
Grècia 2
Grècia  2Grècia  2
Grècia 2
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Mon roma (ii)
Mon roma (ii)Mon roma (ii)
Mon roma (ii)
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 

Destacado (20)

Imperio Romano
Imperio RomanoImperio Romano
Imperio Romano
 
Tarraco Romana
Tarraco RomanaTarraco Romana
Tarraco Romana
 
La Monarquía en Roma
La Monarquía en RomaLa Monarquía en Roma
La Monarquía en Roma
 
A monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga RomaA monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga Roma
 
Activities: Weather&Climate
Activities: Weather&ClimateActivities: Weather&Climate
Activities: Weather&Climate
 
PRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romàPRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romà
 
Ròmul i Rem
Ròmul i RemRòmul i Rem
Ròmul i Rem
 
Ròmul i Rem
Ròmul i RemRòmul i Rem
Ròmul i Rem
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Ppt roma imperio detalles
Ppt roma imperio detallesPpt roma imperio detalles
Ppt roma imperio detalles
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Els Gladiadors
Els GladiadorsEls Gladiadors
Els Gladiadors
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Esquema "El Imperio Romano"
Esquema "El Imperio Romano"Esquema "El Imperio Romano"
Esquema "El Imperio Romano"
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
EL IMPERIO ROMANO
EL IMPERIO ROMANOEL IMPERIO ROMANO
EL IMPERIO ROMANO
 
Arte Romano
Arte RomanoArte Romano
Arte Romano
 

Similar a Tarragona romana (20)

Romans
RomansRomans
Romans
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 

Más de Toni Gomez

Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Altres mesures de longitud
Altres mesures de longitudAltres mesures de longitud
Altres mesures de longitudToni Gomez
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiuToni Gomez
 
Repàs de matemàtiques dels temes
Repàs de matemàtiques dels temesRepàs de matemàtiques dels temes
Repàs de matemàtiques dels temesToni Gomez
 
Fraccions equivalents
Fraccions equivalentsFraccions equivalents
Fraccions equivalentsToni Gomez
 
Les forces i el moviment
Les forces i el movimentLes forces i el moviment
Les forces i el movimentToni Gomez
 
Canvis químics
Canvis químicsCanvis químics
Canvis químicsToni Gomez
 
Els canvis d'estat
Els canvis d'estatEls canvis d'estat
Els canvis d'estatToni Gomez
 
Les mescles i les substàncies pures
Les mescles i les substàncies puresLes mescles i les substàncies pures
Les mescles i les substàncies puresToni Gomez
 
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)Toni Gomez
 
Presentaciómiquel barcelo
Presentaciómiquel barceloPresentaciómiquel barcelo
Presentaciómiquel barceloToni Gomez
 

Más de Toni Gomez (20)

El Modernisme
El ModernismeEl Modernisme
El Modernisme
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Altres mesures de longitud
Altres mesures de longitudAltres mesures de longitud
Altres mesures de longitud
 
Clima
ClimaClima
Clima
 
Relleu catala
Relleu catalaRelleu catala
Relleu catala
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiu
 
ECOSISTEMES
ECOSISTEMESECOSISTEMES
ECOSISTEMES
 
Repàs de matemàtiques dels temes
Repàs de matemàtiques dels temesRepàs de matemàtiques dels temes
Repàs de matemàtiques dels temes
 
T3
T3T3
T3
 
Fraccions equivalents
Fraccions equivalentsFraccions equivalents
Fraccions equivalents
 
Les forces i el moviment
Les forces i el movimentLes forces i el moviment
Les forces i el moviment
 
Canvis químics
Canvis químicsCanvis químics
Canvis químics
 
Els canvis d'estat
Els canvis d'estatEls canvis d'estat
Els canvis d'estat
 
Les mescles i les substàncies pures
Les mescles i les substàncies puresLes mescles i les substàncies pures
Les mescles i les substàncies pures
 
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)
Les propietats de la matèria (angel guimera's conflicted copy 2011 11-29)
 
Presentaciómiquel barcelo
Presentaciómiquel barceloPresentaciómiquel barcelo
Presentaciómiquel barcelo
 

Tarragona romana

  • 1.
  • 2. MESURAR EL TEMPS  Anys  Segles  Cada segle són 100 anys i el segle I va de l’any 1 al l’any 100.  Amb números romans any 724  segle VIII  Mil·lenis aC i dC
  • 3. El naixement de l’imperi romà La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar Mediterrani, ells l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar). La civilització romana va tenir l’origen l’any 75 3aC.i l’any 218 aC arriben a Hispània. Roma va ser el bressol d’aquesta civilització, situada al riu Tíber, a la península Itàlica, estaven situats en un lloc estratègic, justament al mig del Mediterrani. L’imperi es dividia en províncies i totes pagaven impostos a Roma.
  • 4. La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans bessons anomenats Ròmul i Rem, que van ser criats per una lloba.Ròmul i Rem eren descendents d’Enees, un heroi de Troia. Ròmul, segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.
  • 5. LES PROVÍNCIES Cada província estava dirigida per un governador
  • 6. LA MÀXIMA EXPANSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ La formació de l’ Imperi romà va ser un procés llarg. En els segles I i II va adquirir la seva màxima extenxió, des de les Illes Britàniques al nord, fins al desert del Sàhara al sud, i des de Mesopotàmia a l’ est fins a Hispània a l’ oest.
  • 7. ESTRUCTURA DE LA SOCIETAT ROMANA La societat romana estava dividida en dos grups: Els ciutadans: homes lliures amb tots els drets. Els no ciutadans: Homes lliures: No tenien drets polítics. Esclaus: Pertanyien a una altra persona, si el seu amo els donava la libertat es convertien en lliberts. Dones: Sempre sota la tutela d’ un home.
  • 8. Les ciutats Les ciutats eren els centres principals de l’Imperi. Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant dels dos eixos principals: el cardo, que anava de nord a sud i el decumanus, que anava d’est a oest. A la cruïlla d’aquests dos eixos , s’hi situava el fòrum, una plaça central en que tenia lloc la vida política, cultural i social. Clica la imatge per veure el vídeo
  • 10. Grans constructors i enginyers • Innovacions tècniques Els romans eren uns constructors excel·lents. Els edificis romans eren molt sòlids. Estaven construïts amb dos materials nous: el ciment i el formigó. Al principi els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va estendre l’ús de l’arc, la volta i la cúpula. Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres amb mosaics. Els mosaics s’elaboraven amb petites peces de colors que s’incrustaven en guix fresc.
  • 11. CONSTRUCCIONS PRINCIPALS Les obres arquitectòniques romanes tenien un sentit pràctic, és a dir, es destinaven a satisfer les necesitats de la població. Solien ser monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiesin els edificis sentissin que els romans eren molt poderosos. Els edificis importants es concentraven al fòrum ( temples i basíliques ). Hi havia edificis per a l’oci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i termes. Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets importants i grans victòries ( arcs de triomf i les columnes ). Tot l’imperi estava ple de vies de comunicació, com ara calçades, ponts i aqüeductes
  • 12. MAQUETA DE ROMA IMPERIAL
  • 13. LES DOMUS Les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d’una sola planta, anomenades domus. Les finestres d’aquestes cases no donàvem al carrer, sinó que les habitacions s’organitzaven al voltant d’un pati central pel qual entrava la llum.
  • 14. LES INSULAE Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gairebé sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones mes humils. Es construïen en fusta i maons i , generalment, eren de molt mala qualitat. Una única escala portava a totes les dependències i no tenien aigua corrent. En cas d’incendi eren unes autèntiques rateres.
  • 15. LES VIL·LES Les viles eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus, on vivien els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil·les hi havia algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les premses.
  • 16. LA VIDA QUOTIDIANA Els aliments La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els plats amb oli d’oliva i la beguda preferida era el vi. El vestit La vestimenta més comuna dels romans era la túnica fins als genolls de màniga curta. La túnica se cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir o cànem. La toga era una peça gran de roba que tan sols podien dur els ciutadans romans i que es ficava a sobre de la toga. Les dones duien una estola, túnica fins als peus. Sobre l’estola duien un mantell i al cap un vel.