LA CRISI DE L’ANTIC
REGIM
Antonio Núñez 2020

1.- Introducció: Els factors de canvi
2.- El comerç colonial: Creixement econòmic
3.- Creixement i desenvolupament de la burgesia
4.- La Il·lustració: Noves idees. Nova visió del món.
5.- Conclusió: Crisi i Revolució
LA CRISI DE L’ANTIC REGIM
Índex

Ja hem vists, com al segle XVIII a Europa, continuava existint la mateixa societat que s’havia
format des de finals del segle XV, quan els europeus havien deixat enrere l’Edat Mitjana.
Un tipus de societat, que quan els revolucionaris francesos van voler posar-li fi, van anomenar:
“L’Antic Regim” (L’antiga forma de viure), i que nosaltres coneixem com: “L’Edat Moderna”
1.- La Crisi de l’Antic Règim: Introducció
Una societat que presentava com a principals característiques:
Economia
- Agricultura tradicional amb
baixa productivitat (Subsistència)
- Escassa producció artesanal
i manufacturera (Gremis)
- Poc desenvolupament comercial
- Població estancada ( no creixia )
Societat
Estamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)
-No privilegiats (Tercer Estat)
Estat
Absolutista
- Monarquia Absoluta d’origen diví
Cultura
- Marcada per la religió. Tot al món
s’explicava per Déu.
Però …

Que, dins d’aquesta societat, tot i que portava tres segles existint, al llarg del segle XVIII, van
començar a aparèixer canvis i novetats.
I, quins van ser aquest canvis o novetats ?
DESENVOLUPAMENT
DEL
COMERÇ COLONIAL
DESENVOLUPAMENT
DE LA
BURGESIA
APARICIÓ DE LES NOVES
IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
Una crisi, que farà, que molts europeus comencin a plantejar-se la necessitat de canviar-la i
buscar un nou model de societat que s’adapti millor al canvis que s’estaven produint.
Uns canvis i unes novetats, que faran que aquesta societat entri en: CRISIS
1.- La Crisi de l’Antic Règim: Introducció

EL COMERÇ COLONIAL
I
CREIXEMENT ECONÒMIC
(2)

2.- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
El Comerç Colonial era el comerç que el països europeus realitzaven amb les seves colònies en
altres continents ( nous territoris dominats) al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII des de que Colon
descobrí Amèrica a l’any 1492.
EL COMERÇ COLONIAL
És un comerç marítim (realitzat amb vaixell) i donava grans beneficis als que ho practicaven.
I també contribuí a desenvolupar les zones i poblacions situades al costat de la costa des d’on es
practicava.

Al llarg del segle XVIII el comerç colonial es va intensificar i va tenir va tenir un gran
desenvolupament .
Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres (sucre, cacau,
coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de productes manufacturats
(roba, estris, calçat...)
I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.
2.- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial

Al segle XVIII, El comerç colonial, va anar deixant de banda els seu caràcter bidireccional per
transformar-se principalment en triangular.
Un comerç triangular, que tindria com a principal “producte” comerciar amb esclaus de raça negre
procedents d'Àfrica..
Uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i traslladats a Amèrica en grans vaixells
de càrrega i en condicions infrahumanes per a ser venuts com a esclaus.
2.- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial

La riquesa generada pels comerç colonial
beneficiarà principalment a la burgesia, però
indirectament, també millorà una mica la situació
econòmica dels altres grups del Tercer Estat: Les
Classes Populars Urbanes (CPU) i els
Camperols.
El COMERÇ COLONIAL
Fa créixer la demanda de productes
manufacturats. (roba, estris...) pels
habitants de les colònies i els esclaus
Una demanda de productes manufacturats
que els gremis no poden satisfer perquè
limiten la producció.
( No deixen produir més )
Per satisfer la demanda, la burgesia
desenvolupa una nova forma de
producció de bens manufacturats:
EL DOMESTIC SYSTEM
Els camperols tenen un ingrés extra i les
CPU troben més feina: mariners,
estibadors, tabernes, posades...
MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA
AUGMENT POBLACIÓ
*El Domestyc System consistia en portar als
camperols una part de les matèries primeres
que arribaven de les colònies perquè, en les
estones lliures, les transformessin en
productes manufacturats (roba, calçats...) A
canvi de lo qual, rebien una petita
compensació econòmica en forma de diners.
EL COMERÇ COLONIAL
ACTIVA L’ECONOMIA
2.- La Crisi de l’AR: Comerç Colonial i Creixement Econòmic

EL CREIXEMENT ECONÒMIC
I
DESENBOLUPAMENT
DE LA
BURGESIA
(3)

Qui va ser el grup social que durant el segle XVIII es beneficiaria més del comerç colonial i del
creixement econòmic que aquest estava provocant ?
LA BURGESIA
Al llarg del segle XVIII, la burgesia anirà creixent i
incrementant la seva riquesa
Tot i la seva riquesa, els burgesos continuaven formant part dels no privilegiats. I també estaven
sotmesos a les mateixes i injustes lleis que aquests i tampoc gaudien del prestigi social que ells
creien que es mereixen per la seva fortuna. ( El Nobles els continuaven menyspreant)
La burgesia doncs, comença a estar descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que no
els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.
2.- El Comerç Colonial: Creixement econòmic i burgesia
LA BURGESIA que és el grup social que es dedica
als negocis i el comerç des de sempre i que a més
són els que disposen, dels diners necessaris per
poder fer el comerç colonial. (vaixells,
mercaderies...)
Arribant inclús, alguns burgesos a ser més rics
que molts nobles
Però ...

LES NOVES IDEES
DE LA
IL.LUSTRACIÓ
(4)
(Nova visió del món basada en la raó)

A mitjans del segle XVIII un petit grup de persones, principalment nobles i burgesos, comencen a
desenvolupar noves idees i una nova visió del món.
La Il·lustració defensa que L'ÚS DE LA RAÓ és
l’únic mitjà per poder entendre el món.
4.- La Crisi de l’Antic Regim: La Il·lustració
LA IL.LUSTRACIÓ: NOVES IDEES I UNA NOVA VISIÓ DEL MÓN
La Il·lustració és doncs, un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII
que aporta noves idees i una nova visió del món:
Són un grup de persones que creuen que el món s’ha d'explicar a partir de l’ús de la raó i no de la
religió, com s’havia fet fins ara. I donen lloc a un moviment cultural nou: La Il·lustració.
I s’hi oposa fermament (estan en contra) de
l’explicació que s’havia fet fins ara, de que el món
s’explicava en base a:
LA TRADICIÓ (Les coses sempre han sigut així)
LA REVELACIÓ DIVINA (Déu ho explica tot)
L’AUTORITAT ( El que mana té raó)

Felicítat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món)
Llibertat i Igualtat Tots els éssers humans neixen lliures i iguals
Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.
Progrés
El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra
(objectiu últim de la vida humana)
Tolerància
El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre
els homes. ( respectant les creences i les opinions de cada un).
Els Il.lustrats prenent com a base l’ús de la raó (Intel·ligència humana) proposen un
conjunt de noves idees:
PRINCIPALS IDEES
4.- Les noves idees de la Il·lustració

ELS MITJANS DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL.LUSTRACIÓ
4.- Les noves idees de la Il·lustració
Aquestes noves idees de la Il·lustració es difondran entre la població principalment per mitjà de
l'Enciclopèdia i per mitjà dels salons:
l'Enciclopèdia (1751): Va ser un conjunt de
llibres escrits pel il·lustrats, on es recullen
les seves idees i també, tot el coneixement
científic existent en aquell moment.
Els salons: Eren unes reunions que
organitzaven nobles o burgesos, on es
convidava a il·lustrats perquè exposessin
les seves noves idees i parlar o debatre
sobre elles.
Un del salons més famosos va ser el Saló
de Madame Geoffrin a París.
Les noves idees de la Il·lustració és difondran ràpidament i tindran una favorable acollida entre la
burgesia, que estava buscant models per construir un nou model de societat. I també entre la
resta de membres del Tercer Estat (CPU i camperols).

Recolzant-se en aquestes noves idees, els il·lustrats Criticaran i qüestionaran tots els aspectes
que conformaven la societat de l’Antic Regim i proposaran noves formes d’organitzar aquest
aspectes.
Rebuig de la
Societat Estamental
-No a la pertinença al grup social
per naixement
-Mobilitat social: promoció social
segons la vàlua de cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No al control i
reglamentació dels
gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Critiquen
l’Absolutisme
-Defensen que el governats triïn
(elegeixen) als governants.
-La divisió de poders
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa i d'opinió
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre les
persones s’ha de basar en la
Tolerància i el Respecte
4.- Les noves idees de la Il·lustració

Voltaire
-Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional”
IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
Montesquieu
- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
posteriorment, durant la revolució,
per donar origen a un nou sistema
polític que substituirà al absolutisme:
EL LIBERALISME
4.- Les noves idees de la Il·lustració
(cliqueu la fletxa)
(cliqueu la fletxa)
(cliqueu la fletxa)

EL LIBERALISME
( Un nou sistema polític )

El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no
l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació.
A més a més...
És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.
El poders han
d’estar separats
Legislatiu
Executiu
Judicial
Al liberalisme les persones són considerades
ciutadans i no súbdits, és a dir, tenen drets
i deures
Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema
resultat de l’acord entre les ciutadans (Contracte
social)
A partir de les idees dels il·lustrats, especialment de Voltaire, Rousseau i Montesquieu,
es crearà un nou sistema polític per substituir a l’Absolutisme: EL LIBERALISME

CRISI I REVOLUCIÓ
(5)
CONCLUSIÓ

CONCLUSIÓ:
Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat desenvolupant:
CREIXAMENT DEL
COMERÇ COLONIAL
ENREQUIMENT
DE LA BURGESIA
LES NOVES IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
CREIXEMENT
ECONÒMIC
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
DESCONTENTA (FORMA
PART DEL 3R ESTAT)
LLIBERTAT, IGUALTAT,
PROGRÈS, JUSTÍCIA …
A finals del segle XVIII, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en
crisi a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim
Per què ?...
5.- Conclusió: Crisi i Revolució
( provoca)

Tres són les raons principals:
El Sistema Gremial de
producció de bens
No deixava augmentar la producció de bens
manufacturats que és necessitaven pel
comerç colonial i per l’augment de la població
1.- La Societat Estamental
Impedia l’ascensió social de LA BURGESIA,
un grup social cada cop més ric i poderós, i
que volia ascendir (millorar) socialment
(millorar la seva posició dins de la societat)
L’explicació del món basada
en la tradició, la revelació divina
(la religió) i l’autoritat (el rei)
Xocaven amb les noves idees de la
Il·lustració basades en l'ús de la raó:
Progrés, Igualtat, llibertat ...
Així doncs, calia ...
5.- Conclusió: Crisi i Revolució

Posar fi a una organització
econòmica, social i política i
cultural que...
NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC
(AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)
NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL
(CANVI DE GRUP SOCIAL)
I... quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?
LA BURGESIA
PER QUÈ ?
El sistema de l’Antic Regim els impedia
desenvolupar-se econòmicament
El sistema de l’Antic Regim els impedia
ascendir socialment (Millorar la posició
social)
Pels burgesos, havia arribat l’hora de
canviar la situació: era l’hora de...
LA
REVOLUCIÓ
5.- Conclusió: Crisi i Revolució

LES REVOLUCIONS LIBERALS
BURGESES
La Burgesia amb l’ajut de la resta del
Tercer Estat lluitarà per aconseguir El
Poder Polític
LEGISLAR I
CANVIAR EL MÓN

PER SABER-NE MÉS
Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic
Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges:
També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat
realitzant els següents exercicis interactius
Exercici 2 Exercici 3
Exercici 5
Exercici 1
Exercici 4

“Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a
hacer lo mismo.“
François Marie Arouet Voltaire
“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu
dret a dir-ho”
“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és
més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a
quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un
negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a
la felicitat del món”
Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734)
- També critica durament la societat francesa
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
-Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat
política i religiosa..
(cliqueu la fletxa)

“L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”
El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els
dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura.
Jean Jacques ROUSSEAU
Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el
ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant.
PLANTEJA:
EL CONTRACTE SOCIAL
LA SOBERANIA NACIONAL
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
“ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”
També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el
contracte.
Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.
El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)
Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el
representant del poble sobirà.
Jean-Jacques ROUSSEAU 1762
(cliqueu la fletxa)

1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per
poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la
necessitat de el poder ha d’estar dividit:
Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones
diferents
En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la
facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es
compleixen o no les lleis, tot es perdria completament.
No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és
de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la
mateixa manera.
Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748
(cliqueu la fletxa)