Socials 3r ESO

1. UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

2. GLOBALITZACIÓ és un terme
amb el que es fa referència a
la relació comuna de totes les
societats del món a través
d’una xarxa d’interrelacions
socials, polítiques,
econòmiques i culturals que
genera la interdependència
de totes aquestes societats
en un únic sistema social
mundial.

3. Com a fenomen econòmic la globalització té la
característica de trobar-se lligada al progrés
tecnològic, concretament al de les tecnologies de la
informació i de les comunicacions (TIC), perquè
aquestes s’han introduït acceleradament en les
formes de producció i de vida de molta gent, sobretot
als països industrialitzats.
UNA ECONOMIA GLOBALITZADA
En el context de l’economia capitalista, de
mercat, la globalització porta a la
desregularització del mercat internacional, la
desterritorialització de la producció, la
flexibilitat del treball i l’augment del poder
econòmic i polític de les empreses
multinacionals, més enllà de les constriccions de
les regulacions dels Estats.

4. • Globalització de l’espai (fenòmen migratori massiu,
deslocalització de les empreses)
• Globalització informàtico-telemàtica (potenciació del flux
de la informació: telefonia mòbil, TV via satèl·lit, tecnologies
GPS i, en especial, la gran difusió d’Internet)
• Globalització cultural , vinculada a la conversió del món en
l’anomenada "aldea global”, on es produeix una creixent
homologació cultural, deguda al gran poder d’aculturació*
dels "mass media", especialment de la TV, el cinema i els
videojocs.
• Globalització política: tendència a l’extensió del model
democràtic occidental com a forma d’organització política.
• Globalització psicològica: difusió a escala planetària d’un
sentiment de por a ser víctimes de grans epidèmies,
terrorisme o guerra.
•Globalització militar: extensió de conflictes a escala
planetària.
•Globalització jurídica: universalització del dret en la
perspectiva de la creació d’un Tribunal Penal Internacional.
ALTRES ASPECTES DE LA GLOBALITZACIÓ
*aculturació:procés de
canvi cultural per
contacte o imposició
d'una altra cultura.

5. TRETS DESTACATS DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
1. AUGMENT DELS FLUXOS FINANCERS, molt
per damunt dels intercanvis de béns i serveis.
Les borses són els vertaders centres de la
globalització.
2. FORTA EXPANSIÓ DEL COMERÇ
INTERNACIONAL tant de mercaderies com de
serveis.
3. CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL, buscant la
competitivitat i afavorida pels moviments de
capitals.
4. GRANS EMPRESES MULTINACIONALS han
sorgit com les principals gestores de la
globalització.
5. DESLOCALITZACIÓ de la producció, depenent
del tipus de mà d’obra necessària.

6. CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ
Liberalització dels intercanvis financers:
Suprimint: aranzels, subvencions als productes nacionals, limitació quantitat de
productes que es poden comprar-vendre, normes estrictes de qualitat.
Liberalització dels mercats financers:
Inversió de capitals en altres països
Deslocalitzacions:
Empreses tanquen fàbriques al seu país d’origen i les instal·len a països on tenen
més avantatges (costos laborals més baixos, menys exigències en tema de
contaminació, proximitat als mercats...)
Transports i noves tecnologies:
Desenvolupament de les infraestructures de transports i de les xarxes de
comunicació

7. Augment de la riquesa mundial. Accés de nou països al creixement i
desenvolupament.
Major varietat en els béns i serveis disponibles.
Millora en la qualitat dels mateixos, doncs existeix un mercat més
competitiu.
Abaratiment en costos per als consumidors, els quals tenen més
disponibilitat de béns i serveis.
Abaratiment en la mà d'obra, doncs es pot produir en molts països.
EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

8. EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ
Països en desavantatge, especialment aquells amb tecnologia
pobra i que no poden competir en el mercat internacional.
Desocupació nacional, en poder recórrer a la contractació en
l'estranger, moltes empreses opten per establir-se en
l'estranger.
Explotació laboral i infantil. Se sap que diverses empreses
abusen de la contractació infantil en països pobres.
Major dependència econòmica. Els països tenen les seues
economies subjectes a les dels seus socis comercials.

9. INSTITUCIONS ECONÒMIQUES MUNDIALS
L'actual sistema d'organització econòmica
internacional va començar a gestar-se després
de la Segona Guerra Mundial, apareixent els
organismes econòmics internacionals que
s’ocupen del seu funcionament.
El sistema que coneixem de Nacions Unides, és
l'eix de les relacions internacionals. Els
organismes econòmics de l'ONU que
destaquen són el Fondo Monetari
Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i
l'Organització Mundial de Comerç (OMC); tots
ells s'encarreguen de regular les activitats
comercials entre les diferents regions del món,
eliminant el pagament d'impostos per la seua
importació.
ELS SEUS OBJECTIUS SÓN:
Banc Mundial: reduir la
pobresa (fa préstecs a països
necessitats i promou el seu
creixement)
FMI: aconsellar els governs en
temes financers i pot concedir
préstecs a països membres.
OMC: estableix regles de
comerç internacional, a fi de
liberalitzar-lo.
G-20: és un forum de consulta i
cooperació de vint països o
regions del món (les economies
més fortes del món)

10. LES GRANS POTÈNCIES ECONÒMIQUES MUNDIALS
Podem establir tres grans
grups:
Les potències tradicionals,
com Estats Units, Japó, i els
països de la Unió Europea
Les potències emergents,
com Xina, Índia, Brasil i
Rússia (BRIC)
Les potències regionals, amb
economies no tan potents,
però sí amb un pes dins les
seves àrees regionals.
RÀNCKING DE PAÏSOS PEL VALOR
DE LA SEUA PRODUCCIÓ EN 2009
(FMI):
1. USA
2. XINA
3. JAPÓ
4. ALEMANYA
5. RÚSSIA
6. REGNE UNIT
7. FRANÇA
8. BRASIL
9. ITÀLIA
10. MÈXIC
11. ESPANYA
12. CANADÀ
13. AUSTRÀLIA
Països del G-8

11. POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS
ELS ESTATS UNITS han passat a segona posició
per grandària econòmica. No obstant açò, el
seu producte per càpita supera àmpliament a
la mitjana europea. El seu model econòmic i
social és més individualista i menys protector
que l'europeu. També és més flexible i
innovador.
La renda per càpita, i per tant el consum, és de
les més altes del món. Per això la seua
economia interessa a tots els altres països.
JAPÓ
L'economia japonesa ha
sortit recentment d'una
crisi que els va afectar
seriosament. No per açò
ha deixat Japó de ser una
potència econòmica. La
seua economia és la
tercera del món. La seua
capacitat, basada en la
innovació tecnològica, per
a produir i exportar
productes industrials cada
vegada més sofisticats està
ben demostrada. El seu
producte per càpita actual
està per darrere dels
països europeus més rics.

12. LA UNIÓ EUROPEA
Fins a mitjans anys 70’, la UE va convergir econòmicament amb EUA, aproximant la
seua producció per càpita. La UE-15, açò és, l'anterior a les dues últimes ampliacions,
es caracteritza per comptar amb un ampli sector públic i una elevada pressió fiscal.
D'ací unes generoses prestacions socials i una distribució de la renda més aviat
igualitària.
Però als anys 90’, l'economia nord-americana ha tornat distanciar-se de l'europea
gràcies a un major creixement.
Possibles raons? Treballen més temps (diàriament i amb vides laborals més llargues),
creen més ocupacions, hi ha més actius i menys aturats. Són més productius per hora
treballada, degut a l'educació de la mà d'obra, l'esforç en I + D + I i la inversió en TIC.
POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS

13. POTÈNCIES EMERGENTS
EL GRUP “BRIC”
BRASSIL
RÚSSIA
ÍNDIA
XINA (CHINA, en anglès)
El terme BRIC es va originar l'any 2001 per fer referència a Brasil, Rússia, Índia i Xina.
Des de llavors, s'ha convertit en un símbol del poder i potencial de creixement dels
mercats emergents. Havent eixit millor parats de la crisi financera mundial que els
seus companys desenvolupats, els 4 grans mercats BRIC estan jugant un important
paper en el mapa econòmic mundial. El creixement econòmic ha perdut força en
tots els BRIC, incloent Xina, considerada com la líder del grup. El creixement mitjà
hauria d'augmentar a 5.5% l'any entrant, la qual cosa sense estar malament segueix
molt per sota de les taxes de fa alguns anys.