TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC III – Tema 11/2 A
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
II REPÚBLICA (1931-36) 1part
Eleccions 1931 i Govern provisional
Edat contemporània

BLOC III – Tema 10/1 B
DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA (1923-30)
Història Espanya
Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 B
Edat contemporània
Història Espanya
II REPÚBLICA (1931-36)2ª part:
Bienni reformista (1931-33)

BLOC III – Tema 11/2 C
Història Espanya
Bienni conservador o negre (1933-36)
Edat contemporània

BLOC III – Tema 11/2 D
Edat contemporània
Història Espanya
Front popular (febrer- juliol 1936)

BLOC III. TEMA 11/2.
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2
11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933).
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).

EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op
A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil.
5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper
en la seva època.
11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.
11.1.1.- Introducció. Context històric.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.
11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
11.4.2.- La paralització de les reformes.
11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.
11.4.4.- La crisi del bienni negre.
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.1.- La proclamació de la Segona República.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.
11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15.
11.2.- El període constituent.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.
A.- L’economia.
B.- La demografia.
C.- La societat i la mentalitat de l’època.
11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933).
11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.
A.- Qüestió religiosa.
B.- Reforma militar o de l’exèrcit.
C.- Reforma agrària.
D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.
E.- Reforma educativa i obra cultural.
F.- Reforma social o laboral.
G.- Problemes del govern reformista.
G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes.
G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936).
11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).
11.4.2.- La paralització de les reformes.
11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.
A.- La revolució social a Astúries.
B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934).
11.4.4.- La crisi del bienni negre.
11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936).
11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.
11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.
11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.
11.5.4.- La preparació del cop d’estat.

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. MAPA 15.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. MAPA 15.
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). R.
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). Resum.
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936). Resum.

11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de
la Segona República.

MAPA 15
(6 models)
ELECCIONS 1931
MAPES PAU
Illes Balears
2013-14 Història d’Espanya
Maria Assumpció Granero Cueves

RECOMANACIÓ!!!
El comentari d’aquest MAPA 15 és més curt i jo el faria dels resultats en
general, esmentant les zones on guanyaren els republicans i les que fou majoria
les candidatures monàrquiques en les eleccions municipals d’abril de 1831.
Després, continueu amb les eleccions generals a Corts constituents de juny
de 1931, fent referència a la seva obra legislativa (Constitució republicana de 9
de desembre 31), acabeu esmentant les diferents etapes de la República
(anomenar tan sols) i un petit extracte/resum de cada etapa, per concloure com
es va arribar a la Guerra Civil, aquesta part un poc més curta, perquè no heu de
perdre de vista l’enunciat, que fa referència tan sols a les eleccions municipals
de dia 12 d’abril, que dugueren a la proclamació de la Segona República el
dia 14 d’abril de 1931.
MAPA 15.- ELECCIONS 1931 (B3-T2)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els resultats provincials de les eleccions d’abril de
1931 amb indicació dels nuclis on guanyaren les forces republicanes.

MAPA 15.- ELECCIONS 1931 (B3-T2)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els resultats provincials de les eleccions d’abril de
1931 amb indicació dels nuclis on guanyaren les forces republicanes.

MAPA 15.- ELECCIONS 1931 (model 1)

11.1.1.- Introducció. Context històric
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons
XIII i a la proclamació de la II República
El món estava endinsat en la depressió econòmica dels anys 30,
després del crack del 29.

En aquest context és molt important la situació política internacional: existia una crisi de les
democràcies parlamentàries, ja que alguns països europeus abandonaven les democràcies i passaven
a dictadures de partit únic, com els règims totalitaris a Itàlia, Alemanya i Àustria i el comunisme a
la URSS.

A més, s’estava produint una radicalització o bipolarització entre les dretes i les esquerres; les dretes
s’aproparen cap al feixisme i les esquerres cap al comunisme, de fet, en ocasions intentaren acabar
amb el sistema democràtic.
En el cas de la Segona República espanyola, cal destacar el cop militar fracassat del general
Sanjurjo (cop militar de dretes, agost de 1932) i, per part de les esquerres, la revolució de 1934,
sobretot a Astúries. Durant la II República espanyola es pot dir, sobretot a partir de l’any 1834, que
existia un autèntic clima de pre-guerra civil.

MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.
11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació
de la Segona República.

11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República
Amb la dimissió de Primo de Rivera, el 28 de gener de 1930, finalitza la dictadura. El rei Alfons
XIII va nomenar com a president del govern al general Dámaso Berenguer amb la intenció de tornar a
un règim democràtic i restaurar el sistema parlamentari; serà un govern de transició que pretenia
tornar, en un període breu, al liberalisme de la Constitució de 1876 i al vell sistema de torn dels
partits dinàstics, sense tanta repressió.
Primo de Rivera Alfons XIII Dámaso Berenguer

Durant l’any de govern del general Berenguer, malgrat és una dictadura, es
van recuperant llibertats i el seu govern és conegut com la “Dictablanda” o la
“Dictatova”, ja que no n’hi havia sensació de dictadura.

10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual
El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del
Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer
ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que el general Silvestre, des de Melilla, ocuparia
tota la zona del Rif oriental.
El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu, però el general Silvestre es va veure sorprès a
Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921).
FINS AQUÍ INTRODUCCIÓ.
General Berenguer General Silvestre

General Berenguer General Silvestre
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual

Però el retorn a la Restauració era impossible pel desprestigi i desestructuració dels partits
dinàstics; perquè la figura monàrquica, vista com la del dictador, va esdevenir impopular; i perquè
la iniciativa de les forces anti-dinàstiques culmina en el PACTE DE SANT SEBASTIÀ de 17
d’agost de 1930.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia
Al mateix temps, republicans,
catalanistes d’esquerra i socialistes
s’uneixen i signen el Pacte de Sant
Sebastià (agost de 1930), on es
comprometien a actuar conjuntament
contra la monarquia i es forma un
comitè revolucionari amb l’objectiu
d’enderrocar la monarquia i
proclamar la II República.
RECORDATORI

Abans de 1931, el republicanisme espanyol estava molt fragmentat i era insoluble políticament,
havia intentat unir-se el 1926, en l’Alianza Republicana d’Alejandro Lerroux, Manuel Azaña Díaz i
Marcelíno Domingo San Juan (autor dramàtic), però van veure les seves conspiracions fracassades.
Marcelino Domingo San
Juan (autor dramàtic)
Alejandro Lerroux
Manuel Azaña Díaz

Però, el 17 d’agost de l’any 1930 es consolidà una nova aliança, perquè tots els partits republicans i
d’esquerres decideixen aparcar les seves diferències i actuar conjuntament per acabar amb la
monarquia i proclamar la república, i signen el PACTE DE SANT SEBASTIÀ, integrat per
republicans d’arreu de l’Estat: catalans procedents del catalanisme polític, gallecs, monàrquics
convertits (Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura), el socialista Indalecio Prieto i, també, José
Ortega y Gasset.
Niceto Alcalà Zamora Indalecio Prieto
Miguel Maura Gamazo José Ortega y Gasset

“Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer. Al
cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que
nunca a olvidar la gran viltà que fue la Dictadura. El Régimen
sigue solitario, acordonado como leproso en lazareto. No hay un
hombre hábil que quiera acercarse a él (…). Y no vale oponer a
lo dicho que el advenimiento de la Dictadura fue inevitable y, en
consecuencia, irresponsable. (…) Supongamos un instante que
el advenimiento de la Dictadura fue inevitable (…).
“Por tanto, si el Régimen la aceptó obligado, razón de más para que al terminar se hubiese, con leal
entereza, con nacional efusión, abrazado al pueblo y le hubiese dicho: Hemos padecido una incalculable
desdicha. La normalidad que constituía la unión civil de los españoles se ha roto. La continuidad de la
historia legal se ha quebrado. No existe el estado español. ¡Españoles, reconstruid vuestro Estado! Pero
no ha hecho esto, que era lo congruente con la desastrosa situación, sino todo lo contrario (…). Busca a
alguien que se encargue de la ficción, que realice la política del ‘aquí no ha pasado nada’. Encuentra solo
un general amnistiado. Éste es el error Berenguer de que la historia hablará.
Y como es irremediable un error, somos
nosotros, y no el Régimen mismo; nosotros,
gente de la calle, de tres al cuarto y nada
revolucionarios, quienes tenemos que decir
a nuestros conciudadanos: ¡Españoles,
vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo!
Delenda est Monarchia”.
J. ORTEGA Y GASSET en El Sol, 15 de
Noviembre de 1930.
RECORDATORI

11.1.3.- Les eleccions municipals
Els acords entre els signants del PACTE DE SANT SEBASTIÀ (17 agost 1930) suposaven:
1.- ABOLICIÓ DE LA MONARQUIA.
2.- PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA.
3.- CREACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL.

3.- CREACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL.
Gobierno

1.- ABOLICIÓ DE LA MONARQUIA: el primer intent estratègic estava previst el 15 de
desembre 1930 amb unitats de l’exèrcit i una vaga general; però el 12 de desembre de 1930 els
capitans Fermín Galán Rodríguez i Àngel García Hernández s’avancen i intenten una insurrecció
militar per a proclamar la República a Jaca (sublevació de Jaca, pronunciament contra la monarquia
d’Alfons XIII, durant la “Dictablanda” del general Berenguer) i són derrotats, jutjats i executats el
dia 14, així aquest intent real de vaga queda enderrocat, però tindrà efecte 4 mesos després.

En desembre de 1930, els capitans Galán i García
Hernández intenten una insurrecció militar per a
proclamar la República a Jaca.
Galán i García Hernández

La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans
Galán i García Hernández són afusellats.
Soldats detinguts en Jaca

La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans
Galán i García Hernández són afusellats.
RECORDATORI

Acords entre els signants del PACTE DE SANT SEBASTIÀ (17 agost 1930):
2.- PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA: el primer moviment fou el 14 de
febrer de 1931, quan amb la dimissió de Dámaso Berenguer i l’ascensió a la
presidència de l’almirall Juan Bautista Aznar, aquest convoca eleccions
municipals el 12 d’abril, en elles al camp guanyen els monàrquics, però
aclaparen majoria els republicans en 41/50 províncies (sobretot a les ciutats).
Juan Bautista Aznar
Cabañas

Acords entre els signants del PACTE DE SANT SEBASTIÀ (17 agost 1930):
3.- CREACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL: proclamat el 14 d’abril i
presidit per l’exmonàrquic Niceto Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc
Macià (ERC) proclama la República catalana. Alfons XIII marxa a l’exili i la
República és rebuda amb gran entusiasme i clamor popular.
Niceto Alcalà Zamora
Francesc Macià
Alfons XIII

I així fou, els tres punts de l’acord es varen complir. Al gener del 31, el general
Berenguer és substituït per l’almirall Aznar amb l’ordre del rei de convocar
eleccions. El govern d’Aznar convocà (14 de febrer de 1931) eleccions municipals
pel dia 12 d’abril del 31 (el govern s’estimà més convocar primer eleccions
municipals i no eleccions a Cort constituents o generals perquè, en cas de derrota
front a les forces republicanes, unes eleccions municipals no comprometien tant a la
corona, i perquè no sabien com reaccionaria el poble davant les eleccions).
General Berenguer
Juan Bautista Aznar
Cabañas
Alfons XIII

El dia 13 d’abril comencen a arribar els resultats electorals del recompte. El resultat de les eleccions
municipals, del 12 d’abril de 1931 en España, donà la victòria a las forces republicanes en les grans
ciutats, adquirint el caràcter de plebiscit contra la monarquia.
Alfons XIII

En el següent mapa s’observa el triomf de la coalició republicana-socialista en la majoria de les grans
ciutats: el triomf republicà en 41 de les 50 capitals de províncies i en la major part dels nuclis
industrials.

A Barcelona, per primera vegada ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) guanya a la Lliga
Regionalista. Davant d’aquesta situació, el comitè revolucionari republicà (format pels signants del
Pacte de Sant Sebastià) envia un ultimàtum al rei exigint la seva dimissió.
Alfons XIII

Així, la victòria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) en les eleccions municipals
de 12 d’abril de 1931, va provocar que, el 14 d’abril de 1931, els concejals electes de la localitat
d’Eibar (Guipúscoa) foren els primers en proclamar la Segona República i, després, ho feren els
concejals electes en totes les grans ciutats: València, Sevilla, Oviedo, Saragossa, Barcelona, etc.

El 14 d’abril de 1931, els concejals electes de la localitat d’Eibar (Guipúscoa) foren els primers en
proclamar la Segona República i, després, ho feren els concejals electes en totes les grans ciutats:
València, Sevilla, Oviedo, Saragossa, Barcelona, etc.

La Segona República és proclamada entre un enorme entusiasme i gran celebració popular.

La Segona República és proclamada entre un enorme entusiasme i gran celebració popular: la
població sortia al carrer a celebrar-ho de forma espontània i pacífica.

Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII accepta, renúncia a la potestat reial i, aquest mateix dia,
abandona el país cap a l’exili.

Pocs dies més tard, es va saber que les candidatures monàrquiques havien guanyat a l’Espanya
rural amb més alcaldes i regidors que els republicans. Les províncies en què va vèncer la candidatura
monàrquica foren: en la zona del nord de la península, Lleó, Palència, Burgos, Àlaba, Navarra,
Valladolid, Segòvia, Àvila; en la zona est de la península (en el mar Mediterrani) les Illes Balears; i a
l’oest del Marroc, les Illes Canàries.

Qui havia guanyat les eleccions?
Els historiadors encara no es posen d’acord en qui va
guanyar aquestes eleccions (podeu observar els
documents aportats i fer la vostra pròpia interpretació).

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.
11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). MAPA 15.
11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. MAPA 15.
A.- L’economia.
B.- La demografia.
C.- La societat i la mentalitat de l’època.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT

11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931)
El bienni reformador (14 abril 1931-19 novembre 1933)
comença tot d’una, primer amb un govern provisional
(14 d’abril – 28 de juny de 1931, fins les eleccions
generals), que posarà en marxa les reformes i convocarà
eleccions a Corts constituents, celebrades el 28 de juny
de 1931, que elaboraran la Constitució de 9 de
desembre del 1931.

Una vegada proclamada la República a Eibar (Guipúscoa), el mateix dia 14 d’abril, en el Ministeri de
Governació de la Porta del Sol, es va proclamar, oficialment, la Segona República espanyola i, a
Madrid, es va constituir un govern provisional amb membres dels partits signants del PACTE DE
SANT SEBASTIÀ. Es tractà d’un govern de concentració format per membres de distints partits
republicans, govern provisional que va prendre el relleu només guanyades les eleccions. El president
d’aquest govern provisional fou Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal Republicana, republicans de
dretes).

El president del govern fou Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal
Republicana, republicans de dretes) i els seus ministres eren:
- Del mateix Partit Derecha Liberal Republicana (DLR): Miguel Maura.
- Del Partit Acción Republicana: Manuel Azaña i José Giral (representen els
republicans d’esquerres, Azaña va passar per vàries formacions polítiques, Partit
Reformista, Acción Republicana, que esdevindria Izquierda Republicana).
- Del Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrios
(aquest després d’Unión Republicana).
- Un del Partido Republicano Radical Socialista (PRRS, de centre esquerra):
Álvaro de Albornoz.
-Del PSOE: Fernando de los Ríos, Indalecio Pietro i Francisco Largo
Caballero (UGT).
- Un d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Nicolau d’Olwer.
- Un nacionalista gallec (ORGA, Organización Republicana Gallega
Autónoma): Santiago Casares Quiroga.

El president del govern fou Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal Republicana, republicans de dretes) i els seus
ministres eren:
- Del mateix Partit Derecha Liberal Republicana (DLR): Miguel Maura.
- Del Partit Acción Republicana: Manuel Azaña i José Giral (representen els republicans d’esquerres, Azaña va passar per vàries
formacions polítiques, Partit Reformista, Acción Republicana, que esdevindria Izquierda Republicana).
-Del Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrios (aquest després d’Unión Republicana).
- Un del Partido Republicano Radical Socialista (PRRS, de centre esquerra): Álvaro de Albornoz.
-Del PSOE: Fernando de los Ríos, Indalecio Pietro i Francisco Largo Caballero (UGT).
- Un d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Nicolau d’Olwer.
- Un nacionalista gallec (ORGA, Organización Republicana Gallega Autónoma): Santiago Casares Quiroga.

Sabino Arana
Els membres d’aquest govern provisional representaven a les principals forces republicano-
socialistes, estava format per republicans conservadors (burgesos i liberals), republicans
d’esquerres i radicals, socialistes, i per nacionalistes gallecs i catalans que veien la possibilitat
d’aconseguir l’Estatut d’autonomia i, a més, tenien certes simpaties de l’exèrcit.
Per altra part, les oligarquies i els terratinents, tot i que no estaven d’acord amb la república, tampoc
ho estaven amb el monarca i es mantingueren expectants fins que, poc a poc, es varen anar
organitzant per a acabar amb les reformes republicanes. Per tant, queden en l’oposició, al marge de
la coalició governamental, la dreta monàrquica (alfonsins i carlins), els nacionalistes bascos, i
l’obrerisme més radical (comunistes i anarquistes).

Les primeres
mesures del
govern
provisional
foren:
Concessió d’una amnistia general als presos polítics.
Convocatòria d’eleccions a Corts constituents.
Posen en marxa les reformes agrària, militar i educativa.
Al camp: mesures de protecció als pagesos expulsats de les terres (por no poder
pagar les rendes) i actuacions per poder afrontar la crisi econòmica; es decreta la
jornada de 8/h; prioritat als jornalers per treballar terres del seu terme
municipal; conreu obligatori de terres privades per evitar la pèrdua del terreny.
Exèrcit: ofereix jubilació amb sou íntegre als generals. S’hi acullen 84/170 i 8650
oficials/14000; redueix nombre de comandaments i divisions. Azaña, ministre de
Guerra, clausura l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde i
anul·la els ascensos per mèrits de guerra. Crea la Guàrdia d’Assalt, moderna i
fidel a la República.
Educació: decreta la creació de 6750 escoles i 7000 places funcionàries amb
augment de salari; xarxa de biblioteques.
El govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora va convocar, immediatament, eleccions
generals a Corts constituents, pel dia 28 de juny del 31, però fins que no arribés la data, comença a
actuar per decret en diferents aspectes revolucionaris.
Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.
Designació d’alts càrrecs de l’administració.
Inici negociacions amb nacionalistes bascos i catalans per a pactar solució autonòmica.

Les promeses republicanes, tenien un ampli suport
popular, però també una gran animadversió dels grans
propietaris agrícoles, de l’oligarquia financera, part de
l’exèrcit i de l’Església.
Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del
principi: crema de 170 edificis religiosos l’11 de maig a
Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a una provocació d’uns
joves pertanyents al Círculo Monárquico.

Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos.

Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos l’11
de maig a Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a una provocació d’uns joves pertanyents al Círculo
Monárquico.
Ciutats on es van cremar convents i
esglésies en maig de 1931

El govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents,
les eleccions generals, celebrades el 28 de juny de 1931, tingueren
una alta participació (70’14%). La victòria fou de la coalició
republicano-socialista, que obtingué 250 diputats sobre els 464
que composaven la Cambra Baixa.

El govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents, les eleccions generals, celebrades el
28 de juny de 1931, tingueren una alta participació (70’14%). La victòria fou de la coalició
republicano-socialista, que obtingué 250 diputats sobre els 464 que composaven la Cambra Baixa.

La dreta perd perquè estava desorganitzada, destacant els Partits Agraris de Castella, Acción
Nacional, després Acción Popular. Això fou degut, per una part, a què els partits monàrquics
desaparegueren del mapa polític i no anaren a votar (feia dos mesos que havia caigut el rei) i, per
una altra part, perquè la llei electoral beneficiava al partit guanyador i li atorgava la majoria
d’escons.
El PSOE fou el partit més votat amb 115 diputats; seguit del PRRS (Partit Republicà Radical –
Socialista) de Marcelino Domingo amb 59 diputats; ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) amb
35 diputats, és a dir, el Congrés estava format bàsicament per partits d’esquerres i republicans
(Azaña).

Els diputats electes formaren les noves Corts republicanes, i l’executiu va quedar en mans de la
coalició vencedora, que ratificà en els seus càrrecs al cap del govern, Niceto Alcalá Zamora i als
ministres del govern provisional. Les Corts sorgides nomenaren, de forma immediata, una comissió,
amb la comesa de redactar un projecte de Constitució.

Niceto Alcalà Zamora
Mentrestant, el mes d’octubre de 1931, Alcalá Zamora va dimitir
com a cap del govern per l’aprovació d’una sèrie d’articles
anticlericals en la constitució que s’estava fent.

El text constitucional fou aprovat, després d’intensos debats, el 9 de desembre de 1931, Constitució
que reflecteix els valors laics i esquerrans de la majoria del components de la cambra parlamentària:
- la sobirania popular;
- unicameral;
- aconfessionalitat de l’Estat;
- garanties individuals i possibilitat de regions autonòmiques;
- abolició de l’ensenyament religiós.

Després de l’aprovació de la Constitució, el Parlament va escollir com a president de la República
a Niceto Alcalá Zamora i aquest va anomenar com a president del govern a Manuel Azaña.

FINS AQUÍ EL GRUIX DEL COMENTARI DE MAPA 15, A PARTIR D’AQUÍ ESMENTAR TAN
SOLS CONSEQÜENCIES: CONSTITUCIÓ 1931, ETAPES REPÚBLICA, CONFLICTES I GUERRA
CIVIL.
Niceto Alcalà Zamora Manuel Azaña Díaz

11.2.2.- La Constitució republicana de 1931
Característiques
principals:
Data: 9 de desembre de 1931.
Ideologia: Té un caràcter democràtic i progressista, però no consensuada, que
defineix Espanya com “una república de treballadors de tota classe”.
Autor: Corts constituents, elaborada per partits polítics republicans, sobretot socialistes.
Subjecte de la sobirania: el poble (Sobirania popular).
Estat i descentralització: defineix l’Estat com a “integral”, però establia la
possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

Característiques
principals:
Estat i descentralització: defineix l’Estat com a “integral”, però establia la
possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

Característiques
principals:
Poder legislatiu: a les Corts unicamerals, s’estableix només un
Congrés de Diputats que es renova cada 4 anys. No n’hi ha Senat.
Poder executiu: n’hi ha un president de la República (elegit i
controlat per les Corts) i aquest tria al president del Govern i
aquest als seus ministres (Consell de Ministres).
Poder judicial: en els tribunals (i jutges).
Divisió
de
Poders:
Sufragi: sufragi universal (masculí i femení, directe, igual i secret per als majors de 23
anys). Es concedeix el vot a les dones.

Característiques
principals:

Característiques
principals:
Clara Campoamor

Característiques
principals:
Drets i llibertats: amplíssima declaració com la igualtat de tots davant la llei, lliure
circulació pel territori espanyol, inviolabilitat del domicili i de la correspondència,
llibertat de professió, industria i comerç, ser jutjat per un jutge competent, dret a
l’educació i al treball, etc. En definitiva, molt avançada per l’època.

Característiques
principals:

Característiques
principals:
Economia: Es contempla la possibilitat d’expropiació forçosa de la propietat per raons
d’utilitat social (amb indemnització), pensat per la futura Reforma Agrària, de
socialització de la propietat i de nacionalització dels serveis públics.
Art. 44. “Toda la riqueza del país, sea quien fuere su dueño, está
subordinada a los intereses de la economía nacional (...) con arreglo a la
Constitución y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podrá
ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social
mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa
una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Con
los mismos requisitos la propiedad podrá ser socializada. Los
servicios públicos y las explotaciones que afecten el interés común
pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social así
lo exija. El Estado podrá intervenir por ley, la explotación y coordinación
de industrias y empresas cuando así lo exigieran la nacionalización de la
producción y los intereses en la economía nacional.”
Constitución 1931.

Característiques
principals:
Relacions amb l’Església: separació absoluta Estat - església, es suprimeix el pressupost
per al clero catòlic i llibertat de culte.
Matrimoni i separació: reconeixement del matrimoni civil i del divorci.

Característiques
principals:
Vigència: 1931-1936.
Enemics de la constitució: els monàrquics.
Número d’articles: 125.
Relacions amb l’Església: separació absoluta Estat - església, es suprimeix el pressupost
per al clero catòlic i llibertat de culte.
Matrimoni i separació: reconeixement del matrimoni civil i del divorci.
Dames catòliques presentant signatures contra la
Constitució (1931)

Va provocar profundes discrepàncies entre les dretes i les esquerres, sobretot en dues qüestions:
religió i autonomies. La reacció de la dreta front a la Constitució del 31, amb la burgesia i l’església
al capdavant, serà d’una duríssima oposició, especialment per les possibilitats d’expropiació i
nacionalització de la propietat, la no-confessionalitat de l’Estat i el reconeixement de les
autonomies. Fins i tot, les dames catòliques presentaren signatures contra la Constitució (1931).

Fins i tot, les dames catòliques presentaren signatures contra la Constitució (1931).
Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució (1931)

EDAT CONTEMPORÀNIA
11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. MAPA 15.
11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. MAPA 15.
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). Resum.
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). Resum.
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936). Resum.

La conjuntura dels anys 30 ve determinada per les TRES ETAPES de la
República i les mesures preses en elles:
2.3.- Etapes de la República (RESUM)
MAPA 15.- ELECCIONS 1931
1.- BIENNI REFORMISTA (abril 1931 – novembre 1933).
2.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (novembre 1933 – febrer 1936).
3.- FRONT POPULAR (febrer – juliol 1936).

1.- BIENNI REFORMISTA (abril 1931 – novembre 1933).
Manuel Azaña substitueix Niceto Alcalà Zamora com a
president del govern i Niceto Alcalà Zamora passa a ser
president de la República.
Des de desembre del 1931 a setembre del 1933, Azaña és
el president d’un govern d’esquerres (republicans
d’esquerra i socialistes); un govern de concentració i
d’acció que desplega i aplica la Constitució i continua les
reformes establertes pel govern provisional, moltes
reformes per a modernitzar el país i acabar amb els
problemes arrossegats durant un segle: reforma religiosa;
militar o de l’exèrcit; agrària; de l’Estat centralista: les
autonomies regionals; educativa; i social o laboral.
Però els problemes del govern reformista foren dos: la conflictivitat social del moviment obrer per la
lentitud de les reformes i, per una altra part, els adversaris a les reformes i la reorganització de les
dretes. Així, durant el bienni reformador, la DRETA es va consolidar i reorganitzar i s’oposaren a
les reformes. En aquest context, es va deteriorar la confiança de la burgesia, cosa que afectà a la
disminució de l’activitat econòmica.

El 19 de novembre de 1933 es varen celebrar unes noves eleccions en les que perden les esquerres i
guanyen els partits de centre i dreta.

El partit més votat fou la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de
dretes dirigida per José María Gil Robles. El segon partit més votat va ser el Partit Radical
d’Alejandro Lerroux (comença el bienni negre o conservador, o radical-cedista).
José María Gil Robles
Alejandro Lerroux

El partit més votat fou la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de
dretes dirigida per José María Gil Robles. El segon partit més votat va ser el Partit Radical
d’Alejandro Lerroux (comença el bienni negre o conservador, o radical-cedista).

Comença el bienni negre o conservador, o radical-cedista. Amb les dretes al poder, la burgesia
torna a invertir, per tant, moderada recuperació econòmica.
José María Gil Robles

Alejandro Lerroux
Niceto Alcalá Zamora
Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va elegir com a president
del govern a Alejandro Lerroux, i es revisen i paralitzen algunes de les
reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària.

Francisco Largo Caballero
L’aturada d’algunes reformes i el gir polític cap a la dreta radicalitza el moviment obrer i, fins i tot,
part del PSOE i la UGT (Largo Caballero) propugnen dur a terme una revolució social.
CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents
revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.

CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents
revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934.

Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença
a formar-se el Front Popular.
Míting d’Azaña a València (1935).

Les actuacions impopulars del govern de Lerroux fan que perdi la
confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i van conduir a la
dimissió de Lerroux, entre d’altres motius, per dos casos greus de
corrupció: el cas “Estraperlo”, ruleta que feia trampes i la volien
introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals, i l’afer Antonio
Nombela, funcionari de colònies que acusa a alts càrrecs del Partit
Radical de fraudulència en un expedient que indemnitzava a la
Companyia d’Àfrica Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que
denuncia a les Corts i s’obri una comissió d’investigació.

Davant la crisi governamental, el president de la República, Niceto Alcalá
Zamora, va convocar eleccions el 16 de febrer de 1936.
Niceto Alcalá Zamora

A les eleccions, del 16 de febrer de 1936, guanyen les esquerres agrupades en coalició com a Front
Popular, tot i que molt ajustadament.

“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que
administre la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este
estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me
declaro Estado fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera
dispuesto a sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se
produjera.”
Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936.
José Calvo Sotelo
Espanya es divideix i polaritza encara més després de les eleccions: la dreta no accepta la derrota i
conspirarà per acabar amb el govern d’esquerres i la pròpia República, mentre els sindicats i
partits obrers demanen aprofundir en les reformes del bienni reformista.

Es produeix, de nou, la desconfiança per part de la burgesia i la fugida de capitals cap a l’estranger.

Entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers és va incrementar:
assassinats i intents d’assassinat, destacant l’assassinat del tinent Castillo i Calvo Sotelo, assalts a
seus i esglésies i crema de convents, ocupació de terres per jornalers afamegats, etc.; a més, del
renou de sabres, perquè es començava a preparar un cop militar…, etc., el govern va enviar als
militars presumptes implicats a places poc importants i allunyades (Franco a Canàries, Goded a
Mallorca, Mola a Pamplona).

José Castillo
Aquesta situació durà a la insurrecció del bàndol nacional. L’espurna que posa
en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat el 13 de juliol del
monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com a resposta
per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes).

L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat
el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra
(com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes).
José Calvo Sotelo

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol
s’estén ràpidament per tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre Franco
assegurava l’èxit a Canàries.

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla
(tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per
tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre
Franco assegurava l’èxit a Canàries.
General Mola

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla
(tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per
tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre
Franco assegurava l’èxit a Canàries.
Francisco Franco

En no triomfar completament l’aixecament,
comença la Guerra Civil espanyola (18 de
juliol de 1936 - 1 d’abril de 1939).
OBSERVACIÓ!!! A partir d’aquí entronca amb el comentari del MAPA 16: Lectura i/o elaboració de
mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936 (començament del
pròxim tema de la Guerra Civil, 1936-1939).

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República
Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sinó de partits amb una gran afiliació real i un
gran nombre de seguidors, que seran el centre de la vida política i els debats. Pel sistema electoral
majoritari, els partits s’hauran d’unir en coalicions electorals, per ser l’única forma d’aconseguir
majories.

Esquerres
Republicans
Nacionalistes
Obreristes
PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña.
POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín.
PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”.
PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro.
ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga.
ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys.
Unión Republicana: Diego Martínez Barrio.
PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo i Álvaro de Albornoz.
Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña i José Giral.
11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República
Frederica Montseny,
sindicalista de la CNT,
primera dona que fou
ministra a Espanya de
Sanitat i Assistència
Social.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona RepúblicaCentre
Republicans
Nacionalistes
Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.
DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura.
PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.

11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta
A.- L’economia
El crack d’octubre de 1929 i la crisi econòmica mundial dels anys 30 van tindre efectes greus sobre
l’economia espanyola (amb problemes estructurals i d’un fort endeutament heretats de Primo): les
exportacions a l’exterior, de productes agrícoles i minerals, es van reduir, tot i que els efectes es van
suavitzar per la depreciació de la pesseta i l’escàs pes de les exportacions en l’economia.

A.- L’economia
El consum intern absorbeix la producció del sector industrial, que resulta el menys afectat. En
agricultura, bones collites entre 1932-34 i crisi general i baixada de sous entre 1934-36.

A.- L’economia
La burgesia reacciona amb gran
desconfiança vers la nova República:
 les inversions cauen,
 retiren el 10% dels dipòsits bancaris i
 es produeix una fuga de divises i
capitals a l’estranger.

A.- L’economia
La desconfiança de la burgesia encara augmenta més amb les mesures socials aplicades pel govern
d’esquerres (augment salarial, disminució d’hores de treball,...), la qual cosa fa que baixen els
beneficis empresarials i es redueixen més les inversions. A tot açò, s’afegeix l’augment de la
conflictivitat social pel retard en l’aplicació de les reformes promeses pel govern, que encara fa
augmentar més la desconfiança empresarial.

A.- L’economia
A més, el govern, per a fer front al fort deute heretat i al dèficit, intenta equilibrar els pressupostos
amb una disminució de la despesa pública (el sector de la construcció estava en crisi des de la
dictadura), així, a la disminució de la inversió privada s’afegeix una disminució de la inversió pública,
per tant, augmenta l’atur en un 33%, com a conseqüència existeix un fort malestar general que
s’expressa en conflictivitat laboral, per exemple amb mobilitzacions encapçalades per sindicats com
la CNT.

A.- L’economia
La conjuntura econòmica dels anys 30 ve determinada per les
TRES ETAPES de la República i les mesures preses en elles:
1.- BIENNI REFORMISTA
(abril 1931 – novembre 1933):
deteriorament de la confiança
que afecta a la disminució de
l’activitat econòmica.
2.- BIENNI CONSERVADOR
O NEGRE (novembre 1933 –
febrer 1936): amb les dretes al
poder, la burgesia torna a
invertir, per tant, moderada
recuperació.
3.- FRONT POPULAR (febrer
– juliol 1936): desconfiança i
fugida de capitals cap a
l’estranger.

B.- La demografia
Entre 1931-1935, cau la natalitat en un 28% i la mortalitat en un 16%. Es dóna un augment global
de la població amb un creixement natural del 3,8%. Es produeix una concentració urbana i un
alentiment de la migració exterior i interior degut al crac del 29 (casi desapareix la migració
exterior).

B.- La demografia
La població activa agrària era molt important, així com la producció agrícola en el comerç
exterior.

C.- La societat i la mentalitat de l’època
La societat sofria: la distribució desequilibrada de la renda; l’alt grau d’analfabetisme; el domini
dels cacics al camp; l’estructura deficient de l’Estat sense bones comunicacions, serveis eficients,
xarxes d’escoles públiques i un sistema fiscal consistent.

C.- La societat i la mentalitat de l’època
La mentalitat de la societat vivia en tensió entre dues tendències ideològiques que no s’arribaran a
consensuar:
1.- Tradicionalistes: els terratinents de les classes dirigents amb ideologies paternalistes i prepotents, summament
desconfiades, catòliques, conservadores i de solucions autoritàries. Petits i mitjans propietaris, camperols
benestants i les classes mitjanes rurals també s’hi veuen influïts. Reben la República amb temor.
2.- Propostes de canvi: la classe mitjana urbana de la petita burgesia i intel·lectuals, proletariat agrícola i
industrial; partits i sindicats d’esquerra junt amb socialistes i anarquistes, laics i anticlericals. Reben la
República amb esperit messiànic.
«Cuando los enemigos del reinado
de Jesucristo avanzan
resueltamente, ningún católico
puede permanecer inactivo».

BLOC III – Tema 11/2 A
Història Espanya
Eleccions 1931 i Govern provisional
Edat contemporània

TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL

Similar a TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL