5. L'Administració pública. El dret administratiu
Tema 16
L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.
1. 16. L'Administració pública: concepte i
principis. El dret administratiu. Les fonts
del dret administratiu. Jerarquia. El
reglament: concepte i classes. Fonament i
límits de la potestat reglamentària.
5. L'Administració
pública. El dret
administratiu.
4. L'Administració
pública: concepte i
principis.
L’administració pública és un subjecte de dret, un
subjecte que fa declaracions de voluntat, que
contracta, que és titular de potestats, drets i
obligacions, que és titular d’un patrimoni, que està
subjecte a responsabilitat jurídica i que pot ser
enjudiciat pels tribunals.
5. L'Administració
pública: concepte i
principis.
L’article 103.1 de la Constitució espanyola (CE)
determina que l’Administració pública serveix amb
objectivitat els interessos generals i actua d’acord
amb els principis d’eficàcia, jerarquia,
descentralització, desconcentració i coordinació,
amb submissió plena a la llei i al dret.
6. L'Administració
pública: concepte i
principis.
Administracions territorials:
Administració general de l’estat
Administracions de les comunitats autònomes
Administracions locals (municipis, províncies,
comarques, cabildos, metropolitanes)
Administracions no territorials:
Administració institucional
Administració corporativa
10. L'Administració
pública: concepte i
principis.3.Principis instrumentals d’actuació:
L’actuació de les AP s’ha d’ajustar a les finalitats que la
justifiquen (106.1 CE) i s’ha de sotmetre a control dels
tribunals (106.1 i 153.c CE)
Principis rectors de la política social i econòmica (53.3
CE)
Accés a la Funció Pública per capacitat i mèrit.
Tractament comú dels ciutadans davant l’administració.
Participació de tots els ciutadans en la vida política,
econòmica i social (9.2 CE)
11. El dret administratiu.
Dret administratiu = part del dret públic que té per
objecte l’organització, els mitjans i l’activitat de les
administracions públiques i les relacions jurídiques
entre aquestes i altres subjectes.
12. El dret administratiu.
Sistema anglosaxó: l’administració pública es
sotmet al dret ordinari (common law).
Sistema continental: l’administració pública es
sotmet al dret administratiu.
13. El dret administratiu.
Dret estatutari de les AP: conjunt de normes que s’aplica
a la seva organització, mitjans i activitat.
Dret públic, molt vinculat al dret constitucional.
És autosuficient i pot cobrir les seves pròpies llacunes
basant-se en els principis generals.
Persegueix un equilibri entre els privilegis de l’AP i els
drets dels ciutadans.
Exigeix la presència d’una AP com a condición
d’aplicació.
14. El dret administratiu.
Principi de legalitat:
Subjecció a la llei i a l’ordenament jurídic dels
poders públics i, en concret, de l’AP.
Sorgeix amb l’estat liberal. És l’essència de l’estat
de dret.
CE el consagra als arts. 1.1, 9.1, 9.3, 103.1 i 106.1.
A diferència dels ciutadans, l’AP no pot fer tot allò
que la llei no prohibeix (vinculació negativa a llei),
sinó que requereix apoderaments legals concrets
per part d’aquesta (vinculació positiva) > potestats.
15. El dret administratiu.
Potestat administrativa = situació de poder que
habilita el seu titular per imposar conductes a
terceres persones, de manera unilateral,
mitjançant la constitució, la modificació o
l’extinció de relacions jurídiques o mitjançant la
modificació de l’estat material de coses existent.
Poder efectiu, atribuït directament per
l’ordenament, previ i independent de qualsevol
relació jurídica.
S’exerceix en benefici dels interessos generals.
16. Les fonts del dret
administratiu.
Jerarquia.
Què és una font de dret?
Les normes que integren l’ordenament jurídic
administratiu s’articulen segons els principis de:
Jerarquia.
Competència
17. Les fonts del dret
administratiu.
Jerarquia.Tipus de fonts (I):
Lleis orgàniques (81 CE):
“Són lleis orgàniques les relatives al
desenvolupament dels drets fonamentals i de les
llibertats públiques, les que aprovin els estatuts
d’autonomia i el règim electoral general i les previstes
per la Constitució.
L’aprovació, la modificació o la derogació de les lleis
orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en
una votació final sobre el conjunt del projecte”.
Lleis de transferència o delegació (150.2 CE).
18. Les fonts del dret
administratiu.
Jerarquia.
Tipus de fonts (II):
Lleis ordinàries:
Lleis del Ple i lleis aprovades en Comissió.
Les marc (150.1 CE) i lleis d’harmonització (150.3 CE).
Les lleis de bases.
Lleis de les comunitats autònomes.
19. Les fonts del dret
administratiu.
Jerarquia.
Tipus de fonts (III):
Decrets llei.
Decrets legislatius.
Reglaments.
20. Les fonts del dret
administratiu.
Jerarquia.
Aplicació en l’espai (principi de territorialitat).
Només s’apliquen normes de dret estranger si s’han
acceptat per tractats internacionals.
Aplicació en el temps (principi d’irretroactivitat):
Entrada en vigor de les normes (vacatio legis).
Pèrdua de vigència de les normes:
Són derogades o acaba el seu període de vigència.
Acabi la situació que les motiva.
21. El reglament:
concepte i classes.
El Reglament és tota disposició jurídica de
caràcter general dictada per l'Administració
Pública i amb valor subordinat a la llei.
22. El reglament:
concepte i classes.
Segons l'administració que procedeixen:
Estatals, autonòmics, locals o institucionals.
Segons la forma que adopten:
Estatals: Reial decret (Consell de Ministres), Ordres
ministerials (ministre), Instruccions, Circulars i resolucions
(òrgans inferiors).
Autonòmics: Decret (Consell de Govern), Ordres (HC),
Instruccions, Circulars i resolucions (òrgans inferiors).
Locals: Ordenances i Reglaments (Ple) i Bans (Alcalde).
23. El reglament:
concepte i classes.
Segons la seva relació amb la llei:
Reglaments executius: es dicten per desenvolupar la llei.
Reglaments independents: dictats per regular situacions,
per l'absència de llei formal específica per a la matèria.
Reglaments de necessitat: es dicta en casos de necessitat,
vulnerant fins i tot els principis de jerarquia normativa i de
reserva de llei. S'estableix en els casos previstos en l'art.
116 de la CE (estats d'alarma, excepció i lloc).
24. El reglament:
concepte i classes.
Segons el seu contingut:
Reglaments d'organització o interns, adreçats a persones
vinculades a l'administració (funcionaris) i de relació o
externs, que incideixen sobre l'administrat en general.
25. principis. El dret
administratiu. Les
fonts del dret
administratiu.
Jerarquia. El
reglament: concepte
i classes. Fonament i
límits de la potestat
reglamentària.
La potestat reglamentària:
Poder en virtut del qual l’administració dicta reglaments.
Art. 97 de la CE:"El Govern (...) exerceix la funció executiva
i la potestat reglamentària d'acord amb la CE i les lleis”.
Procediment d’elaboració:
AGE: Llei 50/1997, del Govern.
GenCat: Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència
de la Generalitat i del Govern.
AALL: Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual
s'aprova el TR de la Llei municipal i de règim local de CAT.
26. principis. El dret
administratiu. Les
fonts del dret
administratiu.
Jerarquia. El
reglament: concepte
i classes. Fonament i
límits de la potestat
reglamentària.
Límits de la potestat reglamentària:
Límits materials fonamentats en el principi de reserva de
llei.
Límits materials fonamentats en la jerarquia normativa.
Límits formals (p.ex.: publicació).
Control de la potestat reglamentària:
Control en via contenciosa administrativa.
Tècnica general d’inaplicació procesal.
La via penal.