malalt terminal cures postmortem

1. Malalt crònic
Les malalties cròniques es diuen així perquè es desenvolupen de manera
lenta i silenciosa.Es a dir durant la primera etapa algunes d’aquestes
malalties no donen cap sintomatologia.
Son irreversibles perquè deterioren un o varies òrgans limiten seriosament
les seves funcions.
Quan es detecten a temps poden ser controlades i permeten al malalt
mantenir una bona qualitat de vida.
A pesar d’existir factors hereditaris que predisposen a les persones a
desenvolupar malalties, les malalties cròniques no són contagioses ni
transmissibles, però si es sap que els estils de vida predisposen a
aquestes malalties.
Entre les característiques de les malalties cròniques, són:
a)Necessiten un període de temps llarg per desenvolupar-se i
manifestar-se.
b)Destrucció progressiva dels teixits i dels òrgans.

2. c)Totes poden complicar-se i produir altres malalties més severes o fins i tot
la mort.
d)Poden ser invalidants
e)Necessiten control mèdic permanent la qual cosa pot provocar problemes,
laborals, socials, familiars i econòmics.
f) Algunes malalties són facil de prevenir simplement canviar els estils de
vida.
Entre les malalties cròniques més conegudes tenim:
Càncer
Malalties del sistema cardiovascular
Diabetis
Osteoporosis
Obesitat
Problemes cerebrovasculars
Malalties pulmonars
Malalties Digestives

3. Malalties reumàtiques
Malalties renals
Malalties hepàtiques
Etc.
Les malalties cròniques ocupen el primer lloc de morbilitat en
persones d'edat adulta. Amb l’excepció del càncer que pot afectar
per igual a qualsevol edat.
Moltes vegades quan es descobreix una d’aquestes malalties estan
molt avançades i els malalts i les seves famílies pasen per varies
etapes psicològiques, que van des de el rebuig, la ràbia, la
racionalització, la depressió, l'acceptació, la resignació i la
dependència.
En totes elles es necessita l’ajuda d’un psiquiatra per poder
suportar-lo.

4. Malalt Terminal
Es defineix un malalt terminal pels següents elements:
*Presència d’una malaltia avançada, progressiva i incurable.
*Falta de possibilitats de resposta al tractament específic.
*Existència de símptomes en augment segons s’agreuja la malaltia.
A més , es donen una sèrie de situacions vinculades a la malaltia
terminal:
*Impacte emocional en el pacient, la família i l’equip terapèutic. El pacient
pateix un gran impacte emocional per tenir constància o no de la proximitat
de la mort.
*La família, o una part, actuarà com a integrant de l’equip de cures pal-
liatives i necessitarà formació i suport pel desgast emocional que comporta
cuidar un pacient pal-liatiu.
*L’equip terapèutic de cures pal-liatives està format per professionals
especialitzats en cures pal-liatives.

5. *Cures Pal-liatives:la Societat Espanyola de cures Pal-liatives les defineix
com: “un tipus especial de cures dissenyades per proporcionar
benestar o confort i suport als pacients i les seves famílies en les
fases finals d’una malaltia terminal. Les cures pal-liatives
procuren aconseguir que els pacients disposin dels dies que els
resten conscients i lliures de dolor, amb els símptomes sota
control, de tal manera que els últims dies puguin discórrer amb
dignitat, a casa seva o en un lloc el més semblant possible,
envoltats per la gent que els estima”.
L’equip terapèutic és un equip multiprofessional que proporcionen cures
mèdiques, psicològiques, espirituals i emocionals en la fase terminal. Esta
format per a:
•El pacient i la seva família.

6. •Psicòlegs.
•Treballadors socials.
•Assistents espirituals.
•Voluntaris.
•Metges, DUE i auxiliars d’infermeria.

7. Protocols d’infermeria relacionats
amb el malalt terminal
*Objectius:
Control del dolor i símptomes.
Integrar els aspectes físics, psicològics i espirituals .
Proporcionar confort al pacient i família.
*Símptomes:
Dolor. Confusió.
Paràlisi. Vòmits
Insomni. Dispnea
Ansietat. Preocupació per problemes familiars.
Tos.
Depressió.
*Cures dels símptomes:

8. 1.- Símptomes digestiu:
•Anorexia (menjar)
•Restrenyiment ( ènemes)
•Nàusees i vòmits ( neteja del pacient i canvis de roba de llit)
•Caquexia (cure meticulosa de la pell)
•Sequedat de boca ( higiene de la boca)
•Cures de sondes ( sistema d’aspiració de secrecions)
2.-Símptomes respiratoris:
•Dispnea ( exercicis respiratoris)
•Secrecions ( tècniques de mobilització i aspiracions de secrecions)
•Sanglot ( reflex patològic que produeix espasmes del diafragma)
•Ranera pre morten

9. 3.-Símptomes neuropsicològics :
•Ansietat ( confort físic)
•Depressió ( l’ànim del pacient pateix alteracions)
•Insomni ( donarem fàrmacs)
•Confusió mental ( el pacient pot patir al-lucinacions)
•Dolor
•Prevenció de les úlceres per pressió
4.-Reacció del pacient davant la malaltia terminal:
•Rebuig o no acceptació
•Hostilitat
•Negociació
•Depressió
•Acceptació

10. 5.-Reacció dels familiars:
• Commoció
• Atordiment
• Silenci
• L’equip terapèutic ha de donar suport:
1.Donar informació
2.Motivar
3.Concedir-los el temps que sol-licitin
4.Informar amb detall sobre les funcions dels membres de l’equip.
6.-Agonia del pacient terminal:
• Deteriorament progressiu de l’estat físic.
• Dificultat per ingerir aliments
• Símptomes físics de cada patologia
• Alteracions cognitives, com pèrdua de consciència

11. •Angoixa, agitació, crisi de pànic i depressió
•Alteracions sensorials, l’últim sentit que es perd es l’oïda.
7.- Signes de mort:
•Parada cardiorespiratoria
•Electroencefalograma pla
•Aparença de mort. Midriasi i sense reacció.
•Livideses cadavèriques
•Refredament cadavèric a partir de 2 hores
•Rigor mortis

12. Cures post mortem
En produir-se la mort ha de reconèixer el cadàver i emetre el certificat de
defunció.
Al full d’evolució del pacient, s’anota l’hora, la data i les causes de la
mort. Quan s’ha completar aquest procés , es comunica als familiars.
1.- Descripció de les cures post mortem:
•Posar-se la bata i la mascareta, rentar-se les mans i posar-se els
guants.
•Retirar catèters i material clínic
•Realitzar l’higiene complerta al difunt
•Taponar els orificis naturals amb cotó.
•Aplicar apòsits plàstic en ulls i llavis.
•Col-locar el cadàver en decúbit supí sobre el llençol que s'estén en forma
romboïdal, de manera que el seu cap estigui centrat i a uns 30-50 cm de
la punta superior.
•Subjectar els canells i els peus amb una vena de forma que el cadàver
quedi alineat

13. •Doblegar sobre si mateixa la punta del llençol de forma que quedi una
línia recta, la qual es col-locarà sobre la front del cadàver, sense tapar-li
els ulls, i s’ajustarà a la cara en forma de toca, tancant-la al voltant del
coll i subjectant-la amb esparadrap.
•El llençol ha d’envoltar el cadàver completament, tancant els dos costats
amb esparadrap en un lateral del cos.
•Les dades d’identificació del cadàver s’han de registrar en dues etiquetes (
nom, cognoms, data i hora de la defunció i planta o unitat de procedència).
Es col-loca una en l’interior del sudari i l’altre als peus.
•Cobrir el cadàver i trocar al zelador per baixar-lo al mortuori.