1. EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

2. CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL
• Espanya situada a l’extrem sud-oest d’Europa, té el
97% del seu territori a la Península Ibèrica. La resta
es reparteix entre les Balears, Canàries, Ceuta,
Melilla i petits illots propers a les seves costes.
• Les principals característiques del relleu peninsular
espanyol són:
• La forma massissa i compacta, determinada per
l’amplada i extensió de les costes, pel traçat rectilini
de les costes .
• L’elevada altitud mitjana produïda per dos factors:
• La gran extensió que té la Meseta
• Un seguit de cadenes muntanyoses amb cims que
superen els 3000m.
• La disposició perifèrica del relleu peninsular que
dificulta l’accés a la Meseta i impedeix que la
influència del mar arribi fins a les terres de l’interior,
provocant un clima més extremat.
• Presenta unitats naturals ben diferenciades que
configuren diferents regions i paisatges.

3. costes rectilínies
excepció

4. elevada altitud mitjana

5. disposició perifèrica de les serralades

6. la compartimentació del relleu
El relleu
peninsular ha
estat comparat
amb una
fortalesa

7. la disposició del relleu i les conseqüències en el clima
La proximitat a
les costes de
les muntanyes
dificulta la
influència en
l’interior de
l’aire marí

8. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR
• ERA PRIMÀRIA O PALEOZOICA
• La Península Ibèrica era un mar amb un vell sòcol
emergit, durant el moviment hercinià van emergir
muntanyes. Aquests relleus muntanyosos van ser
atacats per l’erosió fins a formar sòcols aplanats, entre
els que destacaria el Massís Hespèric.
• ERA SECUNDÀRIA O MESOZOICA
• Els materials de l’Era Primària es van erosionar i van
ser arrossegats per l’aigua i el vent, part d’aquests
materials es va dipositar als fons marins, formant
roques sedimentàries
• ERA TERCIÀRIA
• Durant aquesta era, l’orogènia alpina va fer que es
pleguessin les roques sedimentàries dels fons marins.
Es van aixecar les serralades Bètiques i els Pirineus. El
Massís Ibèric es va fracturar en grans blocs. La Meseta
va bascular fins a l’oest fent que la majoria dels rius
fluïssin fins a l’oceà Atlàntic i la majoria dels llacs
interiors es van anar dessecant.
• ERA QUATERNÀRIA
• Es caracteritza per l’erosió dels relleus alpins, formant-
se la Depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir.

12. LA MESETA
• Es la unitat principal del relleu peninsular i ocupa l’espai central de la
Península Ibèrica. Es divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud,
separades pel Sistema Central.
• - La Submeseta Nord té una altitud mitjana entre els 800-850 m., es troba
ocupada per la conca del Duero i envoltada de muntanyes.
• - La Submeseta Sud té una altitud inferior, entre 500-700 m. i està
formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l’altiplà
de la conca del Tajo i l’altiplà de la conca del Guadiana. Entre aquests dos
altiplans s’estén la planura de la Manxa, la més extensa d’Espanya.

13. FORMES DE RELLEU DE LA MESETA

14. LES SERRALADES INTERIORS DE LA MESETA
• Són : el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo
• - El Sistema Central Divideix la Meseta en dues
meitats i està format per una gran alineació de
muntanyes d’altitud important : Somosierra,
Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt és
l’Almanzor ( 2592m) a la Serra de Gredos. Entre les
serres hi trobem valls que obren passos de
muntanya, on el port més important és el de
Somosierra que comunica els dos altiplans.
• - Les Muntanyes de Toledo divideixen en dues
parts la Submeseta Sud i separen les conques dels
rius Tajo i Guadiana. Són un conjunt de serres
d’altituds modestes ( 1400m). Destaquen: Les
Muntanyes de Toledo, Guadalupe, Montánchez i
San Pedro., separades per corredors transversals
que faciliten les comunicacions.

15. SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA
• El Massís Galaicolleonès comprèn Galícia, les serres de
l’oest d’Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de la
Cabrera i la Segundera. La seva altitud mitjana és d’uns
500m. i els cims més destacats són: el Teleno i la Peña
Treviño.
• - La Serralada Cantàbrica és una barrera muntanyosa que
va paral·lela a la costa.
• A la part occidental hi trobem el Massís Asturià.
• A la part oriental hi destaquen els Picos de Europa.
• - El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est.
S’hi distingeixen dos sectors: El sector nord (Demanda..) El
sector sud està format per un seguit de serres i depressions
solcades per rius. Hi ha dos conjunts muntanyosos:
• - Sierra Morena es troba a la part meridional de la Meseta,
separant-la de la Depressió del Guadalquivir. Les serres més
importants són les de: Alcudia, Madrona i Aracena. L’únic
pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través
de Sierra Morena és el de Despeñaperros.

16. http://mapasinteractivos.didactalia.net/en/c
ommunity/mapasflashinteractivos/Mapas#s
earch=%20mapa%20de%20relieve%20de
%20espa%C3%B1a

17. LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA
- Els Pirineus són una gran serralada amb una longitud de 440
m. que forma la frontera entre Espanya i França. S’hi
distingeixen dues unitats: Els Pirineus Axials o Centrals on
es troben les màximes altituds com l’Aneto al Massís de la
Maladeta i la Pica d’Estats. .Els Prepirineus tenen menys
altitud i formes més suaus. Es divideix entre les Serres
Interiors i Serres Exteriors.
• - Les Serralades Litorals Catalanes formen un sistema de
serres paral·lel a la costa. S’hi distingeixen tres alineacions:
• La Serralada Litoral amb uns 100 km. de llarg i escassa
altitud. La Serralada Prelitoral té les serres més altes com el
massís del Montseny ( Turó de l’Home).La Depressió
Prelitoral és una fosa tectònica .
• - Les Serralades Bètiques són un sistema muntanyós jove
on s’hi troba el cim més alt de tota la península, el
Mulhacén. Es divideix en diferents unitats de relleu:La
Serralada Penibètica ,La Serralada Subbètica i La Depressió
Intrabètica .

18. LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR
• LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE
• Es una gran conca amb forma triangular per on flueix el riu Ebre amb els seus afluents que, en
la seva major part se situa per sota dels 500 m. d’altitud. L’Ebre s’obre pas entre les
muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes i desemboca al Mediterrani formant un delta.
El seu origen està lligat a la formació dels Pirineus.
• LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR
• Es una ampla plana de forma triangular i oberta al mar. No té gairebé accidents de relleu
destacables i la seva altitud és molt baixa. Coberta en un primer moment pel mar, es va
convertir en un llac que es va anar assecant lentament, amb zones d’aiguamolls i pantanoses.
• El Guadalquivir la travessa regant una extensa zona d’hortes i desemboca al Golf de Cadis en
una zona d’aiguamolls, al voltant dels quals hi ha una ampla franja de dunes ( Parc Nacional
de Doñana).

20. EL RELLEU LITORAL DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
• LES COSTES ATLÀNTIQUES
• - La costa cantàbrica . Hi predominen les costes altes i
rectilínies, amb platges escasses. En els llocs on les
muntanyes arriben a la costa, hi trobem penya-segats i en
algunes costes s’hi observa la formació de rases. Hi destaca
la formació de ries .
• - La costa gallega s’estén des d’Estaca de Bares al Cap
Ortegal. Es molt accidentada i hi destaquen grans ries ( ries
altes i ries baixes ).
• - La costa atlàntica andalusa s’estén des de la frontera
portuguesa a Gibraltar. Es una costa plana,baixa i sorrenca .
• LES COSTES MEDITERRÀNIES
• Solen ser costes baixes i rectilínies.
• - El litoral català ofereix costes diverses: costes abruptes,
acinglerades,deltes, planes litorals.. Hi destaca el delta de
l’Ebre. El golf de València forma una plana litoral de 400m.
on s’hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València). La
costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia també anomenada
costa Bètica. Es una costa tallada, amb relleus muntanyosos,
camps de dunes i albuferes ( Mar Menor a Múrcia).

21. Localitzar les unitats de relleu

22. ELS RELLEUS INSULARS: BALEARS I CANÀRIES
• L’ARXIPÈLAG BALEAR
• Format bàsicament per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
Els accidents geogràfics més importants són les serres de Llevant i de
Tramuntana( Puig Major). A Mallorca hi trobem una plana extensa que origina una
zona fèrtil per a l’agricultura.
• L’ARXIPÈLAG CANARI
• Se situen a l’Oceà Atlàntic, davant les costes africanes. Es un arxipèlag molt
muntanyós d’origen volcànic on les illes principals són: Lanzarote, Fuerteventura,
Gran Canaria, Hierro, Tenerife, la Gomera i la Palma. Es va formar durant l’era
Terciària donant lloc a un relleu volcànic amb diverses formes: cons volcànics,
calderes, barrancs, colades, penya-segats, platges...El volcà més important és el
Teide, el cim més alt d’Espanya.

23. CATALUNYA: ELS PIRINEUS
• El Pirineu és la més important de les unitats de
relleu de Catalunya, té una llargada de 435 km., dels
quals 250 constitueixen el Pirineu Català.Té dos
grans subunitats: El Pirineu Axial i el Prepirineu.
• - El Pirineu Axial és format per roques molt
antigues, pissarres i granits principalment. Aquí és
on s’enregistren les màximes altituds ( Pica
d’Estats), ports de muntanya elevats ( la Bonaigua),
planes elevades, antics circs glacials convertits en
estanys i valls glacials en forma d’U ( vall Ferrera,
Cardós, Valira, Segre...)
• - El Prepirineu és format per roques sedimentàries
més recents ( calcàries,gresos, conglomerats). Les
altituds són inferiors que les del Pirineu Axial.
Destaquen les serres interiors on es localitzen les
cotes més altes i és la part més extensa ( Boumort,
Cadí, Pedraforca...) i les serres exteriors amb
altituds més moderades ( Montsec...) separades per
algunes depressions mitjanes com la conca de
Tremp.

24. CATALUNYA: SERRALADA TRANSVERSAL
• Es troba situada al nord-est de Catalunya. El seu tret més característic és el
vulcanisme. Així, la fossa d’Olot és la zona volcànica més important de
Catalunya, amb 40 cons volcànics.
• Està integrada per 3 grans blocs: l’altiplà del Cabrerès ( Puigsacalm), la
conca d’Olot i el bloc enlairat de les serres del Corb, Finestres i Rocacorba.

25. CATALUNYA: SERRALADES COSTANERES
• Es un conjunt muntanyós que forma una doble serralada
paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins
al delta de l’Ebre. Cons ta de 3 subunitats perfectament
definides: La Serralada Interior o Prelitoral, la Serralada de
Marina o Litoral i la Depressió Prelitoral.
• - La Serralada Interior o Prelitoral aplega els massissos
muntanyosos més interiors del sistema i més importants :
Guilleries, Montseny (Turó de l’Home), Montserrat,
Montsant, serra de Prades, Ports de Besseït...
• - La Serralada de Marina o Litoral baixa des de l’Empordà
fins al Camp de Tarragona vorejant la costa. Es tracta de
muntanyes d’escassa altitud fortament treballades per
l’erosió de les aigües: Montnegre, Collserola(Tibidabo),
massís del Garraf...
• - La Depressió Prelitoral s’estén entremig de les dues
serralades. Es una fossa tectònica llarga i estreta delimitada
per dues línies de falla que constitueixen les comarques de
la Selva, el Vallès i el Penedès. Ha estat sempre un espai
obert per a les comunicacions i està molt poblada

26. LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA
• S’estén entre el Prepirineu i les Serralades Costaneres, obrint-se cap a
ponent, per on enllaça amb la Depressió de l’Ebre.
• Es presenta com una successió graonada d’altiplans que baixen des dels
800-1000m. del Moianès i Lluçanès fins als 100m. de la plana lleidatana. Hi
trobem amples conques d’erosió com la Plana de Vic, Pla de Bages i la
Conca de Barberà i planes d’estrats més recents, argiloses, com la Plana
d’Urgell i el Pla de Lleida.
• Els materials són diversos: calcàries (Calaf, Almatret), gresos, argiles, sals
potàssiques ( Cardona, Súria , Sallent..).
•

27. LES COSTES CATALANES
• La costa catalana té una extensió de 550km., des
de Portbou fins a la Sènia. Destaca el seu caràcter
rectilini, la importància del turisme i altres activitats
econòmiques i una població elevada. El cap de
Creus al nord i el delta de l’Ebre al sud, són els
accidents més importants.
• - El litoral septentrional defineix una costa
accidentada on abunden els promontoris i les
petites badies ( Cap de Creus) interrompuda per la
Plana de l’Empordà. La Costa Brava delimita una
costa alta i retallada, amb penya-segats , badies i
cales. Destaquen també els deltes del Tordera,
Besòs i Llobregat amb platges llargues i
sorrenques.
• - El litoral meridional comprèn el Massís del Garraf
amb una costa alta i retallada per passar després a
una costa baixa i sorrenca ( Costa Daurada). Més al
sud, destaca el delta de l’Ebre.
•

29. http://mapasinteractivos.didactalia.net/en/c
ommunity/mapasflashinteractivos/Mapas#s
earch=%20mapa%20del%20relleu%20de
%20catalunya