SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 19
Descargar para leer sin conexión
EDUCAR LA VEU
DE LES EDUCADORES




     “Quien de verdad sabe de que habla, no encuentra razones para levantar la voz”
                                                               Leonardo Da Vinci
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                               8, 15 i 22 de gener


INDEX

1. SITUACÓ INICIAL
Qüestionari inicial.
Activitat inicial. Per què és important educar i cuidar la veu

2. LA VEU
Què és? Com es forma?
Escalfament abans de la jornada laboral de les educadores.
Propiocepció
Factors de risc
Test autoavaluació

3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS

4. PREVENCIÓ
Bons hàbits vocals
Recomanacions
Entorn, alimentació i salut.

5. ARTICULACIÓ I IMPOSTACIÓ

6. EXERCICIS
Qüestionari.
La teva veu durant el dia.




2
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                 8, 15 i 22 de gener


1. SITUACIÓ INICIAL
QÜESTIONARI

    Quins problemes de veu acostumes a tenir al llarg del curs? I al llarg de la teva vida professional?




                                  Què fas quan tens problemes de veu?




                                 Quines expectatives tens d’aquest curs?




     Escull una o dues paraules un sinònim, una utilitat o la importància que té per a tu la teva veu.




3
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                          8, 15 i 22 de gener


ACTIVITAT INICIAL

Intenta respondre aquestes preguntes amb la resta SENSE REPETIR CAP NOM.
Escriu el nom d’un company o companya que:



    1. Li agrada practicar un esport (quin?):



    2. Li agraden les cançons dels PETS:



    3. Calça el mateix número de sabates que jo:



    4. Té un gat o un gos a casa seva (nom):



    5. Col·lecciona alguna cosa (quina?):



    6. Porta la samarreta o el jersei del mateix color que jo:



    7. Celebra l’aniversari el mateix mes que jo:



    8. Ha sortit del país durant l’últim any:



    9. Li agrada molt menjar formatge:



    10. Té el mateix nombre de germans que jo :




4
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                8, 15 i 22 de gener


 2. LA VEU

 QUÈ ÉS? COM ES FORMA?

 Una bona veu és el resultat d’un ús adequat de tot el cos (Gassull, Gadall i Martorell, 2004).
 Aprendre a escoltar i diferenciar les característiques tímbriques de la veu ens pot ajudar a realizar un millor
 autocontrol de la nostra veu.




                             To (freqüència)
                             Intensitat (volum)
                             Durada
                             Timbre
                             Articulació
                             Entonació


LA VEU                      -Respiració→ APARELL RESPIRATORI                       Coordinació fonorespiratòria
                            -Producció del so→ APARELL FONADOR
                            -Amplificació→ APARELL RESSONADOR



                            -L’emoció i l’estat d’ànim
                            -El cos i la postura
                            -Salut




 5
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                8, 15 i 22 de gener


ESCALFAMENT ABANS DE LA JORNADA LABORAL DE LES EDUCADORES (Propiocepció)

Adaptació d’alguns exercisis que cita Scivetti (Bustos, 2003):

               Agafar aire pel nas i treure’l per la boca sense emtre cap so, però fent amb el llavis la posició
                de les vocals (a, e, i ,o ,u).
               Fer badalls.
               Fer varies rotacions amb el cap (verticlas, horitzontals, endavant i endarrera).
               Pujar i baixar les espatlles fent rotació.
               Moure el maxilar inferior exageradament mentre pronunciem cada vocal.
               Buscar en quina part del cap ressonen diferents sons: m, p, t, r, x…
               Posar una mà sobre el cap i una altra sobre el pit i veure quan vibra un i quan vibra l’altre,
                mentre repetim diferents sons.
               Parlar estirats a terra, de genolls, bocaterrosa, de peu, asseguts….
               Omplir els pulmons d’aire i deixar-lo anar lentament mentre diem les diferents vocals.
               Intentar parlar sense gesticular.
               Posar diferents entonacions a les paraules segons diferents estats d’ànim (hola, visca, si, no/
                tristesa, alegria, por, nerviosisme…).
               Respirar profundament i treure aire bufant suaument una espelma sense apagar-la.
               Respiració pulmonar/respiració abdominal.




6
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                 8, 15 i 22 de gener


FACTORS DE RISC - PER QUÈ S’ESPATLLA LA VEU?


              FACTORS INTERNS                                    FACOTRS EXTERNS


-Cridar                                            -La falta d’humitat en l’ambient resseca les
- Fumar                                            mucoses nasofaríngies.
- Dormir poc                                       -L’excés de fred o de calor, poca ventilació,
- Anar a treballar quan s’està malalt i haver      corrents d’aire, aire condicionat, etc. poden
de parlar quan no s’està bé de veu, trist o        irritar les mucoses.
cansat.                                            - L’exposició a irritants o altres agents
- Utilització d’un volum de veu massa alt.         ambientals adversos, pols, fum, guix...
- Lluitar contra el soroll ambiental.              - Soroll. Es calcula que la intensitat de la veu
- Sobrecàrrega de treball, ja que augmenta la      incrementa en 1 dB per cada dB d’increment
tensió muscular i el cansament.                    en el nivell de soroll.
-Estar tens, estressat i contracturat. Quan la     -No fer pauses a la feina, ja que com
veu s’emet amb hipertensió muscular en la          qualsevol múscul, els encarregats de la veu
part anterior del coll i laringe, l’ondulació de   han de fer descansos a fi de poder recuperar-
les cordes vocals origina un impacte dur           se físicament.
entre ambdós, i la mucosa s’irrita.
-Escurar-se la gola.
-Prendre begudes massa fredes o calentes i
també alcohòliques.
-Parlar o acabar una frase quan ja no ens
queda aire.
- Desconeixement del mecanisme de la veu i
de com prevenir les seves alteracions.
-Inspirar constantment per la boca i de forma
incorrecta o insuficient, ja que quan s’inspira
augmenta la hipertensió al coll i perquè
produeix un buf fonatori breu i insuficient per
mantenir una veu sostinguda i ferma.




7
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                                         8, 15 i 22 de gener


SISTEMA D’AUTOAVALUACIÓ DE FACTORS DE RISC VOCAL


                                                SÍMPTOMES                                                  EM PASSA?

Tens canvis en el to, timbre i intensitat de la veu, afonia, falta d’intensitat, etc?                      SI   /   NO
Tos?                                                                                                       SI   /   NO
Coentor?                                                                                                   SI   /   NO
Cremor?                                                                                                    SI   /   NO
Tensió o esforç excessiu?                                                                                  SI   /   NO
Falta d’aire en parlar?                                                                                    SI   /   NO
Dolor en la zona faringotraqueal?                                                                          SI   /   NO
Fatiga de la veu que s’agreuja després de forçar les cordes vocals i s’aprecia amb raspera, picor, etc.?   SI   /   NO
Notes tensió en els músculs del coll, espatlla o esquena?                                                  SI   /   NO
Beus menys d’1,5 litres d.aigua al dia?                                                                    SI   /   NO
Fumes més de 6 cigarretes diàries?                                                                         SI   /   NO
Beus més de 2 tasses de cafè, te o gots de coca-cola?                                                      SI   /   NO
Prens caramels mentolats o refrescants?                                                                    SI   /   NO
Fas servir esprais balsàmics de gola?                                                                      SI   /   NO
Pateixes... faringitis?                                                                                    SI   /   NO
....molta mucositat al nas o la gola?                                                                      SI   /   NO
...al·lèrgies?                                                                                             SI   /   NO
...cremor o digestions pesades habituals?                                                                  SI   /   NO
...alteracions tiroides?                                                                                   SI   /   NO
...anèmia crònica?                                                                                         SI   /   NO
...diabetis?                                                                                               SI   /   NO
...hipertensió arterial?                                                                                   SI   /   NO
...problemes de circulació (varius, retenció de líquids)?                                                  SI   /   NO
...artrosi?                                                                                                SI   /   NO
...alteracions d’hormones sexuals?                                                                         SI   /   NO
...Insomni habitual?                                                                                       SI   /   NO
Has patit mai cap traumatisme al cap o coll?                                                               SI   /   NO


 Si les respostes sumen més de 5 punts, hauria de considerar-se que estàs sotmès a nombrosos factors de
  risc vocal. S’han d’aplicar mesures preventives.

 Si les respostes sumen més de 8 punts, és recomanable buscar assessorament per als problemes laborals
  de la veu.




8
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                8, 15 i 22 de gener


3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS




DISFONIA: O ronquera, quan la veu perd qualitat acústica, es a dir, canvia de to i es torna més “bruta”.
AFONIA: Té lloc quan la persona es queda totalment sense veu, pot ser la fase final d’una disfonia.

1.   SOBREESFORÇ VOCAL: És la forma més comuna de disfunció vocal en professionals amb ús excessiu o
     inadequat de la veu. Sorgeix com a resultat d’una resposta forçada davant d’una situació prolongada de
     limitació vocal, produint un cercle viciós. El sobreesforç vocal es transforma en veu de constrenyiment.
     L’eficàcia de la veu es va perdent, perquè no es fa correctament la tècnica vocal. Apareixen els símptomes
     d’alteracions de la veu i fa que augmenti l’esforç de compensació per fer servir la veu i, per tant, es
     retroalimenta el cercle.

2.   LARINGITIS: La laringitis és la inflamació de la laringe. Es caracteritza per una veu aspra o ronca a causa de
     la inflamació de les cordes vocals. Pot ser causada per un ús excessiu de la veu, infeccions, irritants
     inhalats o reflux gastroesofàgic (pujada de l’àcid de l’estómac a la gola).

3.   NÒDULS VOCALS: Els nòduls vocals són creixements benignes sobre les cordes vocals produïts per l’abús
     de la veu. Són petits, tenen forma de durícies i, generalment, creixen de dos en dos, un a cada corda
     vocal. Els nòduls es formen en les àrees de les cordes vocals que reben més pressió quan les cordes vocals
     s’ajunten i vibren, de forma semblant a la formació d’una durícia d’un peu, en la zona de fregament. Els
     símptomes són veu ronca, baixa i entretallada.

4.   PÒLIPS VOCALS: Els pòlips són creixements tous, benignes, semblants a una butllofa. Un pòlip
     normalment creix només sobre una corda vocal i es produeix pel consum de tabac durant un temps
     prolongat, hipotiroïdisme, reflux gastroesofàgic i mal ús continuat de la veu. Els símptomes són veu ronca,
     baixa i entretallada, igual que en els nòduls.


9
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                            8, 15 i 22 de gener


5.   ÚLCERES DE CONTACTE EN LES CORDES VOCALS: Les úlceres de contacte són ferides petites a les cordes
     vocals que es produeixen quan són forçades a ajuntar-se excessivament. Això es produeix quan es força
     massa la veu. El teixit pot també erosionar-se a la zona pròxima als cartílags de la laringe. També pot
     produir-se per reflux gastroesofàgic. Símptomes: sensació de cansament de la veu amb facilitat, mal de
     coll.




10
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                8, 15 i 22 de gener


4. PREVENCIÓ

     1. BONS HÀBITS VOCALS

     -   Parlar a poc a poc i fer pauses durant les explicacions.
     -   Parlar a una altura de to i intensitat correctes, impostar la veu i articular.
     -   Portar aigua sempre i beure’n a glops i sovint a classe.
     -   Respirar correctament: Inspiració nasal i profunda.
     -   Mantenir una bona postura corporal i parlar de cara al públic.
     -   Esborrar la pissarra sense fer pols i amb la boca tancada.
     -   Tenir una bona alimentació, descansar el necessari, fer exercici físic i mantenir una bona higiene nasal.
     -   “Almuerza bien, come mas, cena poco y vivirás”
     -   Tenir cura de prendre begudes que no siguin ni massa fredes ni massa calentes.
     -   Guardar el torn de paraula.
     -   Tenir una bona dosis d’optimisme: somriure, pensar en positiu, riure, cantar...




     2. RECURSOS PER ECONOMITZAR LA VEU

     -   Fer ús de tota mena de comunicació no verbal i cridar l’atenció de l’alumnat amb altres estratègies al
         crit: Picar a la taula, xiulet, picar de mans, la mirada, rètols, posar música, contrasenya, més gest
         corporal, etc.
     -   Parlar fluixet, aprendre a escoltar el silenci i callar davant del soroll ambiental.
     -   Tenir una actitud positiva.
     -   Organitzar el dia de classes alternant les hores d’explicació i tenir preparat un material (TIC, fitxes,
         pel.lícules, partits...) per quan no podem parlar.
     -   Metodologia i organització de la classe i tenir una bona disposició de l’alumnat a l’aula.
     -   Escoltar-se i si es parla massa fort, rectificar i parar de parlar si els alumnes parlen.




11
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                           8, 15 i 22 de gener



CAL FER ATENCIÓ A                          PER QUÈ                                       EN CANVI, PODEM...




HÀBITS




                                           El tabac és una substància irritant per a

                                           les cordes vocals doncs irrita la seva
Evitar el consum de tabac.                 mucosa.



                                           L'alcohol i la cafeïna augmenten la

                                           irrigació sanguínia de les cordes vocals,
                                           poden provocar alteracions en la seva

Evitar els excessos d'alcohol.             mucosa.



                                           Provoca un sobreesforç a les cordes

Evitar els excessos de cafeïna.            vocals.                                       Procurar evitar-los.



                                                                                         Utilitzar sons no vocals per cridar
                                                                                         l'atenció: picar de mans, xiular,

                                                                                         instruments, colpejar una taula...
Evitar cridar.                             Irrita la mucosa de les cordes vocals.        Buscar moments de repòs vocal.



                                                                                         Badallar, empassar lentament, beure
                                           Provoca un sobreesforç a les cordes           aigua o emetre un so de brogit fent

Evitar escurar-se el coll                  vocals.                                       ressonància vocal.



Evitar el xiuxiueig (com quan es parla a   Provoca un sobreesforç a les cordes
cau d'orella).                             vocals i dificulta la gestió de l’aire.       Parlar fluix en fonació.



                                           Mantenir una mala postura pot generar
                                           deficiències en la gestió de l'aire i en la   Parlar pausadament i utilitzant les

Moderar la velocitat verbal.               fonació.                                      corbes d’entonació.



Mantenir una bona postura, d'amplitud
i no pas de tancament.
                                           Afecta a la musculatura implicada en la       Escoltar el teu cos i vetllar per la

                                           fonació.                                      seva salut.
Evitar la tensió corporal especialment




12
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                          8, 15 i 22 de gener



al coll, espatlles i tòrax.



Procurar no fer força amb les dents ni

amb la mandíbula.



Evitar les robes ajustades a la part

mitja del cos, especialment cinturons i   Afavoreixen el reflux gastroesofàgic.
faixes.                                   Dificulten la gestió de l’aire.              Evitar les robes ajustades.




L'ALIMENTACIÓ: CAL...




                                                                                       Beure poca aigua però sovint.

                                          Permet la correcta humidificació de les      Beure infusions.
Beure aigua.                              cordes vocals.                               Evitar les begudes carbòniques.



                                                                                       Menjar l’adequat.
Evitar els àpats abundants.               Afavoreixen el reflux gastroesofàgic.        Realitzar 4 àpats diaris.



Controlar la dieta i evitar menjar

aliments com:
El pebre i altres aliments picants, la    Aquests tenen efectes sobre la veu:

mostassa o els fruits secs.               1. Són irritants de la mucosa.
1. Excés de greixos.                      2. Afavoreix el reflux gastroesofàgic.

2. La gelatina, la xocolata.              3. Són espessants de la saliva.              Seguir una dieta equilibrada.



                                          Per tal que la salivació sigui la correcta

                                          cal menjar tranquil·lament i mastegant
Menjar ràpid i sense mastegar.            els aliments, no engollint-los.              Mastegar lentament els aliments.




L'ENTORN: CAL...




                                                                                       Hidratar-nos i humidificar l’ambient.

Evitar les calefaccions i els aires                                                    Protegir-nos amb una peça de roba.
condicionats.                             Ressequen l'aire.                            Fer “gàrgares” i bafs.




13
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                          8, 15 i 22 de gener



                                                                                        Buscar estratègies per no competir
Evitar parlar per sobre del soroll                                                      vocalment amb ells: picar de mans,
ambiental.                                  És poc efectiu.                             xiular, instruments …



Estar atents al parlar en locals amb

molta reverberació (per exemple els                                                     Posar elements a les parets que
gimnasos).                                  És poc efectiu.                             absorbeixin el so.



No intentar dirigir-se a una gran
audiència sense l'amplificació              Provoca un sobreesforç a les cordes         Utilitzar un micròfon o altres formes

adequada.                                   vocals.                                     d'amplificació.



Evitar parlar de forma prolongada a         És poc efectiu i afavoreix el sobreesforç   Utilitzar tècniques de projecció vocal.
llarga distancia.                           de les cordes vocals.                       Apropar-se als receptors.



Intentar no parlar de cara a un
obstacle físic (pissarra, mostrador,                                                    Utilitzar estratègies de projecció

parets, ...)                                És poc efectiu.                             vocal. Modificar la postura.



No parlar mentre es realitza un exercici    Provoca un sobreesforç a les cordes
físic.                                      vocals.



Anar amb compte al parlar per telèfon.      Afavoreix a l’ abús vocal.



Reduir el temps de fonació en els medis
de locomoció, sobretot amb les              Provoquen un sobreesforç a les cordes

finestres obertes.                          vocals al pujar la intensitat.



Evitar la fonació mentre s'utilitzen

auriculars.                                 Efecte Lombard



Evitar inhalar productes tòxics: lleixiu,
salfumant, ...                              Provoquen la irritació de la mucosa.        Utilitzar mascaretes.



                                                                                        No parlar mentre s’esborra i
                                            Resseca la mucosa de les cordes
                                                                                        mantenir l’esborrador net.
Evitar la pols i el guix.                   vocals.
                                                                                        Els guixos rodons generen menys



14
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                            8, 15 i 22 de gener



                                                                                         pols que els quadrats.



Quedar-se sense aire al final de la           Provoca un sobreesforç a les cordes        Fer frases més curtes, d'acord amb

frase.                                        vocals.                                    el cicle respiratori.



Evitar les formes de parlar monòtones i       Provoquen un sobreesforç a les cordes      Fer entonacions variades que cridin

utilitzant un to de veu baix.                 vocals.                                    l'atenció dels interlocutors.



                                                                                         Escollir un repertori adequat a la
No cantar més enllà de l'àmbit vocal          Provoca un sobreesforç a les cordes        nostra veu. Transportar la partitura.

que ens resulti còmode.                       vocals.                                    Buscar estones de silenci.




LA SALUT: CAL...




No forçar la veu patint laringitis,

refredats o altres malalties que afectin      Empitjorarem l'estat de les cordes         Parlar poc i suau (sense xiuxiuejar),
la veu.                                       vocals.                                    el més efectiu és el silenci.



                                              Poden generar tensions musculars.          Realitzar activitats d’oci silencioses i

Evitar activitats que precisin un alt to      Afavoreixen l’excessiva funció valvular    que afavoreixin la relaxació. (yoga,
muscular.                                     de la laringe.                             natació, tai-txi, balls...)



Evitar l'estrès, l'ansietat, les tensions o   Afecten a la nostra veu. Poden generar     Cuidar-nos a nivell emocional.
la inestabilitat emocional.                   l’aparició de disfonies.                   No reprimir les emocions.



Evitar utilitzar la veu en estats             Provoca un sobreesforç a les cordes        En cas que sigui necessari parlar,
d'esgotament.                                 vocals.                                    ajudar-se de tot el cos.



                                                                                         Dormir aproximadament 8 hores i fer

Respectar les hores de son.                   Afavoreix el repòs vocal.                  “el mandra” al llevar-nos del llit.



Fer atenció als anticonceptius orals o
altres medicaments que continguin             Poden provocar canvis en la nostra

hormones masculines.                          veu.




15
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                 8, 15 i 22 de gener


  7. ARTICULACIÓ IMPOSTACIÓ
  TIPUS I LLOC D’ARTICULACIÓ DE LA FONÈTICA CATALANA.

    Punt                                                                                      EXEMPLES
              Bilabial      Labiodental Dental   Alveolar Palatal       Velar   Labiovelar
d’articulació
                - +            - +       - +       - +     - +           - +       - +
  / Mode
                                                                                              Bata, endoll,
                                                                                                capgròs,
 Oclusiva       p       b                t d                            k g
                                                                                             temps, dama,
                                                                                              camp, gana,
                                                                                             Mà, èmfasi,
                                                                                              nas, un llop
   Nasal            m             ɱ                    n         ɲ        ŋ                   /banya, un
                                                                                              gos/ganga
                                                                                             (assimilació)
                                                                                             Cala, col·legi,
  Lateral                                              ɫ         ʎ                               lliure


                                                                                              Ram, barra
  Vibrant                                              r


                                                                                                 Mare
 Bategant                                              ɾ


                                                                                             Fusta, vaca,
                                                                                              sac, bossa,
 Fricativa                    f   (v)              s       z    ʃ ʒ                           zona, casa
                                                                                             xiular, caixa,
                                                                                               gel, jove
                                                                                             Potser, dotze,
                                                                                              fletxa, boig,
  Africada                                        ts       dz   tʃ dʒ
                                                                                             viatjar, fetge,
                                                                                                 adjunt




  16
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                        8, 15 i 22 de gener


 Obertura de la
    boca /        Anterior   Central        Posterior       Exemples
  Localització

     Tancada         i                         u             Pit, dur


 Semitancada         e                         o           Festa, coma


     Mitjana                   ə                            Casa, mare


  Semioberta         ɛ                         ɔ             Mel, cor


     Oberta                                    a               mar




17
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                              8, 15 i 22 de gener


6. EXERCICIS

1. Què faig si començo a notar símptomes de fatiga vocal?




2. Què faig si noto raspera o necessito «aclarir-me la gola»?




3. He de parlar mentre faig esport. De quina manera cansaré menys la veu?




4. A la meva feina he de cridar, perquè hi ha molt de soroll i no em senten




5. Per no forçar la veu, parlo en veu baixa, però noto que la veu se’m cansa




6. Quan parlo, em fa mal la gola. On he d’anar?




7. Tinc úlceres a les cordes vocals per forçar la veu. Es reconeixen com a malaltia professional?




8. El meu metge opina que els meus pòlips són produïts pel mal ús de la veu a la feina. He acudit a la mútua i
em diuen que no té relació amb la meva feina. Què he de fer?




18
EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris
                                                                                                                      8, 15 i 22 de gener


LA TEVA VEU DURANT EL DIA

La nostra veu no és sempre igual, sense adonar-nos-en l’adaptem a les diferents situacions de la nostra vida i,
com ja hem vist, també es pot veure afectada pel nostre estat físic o emocional.
1-Respon a les següents preguntes en les diferents hores del dia:

                        Com és la teva           Com la                   Has d’esforçar-          Com et sents
                        veu?                     descriuries*?            te per tenir veu?        físicament
                                                                          Ha canviat               (cansada,
                                                                          alguna cosa              descansada,
                                                                          respecte                 relaxada, tensa,
                                                                          d’abans?                 …)?


En despertar




A mig matí



Final de la
jornada laboral



Després de
sopar


* resistent, dèbil, alta, forta, greu, potent, trencada, disfònica, afònica, fina, prima, aguda, estrident, delicada, poderosa, convincent,
sensual, rogallosa, cridanera, trencada, bufada, monòtona, trista...

2-Tens les mateixes necessitats vocals al llarg del dia? Necessites fer sempre el mateix tipus de veu? Descriu
breument les diferents necessitats vocals que tens durant un dia de feina.




19

Más contenido relacionado

Destacado

Delitos informaticos y delitos computacionales
Delitos informaticos y delitos computacionalesDelitos informaticos y delitos computacionales
Delitos informaticos y delitos computacionalesVanessa4ever
 
Informatica juridica
Informatica juridicaInformatica juridica
Informatica juridicaVanessa4ever
 
Manejo y requirimientos normales y en patologias
Manejo y requirimientos normales y en patologiasManejo y requirimientos normales y en patologias
Manejo y requirimientos normales y en patologiasLiz S A
 
Concrecion PEOU bustaldea
Concrecion PEOU bustaldeaConcrecion PEOU bustaldea
Concrecion PEOU bustaldeaSaraPrisma2012
 
La obra en nuestro edificio
La obra en nuestro edificioLa obra en nuestro edificio
La obra en nuestro edificioSaraPrisma2012
 
Final impuesto de valorizacion
Final impuesto de valorizacionFinal impuesto de valorizacion
Final impuesto de valorizacionGinna Hernandez
 
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codo
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codoReh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codo
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codoIHCLab UCOL
 
Maternidad en curso Guayaquil
Maternidad en curso GuayaquilMaternidad en curso Guayaquil
Maternidad en curso GuayaquilSALUD S.A
 
Educarlaveu2014
Educarlaveu2014Educarlaveu2014
Educarlaveu2014claudia4g
 

Destacado (20)

Gestion del Conocimiento
Gestion del ConocimientoGestion del Conocimiento
Gestion del Conocimiento
 
Rafting
RaftingRafting
Rafting
 
Planilandia
PlanilandiaPlanilandia
Planilandia
 
Delitos informaticos y delitos computacionales
Delitos informaticos y delitos computacionalesDelitos informaticos y delitos computacionales
Delitos informaticos y delitos computacionales
 
Teleducacion
TeleducacionTeleducacion
Teleducacion
 
Informatica juridica
Informatica juridicaInformatica juridica
Informatica juridica
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Manejo y requirimientos normales y en patologias
Manejo y requirimientos normales y en patologiasManejo y requirimientos normales y en patologias
Manejo y requirimientos normales y en patologias
 
Concrecion PEOU bustaldea
Concrecion PEOU bustaldeaConcrecion PEOU bustaldea
Concrecion PEOU bustaldea
 
Slideshare
SlideshareSlideshare
Slideshare
 
La obra en nuestro edificio
La obra en nuestro edificioLa obra en nuestro edificio
La obra en nuestro edificio
 
El arte de dormir
El arte de dormirEl arte de dormir
El arte de dormir
 
Final impuesto de valorizacion
Final impuesto de valorizacionFinal impuesto de valorizacion
Final impuesto de valorizacion
 
Grupo henry piña
Grupo henry piñaGrupo henry piña
Grupo henry piña
 
Tic's
Tic'sTic's
Tic's
 
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codo
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codoReh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codo
Reh-arcade: juego serio como apoyo a las terapias de rehabilitación de codo
 
Maternidad en curso Guayaquil
Maternidad en curso GuayaquilMaternidad en curso Guayaquil
Maternidad en curso Guayaquil
 
Educarlaveu2014
Educarlaveu2014Educarlaveu2014
Educarlaveu2014
 
Iluminación
IluminaciónIluminación
Iluminación
 
Cuestionario
Cuestionario Cuestionario
Cuestionario
 

Similar a Educarlaveu2013

Pcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresPcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresmpunset
 
Eines per treballar la lectura en veu alta
Eines per treballar la lectura en veu altaEines per treballar la lectura en veu alta
Eines per treballar la lectura en veu altaLectura En Veu Alta
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu altanusaco
 
Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]annacornella
 
TRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLATRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLAAlba
 
Comunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeComunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeTrina Sànchez
 
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatgePresentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatgeLucia Palop Serrano
 
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)elsdesise27
 
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetCas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetlaiahusa
 
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetCas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetlaiahusa
 

Similar a Educarlaveu2013 (20)

dossierppt
dossierpptdossierppt
dossierppt
 
Pcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresPcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de pares
 
Eines per treballar la lectura en veu alta
Eines per treballar la lectura en veu altaEines per treballar la lectura en veu alta
Eines per treballar la lectura en veu alta
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu alta
 
La veu
La veuLa veu
La veu
 
Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]
 
Exercicis veu i resp
Exercicis veu i respExercicis veu i resp
Exercicis veu i resp
 
TRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLATRASTORNS DE LA PARLA
TRASTORNS DE LA PARLA
 
Comunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeComunicació i Llenguatge
Comunicació i Llenguatge
 
Taller pili risoterapia[1][1][1]
Taller pili risoterapia[1][1][1]Taller pili risoterapia[1][1][1]
Taller pili risoterapia[1][1][1]
 
Tema11
Tema11Tema11
Tema11
 
Presentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatgePresentació famílies estimulació_llenguatge
Presentació famílies estimulació_llenguatge
 
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
 
4.babypod (3)
4.babypod (3)4.babypod (3)
4.babypod (3)
 
Mètode de l'Accent
Mètode de l'AccentMètode de l'Accent
Mètode de l'Accent
 
Comunicacio no verbal
Comunicacio no verbalComunicacio no verbal
Comunicacio no verbal
 
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetCas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
 
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguetCas disàrtria. núria falcó i laia huguet
Cas disàrtria. núria falcó i laia huguet
 
4.babypod
4.babypod4.babypod
4.babypod
 
4.babypod
4.babypod4.babypod
4.babypod
 

Más de claudia4g

Aligator xins
Aligator xinsAligator xins
Aligator xinsclaudia4g
 
Tortuga baula
Tortuga baulaTortuga baula
Tortuga baulaclaudia4g
 
El puma nordamerica
El puma nordamericaEl puma nordamerica
El puma nordamericaclaudia4g
 
Presentació Cris
Presentació  CrisPresentació  Cris
Presentació Crisclaudia4g
 
Presentació Nerea
Presentació NereaPresentació Nerea
Presentació Nereaclaudia4g
 
Presentacio Aracely
Presentacio AracelyPresentacio Aracely
Presentacio Aracelyclaudia4g
 
Bulldog francès
Bulldog francès Bulldog francès
Bulldog francès claudia4g
 
New york city
New york cityNew york city
New york cityclaudia4g
 
El tauro blanc
El tauro blancEl tauro blanc
El tauro blancclaudia4g
 
Biografia de cristiano ronaldo
Biografia de cristiano ronaldoBiografia de cristiano ronaldo
Biografia de cristiano ronaldoclaudia4g
 
PROJECTE: Badbunny
PROJECTE: BadbunnyPROJECTE: Badbunny
PROJECTE: Badbunnyclaudia4g
 
PROJECTE: Malú
PROJECTE: Malú PROJECTE: Malú
PROJECTE: Malú claudia4g
 

Más de claudia4g (20)

Aligator xins
Aligator xinsAligator xins
Aligator xins
 
Guepard
GuepardGuepard
Guepard
 
Tigre blanc
Tigre blancTigre blanc
Tigre blanc
 
Tortuga baula
Tortuga baulaTortuga baula
Tortuga baula
 
El puma nordamerica
El puma nordamericaEl puma nordamerica
El puma nordamerica
 
Dofi rosat
Dofi rosatDofi rosat
Dofi rosat
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Reciclatge
ReciclatgeReciclatge
Reciclatge
 
Presentació Cris
Presentació  CrisPresentació  Cris
Presentació Cris
 
Presentació Nerea
Presentació NereaPresentació Nerea
Presentació Nerea
 
Presentacio Aracely
Presentacio AracelyPresentacio Aracely
Presentacio Aracely
 
Hassan
HassanHassan
Hassan
 
Eric
Eric Eric
Eric
 
David MG
David MGDavid MG
David MG
 
Bulldog francès
Bulldog francès Bulldog francès
Bulldog francès
 
New york city
New york cityNew york city
New york city
 
El tauro blanc
El tauro blancEl tauro blanc
El tauro blanc
 
Biografia de cristiano ronaldo
Biografia de cristiano ronaldoBiografia de cristiano ronaldo
Biografia de cristiano ronaldo
 
PROJECTE: Badbunny
PROJECTE: BadbunnyPROJECTE: Badbunny
PROJECTE: Badbunny
 
PROJECTE: Malú
PROJECTE: Malú PROJECTE: Malú
PROJECTE: Malú
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Educarlaveu2013

  • 1. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES “Quien de verdad sabe de que habla, no encuentra razones para levantar la voz” Leonardo Da Vinci
  • 2. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener INDEX 1. SITUACÓ INICIAL Qüestionari inicial. Activitat inicial. Per què és important educar i cuidar la veu 2. LA VEU Què és? Com es forma? Escalfament abans de la jornada laboral de les educadores. Propiocepció Factors de risc Test autoavaluació 3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS 4. PREVENCIÓ Bons hàbits vocals Recomanacions Entorn, alimentació i salut. 5. ARTICULACIÓ I IMPOSTACIÓ 6. EXERCICIS Qüestionari. La teva veu durant el dia. 2
  • 3. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 1. SITUACIÓ INICIAL QÜESTIONARI Quins problemes de veu acostumes a tenir al llarg del curs? I al llarg de la teva vida professional? Què fas quan tens problemes de veu? Quines expectatives tens d’aquest curs? Escull una o dues paraules un sinònim, una utilitat o la importància que té per a tu la teva veu. 3
  • 4. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener ACTIVITAT INICIAL Intenta respondre aquestes preguntes amb la resta SENSE REPETIR CAP NOM. Escriu el nom d’un company o companya que: 1. Li agrada practicar un esport (quin?): 2. Li agraden les cançons dels PETS: 3. Calça el mateix número de sabates que jo: 4. Té un gat o un gos a casa seva (nom): 5. Col·lecciona alguna cosa (quina?): 6. Porta la samarreta o el jersei del mateix color que jo: 7. Celebra l’aniversari el mateix mes que jo: 8. Ha sortit del país durant l’últim any: 9. Li agrada molt menjar formatge: 10. Té el mateix nombre de germans que jo : 4
  • 5. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 2. LA VEU QUÈ ÉS? COM ES FORMA? Una bona veu és el resultat d’un ús adequat de tot el cos (Gassull, Gadall i Martorell, 2004). Aprendre a escoltar i diferenciar les característiques tímbriques de la veu ens pot ajudar a realizar un millor autocontrol de la nostra veu. To (freqüència) Intensitat (volum) Durada Timbre Articulació Entonació LA VEU -Respiració→ APARELL RESPIRATORI Coordinació fonorespiratòria -Producció del so→ APARELL FONADOR -Amplificació→ APARELL RESSONADOR -L’emoció i l’estat d’ànim -El cos i la postura -Salut 5
  • 6. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener ESCALFAMENT ABANS DE LA JORNADA LABORAL DE LES EDUCADORES (Propiocepció) Adaptació d’alguns exercisis que cita Scivetti (Bustos, 2003):  Agafar aire pel nas i treure’l per la boca sense emtre cap so, però fent amb el llavis la posició de les vocals (a, e, i ,o ,u).  Fer badalls.  Fer varies rotacions amb el cap (verticlas, horitzontals, endavant i endarrera).  Pujar i baixar les espatlles fent rotació.  Moure el maxilar inferior exageradament mentre pronunciem cada vocal.  Buscar en quina part del cap ressonen diferents sons: m, p, t, r, x…  Posar una mà sobre el cap i una altra sobre el pit i veure quan vibra un i quan vibra l’altre, mentre repetim diferents sons.  Parlar estirats a terra, de genolls, bocaterrosa, de peu, asseguts….  Omplir els pulmons d’aire i deixar-lo anar lentament mentre diem les diferents vocals.  Intentar parlar sense gesticular.  Posar diferents entonacions a les paraules segons diferents estats d’ànim (hola, visca, si, no/ tristesa, alegria, por, nerviosisme…).  Respirar profundament i treure aire bufant suaument una espelma sense apagar-la.  Respiració pulmonar/respiració abdominal. 6
  • 7. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener FACTORS DE RISC - PER QUÈ S’ESPATLLA LA VEU? FACTORS INTERNS FACOTRS EXTERNS -Cridar -La falta d’humitat en l’ambient resseca les - Fumar mucoses nasofaríngies. - Dormir poc -L’excés de fred o de calor, poca ventilació, - Anar a treballar quan s’està malalt i haver corrents d’aire, aire condicionat, etc. poden de parlar quan no s’està bé de veu, trist o irritar les mucoses. cansat. - L’exposició a irritants o altres agents - Utilització d’un volum de veu massa alt. ambientals adversos, pols, fum, guix... - Lluitar contra el soroll ambiental. - Soroll. Es calcula que la intensitat de la veu - Sobrecàrrega de treball, ja que augmenta la incrementa en 1 dB per cada dB d’increment tensió muscular i el cansament. en el nivell de soroll. -Estar tens, estressat i contracturat. Quan la -No fer pauses a la feina, ja que com veu s’emet amb hipertensió muscular en la qualsevol múscul, els encarregats de la veu part anterior del coll i laringe, l’ondulació de han de fer descansos a fi de poder recuperar- les cordes vocals origina un impacte dur se físicament. entre ambdós, i la mucosa s’irrita. -Escurar-se la gola. -Prendre begudes massa fredes o calentes i també alcohòliques. -Parlar o acabar una frase quan ja no ens queda aire. - Desconeixement del mecanisme de la veu i de com prevenir les seves alteracions. -Inspirar constantment per la boca i de forma incorrecta o insuficient, ja que quan s’inspira augmenta la hipertensió al coll i perquè produeix un buf fonatori breu i insuficient per mantenir una veu sostinguda i ferma. 7
  • 8. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener SISTEMA D’AUTOAVALUACIÓ DE FACTORS DE RISC VOCAL SÍMPTOMES EM PASSA? Tens canvis en el to, timbre i intensitat de la veu, afonia, falta d’intensitat, etc? SI / NO Tos? SI / NO Coentor? SI / NO Cremor? SI / NO Tensió o esforç excessiu? SI / NO Falta d’aire en parlar? SI / NO Dolor en la zona faringotraqueal? SI / NO Fatiga de la veu que s’agreuja després de forçar les cordes vocals i s’aprecia amb raspera, picor, etc.? SI / NO Notes tensió en els músculs del coll, espatlla o esquena? SI / NO Beus menys d’1,5 litres d.aigua al dia? SI / NO Fumes més de 6 cigarretes diàries? SI / NO Beus més de 2 tasses de cafè, te o gots de coca-cola? SI / NO Prens caramels mentolats o refrescants? SI / NO Fas servir esprais balsàmics de gola? SI / NO Pateixes... faringitis? SI / NO ....molta mucositat al nas o la gola? SI / NO ...al·lèrgies? SI / NO ...cremor o digestions pesades habituals? SI / NO ...alteracions tiroides? SI / NO ...anèmia crònica? SI / NO ...diabetis? SI / NO ...hipertensió arterial? SI / NO ...problemes de circulació (varius, retenció de líquids)? SI / NO ...artrosi? SI / NO ...alteracions d’hormones sexuals? SI / NO ...Insomni habitual? SI / NO Has patit mai cap traumatisme al cap o coll? SI / NO  Si les respostes sumen més de 5 punts, hauria de considerar-se que estàs sotmès a nombrosos factors de risc vocal. S’han d’aplicar mesures preventives.  Si les respostes sumen més de 8 punts, és recomanable buscar assessorament per als problemes laborals de la veu. 8
  • 9. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 3. PROBLEMES DE LA VEU MÉS FREQÜENTS DISFONIA: O ronquera, quan la veu perd qualitat acústica, es a dir, canvia de to i es torna més “bruta”. AFONIA: Té lloc quan la persona es queda totalment sense veu, pot ser la fase final d’una disfonia. 1. SOBREESFORÇ VOCAL: És la forma més comuna de disfunció vocal en professionals amb ús excessiu o inadequat de la veu. Sorgeix com a resultat d’una resposta forçada davant d’una situació prolongada de limitació vocal, produint un cercle viciós. El sobreesforç vocal es transforma en veu de constrenyiment. L’eficàcia de la veu es va perdent, perquè no es fa correctament la tècnica vocal. Apareixen els símptomes d’alteracions de la veu i fa que augmenti l’esforç de compensació per fer servir la veu i, per tant, es retroalimenta el cercle. 2. LARINGITIS: La laringitis és la inflamació de la laringe. Es caracteritza per una veu aspra o ronca a causa de la inflamació de les cordes vocals. Pot ser causada per un ús excessiu de la veu, infeccions, irritants inhalats o reflux gastroesofàgic (pujada de l’àcid de l’estómac a la gola). 3. NÒDULS VOCALS: Els nòduls vocals són creixements benignes sobre les cordes vocals produïts per l’abús de la veu. Són petits, tenen forma de durícies i, generalment, creixen de dos en dos, un a cada corda vocal. Els nòduls es formen en les àrees de les cordes vocals que reben més pressió quan les cordes vocals s’ajunten i vibren, de forma semblant a la formació d’una durícia d’un peu, en la zona de fregament. Els símptomes són veu ronca, baixa i entretallada. 4. PÒLIPS VOCALS: Els pòlips són creixements tous, benignes, semblants a una butllofa. Un pòlip normalment creix només sobre una corda vocal i es produeix pel consum de tabac durant un temps prolongat, hipotiroïdisme, reflux gastroesofàgic i mal ús continuat de la veu. Els símptomes són veu ronca, baixa i entretallada, igual que en els nòduls. 9
  • 10. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 5. ÚLCERES DE CONTACTE EN LES CORDES VOCALS: Les úlceres de contacte són ferides petites a les cordes vocals que es produeixen quan són forçades a ajuntar-se excessivament. Això es produeix quan es força massa la veu. El teixit pot també erosionar-se a la zona pròxima als cartílags de la laringe. També pot produir-se per reflux gastroesofàgic. Símptomes: sensació de cansament de la veu amb facilitat, mal de coll. 10
  • 11. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 4. PREVENCIÓ 1. BONS HÀBITS VOCALS - Parlar a poc a poc i fer pauses durant les explicacions. - Parlar a una altura de to i intensitat correctes, impostar la veu i articular. - Portar aigua sempre i beure’n a glops i sovint a classe. - Respirar correctament: Inspiració nasal i profunda. - Mantenir una bona postura corporal i parlar de cara al públic. - Esborrar la pissarra sense fer pols i amb la boca tancada. - Tenir una bona alimentació, descansar el necessari, fer exercici físic i mantenir una bona higiene nasal. - “Almuerza bien, come mas, cena poco y vivirás” - Tenir cura de prendre begudes que no siguin ni massa fredes ni massa calentes. - Guardar el torn de paraula. - Tenir una bona dosis d’optimisme: somriure, pensar en positiu, riure, cantar... 2. RECURSOS PER ECONOMITZAR LA VEU - Fer ús de tota mena de comunicació no verbal i cridar l’atenció de l’alumnat amb altres estratègies al crit: Picar a la taula, xiulet, picar de mans, la mirada, rètols, posar música, contrasenya, més gest corporal, etc. - Parlar fluixet, aprendre a escoltar el silenci i callar davant del soroll ambiental. - Tenir una actitud positiva. - Organitzar el dia de classes alternant les hores d’explicació i tenir preparat un material (TIC, fitxes, pel.lícules, partits...) per quan no podem parlar. - Metodologia i organització de la classe i tenir una bona disposició de l’alumnat a l’aula. - Escoltar-se i si es parla massa fort, rectificar i parar de parlar si els alumnes parlen. 11
  • 12. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener CAL FER ATENCIÓ A PER QUÈ EN CANVI, PODEM... HÀBITS El tabac és una substància irritant per a les cordes vocals doncs irrita la seva Evitar el consum de tabac. mucosa. L'alcohol i la cafeïna augmenten la irrigació sanguínia de les cordes vocals, poden provocar alteracions en la seva Evitar els excessos d'alcohol. mucosa. Provoca un sobreesforç a les cordes Evitar els excessos de cafeïna. vocals. Procurar evitar-los. Utilitzar sons no vocals per cridar l'atenció: picar de mans, xiular, instruments, colpejar una taula... Evitar cridar. Irrita la mucosa de les cordes vocals. Buscar moments de repòs vocal. Badallar, empassar lentament, beure Provoca un sobreesforç a les cordes aigua o emetre un so de brogit fent Evitar escurar-se el coll vocals. ressonància vocal. Evitar el xiuxiueig (com quan es parla a Provoca un sobreesforç a les cordes cau d'orella). vocals i dificulta la gestió de l’aire. Parlar fluix en fonació. Mantenir una mala postura pot generar deficiències en la gestió de l'aire i en la Parlar pausadament i utilitzant les Moderar la velocitat verbal. fonació. corbes d’entonació. Mantenir una bona postura, d'amplitud i no pas de tancament. Afecta a la musculatura implicada en la Escoltar el teu cos i vetllar per la fonació. seva salut. Evitar la tensió corporal especialment 12
  • 13. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener al coll, espatlles i tòrax. Procurar no fer força amb les dents ni amb la mandíbula. Evitar les robes ajustades a la part mitja del cos, especialment cinturons i Afavoreixen el reflux gastroesofàgic. faixes. Dificulten la gestió de l’aire. Evitar les robes ajustades. L'ALIMENTACIÓ: CAL... Beure poca aigua però sovint. Permet la correcta humidificació de les Beure infusions. Beure aigua. cordes vocals. Evitar les begudes carbòniques. Menjar l’adequat. Evitar els àpats abundants. Afavoreixen el reflux gastroesofàgic. Realitzar 4 àpats diaris. Controlar la dieta i evitar menjar aliments com: El pebre i altres aliments picants, la Aquests tenen efectes sobre la veu: mostassa o els fruits secs. 1. Són irritants de la mucosa. 1. Excés de greixos. 2. Afavoreix el reflux gastroesofàgic. 2. La gelatina, la xocolata. 3. Són espessants de la saliva. Seguir una dieta equilibrada. Per tal que la salivació sigui la correcta cal menjar tranquil·lament i mastegant Menjar ràpid i sense mastegar. els aliments, no engollint-los. Mastegar lentament els aliments. L'ENTORN: CAL... Hidratar-nos i humidificar l’ambient. Evitar les calefaccions i els aires Protegir-nos amb una peça de roba. condicionats. Ressequen l'aire. Fer “gàrgares” i bafs. 13
  • 14. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener Buscar estratègies per no competir Evitar parlar per sobre del soroll vocalment amb ells: picar de mans, ambiental. És poc efectiu. xiular, instruments … Estar atents al parlar en locals amb molta reverberació (per exemple els Posar elements a les parets que gimnasos). És poc efectiu. absorbeixin el so. No intentar dirigir-se a una gran audiència sense l'amplificació Provoca un sobreesforç a les cordes Utilitzar un micròfon o altres formes adequada. vocals. d'amplificació. Evitar parlar de forma prolongada a És poc efectiu i afavoreix el sobreesforç Utilitzar tècniques de projecció vocal. llarga distancia. de les cordes vocals. Apropar-se als receptors. Intentar no parlar de cara a un obstacle físic (pissarra, mostrador, Utilitzar estratègies de projecció parets, ...) És poc efectiu. vocal. Modificar la postura. No parlar mentre es realitza un exercici Provoca un sobreesforç a les cordes físic. vocals. Anar amb compte al parlar per telèfon. Afavoreix a l’ abús vocal. Reduir el temps de fonació en els medis de locomoció, sobretot amb les Provoquen un sobreesforç a les cordes finestres obertes. vocals al pujar la intensitat. Evitar la fonació mentre s'utilitzen auriculars. Efecte Lombard Evitar inhalar productes tòxics: lleixiu, salfumant, ... Provoquen la irritació de la mucosa. Utilitzar mascaretes. No parlar mentre s’esborra i Resseca la mucosa de les cordes mantenir l’esborrador net. Evitar la pols i el guix. vocals. Els guixos rodons generen menys 14
  • 15. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener pols que els quadrats. Quedar-se sense aire al final de la Provoca un sobreesforç a les cordes Fer frases més curtes, d'acord amb frase. vocals. el cicle respiratori. Evitar les formes de parlar monòtones i Provoquen un sobreesforç a les cordes Fer entonacions variades que cridin utilitzant un to de veu baix. vocals. l'atenció dels interlocutors. Escollir un repertori adequat a la No cantar més enllà de l'àmbit vocal Provoca un sobreesforç a les cordes nostra veu. Transportar la partitura. que ens resulti còmode. vocals. Buscar estones de silenci. LA SALUT: CAL... No forçar la veu patint laringitis, refredats o altres malalties que afectin Empitjorarem l'estat de les cordes Parlar poc i suau (sense xiuxiuejar), la veu. vocals. el més efectiu és el silenci. Poden generar tensions musculars. Realitzar activitats d’oci silencioses i Evitar activitats que precisin un alt to Afavoreixen l’excessiva funció valvular que afavoreixin la relaxació. (yoga, muscular. de la laringe. natació, tai-txi, balls...) Evitar l'estrès, l'ansietat, les tensions o Afecten a la nostra veu. Poden generar Cuidar-nos a nivell emocional. la inestabilitat emocional. l’aparició de disfonies. No reprimir les emocions. Evitar utilitzar la veu en estats Provoca un sobreesforç a les cordes En cas que sigui necessari parlar, d'esgotament. vocals. ajudar-se de tot el cos. Dormir aproximadament 8 hores i fer Respectar les hores de son. Afavoreix el repòs vocal. “el mandra” al llevar-nos del llit. Fer atenció als anticonceptius orals o altres medicaments que continguin Poden provocar canvis en la nostra hormones masculines. veu. 15
  • 16. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 7. ARTICULACIÓ IMPOSTACIÓ TIPUS I LLOC D’ARTICULACIÓ DE LA FONÈTICA CATALANA. Punt EXEMPLES Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar Labiovelar d’articulació - + - + - + - + - + - + - + / Mode Bata, endoll, capgròs, Oclusiva p b t d k g temps, dama, camp, gana, Mà, èmfasi, nas, un llop Nasal m ɱ n ɲ ŋ /banya, un gos/ganga (assimilació) Cala, col·legi, Lateral ɫ ʎ lliure Ram, barra Vibrant r Mare Bategant ɾ Fusta, vaca, sac, bossa, Fricativa f (v) s z ʃ ʒ zona, casa xiular, caixa, gel, jove Potser, dotze, fletxa, boig, Africada ts dz tʃ dʒ viatjar, fetge, adjunt 16
  • 17. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener Obertura de la boca / Anterior Central Posterior Exemples Localització Tancada i u Pit, dur Semitancada e o Festa, coma Mitjana ə Casa, mare Semioberta ɛ ɔ Mel, cor Oberta a mar 17
  • 18. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener 6. EXERCICIS 1. Què faig si començo a notar símptomes de fatiga vocal? 2. Què faig si noto raspera o necessito «aclarir-me la gola»? 3. He de parlar mentre faig esport. De quina manera cansaré menys la veu? 4. A la meva feina he de cridar, perquè hi ha molt de soroll i no em senten 5. Per no forçar la veu, parlo en veu baixa, però noto que la veu se’m cansa 6. Quan parlo, em fa mal la gola. On he d’anar? 7. Tinc úlceres a les cordes vocals per forçar la veu. Es reconeixen com a malaltia professional? 8. El meu metge opina que els meus pòlips són produïts pel mal ús de la veu a la feina. He acudit a la mútua i em diuen que no té relació amb la meva feina. Què he de fer? 18
  • 19. EDUCAR LA VEU DE LES EDUCADORES - Clàudia Leris 8, 15 i 22 de gener LA TEVA VEU DURANT EL DIA La nostra veu no és sempre igual, sense adonar-nos-en l’adaptem a les diferents situacions de la nostra vida i, com ja hem vist, també es pot veure afectada pel nostre estat físic o emocional. 1-Respon a les següents preguntes en les diferents hores del dia: Com és la teva Com la Has d’esforçar- Com et sents veu? descriuries*? te per tenir veu? físicament Ha canviat (cansada, alguna cosa descansada, respecte relaxada, tensa, d’abans? …)? En despertar A mig matí Final de la jornada laboral Després de sopar * resistent, dèbil, alta, forta, greu, potent, trencada, disfònica, afònica, fina, prima, aguda, estrident, delicada, poderosa, convincent, sensual, rogallosa, cridanera, trencada, bufada, monòtona, trista... 2-Tens les mateixes necessitats vocals al llarg del dia? Necessites fer sempre el mateix tipus de veu? Descriu breument les diferents necessitats vocals que tens durant un dia de feina. 19