Power Point sobre el sistema solar. Classe de 5èB. Curs 2010-2011. CP Pinotr Joan Miró, Palma de Mallorca

2. A PARTIR DE LA WEBQUEST http://www.xtec.es/aulanet/ud/socials/solar/index.htm

3. REALIZAT PER:NATHALI,SOKNA, MINI, ISABEL, PRESLAV, OSCAR, MILENA, JESÚS, ALBA, MÓNICA, MARTINA, JONATAN, JUNIOR, OMAYMA, TOMÁS, JOAQUINA, MADELINA, JUAN M.,SERGIO, QUILINO? I RAFA? DE 5ºB CP JOAN MIRÓ

4. ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR:El Big Bang Milena

5. EL SISTEMA SOLAR

7. LA TERRA SE FORMÀ FA UNS 4.650 MILLONES D'ANYS JUNIOR

9. L'únic planeta que no s'adapta a aquesta teoria és Plutó que podria haver estat incorporat al Sistema Solar després de la seva formació.

11. Els planetes juan Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.

13. El Sol se troba a una distància mitja de la Terra de 149 milions de km. La velocitat del sistema solar degut a la rotació galàctica és d'uns 270 kilometres per segon. El Sistema Solar és un quasi pla perquè la inclinació de les òrbites dels planetes respecte del pla de la òrbita de la Terra o eclíptica, són d'uns pocs graus a excepció de la de Plutó.

14. UNA GALAXIA ES UN CONJUNT D'ESTRELLES, PLANETES, SATÈL·LITS, I ASTEROIDES SERGIO

16. EL SISTEMA SOLAR ESTÀ EN UNA GALAXIA, LA VÍA LÁCTEA ALBA

18. I HI HA MOLTES ALTRES GALAXIES MADELINA

20. El sistema solar

21. La supernova és l'explosió d'una estrella rafael

22. EL SOL És l'estrella més propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn. omayma

23. EL SOL g El Sol és una estrella bastant comú. Unes altres estrelles són més grans o més petites, més calents o més fredes. mini

26. Los planetas del sistema solar Alba

27. Mercuri Mercuri és el planeta més propè al Sol. En aquest planeta el Sol es veu dos vegades més gran de com és veu des de la Terra . La cara de Mercuri que mira al Sol està a una temperatura de més de 400ºC, temperatura suficient per a fondre el plom. En canvi, en la cara no il·luminada pel Sol, o sigui, la que és de nit, la temperatura arriba 172ºC sota zero. MONICA

29. Venus està a una distancia del Sol de 108’2 milions de quilòmetres. Té un diàmetre d’uns 12103 quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol uns 224’7 dies i en fer el dia i la nit 243 dies, 14 minuts. No té satèl·lits. martina

30. LA TERRA ES EL TERCER PLANETA DEL SISTEMA SOLAR

31. VIVIM A LA TIERRA QUILINO

34. TÉ FORMA QUASI ESFÈRICA, EN REALITAT DE PERA, ESTÀ AXATADA ALS POLS. MINI

36. També és l’únic planeta que té aigua líquida a la superfície. De fet, quasi tres quartes parts de la terra són aigua.

37. La rotació de la Terra joaquina

38. TE DIVERSOS MOVIMIENTS MILENA

39. LA ROTACIÓ DURA 24 HORES I PER AIXÒ EXISTEIX EL DIA I LA NIT SOKNA

40. COM ÉS LA TERRA? martina El nucli de la Terra esta compost de ferro i níquel. El nucli interior és sòlid i l’exterior líquid. Al seu voltant hi ha una capa rocallosa anomenada mantell i escorça. La Terra, al igual que tots els altres planetes del Sistema Solar, es va formar a partir de la pols i el gas que girava al voltant del Sol fa 4500millons de anys enrera. Està a una distancia del Sol d’uns 149’6 milions de quilòmetres. El seu diàmetre és de 12756 quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol 365’2 dies i en fer el dia i la nit 23 hores, 56 minuts. Té satèl·lit anomenat Lluna.

41. LA SEVA MAJOR PART ES AIGUA JOAQUINA

43. Hi ha nou planetes. El nostre planeta, la Terra , és el tercer planeta des del Sol , Tots els planetes són diferents. Aquestes diferències es basen en gran part a la seva distància respecte del Sol . Els quatre planetes més propers al Sol es diuen planetes interiors. Són petits menuts i rocallosos. Els planetes exteriors, amb l’excepció de Plutó , són gegants de gas. Tots els planetes, excepte Mercuri i Venus , tenen llunes que giren al seu voltant. Les òrbites dels planetes estan quasi en un mateix pla, excepte la de Plutó , que està més inclinada que la dels altres. Tots els planetes giren al voltant del Sol i en la mateixa direcció. PRESLAV

44. MART Mart està recobert per una pols de color marró vermellós, que li dona el color vermell . En la seva superfície hi han zones obscures anomenades mars. Els mars són zones on el vent a sigut molt fort i s’ha emportat tota la pols. MONICA

46. La montanya mes alta del sistema solar se encuentra en mart mideix 25 kilometres

48. La montanya mes alta del sistema solar se encuentra en mart mideix tomas

50. JÚPITER OMAYMA És el planeta més gran del Sistema Solar , té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra .

52. Tarda 12 anys en fer una volta al sol , tarda poc menys de 10 hores en fer una volta en ell matei x

54. La seva temperatura en la seva superficie es duns 120 graus baix cero.

55. Te 13 satelis coneguts. JESUS

56. S A U T R N JUNIOR Saturn es el sis planeta del sistema solar Te 3 quilometres de ampliada i 300000 quilometres de diàmetre

57. Saturn MILENA Està envoltat per molts anells brillants. Estan formats per gel i pols, tenen una longitud de 3 quilòmetres d’ amplada i 300000 quilòmetres de diàmetre.

59. La sva distancia al SOL es de 1428 milions km .

60. Tarda 10 hores y 14 minuts en fer una volta en ell mateix. Recor la seva orbita 29, 46 añys.

61. URÀ SOKNA És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar . És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi. L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds. Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.

63. Urà, descobert per William Herschel al 1781, és visible sense telescopi. Segur que algú l'havia vist abans, però l'enorme distància el fa brillar poc i moure lent. A més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.

64. La inclinació sorprenent d'Urà provoca un efecte curiós: el seu camp magnètic s'inclina 60 º en relació a l'eix i la cua té forma de tirabuixó, a causa de la rotació del planeta.

65. Els anells d'Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans i té color gris. Sembla que hi ha també anells o fragments d'anells no gaire amples, d'uns 50 metres.

67. L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li dóna el color blau.

68. És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se n'ha format una altra.

69. Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h . 0

71. A l'atmosfera de Neptú s'arriba a temperatures de 260 ºC sota zero. Els núvols, de metà congelat, canvien amb molta rapidesa. La foto de la dreta mostra els canvis que va detectar el Voyager II en un període de només 18 hores.

72. La distància que ens separa de Neptú es pot entendre millor amb dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per arribar-hi i, quan hi és, els seus missatges triguen més de quatre hores per tornar a la Terra.

73. El planeta a més llarga distància del sol es Plutó, sovint, considerat planeta nan. oscar

75. Generalment, Plutó és el planeta més llunyà. Però la seva òrbita és molt excèntrica i, durant 20 dels 249 anys que triga a fer-la, és més proper al Sol que Neptú.

76. L'òrbita de Plutó també és la més inclinada, 17 º. Per això no hi ha perill que es trobi amb Neptú. Quan les òrbites es creuen ho fan prop dels extrems de manera que, en vertical, les separa una enorme distància.

77. Va fer la màxima aproximació al setembre de 1989 i continuà dins l'òrbita de Neptú fins al març de 1999. Ara s'allunya i no tornarà a creuar aquesta òrbita fins al setembre del 2226

79. LES ESTRELLES ELS FORATS NEGRES

80. ELS SATEL.LITS

81. ELS ASTEROIDES

82. ELS COMETES

83. Cometes JUAN H i ha cometes amb períodes orbitals curts i, d'altres, llargs. N'hi ha que no superen mai l'òrbita de Júpiter i d'altres que s'allunyen molt, fins que abandonen el Sistema Solar i ja no tornen. La foto de l'esquerra és el cometa Kohouotek, que va passar prop de la Terra al gener de 1974. Havia estat detectat molt lluny, quan travessava l'òrbita de Júpiter. El cometa Encke, que té l'òrbita molt curta, s'acosta cada tres anys i tres mesos. Només es veu amb un bon telescopi. En canvi, el famós Halley, que ens visita cada 76 anys, i el Rigollet, que ho fa cada 156, són encara brillants. PRESLAV

89. Les Constel·lacions JOAQUINA

91. AL VOLTANT DE LA TERRA GIRA UN SATÈL·LIT:LA LLUNA

92. LES FASES LUNARS ÓSCAR

93. LA LLUNA TÉ QUATRE FASES: NOVA, CREIXENT, PLENA I DECREIXENT

94. LA LLUNA INFLUEIX SOBRE LA MAR