1. De què som conscients? La interacció entre filosofia i neurociència cognitiva. Olga Fernández Prat Universitat Autònoma de Barcelona Citilab, Cornellà, 22 d’abril de 2009

3. El cervell humà conté més de un trilió de neurones. Aquestes cel·lules nervioses estan interconnectades i transmeten impulsos elèctrics —i informació— a d’altres neurones.

6. L’estudi dels processaments cerebrals incideix més i més sobre l’estudi de la ment, pero encara hi ha processos mentals que semblen estar més enllà de qualsevol fisiologia del cervell. Quan dirigeixo la meva mirada cap el cel i veig la cúpula del cel, el disc brillant del Sol i altres cents de coses visibles per sota d’ell em pregunto: quines són les passes que donen lloc a això? Un minúscul raig de Sol entra a l’ull i estimula la retina. Això dóna lloc a un canvi, que a la seva vegada viatge cap a la part més alta del meu cervell, és física. Cada passa és una reacció elèctrica. Però de sobte sorgeix un canvi completament inexplicable per a nosaltres. Una escena visual es presenta davant la ment. Jo puc veure la cúpula del cel i el Sol en ella i a cent d’altres coses visibles al seu voltant. De fet, percebo una escena del món davant meu. [...] És massa salt per a que des d’una reacció elèctrica en el cervell es passi de sobte a veure el món al meu voltant amb totes les seves distàncies, els seus colors i els seus clar-obscurs. [...] Aristòtil, fa dos mil anys, es preguntava com la ment estava unida al cos. [...] Encara ens seguim preguntant el mateix. Charles Sherrington, premi nobel de Fisiologia i Medicina 1932.

8. Kandinsky

12. Sinestèsia Els casos dels sinestetes incideixen en la reconsideració de la definició del que són els sentits i les seves possibles relacions. La reconsideració de quina informació ens és accessible a través dels sentits i quin paper tenen en la obtenció del coneixement. Finalment indica coses sobre què és la consciència, la naturalesa de la realitat i la relació entre l’emoció i la raó.

13. La relació entre atenció i consciència

14. El problema del lliure albir

17. RP: subject’s readiness potential W. Subject’s first awareness Electromyogram: the with no preplanning of the intention to act time of subject’s act (muscle activation) ________________________________________________________________________ -500 msec -200 msec 0 msec

20. El lliure albir no existeix, sinó que és una percepció, i no un poder o força impulsora. La gent experimenta el lliure albir. Té la sensació de ser lliure. Com més ho examines, més te n’adones que no el tens. Mark Hallet. Investigador en Neurologia

22. Aquest també és un problema que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar de què som conscients i quin paper té la consciència. Estem legitimats a extreure la conclusió que la la consciència és només un subproducte del nostre cervell que ha estat útil evolutivament però que, en contra del que pensem, no té cap incidència en el nostre comportament?