1. SEGONA REPÚBLICA
Fet per:
• Alberto Betes
• Voro Chilet
• Alejandro Hervás
• David Peris

2. En aquest trebal…
En aquest treball anem a intentar explicar d’una manera
clara el període històric que correspon a la Segona
República, des de 1931 fins a 1936 i la cultura espanyola
des dels inicis de l’Edat de Plata fins 1936. Per a facilitar
l’explicació, farem ús de gràfiques, imatges i intentarem
que no es faja molt llarg, seguirem el guió proposat a
l’índex.

3. ÍNDEX
1. En aquest treball... (Diap. 3)
2. El començament. (Diap. 4)
3. Eleccions de 1931. (Diap 5)
4. Constitució de 1931. (Diap. 6-7-8-9)
5. El bienni Reformista. (Diap. 10-11)
6. Oposició al govern. (Diap. 12)
7. Tensions socials i polítiques. (Diap. 13-14-15-16)
8. Eleccions de 1933. (Diap 15-16)
9. El Bienni Radical-Cedista. (Diap 17-18)
10. Radicalització de l’enfrontament polític. (Diap 19-20)
11. Revolució d’octubre. (Diap 21-22-23)
12. Conseqüències de la Revolució d’octubre. (Diap 22-23)
13. Les eleccions de 1936. (Diap. 24-25-26-27-28-29)
14. Les eleccions de 1936 i el front popular (Diap. 27-28-29)
15. L’Edat de Plata. (Diap. 30)
16. La generació del 98. (Diap. 31-32)
17. La generació de 1914. (Diap. 33-34)
18. Les generacions dels anys vint. (Diap 35-36)
19. La vida cultural de la Segona República. (Diap. 37-38)
20. Conclusions
21. Bibliografia.
Segona República
Cultura a
Espanya des de
l’Edat de Plata
fins 1936.

4.  El triomf de les candidatures republicanes en les
grans ciutats va precipitar el 14 d'abril de 1931 la
proclamació de la República. L'amplitud del
moviment popular va portar que el rei Alfons
XIII, aïllat i sense suports, s'exiliés.
Formació d’un govern provisional.
Aquest govern prengué les primeres mesures, la reforma
agrària, les reformes laborals, la reforma
militar, l’aprovació de la legislació educativa i la posada en
marxa de l'Estatut provisional d'Autonomia de Catalunya.
El començament

5. Eleccions de 1931
 Al juny de 1931, van tindre
lloc les eleccions a Corts
Constituents en un
ambient de relativa
tranquil·litat. Les urnes van
donar una clara majoria de
la coalició republicana-
socialista.
Esquerra
64%
Centre
27%
Dreta
9%
Distribució d'escons.

6. La nova Constitució va ser aprovada al desembre de 1931 i va
reflectir les idees d'aquesta majoria.
• Sobirania popular.
• Sufragi universal masculí i femení.
• Nova i extensa declaració de drets i llibertats. (Civils i
d’educació)
• Poders de l’estat:
• Poder legislatiu va quedar en mans d'unes Corts unicamerals.
• Poder executiu: Per al President de la República i per al Cap de Govern.
• Poder judicial en les mans del tribunals de justícia.
Constitució de 1931

7. Constitució de 1931
• Per primera vegada en la nostra història, s'estableix el dret de les
regions a establir Estatuts d'Autonomia.
• Pel que fa la "qüestió religiosa" s'estableix un estat laic:
Separació de l'Església i l'Estat, desaparició del pressupost de
culte i clero, prohibició d'exercir l'educació i Llibertat de
consciència i cultes

8.  Sufragi universal femení.
La lluita pel vot femení constitueix una
de les reivindicacions més significatives
del moviment feminista durant el segle
XIX i part del XX.
Amb la proclamació de la República la
igualtat de sexe passà per fi a ser una
possibilitat reial amb la aprovació
d’aquesta constitució.
Constitució de 1931
Clara Campoamor, qui va defendre en
les Corts el dret de la dona a exercir el
seu dret a vot.

9. L'assoliment del sufragi femení a
Espanya va permetre un incipient accés
de les espanyoles a les administracions
i institucions i, per primera vegada, es
va plantejar la necessitat de pensar en
elles per a captar el seu vot. En les
imatges, diverses dones dipositen la
seua primera papereta en una urna i
celebren l'èxit aconseguit.

10. El bienni reformista (1931 - 1933)
Es va iniciar un nou període de govern presidit per Manuel Azaña i
format per republicans d’esquerra i socialistes. Posteriorment
Niceto Alcalà Zamora va ser triat president de la República.
Reformes laborals per a afavorir als treballadors i sindicats.
Reforma educativa. Construcció d’escoles i contractació de
mestres.
Reforma militar. Es va exigir el jurament de fidelitat a l’Exèrcit i
es va donar la posibilitat de retir voluntari amb paga completa.
Reforma agraria, aprovada en 1932. Buscaba el benefici per
als llauradors encara que va fracasar.
Aquest govern va emprendre algunes reformes:

11. Mapa conceptual del Bienni Reformista amb les principals idees.

12. Oposició al govern
OPOSICIÓ
AL
GOVERN
La dreta tradicional va
quedar
desorganitzada
després de la
proclamació de la
República
L'oposició conservadora
va quedar restringida a
les associacions
Patronals com la Unió
Econòmica Nacional i el
Partit Radical de
Lerroux
La Confederació Nacional
del Treball (CNT)va seguir
la línia extremista marcada
pels militants de la
Federació Anarquistes
Ibèrica (FAI).
El minoritari Partit
Comunista d'Espanya
(PCE) es trobava també
instal•lat en una línia
radical, defensada en
aquell moment per la
Komintern (Tercera
Internacional) i Stalin.
L'esquerra
revolucionària no va
donar treva al nou
govern

13. Tensions socials i polítiques
La crisi econòmica, la línia radical propiciada per la CNT i la negativa de la
patronal a les reformes van portar a un marc de fortes tensions socials.
El debat en Corts de l'Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària van
provocar una oposició tancada en les forces de dreta. Es va tornar a
recórrer al tradicional mètode de la insurrecció militar.
El general Sanjurjo va intentar un colp d'estat militar a Sevilla agost de
1932, va fracassar.
Les Corts van aprovar la Llei de Reforma Agrària i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Açò va provocar el triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya
Els greus incidents de “Casas Viejas” i els escàndols consegüent van portar al govern a la
decisió de convocar noves eleccions al novembre de 1933.

14. Noticia de l’incident de “Casas Viejas”
Coronel Sanjurio

15. Tensions socials y polítiques: eleccions de
1933.
Per a aquestes eleccions, convocades al novembre de 1933, la dreta
s'havia reorganitzat. Tres nous grups van presentar-se als comicis:
• La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), dirigida per
Gil Robles, grup majoritari patrocinat per l'Església Catòlica.
• Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo, on es van agrupar els
monàrquics.
• Falange Espanyola, la versió espanyola del feixisme, dirigida per Jose
Antonio Primo de Rivera, fill del dictador.
Mentre l'esquerra es va presentar fragmentada en múltiples grups i els
anarquistes van cridar a l'abstenció.

16. Tensions socials y polítiques:
eleccions de 1933.
Les eleccions van donar la victòria dels grups conservadors: Partit Republicà
Radical i la CEDA.
El triomf conservador va ser contestat per una insurrecció anarquista que va
tindre com a resultat més de cent morts.

17. EL BIENNI RADICAL-CEDISTA (1933-
1936)
Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del
seu partit
Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta
reclamaven, una política de rectificació de les reformes del bienni anterior
• Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de les terres que havien ocupat de
milers de jornalers.
• Paralització de la reforma militar i designació per a llocs clau de militars clarament antirepublicans
com Franco, Goded o Mola. Esta nova política va ser completada amb un amnistia per als
participants en el colp de Sanjurjo en 1932.
• Conciliació amb l'Església Catòlica.
• Paralització de les reformes educatives. Es va aturar el programa de construccions escolars i
anul·lació de l'ensenyança mixta.
• Enfrontament amb els nacionalismes perifèrics. Es va frenar el projecte d'Estatut d'Autonomia
basc, presentat pel PNB i enfrontaments amb la Generalitat catalana, que presidia Lluis Companys,
dirigent d'ERC, des de gener de 1934.

18. Mapa conceptual del Bienni Radical-Cedista

19. Radicalització de
l'enfrontament polític
En un context de crisi
econòmica internacional i de
triomf dels extremismes a
Europa, Mussolini a Itàlia, el
triomf de Hitler en 1933 a
Alemanya i la consolidació de la
dictadura de Stalin en l'URSS, la
lluita política es va radicalitzar al
nostre país. Espanya es va
polaritzar entre "dretes" i
"esquerres”. Stalin i Hitler

20. ESQUERRE
SLa CEDA de Gil Robles agrupava a les classes mitjanes i populars catòliques. Les
Joventuts d'Acció Popular (JAP) tenien ja en aquell moment trets clarament feixistes.
En Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo, s'agrupaven els monàrquics
amb postures cada vegada més extremistes i antidemocràtiques.
La Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera es va fusionar en 1934
amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) de Ledesma.
El PSOE estava dirigit per un grup de líders sovint enfrontats. Indalecio Prieto
(moderat) i Largo Caballero (radical). En general, el PSOE va viure un clar procés
de radicalització.
El PCE buscava una aliança de l'esquerra contra el feixisme. L'experiència alemanya
i l'ascens de Hitler al Gener de 1933 havien fet rectificar Stalin i buscar aliances amb
totes les forces de centre-esquerra.
La CNT seguia lligada a l'acció revolucionària, encara que havia quedat molt
minvada després del fracàs de la insurrecció de desembre de 1933.
Esquerra Republicana de Catalunya, dirigida per Lluís Companys, va girar cap a
l'esquerra en les seues posicions polítiques.
DRETES

21. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE
1934
La creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres
ministres de la CEDA en el govern a l'octubre de 1934 fet que va ser interpretada per
l'esquerra com l'anunci del triomf imminent del feixisme La radicalització de
l’esquerra, PSOE, UGT, CNT, PCE, va cridar a la vaga general contra el govern.
 El moviment va fracassar, menys a
Astúries, on la revolució va ser
fortament reprimida per la Legió.
 A Barcelona es va produir una
insurrecció independentista dirigida
per Company.

22. Conseqüencies de la
Revolució d’octubre
 Més de 1.300 morts.
 Sobre 3.000 ferits.
 Al voltant de 30.000
detinguts, entre ells
Companay , Azaña, Prieto y
Largo Caballero.
 Enduriment de la política per
part del govern de dretes.
 Dissensions al govern
creixents.
 Escàndol de l’Estraperlo.
 L’aparició de nous escàndols
que van provocar la fi de la
legislatura i la convocatòria
de noves corts.
Humanes Polítiques

23. Mapa d’España amb els distints focus revolucionaris de 1934.

24. Les eleccions de 1936
En un ambient de creixent radicalització, es van presentar les següents
candidatures a les eleccions de febrer de 1936:
• Front Popular: pacte electoral signat al gener de 1936 per Esquerra
Republicana, PSOE, PCE, POUM i Esquerra Republicana de Catalunya.
• Grups de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, va acudir
amb un programa basat en la por a la revolució social.
• La Falange i el PNB es van presentar pel seu compte.
La victòria va ser per al Front Popular, que va basar el seu triomf en les ciutats
i les províncies del sud i la perifèria. Mentrestant, la dreta va triomfar en el nord
i l'interior del país.

26. Les eleccions de 1936:
repartiment d’escons.

27. Les eleccions de 1936 i el
triomf del front popular
Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president de la
República. Després es va pretendre que Indalecio Prieto ocupés la
direcció del govern, però degut a la negativa dels socialistes es va formar
un govern presidit per Casares Quiroga, que prompte va iniciar l’acció
reformista:
• Àmplia amnistia per a tots els represaliats després d'octubre de 1934.
• Restabliment de l'Estatut català.
• Allunyament de Madrid dels generals més sospitosos de colpisme.
• Represa de la reforma agrària
• Tramitació de nous estatuts d'autonomia. L'Estatut de Galícia, va ser aprovat en
plebiscit al juny de 1936, i el del País Basc al juliol de 1936.

28. Les eleccions de 1936 i el triomf
del front popular
17 de juliol de 1936
l'exèrcit del Marroc
iniciava la rebel·lió contra
el govern de la República. L'ambient social era
cada vegada més tens.
Enfrontaments
violents al carrer
Conspiració militar
contra el govern del
Front Popular.
Com a resposta va arribar
l’assassinat de José Calvo
Sotelo per part d'un grup de
membres de les forces de
seguretat.
El 12 de juliol era
assassinat per extremistes
de dreta un oficial de la
Guàrdia d'Assalt, tinent
Castillo.

29. Les eleccions de 1936 i el
triomf del front popular
Finalmenet, el triomf parcial del colp va desencadenar la Guerra Civil.

30. L’Edat de Plata.
Les primeres dècades del segle XX estan considerades una part
d’extraoridinaria fecunditat cultural en Espanya en diversos ambits. A
esta època se la considera l’edad de plata, sols superada pel Segle
d’Or.
Els seus límits cronològics no estan molt clars, alguns diuen que el seu
començament coincideix amb la restauració (1875) i altres amb la crisis de 1898.
Amb la fi del període ocorre el mateix, uns l’estableixen a 1931 (enfonsament de
la monarquia) i altres en 1936 o 1939 amb el començ o final de la Guerra Civil.
En aquesta exposició prendrem com a mesures el 1898 per que suposa una
ruptura amb el passat i una nova etapa de relexió sobre España; i 1936 per la
querra que subordina la cultura a les seues exigencies.

31. La generació del 98
Es al període on trobem escritors com Unamuno, Azorín, Pio
Baroja, Ramiro de Maeztu, Valle-Inclán o Antonio Machado.
• Tots amb idees i estils molt diferents
• Amb una mateixa inquietud: el dolor per una España causat pel
desastre colonial.
• Reflexió ensimismada i pesimista sobre la realitat histórica i el
problema d’Espanya.
• El que millor va reflexar aquest espirit va ser Unamuno.
Obres dels diferents autors d’’aquesta generació

32. La generació del 98

33. La generació de 1914
Aquesta generació agrupava a intel·lectuals i escriptors de la dècada
dels huitanta del segle XIX.
• La labor de pensadors o assagistes predominava davant dels literaris.
• Els dos intel·lectuals és representatius van ser José Ortega i Gasset i
el català Eugeni d’Ors.
• En literatura destacaren Juan Ramon Jiménez i Ramón Gómez de la
Serna
• Per a aquestes persones les reflexions canviaven d’objectiu, ara era la
modernització d’Espanya i la necessitat de seguir el camí d’Europa, de
la ciència.
• En definitiva, si per a la generació del 98 Espanya era un
problema, per a la generació del 14 Europa era la solució.

35. Les generacions dels anys vint
Aquesta cultura es va caracteritzar per una voluntat de renovació
apreciada en la literatura i l’art, com per exemple la generació del 27 en
literatura.
• Espanya era a nivell cultural un reflex de la modernitat europea.
• Les vanguardies dels anys vint representaven la superació definitiva
del esperit del 98, pessimista i obsessionat amb la idea d’Espanya
• La generació literària del 27 és el grup més conegut.
• També va haver qualitat a la poesia amb José Bergamín, Federico
Garcia Lorca, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti o Luis Cernuda.
Ampliació de la generació del 27.

37. La vida cultural de la Segona
República
La República va ser el marc en el que va culminar la extraordinària evolució cultural
de les generacions anteriors, inclús dirigents polítics pertanyien a aquestes, com
per exemple Manuel Azaña, qui pertanyia a la generació del 14.
 Les missions pedagògiques van tindre un paper fonamental.
La radicalització política de la societat va arribar als intel·lectuals i artistes. Uns es
posicionaren cap a la esquerra i altres cap a la dreta e inclús el feixisme.
La II República segué, en suma, sobre tot als anys 1931-1933, algo paregut a un
estat cultural. Però els anys trenta segueren també els anys on els intel·lectuals es
polititzaren”. Juan Pablo Fusi, conegut historiador.

38. La vida cultural de la Segona
República
Per acabar, cal mencionar al grup més jove d’intel·lectuals que
tanca l’edat de plata: la generació del 36.
• Marcats per la Guerra Civil
• Obligats a decidir entre el suport a la República o al bandol
militat sublevat.
Del costat republicà:
• Miguel Hernández (poeta)
• Buero Vallejo (dramaturg)
• Ferrater Mora (filòsof)
• Julián Marías (filòsof)
Del bandol sublevat:
• Ridruejo (poeta)
• Leopoldo Panero (poeta)
• Vivanoc (poeta)
• Torrente Ballester (novelista)
• López Aranguren (filòsof)
• Laín Entralgo (metge i assagista)

39. Conclusions
La Segona República va ser un període molt important per a Espanya tant pel
que fa a la cultura i a la societat. Es produeixen molts avanços de tot tipus
però nosaltres destaquem l’aplicació del sufragi femení, la igualtat de drets de
treball, la protecció a la mare treballadora, la legalització del matrimoni civil i
del divorci. La importància de la cultura també es digna de ser destacada ja
que aquestes generacions son les que ens han donat aquesta personalitat
literària i cultural de la qual podem presumir a l’actualitat.
Trobem que probablement se li donava molta importància a l’esquerra i que
d’aquesta manera no s’aconseguia quallar una dreta republicana més propera
a l’esquerra i que pot ser d’aquesta manera s'hagueren evitat tensions i la
posterior Guerra Civil.
Qui sap si el dia de demà hi haurà una Tercera República.

40. Bibliografia
Per a fer aquest treball hem fet us de diferents fonts d’informació
externes:
• Apunts de classe.
• Apunts extres de classe proporcionats per Enric.
• www.wikipedia.com
• http://www.guerracivil1936.galeon.com/republica.htm
• http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/republic
a_02_00.html
• http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dvp4wH
QsoKw
• http://www.xtec.cat/%7Ejcaste16/historia%20xx.htm