1. UD1:
L’ATMOSFERA
CTMA. 2n batxillerat

2. ÍNDEX
1. ORIGEN I EVOLUCIÓ
2. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA: LA CAPA D’OZÓ.
3. FUNCIONS.
4. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL.
5. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA.
5.1. CLIMA I TEMPS ATMOSFÈRIC.
5.2. ZONACIÓ CLIMÀTICA.
5.3. CLIMES A CATALUNYA.

3. Atmosfera: embolcall gasós de la Terra, que juntament amb la
hidrosfera, constitueixen el sistema de capes fluides terrestres
que estan estretament relacionades entre elles.

4. 1. ORIGEN I EVOLUCIÓ
La terra, quan es va formar fa 4500 millones d’anys, no era
igual que la d’avui. Estava formada por un nucli
incandescent fos rodejat por un espès núvol de gasos i pols
del sol, aquests gaos van acabar per despendre’s a l’espai
interestelar.

5. Poc a poc, el sòl es va anar refredant i es formà una
superfície sòlida que donarà lloc als continents i el fons
del mar. Els gasos que es desprenien s’acumulaven
sobre la superfície i donà lloc a una atmòsfera amb molt
vapor d’aigua (85%), diòxid de carboni (10%), i la resta;
el 5%: amoníac, metà … i altes gasos.

6. Amb l’aparició de la vida microscòpica a l’aigua es van iniciar una sèrie de
processos bioquímics que foren molt importants per la nostra vida. La
fotosíntsi (cianobaceris) incorporava el dioxid de carboni de l’atmosfera i el
tornava en forma d’oxigen.
Es passa d’una atmosfera reductora (sense oxigen, no hi ha capa d’ozó)
a una de caràcter oxidant.
Part d’aquest oxigen, interaccionà a l’estratosfera amb els raigs solars i es
formà la capa d’ozó (O3). Sota la protecció d’aquesta capa els organismes
van poden col·lonitzar terres emergides.

7. Atmosfera primitiva
Anòxica. La manca d’oxigen
I d’ozó permetien que les
radiacions ultraviolades del
Sol arribessin fins a la
mateixa superfície del
planeta.
Atmosfera actual
La capa d’ozó de
l’atmosfera actual filtra els
raigs ultraviolats. A la
superfície de la Terra I en
la part baixa de
l’atmosfera hi ha
organismes molt diversos
que viuen gràcies a la
presència d’aquest filtre.

8. 2. Composició i estructura.
1. Composició.
Sota el punt de vista de la seva composició química cal distingir, a l'atmosfera, dues
capes: l'homosfera, amb composició uniforme, i l'heterosfera que no presenta
composició uniforme.
L'homosfera arriba fins els 100 km englobant la troposfera, l'estratosfera i la
mesosfera. La composició de l'aire pur (sense partícules sòlides ni líquides) i sec
(sense vapor d'aigua) de l'homosfera és:
Gasos que es troben en quantitats fixes a l'aire
nom per volum (%)
Nitrogen 78,084
Oxigen 20,946
Argó 0,934
Diòxid de carboni 0,046
La composició de l'heterosfera ha de donar-se per capes, ja que no presenta una
composició uniforme.

9. .
Homosfera
2. Estructura

10. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28586
LA CAPA D’OZÓ

11. 3. FUNCIONS: Reguladores i
protectores
1. Filtra les radiacions solars nocives gràcies a la capa d’ozó I
és capaç d’interceptar prop del 90% dels raigs ultraviolats.
2. Evita els grans contrastos tèrmics, com a conseqüència de
l’efecte hivernacle que, de manera natural, provoquen
alguns dels gasos que la formen.
3. Impedeix la caiguda de material còsmic, ja que la majoria
de meteorits són atrets pel camp gravitatori de la Terra I es
desintegren pel fregament amb els gasos atmosfèrics
durant el descens.
4. Conté diòxid de carboni necessari perquè els vegetals
puguin dur a terme la fotosíntesi I els organismes
quimiosintètics puguin elaborar la MO.
5. Disposa de l’oxigen necessari per als organismes que
respiren.
6. Completa el cicle de l’aigua, perquè gràcies a les
precipitacions, l’aigua que s’evapora torna a la superfície
terrestre.

12. Balanç energètic
Entenem per balanç energètic de la Terra és la
diferència entre l'energia que arriba a la Terra i la que
aquesta irradia. El balanç global entre l'energia
rebuda i l'energia irradiada per la Terra és igual a 0.
Rep tanta energia com n’emet.
Quan la radiació incideix sobre la matèria:
-La REFELEXIÓ: la radiació surt rebotada al xocar amb un material.
- Atmosfera reflecteix un 25% de la radiació incident.
- La superfície terrestre un 5% de la radiació.
- 30% del total de la radiació solar és reflectida: ALBEDO.
-ABSORCIÓ:
- L’atmosfera absorbeix el 25% de la radiació.
- La superfície terreste, el 45%
- Total: 70%
-TRANSMISSIÓ.

13. L’energia absorbida per la Terra es transmet al llarg de la
superfície i també es pot emetre a la troposfera.
L’escalfament de l’aire té lloc principalment per:
•Radiacions infraroges, que emet la superfície de la
terra després de ser escalfada per l’acció solar en són el
princiapl responsable.
•Els processos de convecció (elevació de l’aire que es
troba arran de terra i que s’escalfa)
•La transferència de calor latent procedent de
l’evaporació de l’aigua quan passa de vapor líquid o a
sòlid en l’atmosfera.
EFECTE HIVERNACLE

14. RESUMINT…
1.L’escalfament de l’aire en les capes baixes
de l’atmosfera no es fa a expenses de la
radiació que arriba del Sol, ja que l’aire és un
mal conductor, sinó que es fa directament,
gràcies al calor (radiació unfraroja) emès per
la superfície terrestre.
2.Els sistemes superfície terrestre- atmosfera
està en equilibri, és a dir, el bañanç energètic
total degut a les entrades I sortides de
radiacions és zero.

15. L'energia solar reflectida directament per la terra s'anomena
ALBEDO.
Energia
incident
prové del
Sol

16. 4. Circulació atmosfèrica
general.
A la Terra hi ha dues zones amb temperatures extremes:
-Regions equatorials: radiació intensa I constant al llarg de
l’any. Temperatures sempre altes. L’aire calent puja I es
genera una zona de baixes pressions.
-Pols. Radiació solar feble I llargs períodes d’insolació.
Regions permanentment fredes, l’aire és fred I dens. Baixa I
genera àrees d’alta pressió.

17. http://www.bioygeo.info/Animaciones/CGA.swf
La força de Coriolis
(degut a la rotació
de la Terra) desvia
tots aquests vents I
formen 3 cèl·lules
convectives a cada
hemisferi que
determinen la
creació de diverses
franges de prssió I
de vents.

18. 5. Història del clima a la Terra.
Els canvis en el clima global terrestre han estat molt freqüents al
llarg de la història.
Factors que poden generar canvis climàtics:
1.Astronòmics.
- Alineacions planetàries.
- Cicles d’activitat soalr.
- Cicles orbitals terrestres
- Impactes de meteorits.
1.Geològics.
- Posició de les terres emergides.
- Erupcions volcàniques catastròfiques.
- Canvis d’intensitat I polaritat en el camp magnètic.
1.Antropogèncics.

19. 5.1. clima I temps atmosfèric
• Clima: estat mitjà de l’atmosfera d’una zona
determinada I en períodes de temps llargs. Ens indica
com acostuma a ser el temps atmosfèric al llarg de
l’any o durant una estació en un indret.
Per això cal recollir dades al llarg del màxim de
temps possible I fer mitjanes dels diferents
paràmetres (temperatures, precipitacions…). A
partir de les dades es pot tneir una bona estimació del
clima d’una localitat.
• Temps atmosfèric: varicions de l’atmosfera que es
donen en un indret i en períodes de temps curts.

20. FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA D’UN INDRET
LATITUD El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol I
la rotació sobre si mateixa determinen grans canvis
estacionals.
ALTITUD La temperatura disminueix amb l’altura.
DISTÀNCIA AL
MAR
Les zones costaneres tenen menys oscil·lacions
tèrmiques ja que les masses d’aigua es refreden i
s’escalfen molt més lentament que els continents.
ORIENTACIÓ La presència de relleus té una gran importància en
l’acció dels vents I la insolació.
HUMANITZACIÓ Les nombroses fonts de calor (fàbriques, motors…) i els
materials que capten amb facilitat la radiació solar
(asfalt) causen alteracions locals del clima,

21. 5.2. zonació climàtica.

22. Els climes de la terra
EQUATORIAL (tropical
de selva plujosa)
Temperatures altes
durant tot l’any
Precipitacions abundants
I regulars sota la
influència de les baixes
pressions equatorials.
TROPICAL
ESTACIONAL (sabanes I
boscos tropicals)
Temperatures altes amb
poques variacions al llarg
de l’any.
Estació de les pluges
causada per l’apropapent
de les baixes pressions
equatorials.
ESTEPARI (estepes
tropicals I subtropicals)
Temperatures altes amb
poques variacions al llarg
de l’any.
Estació de les pluges molt
curta I regular causada
per l’apropament de les
baixes pressions
equatorials.
DESÈRTIC (tropical,
subtropical I de latituds
mitjanes)
Grans oscil·lacions diàries
I estacionals. Estius molt
calorosos.
Precipitacions molt
escasses per la influència
constant dels anticiclons
subtropicals.
SEMIÀRID (estepes de
latituds mitjanes)
Variacions estacionals
més o menys importants
segons la latitud.
Precipitacions escasses,
també influïdes perls
anticiclons subtropicals.

23. TEMPERAT HUMIT
(marítim de costes
occidentals d’estiu sec)
Temperatures suasus,
però amb variacions
estacionals.
Precipitacions abundants
I molt regulars al llarg de
l’any pel pas constant de
depressions subpolars.
TEMPERAT D’HIVERN
SEC (subtropical humit
d’estiu càlid)
Estius calorosos I hiverns
suaus.
Plujós a l’estiu. Sec a
l’hivern pel domini de
l’anticicló subtropical.
TEMPERAT D’ESTIU
SEC (mediterrani o
subtropical d’estiu sec)
Estius calorosos I hiverns
suaus.
Estiu sec. precipitacions
no gaire abundants I
irregulars que depenen
directament o
indirectament de les
depressions subpolars.
CONTINENTAL SENSE
ESTACIÓ SECA
Variacions estacionals I
forts contrastos tèrmics.
Precipitacions abundants
I regulars causades per
les depressions
subpolars.
CONTINENTAL AMB
HIVERN SEC
Hiverns molt freds.
Variacions estacionals
amb forts contrastos.
Hiverns secs pel domini
de l’anticicló siberià.
Precipitacions moderades
la resta de l’any causades
per les depressions

24. TUNDRA I SUBÀRTIC Estius curts I frescos.
Hiverns llargs I freds.
Precipitacions moderades
sota la influència de les
depressions subpolars.
POLAR (glaç perpetu) Temperatures amb
variacions estacionals
però gairebé sempre sota
0.
Precipitacions escasses
pel domini de l’anticicló
polar.
ALTA MUNTANYA
(terrres altes sense
diferenciar)
Fred. Precipitacions abundants,
però irregulars
geogràficament.

25. Climes a Catalunya

26. Catalunya disposa d’una gran diversitat climatica
per la seva situació geogràfica I, especialment, pel
seu relleu complex.
Trobem dos dominis o grups climàtics diferents:
1.DOMINI MEDITERRANI: que ocupa gairebé tot
el territori català (clima temperat d’estiu sec)
5 tipus climàtics diferents:
-pirinenc.
-Prepirinenc.
-Continental.
-Prelitoral.
-litoral-.
2.DOMINI OCEÀNIC, que tan sols comprèn la Vall
d’Aran (clima temperat humit)

27. QUÈ ÉS UN CLIMOGRAMA?
•Un climograma és un gràfic que reflecteix el clima d'un lloc determinat.
•A la gràfica figuren les temperatures (representades amb una línia
vermella) i les precipitacions (representades amb un rectangle blau)
mitjanes de cada mes i del seu anàlisi es pot interpretar el clima al qual
pertany.
Per interpretar un climograma hem de tenir en compte els aspectes bàsics
següents:
•En primer lloc s'ha d'observar si els valors totals de temperatura i
precipitació són alts o baixos.
•Després cal analitzar l'oscil·lació tèrmica, és a dir, la diferència en graus
centígrads (ºC) entre el mes més càlid i el mes més fred.
•A continuació cal valorar el ritme estacional de les precipitacions (en quina
estació o estacions es concentren)
•Finalment, cal analitzar si hi ha sequera estival. Es dóna quan la barra de
les precipitacions està per sota de la línia de les temperatures.

28. COM ES FA UN
CLIMOGRAMA
Per elaborar un climograma cal seguir aquests
passos:
L'eix horitzontal (o d'abcises) es divideix en 12
parts iguals per a cada un dels mesos. Cada
lletra és la inicial del mes corresponent.
Es dibuixen dos eixos verticals (o d'ordenades),
un a cada extrem. A l'eix vertical de l'esquerra hi
representem les temperatures en ºC , i a l'eix
vertical de la dreta hi representem les
precipitacions en mil·límetres (mm) o en litres per
metre quadrat (l/m2). En general, l'escala de
precipitacions és el doble de la de les
temperatures (10ºC = 20 mm)
http://www.xtec.cat/~rherna24/meteo_climogrames.htm