1. TEMA 2:ELS MOVIMENTS LIBERALS
I NACIONALS (1789-1871)
1a Part: LA REVOLUCIÓ FRANCESA
2.
3.
4. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1. CAUSES
2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ
3. LES FASES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA :
3.1 La Revolució Moderada (la Monarquia constitucional):
3.1.1 L’Assemblea Nacional
3.1.2 L’Assemblea Constituent
3.1.3 L’Assemblea Legislativa
3.2 La Revolució Radical (la República democràtica): la Convenció
3.3 L’estabilització de la revolució (la República burgesa):
3.3.1 La Convenció Termidoriana
3.3.2 El Directori
4. EL CONSOLAT
5. L’IMPERI NAPOLEÒNIC
6. CAUSES
Idees Il·lustració:
-crítica absolutisme, règim feudal i societat estamental
- exemple dels EUA
Crisi econòmica:
- crisi subsistències
- crisi producció tèxtil
- inflació (més gastos que ingressos)
- només el tercer estat paga impostos.
Crisi política:
- burgesia té poder econòmic però no polític
- Oposició dels grups privilegiats a acabar amb la seua
exempció fiscal.
Crisi social:
- al camp, les terres són d’uns pocs i els camperols
tenen moltes obligacions feudals
- a les ciutats, uns pocs molt rics i la majoria passant per
moltes dificultats
9. • Diversos ministres de Lluís XVI, per aturar el dèficit de l’estat francès, van proposar
una reforma fiscal per acabar amb l'exempció fiscal dels grups privilegiats, els quals
es van oposar, LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS.
• Els grups privilegiats van exigir que es discutira la reforma fiscal en una reunió dels
Estats Generals (no havien sigut convocats des del 1614) i van quedar convocats per
al mes de maig.
• S’inicià la redacció dels « QUADERNS DE QUEIXES » (l’objectiu era recollir l’opinió
del poble francès) :
•Els quaderns dels grups privilegiats s’aferraven a mantenir els seus privilegis.
•Els quaderns del Tercer Estat demanaran la llibertat d’expressió i de reunió,
però sobretot:
•La igualtat dels estaments.
•L’abolició del règim feudal (abolir els drets jurisdiccionals, els drets de
monopoli, l’obligació de treballar uns dies per al senyor, etc).
• En aquest context d’enfrontament entre els estaments privilegiats i el Tercer Estat
(el mes de febrer la burgesia havia manifestat ja obertament el seu desig d’ocupar
el poder polític), els Estats Generals es van inaugurar el 5 de maig de 1789 presidit
per Lluís XVI.
• El 16 DE juny de 1789, els membres del Tercer Estat decideixen reunir-se a part i
s’autoproclamen “ASSEMBLEA NACIONAL”.
19. L’ASSEMBLEA NACIONAL
(20 de JUNY – 9 de JULIOL 1789)
• El 5 de maig de 1789 s’inauguren els Estats Generals.
• Tot el mes discutint sobre com s’ha de votar: els grups privilegiats volien
seguir el sistema tradicional , un vot per estament i el Tercer Estat volia un
vot per persona.
1 vot
1 vot
1 vot
COMPOSICIÓ DELS ESTATS GENERALS
Noblesa (300
representants)
Clero (300
representants)
Tercer Estat
(600
representants)
20. • Finalment, el 16 de juny de 1789, els membres del Tercer Estat decideixen
reunir-se a part i s’autoproclamen “Assemblea Nacional”.
• El 20 de juny de 1789 es reuneixen al “Jeu de paume”: “allí on estiguen reunits
els seus membres estarà l’Assemblea Nacional” i fan el jurament de no
dissoldre’s fins aprovar una constitució.
• Poc a poc se li uneixen membres dels estaments privilegiats.
• Finalment, el rei ordena que tots els representants de la noblesa i del clero
s’unisquen a eixa assemblea.
• El 9 de juliol de 1789 eixa assemblea passa a denominar-se Assemblea
Nacional Constituent.
• El seu objectiu serà fer una constitució per a França.
22. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
(JULIOL 1789 – SETEMBRE 1791)
• Mentre que l’Assemblea Nacional Constituent comença a redactar la constitució.
• El poble es subleva (recordar crisi econòmica)
• 14 de juliol de 1789 = Assalt a la Bastilla
• Agost de 1789 = la “Gran Por”
• Davant d’estos fets, l’Assemblea Nacional Constituent accelera els canvis:
• 4 d’agost de 1789 = abolició del sistema feudal.
• 26 d’agost de 1789 = Declaració de drets de l’home i del ciutadà
• A més, per a superar la crisi econòmica:
• es nacionalitzen els béns de l’Església.
• s’estableix el liberalisme econòmic: eliminació gremis, llibertat
producció…
• A juny de 1791 el rei intenta fugir a Àustria (Fugida de Varennes).
• Finalment, el 3 de setembre de 1791 entra en vigor la primera constitució en
França. el rei es veu obligat a signar.→ Primeres eleccions = Assemblea Legislativa
23. • Realitzada la seua tasca, l’Assemblea Nacional Constituent es disol i es
convoquen eleccions (amb sufragi censatari: majors de 25 anys amb
determinada renta) per a elegir una nova assemblea = l’Assemblea
Legislativa.
24. CONSTITUCIÓ DE 1791
• EN ELLA APAREIXEN LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ:
• SOBIRANIA NACIONAL (PERÒ AMB SUFRAGI CENSATARI)
• DIVISIÓ DE PODERS:
• EL LEGISLATIU = ASSEMBLEA LEGISLATIVA ELEGIDA PELS
CIUTADANS (ELS QUE PODEN VOTAR)
• L’EXECUTIU = EL REI (ELL ÉS EL QUE ELEGEIX ALS MEMBRES DEL
GOVERN)
• EL JUDICIAL = ELS JUTGES
• TOTA UNA SÈRIE DE DRETS INDIVIDUALS (LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ,
D’EXPRESSIÓ, DE REUNIÓ, IGUALTAT DAVANT LA LLEI,…)
• A MÉS, ESTABLIA QUE ELS MEMBRES DE L’ESGLÉSIA SERIEN ELEGITS PER L’ESTAT
(HAVIEN DE JURAR FIDELITAT A LA CONSTITUCIÓ)
28. L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA
(OCTUBRE 1791 – AGOST 1792)
• En eixa primera assemblea elegida per sufragi en França destaquen dos grups:
• els Girondins (moderats / conservadors) = dreta
• els Jacobins (radicals / progressistes) = esquerra
• Eixe nou govern es troba dos grans problemes:
• a l’interior del país = continuava la crisi econòmica (el poble passava fam).
• a l’exterior = Àustria i Prússia volen restaurar l’absolutisme a frança (Lluís XVI ).
• Desprestigi del rei (havia intentat fugir del país a l’estiu de 1791 = Fuga de Varennes).
• Els camperols i les masses urbanes volen solucions als seus problemes.
• El 10 d’agost de 1792 = nova insurrecció popular (entrada en escena dels Sans culottes).
29. • Eixe mateix dia (10 d’agost de 1792) l’Assemblea Legislativa proclama la República
= final de la monarquia.
• El nou govern de la primera República francesa (la Convenció) s’elegirà per sufragi
universal masculí = per primera vegada el poble tindrà drets polítics.
32. • Durant els primers mesos, el nou govern (La Convenció) controlat pels
girondins, tracta de moderar la revolució.
• Però el gener de 1793, es jutja al rei Lluís XVI per traïdor i per un sol vot
s’imposen les idees dels jacobins = executar-lo.
33. • Davant l’execució del rei francés, es crea una coalició de països
estrangers contra la França revolucionària = guerra internacional.
• Les derrotes + les dificultats del poble + la divisió entre girondins i
jacobins porta als jacobins a donar un colp d’Estat (1 de juny de 1793).
• Comença l’etapa més radical de la revolució, la coneguda com “El
Terror”: juny 1793 – juliol 1794:
• els girondins passen a ser perseguits.
• tot aquell contrari al nou govern és perseguit i executat.
• Robespierre estableix una dictadura. Poder executiu en el
Comité de Salud pública.
• El nou govern redacta una nova constitució (1793) que estableix el
sufragi universal masculí (recordar que la Convenció ja havia sigut
elegida per sufragi universal masculí).
34. Es va establir un preu màxim per als articles de primera necessitat
(posava fi al liberalisme econòmic); va prohibir el culte catòlic; va
establir l’educació primària gratuïta; va instaurar el calendari
revolucionari; etc.
35.
36. • Finalment, per posar fi a les execucions de la dictadura, els grups més
moderats donen un colp d’estat: el conegut com Colp d’Estat
Termidorià, el 27 de juliol de 1794.
• Robespierre és detingut i executat.
• Es posa fi a la fase més radical de la revolució francesa.
40. LA CONVENCIÓ TERMIDORIANA
(27 de JULIOL de 1794 – 26 d’OCTUBRE 1795)
• Posa fi a la radicalització (pèrdua de protagonisme dels sans-culottes)
• Posa fi a l’experiència “democràtica” en la revolució (es torna al sufragi censatari).
• Significa el triomf de la burgesia (assoleix el poder).
• Els jacobins passen a ser perseguits.
• Es fa una nova constitució (la constitució de 1795).
• En resum, a partir del 1794 la política torna a estar dirigida pels més rics, però:
• no es torna a una monarquia.
• no es restaura l’Antic Règim (ni absolutisme, ni drets feudals, ni societat
estamental).
41. CONSTITUCIÓ 1791
•SOBIRANIA
NACIONAL (SUFRAGI
CENSATARI)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
ASSEMBLEA
NACIONAL
•EXECUTIU= REI
•JUDICIAL= JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS
CONSTITUCIÓ 1793
•SOBIRANIA
NACIONAL (SUFRAGI
UNIVERSAL MASCULÍ)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
LA CONVENCIÓ
•EXECUTIU=
CONSELL EXECUTIU
(24 MEMBRES)
•JUDICIAL= JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS
CONSTITUCIÓ 1795
•SOBIRANIA NACIONAL
(SUFRAGI CENSATARI)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
DUES CÀMERES:
1)EL CONSELL
D’ANCIANS
(PROPOSA LLEIS)
2) EL CONSELL DELS
CINC-CENTS
(VOTA LES LLEIS)
•EXECUTIU = DIRECTORI
(5 MEMBRES)
•JUDICIAL = JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS
43. EL DIRECTORI
(26 d’OCTUBRE 1795 – 9 de NOVEMBRE de 1799)
• El nou govern, format per 5 membres, és elegit per sufragi censatari.
• Durant esta etapa, el directori ha de fer front a l’oposició de:
• els reialistes = consideraven que la revolució s’havia acabat i que
calia tornar a la monarquia.
• els jacobins = consideraven que la revolució havia sigut traïcionada.
• A l’exterior, va firmant-se la pau amb quasi tots els països que havien declarat la
guerra a frança durant el període revolucionari.
• En estos anys comença a destacar la figura d’un militar: Napoleó Bonaparte.
44. • Poc a poc, la crisi econòmica torna a agravar-se:
• tornen a pujar els preus.
• el poble està descontent i comença a donar de nou el suport als jacobins.
• l’exèrcit està descontent per la falta de diners que comporta el
desproveïment de les tropes.
• Davant tota està situació de descontent, de conspiracions interiors, de derrotes
en la guerra contra Anglaterra, la burgesia convervadora es recolza en Napoleó
per a que es faça càrrec de la situació.
• El 9 de novembre de 1799 (18 Brumari) Napoleó dóna un colp d’Estat i deixa el
poder en mans de tres cònsols
46. • Al llarg d’esta etapa Napoleó anirà consolidant el seu poder personal:
• inicialment , entre el 1799 i el 1802, compartirà el poder executiu amb altres
dos cònsols (Ducos i Sièyes).
• A partir del 1802 i fins el 1804, és nomenat cònsol únic i vitalici (el poder ja
recau sols en la seua persona).
• Napoleó es farà de manera progressiva amb tot el poder, però no acabarà amb
algunes de les conquestes revolucionàries = amb el Codi civil de 1804 (codi
napoleònic) consolidarà els drets individuals recollits en les constitucions
revolucionàries:
• igualtat civil
• abolició del feudalisme
• matrimoni civil i divorci
• igualtat davant la llei
• etc.
47.
48. • En esta etapa Napoleó signarà un altre document molt important = el
Concordat de 1801:
• acord entre l’Estat francés i el Vaticà
• l’Estat francés es comprometrà a mantenir les despeses de l’Església i a
reconéixer la religió catòlica com la religió majoritària a frança
• a canvi, el Papa reconeixia a la república francesa i acceptava la venda dels
béns de l’Església que s’havien produit a l’inici de la revolució
• Este document acabarà per consolidar el suport de la burgesia conservadora a
Napoleó = les propietats que havien comprat quedaven garantides.
50. • El 1804 Napoleó consolidarà el seu poder coronant-se emperador.
• El mateix any de la seua coronació, Napoleó aprova una nova constitució.
• la Constitució de 1804 culminarà el poder personal de Napoleó:
• en teoria es mantindrà la sobirania nacional (sufragi universal masculí)
• en la pràctica:
• el poder quedarà concentrat en la persona de l’emperador.
• les llibertats individuals seran retallades.
• s’establirà una forta censura.
51. • Els grups que havien perdut els seus privilegis durant la revolució tornen a ser
importants: la noblesa i el clero, junt amb la alta burgesia, tornen a ser els
grups socials amb més influència.
• Però, a pesar d’una política cada vegada més conservadora, ja no es torna a
l’Antic Règim.
• I a pesar d’una política cada vegada més autoritàira i conservadora dins de
França, Napoleó voldrà exportar les idees revolucionàries pero tota europa.
• aquesta expansió per Europa es coneix com les campanyes
napoleòniques (1798 – 1815)
52. • L’expansió napoleónica per Europa es pot dividir en dos períodes diferenciats:
• del 1798 al 1811: contínues victòries (a excepció de Trafalgar).
• del 1812 al 1815: problemes i derrota.
• L’any 1798 les tropes franceses ocupaven:
• el nord d’iIàlia (a destacar la batalla de Marengo).
• Egipte (batalla de las Piràmides).
53. • L’any 1805 es forma una coalició europea per a enfrontar-se a l’emperador
francés (Anglaterra + Àustria + Prússia + Rússia).
• Entre el 1805 i el 1807 França derrota a les grans potències continentals:
• el 1805 a Àustria (batalla d’Austerlitz)
• el 1806 a Prússia (batalla de Vjena)
• el 1807 a Rússia (batalla de Eylau)
• Sols la derrota francoespanyola en la batalla de trafalgar (1805) va impedir
que Napoleó invadira Anglaterra = a partir d’eixa derrota adopta un bloqueig
de les illes britàniques (l’objectiu era obligar-la a demanar la pau).
54. • Entre el 1808 i el 1811 la major part d’Europa estarà baix el domini de Napoleó
(exportarà les idees de la Revolució francesa / Il·lustració)
55. • A partir del 1812 comencen els problemes:
• derrota contra Rússia (els francesos van haver de retirar-se pel fred i la
manca de sumministres).
• derrotes continuades en Espanya (el 1808 els espanyols s’havien oposat a
l’ocupació estrangera = Guerra d’independència).
• Estos problemes van començar a debilitar el poder de Napoleó.
• El 1813 la coalició europea (Anglaterra + Àustria + Prússia + Rússia) derroten a
Napoleó en la batalla de Leipzig.
• Napoleó ha d’abdicar i és desterrat a l’illa d’Elba (a França es restaura la
monarquia en la persona de Lluís XVIII).
56. • A principi del 1815 Napoleó fuig del seu cautiveri, torna a França i recupera el
poder = l’Imperi dels Cent dies.
• Forma un nou exèrcit per enfrontar-se a la coalició internacional.
• El juny de 1815 s’enfronten i Napoleó és definitivament derrotat en la batalla
de Waterloo.
• Napoleó és deportat a l’illa de Santa Helena on mor el 1821.
