Ressenya crítica sobre

1. RESSENYA CRÍTICA SOBRE “BEARN O LA SALA DE LES NINES”
WenXing Zhang:
L' autor, Llorenç Villalonga (1897-1980) és un dels autors més important de la
literatura en la llengua catalana al segle XX, que segueix tenint a les mans una
capacitat tremenda per teixir trames riques i complexes, creant mons i realitats
atractius. Va escriure quinze novol·les, cinc reculls de contes, sis obres de teatre i els
quinze Desbarats. I a més, va col·laborar extensament en la premsa de Mallorca i
Barcelona. Mort de dama (1931), Bear o La sala de les niñez (1961), L'hereva de Donya
Obdúlia (1964), L'angel rebel (1961), Les fures (1967), El misantrop(1972), Desbarats
(1965).
A continuació parlem sobre l'obra “Bearn o La sala de les nines”. Segons la informació
obtinguda, Bearn és una obra basat en les seves experiències reals de joventut i de la
societat mallorquina en transformació, trames que apareixen de nou en altres
novel·les posteriors, tot configurant, el que s'ha anomenat “ mite de Bearn”.
Bè, el cas és que necessites molt de paciència i temps per acabar d'entendre alguna
cosa d'aquest llibre al qual d'un minim de 135 pàgines per situar-te més o menys de
que va realment el llibre, ja que la novel·la té en total d'uns 250 pàgines amb diferents
fils que sense ser explicats, cosa que agraeixo, són difícils de descobrir sense aquestes
135 pagines per entendre “alguns” conceptes i el que preten amb molta terminologia i
molt escenari només intuït-hi.
Està clar que Villalonga escriu bé, però la història és massa rebuscada i
innecessàriament complexa i pretensiosa.Al final sucumbeix a un circ massa viscós,
sense un objectiu clar. La novel·la es va consumint i finalment accelera tancant els fils
de cop, canviant el ritme de manera frenètica quan portes ja bastants pàgines de
lectura pensant que hi haurà respostes pel conflictes o problemes que havien sorgit al
llarg de la història. Villalonga a més a més s'hi ha centrat molt en els personatges en
aquesta novel·la de manera variada i ho aconsegueix d'una manera que tots siguin
interessants però no s'arriben a desenvolupar del tot.

2. És una obra que per entendre- la ha de ser llegida dues vegades com a mínim. Així i tot,
es poden treure conclusions distintes. L'obra en si és interesant però tal vegada és
massa pesada. Les converses tenien un doble sentit al igual que molts altres fets ,és a
dir, que el relat és costós de llegir, i no ho dic per les 250 pàgines, sinó pel llenguatge. I
a més a més , la meva edició era en mallorquí i, encara que jo entenc el cátala però no
el parlo tant, al qual m'ha costat bastant entendre segons quines frases o
construccions.
Haig de destacar tambè que el títol no m'aclareix les idees ja que no se si és el títol tot
junt o separat. Si va separat té una interpretació Bearn o La sala de les nines o es
refereix als Bearn o al secret que es guarda a la sala de les nines. Si va tot junt, resulta
molt ambigú ja que no se sap a qué es vol referir l'autor. Per tant podem veure que
l'autor domina molt l'ambigüitat en el relat. I se suposa que pretén ser una novel·la
transcendental, amb ganes de donar respostes a les grans preguntes de la humanitat
però resulta que al final de la història ens han deixat igual que vem començar a llegir
aquest llibre,o sigui res, tot i que que encara té certa gràcia en alguns moments de la
història. També la podem considerar una novel·la simbolista per “la sala de les nines”,
que en tota la història no ha mencionat ninguna informació d'aixó, ni al principi ni al
final , nomès entremig d'una conversació.
Ara, els personatges estan caracteritzats de forma directa, on Don Joan s'encarrega de
descriurelos, ja sigui dient com són o també amb la introducció de fragments de
converses reproduides en les quals resalta alguns caracters. Per tant els personatges
són mers elements de la història, això no és dolent en si mateix ni vol dir res en
particular a favor o en contra de la novel·la però prefereixo les novel·les on la història
tinguin més un acabament amb una resposta de tot els dubtes que s'ha plasmat en la
història.
En conculsió, a mí, sincerament, no m'ha agradat en poques paraules aquest llibre,
perquè tal com he dit abans aquest llibre no m'ha sigut una lectura fàcil d'entendre ni
entretinguda, però és i ho ha sigut, recomenada per la gent amb un nivell més alt de
comprensió lectora.

3. Lily Rosales:
Un dels autors més coneguts és Llorenç Villalonga. És un dels novel·listes més
importants de la literatura catalana moderna. Aquest autor no va assolir la popularitat
fins a la dècada dels seixanta, arran de la publicació de la seva obra més excepcional:
Bearn o la sala de les nines (1961).Bearn o la sala de les nines és una novel·la clàssica,
repleta de característiques innovadores i extenses. Don Toni és el personatge central al
voltant del qual es construeix la novel·la. Aquest ens parla de les seves idees: és un
il·lustrat, i per tant, un home de cultura amb interessos molt amplis.
Don Joan és qui relata els fets. És un relat fonamentat en converses ja que es
reprodueixen constantment al llarg de la novel·la. Don Joan exerceix de narrador
protagonista ja que relata el que veu, el que escolta i el que ell mateix ha viscut. És un
narrador intern, testimoni i protagonista. Els altres personatges que narren són
pròxims al narrador principal. Don Joan escriu la carta al seu amic Miquel, a qui va
dirigida i al que fa al·lusió en diverses ocasions, però no pot evitar la implicació
subjectiva, ja que quan parla de don Toni es nota l’admiració que sentia per ell. Aquest
narrador no ho sap tot ja que ho va descobrint amb les converses, intuïcions, rumors,
etc. El relat està estructurat a la meitat de la història i hi ha també salts al passat (flash-
back).
La introducció es presenta en forma de carta dividida en dues parts. En aquesta Joan,
capella de la casa i possiblement fill de don Toni, escriu una carta al seu amic Miquel,
amic del seminari. Li escriu perquè necessita consell ja que l'última voluntat de don
Toni era que les seves Memòries fossin publicades.
En aquesta part es descriuen diferents fets des de la fascinació que Joan sent per don
Toni, la seva vocació religiosa, la mort de Jaumet (un nen al que li deixen al seu càrrec),
fins la mort dels senyors, esdevinguda en estranyes circumstàncies. Aquesta carta es
divideix en dues parts, són les dues etapes de la vida de don Toni. La primera
correspon a l'època en que don Toni sembla que no vol perdre el temps.

4. L'eterna joventut, és el que don Toni vol aconseguir. Ven l’anima al diable anant-se
amb la seva neboda Xima a París. Arriba a separar-se de la seva dona per haver tingut
algunes aventures extra matrimonials.És en aquesta part on es fa referència a París
constantment.
El final d'aquesta part fa referència a la tornada de Xima a Bearn, que ve a demanar-li
al seu oncle que torni amb ella a París. Don Toni li diu que no perquè s'adona que
l'eternitat s’aconsegueix fixant el temps. És quan comença a escriure les seves
memòries i a reflexionar sobre les coses.
La segona part és l'època en que don Toni i la seva dona, Maria Antonia, tornen a viure
junts i torna la calma. Don Toni es dedica a escriure les seves Memòries i la seva dona
es dedica a resar. Dona Maria Antònia comença a perdre la memòria i els senyors cada
vegada estan més pobres. Ja no es respecta l'ordre social, així es reflexa al Carnaval on
el roben i intenten ocupar les estances de la casa. El final d'aquesta part relata la mort
de don Toni i dona Maria Antonia. Joan la descriu com una mort sobtada, en estranyes
circumstàncies, dit així per Joan, ja que els seus protectors es van suïcidar però no ho
vol assumir. L' epíleg relata els fets ocorreguts després de la mort dels senyors. Dos
membres de Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi
ha documents que els dos membres estan interessats en investigar.
Aquesta és una obra elaborada i extensa, cosa que obliga a fer-ne més d’una lectura
per poder entendre-la i adonar-se’n de tots els detalls. Així i tot, es poden treure
conclusions distintes. L'obra en si és interessant però en certa manera és massa
pesada. Les converses tenen un doble sentit i el relat és costós de llegir pel seu tipus
de llenguatge.

5. Vanesa Guevarra:
BIOGRAFÍA
Llorenç Villalonga va néixer l'1 de Març de 1897 a Mallorca. El seu pare, procedia d'una familia de
propietaris rurals, era militar; i la seva mare procedia d'una familia molt culta i cosmopolita. Dona de
gran intel.ligència i bellesa, influía molt en Llorenç, i aquesta influència es reflecteix en alguns dels seus
personatges femenins. Tras haver provat sort en la carrera eclesiàstica, es decidí per estudiar mecidina a
Barcelona i Saragossa, i es va especialitzar en psiquiatria en París. De retorn a Mallorca es dedicà al seu
treball professional de psiquiatre i más tard fos nomenat sots-director del manicomi provincial. Llorenç
era un home culte, cosmopolita i racionalista; per aixó es trobava en desacord amb l'ambient de l'illa,
pobre, pintoresc i al mateix temps culturalment endarrerit i ensopit. L'any 1936 es casà amb una cosina
segona: Mª Teresa Gelabert, vidua sense fills i procedent, com ell, d'una familia rural.No tinguéren
descendència. A 1980, a l'edat de vuitanta-tres anys, va morír després d'una progressiva arteriosclerosis.
L'obra de Villalonga, per la seva gran qualitat, ha situat l'autor a primer rengle dels novel.listes catalans.
Resum:
El llibre es divideix en quatre parts:
-La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel
Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà
escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista i que no el culpi si troba
alguna frivolitat..Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al
poble de Bearn.
-La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. És un època tempestuosa, de
lluïtes internes i forces encontrades dintre de Joan, que li produiràn un gran
desassossec. Joan no conegué els seus pares naturals i va crèixer amb els senyors, Don
Toni i Dona Maria Antònia. Mentre que ell cursava estudis al Seminari els senyors es
divorciaren, per un presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu
les passava a Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre
temes religiosos, polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia
interés.

6. Les seves opinions quasi sempre estaven contrapossades i aixó feia reflexionar en Joan
i adonar-se'n de la personalitat del seu protector.
Un d'aquestos estius, quan Joan només tenia quinze anys, conegué un xiquet una mica
menor que ell que es deia Jaume. Era molt prim i mai no havia estat al camp. Malgrat
que era molt intel.ligent, li faltava aquella capacitat d'independència i de saber
moure's pels espais oberts. Però era molt tenaç i sempre intentava superar a Joan en
les curses, la caça, els jocs... En un primer moment Joan estava gelós però més tard
començà a apreciar-lo, així que la seva mort en aquell mateix estiu fos un impacte i
produeix una sensació de culpabilitat molt gran a Joan, encara que no sabia per què. Li
provocà un rebuig de la violència que li durarà tota la vida.
En aquesta mateixa època el senyor li donà les seves memòries per a què, tras la seva
mort, Joan les continuarà. I parlant de la vida del senyors a Bearn, ja des de que Joan
era un adolescent una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar, anomenada
“La sala de les nines” li provocà una gran fascinació i curiositat. L'ombra d'aquesta
habitació, que guarda els secrets de la familia, està present en tota l'obra i canviarà
l'opinió d'en Joan sobre els senyors.
Els senyors tenien una neboda,la dona Xima, de la que hagueren de fer-se càrrec quan
era només una xiqueta; i quan va crèixer, ella i don Toni se'n van anar a París una
temporada, malgrat la desaprovació de la dona Maria Antònia que es va anar de la
casa. La dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn
deïen que era l'amant de varis homes rics, inclós l'emperador que li regalava anells de
diamants. Però aquesta vegada tornà al poble només per a demanar-li diners a don
Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. Joan condemnà aquesta conducta.
Finalment la dona Maria Antònia tornà a la casa, i així terminà una època tempestuosa
de successos pertorbadors i de conflictes morals.

7. -La tercera part es diu ”La pau regna a Bearn” i fos una època tranquil.la. Han
transcorregut 23 anys des de que la dona Maria Antònia tornà a casa. És un periòde de
serenitat per als senyors però no per al Joan. Ell era qui s'encarregava d'administrar els
diners dels senyors. I és que aquestos no se'n adonaven que no tenien tants diners
com abans, que les seves riqueses estavan esgotant-se. Malgrat aquestes dificultats
econòmiques, van fer un viatge a Roma i París per a rebre la benedicció del Papa i per
a que Joan el conegueix ja que, segons don Toni, qualsevol capellà almenys una vegada
en la vida deu anar a veure'l.
Primer van estar a París, on Joan, observant el tipus de vida que porten, crítica l'ús que
es fa dels diners i pensa que en determinades situacions la figura social del senyors són
necessaries, en contra de totes les idees de llibertats socials i de desaparició dels
estaments que aparèixen en aquest segle.
La seva estància a París fos una mica incòmoda. La incertesa de no saber si es trobarien
a Xima, la neboda de don Toni, possava molt nerviós a Joan.
Ja des de que era un xiquet Xima impressionava a Joan. I durant el temps que pasaren
a França la seua obsessió creix i li sembla veure-la per tot arreu, bé com una dona rica ,
bé com una captaire. Una de les vegades que li semblà veure-la va provocar un
accident pel qual van ser expulsats oficialment de París.
Un temps després de tornar a Bearn madò Coloma, la serventa de la casa, mor
estrangulada. El senyor era sospitós de la seva mort.
I al poc temps, durant la festa de Carnaval mor enverinat per uns bombons que hi
havia a una capsa, encara que Joan no sabrà mai si havia sigut un accident o el senyor
els havia pres a propòsit.

8. -Finalment, l'última part és un epíleg en el que Joan coneix, per fí, tots els secrets de la
familia de mà d'uns historiadors que venen a reclamar el vertader arxiu del senyor,
perquè tenia relació amb el rei de Prussia i Alemanya. Però Joan, creient que d'aquesta
manera mantenia segurs els secrets que don Toni mai volgué descobrir, calà foc a tota
l'habitació de les nines.
Comentari
El passatge que més m'ha atret ha sigut el que transcorre a París, quan té lloc l'incident
amb el funcionari del tramvia. Joan li pega perquè està molt nerviós davant la visió
d'una dona que podria ser dona Xima.. És molt interessant l'obsessió que sent per
aquesta dona, perquè em sembla que és una barreja d'atracció física, per la qual se
sent culpable ja que ell és capellà, i alhora condemna la seva manera de viure que és
tot el contrari al que la religió cristiana diu..
Opinió personal
En conjunt l'obra no està malament, però crec que l'acció és una mica lenta. No passa
quasi res en tot el relat. S'acosta molt més a la personalitat dels personatges, a el que
pensen sobre el mòn de l'època i la seva opinió sobre els canvis en la mentalitat de la
gent que es produixen, que a les coses que fan. M'ha semblat una mica avorrida
perque és la història d'una familia de l'època no massa excepcional o estranya. Crec
que pretén condemnar la manera de viure de la Ilustració i donar com a exemple
correcte el de la vida cristiana. Perquè la dona Xima acaba molt mal la seva vida per
haver vivit malgastant els diners sense escrúpols, termina mig boja. Mentre que la
dona Maria Antònia acaba els seus dies d'una manera molt més tranquil.la perquè ha
sigut una bona cristiana i encara que ha tingut dificultats econòmiques mai no li ha
mancat res.

9. Diana Hurtado:
BEARN O LA SALA DE LES NINES
L’obra d’en Llorenç Villalonga, és considerada una de les obres catalanes més
importants del segle XX, encara que hagués estat escrit primer en castellà, l’any 1956,
va ser traduït al català l’any 1961.
Llorenç Villalonga, en aquesta novel·la recorre a la tècnica apresa de Diderot, basada a
oferir moltes perspectives pel que fa als fets narrats.
Ens trobem davant d'una novel·la psicològica; les tècniques narratives corresponen a
les fórmules de la narrativa psicològica. La dinàmica de la novel·la es concentra en “Els
estats de l'ànima”. “Bearn”, com “Il Gattopardo”, són dues novel·les psicològiques
arrelades dins la narrativa realista tradicional.
La tècnica narrativa s'ordena segons la tècnica d'”in media res” ja que, al pròleg de la
novel·la, representa que tot s'ha acabat, el protagonista ha mort, i el narrador insinua
dades i crea un ambient d'expectació en les primeres línies de manera que en
començar el relat ja se sap que la història és acabada. A partir d'aquest clima comença
la veritable narració, que avança amb un cert desordre i on hi freqüenten els salts en el
temps. La narració, però, progressa línialment des del principi fins al final dels fets.
La novel·la està divida en tres parts: l’obra comença per una introducció de forma
carta-pròleg del jove Jaume. S’ha de dir que l’obra en sí ja consta de dues parts
nomenades per l’autor: “Sota la influència de Faust” i “La pau regna Bearn”. I al final
de l’obra hi ha un epíleg amb el que s’acava la novel·la.
A la carta, Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, relata
la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

10. En “Sota la influència de Faust”.És un època tempestuosa, de lluites internes i forces
encontrades dintre de Joan, que li produiràn un gran desconcert. Joan no conegué els
seus pares naturals i va crèixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia.
Mentres que ell cursava estudis al Seminari els senyors es divorciaren, per un
presumpte engany d'en Toni vers la seva dona. Les vacances d'estiu les passava a
Bearn; anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos,
polítics i socials que ell estudiava al Seminari i pels que don Toni tenia interés. Les
seves opinions quasi sempre estaven contrapossades i aixó feia reflexionar en Joan i
adonar-se'n de la personalitat del seu protector.
El senyor li dona les seves memòries per a què, tras la seva mort, Joan les continuara.
Des que Joan era un adolescent una habitació de la casa, a la que estava prohibit
entrar, anomenada “La sala de les nines” li provocà una gran fascinació i curiositat.
L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la familia, està present en tota
l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors.
Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren de fer-se càrrec quan
era només una xiqueta; i quan va crèixer, ella i don Toni se'n van anar a París una
temporada, malgrat la desaprovació de dona Maria Antònia que es va anar de la casa.
Dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien
que era l'amant de varis homes rics, inclós l'emperador que li regalava anells de
diamants. Però aquesta vegada tornà al poble només per a demanar-li diners a don
Toni i continuar amb el tipus de vida que portava. Joan condemnà aquesta conducta.
Finalment dona Maria Antònia tornà a la casa, i així terminà una època tempestuosa
de successos pertorbadors i de conflictes morals.
En ”La pau regna a Bearn” fou una més època tranquil.la. Han transcorregut 23 anys
des de que dona Maria Antònia tornà casa. És un periòde de serenitat per als senyors
però no per al Joan. Ell era qui s'encarregava d'administrar els diners dels senyors. I és
que aquestos no se'n adonaven que no tenien tants diners com abans, que les seves
riqueses estavan esgotant-se. Malgrat aquestes dificultats econòmiques, van fer un
viatge a Roma i París per a rebre la benedicció del Papa i per a que Joan el coneguera ja

11. que, segons don Toni, qualsevol capellà almenys una vegada en la vida deu anar a
veure'l.
En l’epíleg en el que Joan coneix tots els secrets de la familia de mà d'uns historiadors
que venen a reclamar el vertader arxiu del senyor, perquè tenia relació amb el rei de
Prussia i Alemanya. Però Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs els
secrets que don Toni mai va voler descobrir tot el que hi havia en l'habitació de les
nines.
La novel·la que és molt difícil de compendre a causa del vocabulari, una vegada que
l’has llegit dues vegades o tres i en sàpigues de què tracta, quins temes hi han passat
els persontages principals, el senyor te n’adones de quan important és aquesta obra
per com ha sapigut l’autor escriure aquesta obra deixant-nos, si aixì ho volem creure,
pensant en el què passaria si en Joan hagués llegit els documents que hi havien en la
famosa sala de les nines, per tant alguns poden considerar aquesta obra inacavada.
Jo personalment, crec que m’hauria interessat més si l’obra hagués estat totalment
tancada i m’ha estat complicat entendre del tot el llibre, a més dels temes i dels
coneixements del successos que hi anaven apareixent en l’obra perquè se’n feia una
mica passat perquè el temps anava massa lent i també per la falta de vocabulari que
tinc.