resenya

1. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
1
Xiaoqi Liu
BEARN O LA SALA DE LES NINES
LLORENÇ VILLALONGA
En la aparició de la segona edició de Mort
de dama (1954) de Llorenç Vilallonga
adaptada al català del principat, molesta
l’autor que és un defensor de les varietats
dialectals. Però un seguint de malentesos
amb Selecta per uns retocs lingüístics que
no li feren gens el pes motivaren que el
novel·lista acabés en castellà Bearn, la
novel·la que estava escrit aleshores va ser
impremta Atlanta estampés a Mallorca
Bearn o la sala de les nines 1956 que gaudí de
ben poca difusió tot i quedar finalista, un
cop publicat del ciutat de Barcelona 1956.
Llorenç Villalonga (1897-1980) és un
dels autors més important de la
literatura en llengua catalana al segle
XX, que segueix tenint a les mans una
capacitat tremenda per teixir trames
riques i complexes, creant mons i
realitats atractius.
Amb la primera
novel·la, Mort de
Dama, la qual
genera un autèntic
rebombori en els
cenacles
aristocràtics i
catalanistes
mallorquins, que
s’hi senten ridículs.
El fet d’haver escrit en català podria
ser considerat la primera gran mostra
de la ironia villalonguiana.
En fet de la segona edició Mort de
dama(1954) condiciona la publicació
de Bearn, en que aquet novel·la amb
anys després, el 1961, apareix l’edició
catalana i el 1963 rep el premi de la
Critica i el reconeixement literari per
part de crítics i escriptors. A més
aquet novel·la es traduït a gairebé
totes les llengües europees, i també a
Xina i al Vietnamita. Bearn converteix
en mite les seves experiències de
joventut i la societat mallorquina en
transformació, trames que apareixen
de nou en altres novel·les posteriors,
tot configurant, el que s’ha
anomenat ”mite de Bearn”.
Aquet novel·la es cau en un fons del
qual amb prou feines per sortir.
Perquè necessites molt de paciència i
temps per acabar un llibre d’un mínim
de 135 pàgines per situar-te més o
menys de que va realment el llibre, ja
que la novel·la té en total d’uns 368
pàgines amb diferents fils que sense
ser explicats, són difícil de descobrir
sense aquestes 135 pàgines per
entendre “alguns” conceptes i el que
pretén amb molta terminologia i molt
escenari. Aquet llibre es pretén a ser
una novel·la transcendental, amb
ganes de donar respostes a les grans
preguntes de la humanitat però resulta
ser que no, tot i que encara té certa
gràcia. Aquí, Villalonga patia bastant
en l’estructura de la novel·la que es
centra més en els fets que els
protagonistes que no són més que

2. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
2
comparses per transmetre els fets. Tot
i que la narrativa i gestió de recursos
tècnics és més que suficient perquè es
pugui llegir pel simple fet de la lectura.
La novel·la Bearn, Villalonga es
treballa els personatges de manera
variada, gairebé tots són interessants
però no s’arriben a desenvolupar de
tot ni es resolen els seus conflictes
propi el que sembla el principal i major
error de la novel·la. Els personatges
són més elements de la història; dels
fets, això no és dolent en si mateix ni
vol dir res en particular a favor o en
contra de la novel·la.
Bearn es tracta de reflectir totes les
contradiccions del protagonista, don
Toni de Bearn, un aristòcrata il·lustrat.
Aquet novel·la està dividit en quatre
parts.
La primera és una carta del
protagonista, en Joan Mayol a Miquel
Gilabert. La carta, Joan avisa al seu
amic del que trobarà escrit i per què
ho ha escrit així.
En la segona part titulat “sota la
influència de Faust”. Es sembla que
don Toni no vol perdre temps. El mite
de Faust, l’eterna
joventut, es el que
don Toni vol
aconseguir vendre
l’ànima al diable
anant-se amb la seva
neboda Xima a Paris.
En la tercera part
anomenat “La pau
regna a Bearn” on van
transcorre uns 23
anys des de que dona Maria Antònia
tornà a casa. Es van anar a Romà per
complir la il·lusió de la vida de Joan, a
veure al Papa.
Finalment, la mort de dona Maria i don
Toni. Joan descriu com una mort
sobtades, “en estranyes
circumstancies” dit així per don Joan
ja que els seus protectors es van
suïcidar però no ho vol “assumir”.
Aquet novel·la, no ha estat malament,
però, sincerament per a mi, no
m’agrada molt. Per dificultat
d’entendre les paraules que apareixen
i per el llibre que no és molt divertida.
Em va semblar avorrida perquè és la
historia d’una família de l’època no
massa excepcional o estranya. En el
relat quasi no passa res, només
s’acosta molt més a la personalitat
dels personatges, a el que pensen
sobre el món de l’època i la seva
opinió sobre els canvis en la mentalitat
de la gent que es produeixen, que a
les coses que fan. Crec que pretén
condemnar la manera de viure de la
Il·lustració i donar com a exemple
correcte el de la vida cristiana. Perquè
dona Xima acaba molt mal la seua
vida per haver viscut
malgastant els diners
sense escrúpols, termina
mig boja. Mentres que
dona Maria Antònia acaba
els seus dies d'una manera
molt més tranquil·la perquè
ha sigut una bona cristiana
i encara que ha tingut
dificultats econòmiques mai
no li ha mancat res.

3. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
3
Xumiao Zhan
Bear o la sala de les nines es un llibre de la literatura catalana escrit per l'autor
Llorenç Villalonga.
Llorenç Villalonga va néixer a cuitat de Mallorca l'any 1897 i va morir l'any 1980.Era
fill de pare militar, però no va voler seguir els passos del seu progenitor. Escriptor i
psiquiatre. Llicencia en medicina. Es va especialitzar en psiquiatria a França, on
conegué l'obra de l'escriptor Marcel Proust.
Durant el batxillerat comença a interessar-se per la literatura, va començar escriure de
premsa al diari " El Dia ", amb articles i relats, i a partir del 1927 n'hi afegeix també
sobre medicina i política.
En 1931 va publica la seva primera novel·la " Mort de Dama". El 1934 i 1936 va ser
director literari de la revista Brisas, en la qual va publicar cinc relats breus, una peça
teatral escrites inicialment en castellà encara que després van ser traduïts al català
pel propi autor.
La obra va ser publicat el 1957 i mes tard el 1961 va ser traduït al català. El 1964 va
ser reconeguda unes de les obres més important de la literatura catalana del S.XX.
Al llarg de la obra es mostra una extensa carta de Joan Mayol, destinada a Miguel
Gilabert, amic del seminari. Li escriu per demanar-li consell ja que l'última voluntat
de don Toni era que les seves Memòria fossin publicades. En aquesta part es descriuen
diferents fets, la mort de Jaumet, fins la mort dels senyors, tot seguit relata la vida dels
senyors, alegries i desgracies, al poble de Bearn
La novel·la està dividida en quatre parts; una introducció en forma de carta-pròleg, la
novel·la pròpiament dita, subdividida en dues parts la primera" Sota el signe de Faust
" i la segona "La pau regna a Bearn" i un epíleg que clou narració.
La simetria de les dues parts de la novel·la mostra els detalls, tots els dues s'esdevé un
viatge i la primera, el de París de don Toni i don Xima i la segona el de París i Roma
de don Toni i dona Maria Antònia en companyia de don Joan. A les dues part hi
apareix una òpera ( amb dues a París ) la primera, el faust de Gounod, basada en l'obra
teatral del mateix nom deguda a Goethe i que recrea, al seu entorn, el mite de Fauts
identificable amb don Toni; a la segona Manon de Massenet, basada en la novel·la de
Prévost i identifica amb dona Xima el de la neboda dels Bearn. A cada meitat, hi pesa
un mite: el de Faust a la primera, el de Filemó i Baucis a la segona, perquè don Toni

4. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
4
s'adona que la joventut no s'aconsegueix venent l'anima al dimoni, Filemó i Baucis
son dos personatge de la mitologia romana, eren dos s'havia estimat molt i demana el
desig de morir al mateix moment per no patir la pèrdua de l'altre.
La novel·la té l'efecte que és una carta llarguíssima. Aquest sistema narratiu de la
carta, Villalonga el coneix el 1929 a través de la novel·la de francesa "Le Liom
devenu vieux " de Joean Schlumberge
Don Toni de Bearn havia nascut el 1811 si tenim en compte que té quaranta-vuit anys
el 1859, l'any de l'estrena de Faust. És lleig i prim, més aviat baixet arrugat i calb.
De vegades vestia hàbit franciscà i una perruca blanca estil Lluís XV. És un senyor
ric del camp que té una gran casa i posseeix terres a Bearn.
Dona Maria Antònia és la dona d'en Toni, encara que siguin cosins germans. Té un
fort temperament, però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i
posseeix una amabilitat parsimoniosa. És l'ideal de dona cristiana: moralment correcta
i amb una fe increbantable
Dona Xima és un personatge paradigmàtic de l'ambigüitat de la novel·la, era una dona
òrfena. Dona Xima la podem identificar amb la novel·la l'arquetip de la femme fetale
és la dona que s'aprofita del seu atributs sexuals per treure els homes, dona Xima es
que fa amb el seu oncle don Toni.
La primera part "Sota la influencia de Faust " on passa les lluites internes i forces que
li produiran un gran inquietud. On don Toni ven l'anima al diable per aconseguir
l'eterna joventut així poder anar-se amb dona Xima i separar-se dona Maria Antònia.
És en aquesta part on es fa referència a París constantment.
La segona part La pau regna a Bearn que és l'època en que don Toni i la seva dona
Maria Antonia, tornen a viure junts, regressa la calma. Transcorre a Bearn, don Toni
passa el temps escrivint Les Memòries, i la seva dona passa el temps a blasfemar.
Dona Maria Antònia al pas del temps comença a perdre la memòria.
Faran el segon viatge, es anar-se a París i Roma , perquè la il·lusió de Joan es anar a
visita a Papa per rebre benedicció, ja que era capella de Bearn.
Després d'haver expulsats de París, van tornar a Bearn, al poc temps, durant la festa
de carnaval Don Toni va ser enverinat per uns bombons que hi havia en la caixa,
ningú sap si el senyo el va prendre a propòsit o sense donar-se compta.
Finalment inclou un epíleg on revela lo important de la novel·la la sala de les nines
que es manté tancada i que mai havia entrat ningú, en la qual apareix els documents
primordial que Joan i els dos membres de Prussia estan interessats en investigar.

5. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
5
Des del meu punt de vista, si hagués de destacar un dels efectes de la novel·la de
Bearn o la sala de les nines es massa pesada, difícil d'entendre, per pogué entendre'l el
lector s’hauria de llegir varies vegades, en el meu lloc vaig llegir-lo dues vegades, i no
vaig arriba en entendre el que vol explicar l'autor. Així mateix les converses que
apareix tenen doble sentit és a dir, el relat es costos de llegir, ha de llegir amb molta
calma, alhora també ha de consultar el diccionari català.
A mi sincerament no m'ha agradat en general aquest llibre, es un llibre força avorrida,
no et dóna la motivació de seguir llegir-lo, ja que la novel·la es massa llarga, té en
total 368 pàgines.
El títol de la novel·la Bearn o la sala de les nines no tenim molt clar si va tot junt o
separat. Si va separat té una interpretació Bearn o La sala de les nines o es refereix
Bearn o el secret que es guarda a la sala de les nines. Si va tot junts, resulta molt
confós, ja que no sap a que es vol referir l'autor.

6. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
6
Miriam Elbaz
Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga
Bearn o La sala de les nines és una de les obres escrites per Llorenç Villalonga. Va
ser publicada en castellà al 1956 i en català al 1961, encara que la idea inicial de
l’autor era publicar-la primer en català.
Llorenç Villalonga va viure a Palma de Mallorca. Va néixer l’any 1897 i morí l’any
1980. Va estudiar dret i medicina i es va especialitzar en psiquiatria. Al llarg de la
seva vida escriu diverses obres entre les quals: Mort de Dama(1931), La novel·la de
Palmira(1952), L’àngel rebel(1960), Bearn o La sala de les nines, entre altres.
Llorenç Villalonga és d’ideologia feixista i anticatalanista. La seva obra, Bearn o La
sala de les nines no obté fama en castellà(1956), si no que, irònicament, l’obté en
català(1961). Llorenç Villalonga és considerat el creador de la novel·la catalana
contemporània a Mallorca.
L’autor defensa una literatura per a entesos i rebutja una literatura romàntica,
democràtica, popular i subjectiva. Tracta d’eliminar la quotidianitat, elevant la
literatura amb l’intel·lectualització i l’espiritualització, i evitant la frivolitat.
És contrari al modernisme i al regionalisme. També rebutja la novel·la fulletonesca,
la literatura sentimental, exòtica, realista i naturalista, l’art abstracte i el realisme
social.
Bearn o La sala de les nines és una de les millors obres de Llorenç Villalonga i en
una enquesta de Serra d’Or realitzada al 1964 està citada com la segona millor
novel·la de la literatura catalana.
L’obra de Bearn o La sala de les nines està dividia en quatre parts: La primera és
una introducció en forma de carta, la segona és “Sota la influència de Faust”, la
tercera és “La pau regna a Bearn”, i finalment, la quarta i última part és l’epíleg, que
tanca la narració.
L’obra de Bearn en sí, és una carta que escriu Don Joan Mayol al seu amic Miquel
Gilabert. En aquesta Don Juan confessa al seu amic, els seus propis errors i també
els de les persones del seu voltant. Bearn narra la història d’un home anomenat Don
Toni, que és el senyor de Bearn, des de la perspectiva del capellà i probablement fill
bastard de Don Toni, Don Joan Mayol.
A la introducció, com és d’esperar, ens introdueix els personatges i ens situa a Bearn,
un petit poble mallorquí. També li pregunta al seu amic Miquel si deu complir la
ultima voluntat de Don Toni, que és reunir les seva vida en unes memòries. “Sota la
influència de Faust” està constituïda per 20 capítols. En aquesta ens explica moltes
històries, i ens explica com Don Toni es va anar a Paris, amb Dona Xima per a veure
l’obra de Faust. Això és irònic, doncs en l’obra de Faust el protagonista ven la seva
ànima al diable a canvi de l’eterna joventut i en aquest cas s’interpreta com si Don

7. IES ESCOLA DEL TREBALL | 2UTEC
7
Toni hagués venut la seva ànima al anar-se a Paris amb Dona Xima i deixar la seva
esposa a Bearn.
A la tercera part, “la pau regna a Bearn” no succeeix gran cosa, ens explica com Don
Toni torna a Bearn amb la seva esposa, la seva vida i diverses històries.
Finalment a l’epíleg s’explica la mort dels senyors, arriben uns espies que volen
obtenir accés a uns documents que Don Toni guardava a la sala de les nines i Don
Joan decideix cremar tots els documents.
En la meva opinió no és una bona novel·la. Té una bona trama i els personatges són
interessants, però considero que hi ha parts de la novel·la on no s’explica res. Hi ha
moltes paraules, l’autor parla molt, però al final de la pàgina, l’autor no ha dit gairebé
res interessant. Això és una cosa que passa molt sovint en aquesta novel·la i és el
que no m’agrada d’aquesta novel·la. A la novel·la li falta fluïdesa, però per la resta
d’aspectes crec que la novel·la està molt bé.
En conclusió, la novel·la Bearn o La sala de les nines és una novel·la que tracta
sobre la vida de Don Toni, les seves experiències i el que fa, de manera que es pot
considerar que Don Joan, al final decideix escriure les memòries i complir l’última
voluntat de Don Toni. Bearn o La sala de les nines, es una obra que en el seu
moment va obtenir molta fama i està considerada una gran novel·la. Encara que en
la meva opinió, no és tan bona, pels motius explicats anteriorment.