2. Concepcions prèvies dels mestres
La lectura comprensiva
• Quines creus que són les característiques d’un lector expert?
• Quines estratègies de comprensió lectora utilitzes quan
llegeixes?
• Com explicaries als teus alumnes què vol dir llegir?
• Què els diries que cal fer per tal de comprendre un text?
• Com creus que caldria treballar la lectura comprensiva amb els
alumnes del teu cicle?
3. “El lector eficient actua deliberadament i
supervisa constantment la seva pròpia
comprensió. Està alerta a les interrupcions
d’aquesta comprensió, és selectiu en adreçar la
seva atenció als diversos aspectes del text i
afina progressivament la interpretació d’un
text” (Colomer i Camps, 1995: p. 32, 33).
Lalecturaésestratègica
4. Ellectorexpert
La majoria d’autors coincideixen que un lector expert o competent mostra les següents
característiques:
• Ús dels coneixements previs per dotar de sentit la lectura: la nova informació s’aprèn i es
recorda millor quan s’integra amb els coneixements rellevants adquirits prèviament o
amb els esquemes preexistents.
• Regulació del propi procés de lectura.
• Correcció de les errades de comprensió: el lector rectifica quan ha interpretat malament
el que ha llegit, dedica més o menys temps en funció de la complexitat del text, rellegeix…
• Determinació del que és important en funció de l’objectiu de la lectura (cal distingir
entre el que és important per a l’autor i el que ho és per al lector).
• Resum de la informació durant la lectura.
• Realització d’inferències.
• Formulació de preguntes.
5. Comenta quin és el teu parer sobre l’afirmació que expressen les frases següents:
• Ensenyar a cooperar a l’escola pot ser una pèrdua de temps perquè la societat
que es trobaran després els alumnes és molt competitiva.
• Treballar cooperativament a l’aula fa que hi hagi més interacció entre els
alumnes i, normalment, hi ha més problemes de disciplina.
• Quan els alumnes treballen cooperativament, els que en saben més ajuden als
qui tenen més dificultats, però això fa que els primers avancin menys.
• Que el mestre o la mestra expliquin un contingut és més ràpid i efectiu que fer
que l’alumnat l’aprengui de manera cooperativa.
Concepcions prèvies dels mestres
El treball cooperatiu
6. Eltreballcooperatiu
Principals característiques del treball cooperatiu:
- Interdependència positiva
- Interaccions cara a cara
- Responsabilitat individual i grupal
- Habilitats socials
- Autoreflexió del grup
7. L’ensenyamentrecíproc
L'ensenyament recíproc és una modalitat d'aprenentatge cooperatiu.
L’objectiu és desenvolupar estratègies de comprensió a través del diàleg. Per encoratjar la
responsabilitat compartida d’aquest diàleg, els alumnes hi participen, tot prenent el paper
del professor de manera progressiva.
La interacció entre l’ensenyant i l’aprenent, a través d’una activitat de diàleg planificada
esdevé una situació de modelatge de les estratègies d’aprenentatge. L’ensenyament
recíproc és un mètode encertat només quan el professor assumeix la col·laboració entre ell
i l’alumne per construir els significats i resoldre problemes. Mena a una alta qualitat
d’aprenentatge i, tot i que requereix entrenament per part dels implicats, els principis del
diàleg col·laboratiu i el modelatge d’estratègies amb cessió de control progressiu a
l’alumne són un mètode eficaç d’aprenentatge des del punt de vista constructivista.
9. permetenper
depenen de
condicions
per
amb
serveix
per
i
per
sobre
és
ESTRATÈGIA D'APRENENTATGE un procés de presa de decisions
coneixements que cal activar
ajustar-se a una situació educativa aconseguir un objectiu
conscient
declaratius
procedimentals
actitudinals
complexitat progressiva
amb
condicionals
o estratègics
adquirir autonomia en l'aprenentatge
personals
de la
dinàmica
d'instrucció
anticipar les
conseqüències de les
decisions i accions
regular l'activitat
l'avaluació
l'execució
la planificació
de la tasca
METACOGNICIÓ
10. Coneixement dels
diferents estils
d'aprenentatge
Capacitat de fer un bon
diagnòstic dels
coneixements previs i
les destreses
Cessió progressiva del
control per a
l'aprenentatge
autònom
Elaboració de guies
per pensar
(modelatge, estudi
de casos,
discussió...)
L'ENSENYANT MEDIADOR
Desenvolupament de
l'autoconcepte positiu
dels aprenents
Altes expectatives
respecte de
l'aprenentatge dels
alumnes
Interacció constructiva
12. IDENTIFICACIÓ DE CONCEPCIONS PRÈVIES
Objectiu:
Conèixer la concepció que té l’alumnat sobre els mecanismes que
faciliten la comprensió lectora.
Activitats:
Lectura lliure d’un diari. Comentari sobre els hàbits lectors dels adults
propers a l’alumnat i sobre el procés que segueixen quan llegeixen premsa.
Recull escrit de les estratègies que els alumnes creuen que utilitzen
els lectors experts per comprendre un text.
13. PRESENTACIÓ
Objectiu:
Analitzar el procés de comprensió de la lectura que utilitzen els
lectors experts o competents.
Activitats:
Classificació, en un mural, de les estratègies de comprensió lectora
identificades per l’alumnat.
Explicació del procés: anticipació (hipòtesis), formulació de preguntes,
aclariment de dubtes, resum i visualització.
14. MODELATGE I PRÀCTICA GUIADA PER LA MESTRA
Objectiu:
Modelar la lectura comprensiva, tot aplicant, de forma guiada, les
diferents fases del procés.
Activitats:
Anàlisi de les estratègies de lectura: llegir i resumir, fer preguntes,
respondre, anticipar i visualitzar.
Lectura d’un article de diari, tot modelant el procés de comprensió
lectora.
16. PRÀCTICA GUIADA EN GRUP
Objectius:
Realitzar una activitat d’ensenyament recíproc.
Avaluar formativament els alumnes.
Activitats:
Lectura col·laborativa d’un text de coneixement del medi
natural amb la finalitat d’aprendre alguns continguts de l’àrea.
17. AVALUACIÓ I PRÀCTICA AUTÒNOMA
Objectius:
Practicar individualment el procés i les estratègies apreses
en l’activitat d’ensenyament recíproc.
Activitats:
Aplicació de les estratègies apreses a les diferents
situacions d’aprenentatge que impliquin la lectura comprensiva de
textos.
19. ÀMBITS
L’alumne/a…
Mai Gairebé
mai
A vegades Sovint Gairebé
sempre
Sempre
Mostra dificultats en la lectura mecànica
Infereix el contingut de la lectura a partir dels
títols, els subtítols, les il·lustracions, els
subratllats…
Utilitza els coneixements previs per dotar de sentit
la lectura
Relaciona el que llegeix amb continguts d’altres
contextos
S’adona de les interpretacions errònies i rectifica
durant la lectura
Dedica més o menys temps en funció de la
complexitat del text
Lectura de textos:
estratègies de comprensió lectora
20. ÀMBITS
L’alumne/a…
Mai Gairebé
mai
A vegades Sovint Gairebé
sempre
Sempre
Es fa preguntes
Consulta diccionaris o altres fonts d’informació
Demana aclariments
Rellegeix
Resumeix la informació durant la lectura
Selecciona la informació rellevant en funció de
l’objectiu de la lectura
Distingeix entre les seves finalitats i les de l’autor
Mostra una actitud favorable a la lectura
És capaç de verbalitzar el seu procés personal de
comprensió lectora
21. • Registre (i, si s’escau, transcripció) de la interacció oral a
l’aula durant l’experiència d’aprenentatge recíproc.
• Registre de seqüències de lectura col·laborativa.
Coavaluació dels elements de comprensió lectora
treballats.
• Registre d’una posada en comú sobre el tema de la
lectura comprensiva i anàlisi de la participació des del
punt de vista de les estratègies d’aprenentatge i de la
metacognició.
Registres de vídeo
Avaluació del procés: l’ensenyant i l’aprenent
22. Alguns comentaris dels alumnes:
“Amb aquesta activitat he après una espècie de trucs
per poder comprendre un text”
“Hem après moltes tècniques per llegir a la perfecció”
“Jo he après a aplicar aquestes tècniques d’un lector
expert a l’hora de llegir o estudiar perquè abans d’aprendre-ho
no ho feia de la mateixa manera”
“Estic agafant pràctica i em va bastant bé”
“Amb les activitats de lectura estem aprenent a llegir
millor”
“Això ens serveix per estudiar millor”
“Crec que ens ensenya a entendre millor el text i ens
serveix de molta ajuda i també ens pot ser molt útil per altres
ocasions”.
23. Observacions sobre l’estil interactiu
entre mestres i alumnes:
Distribució de les aules.
Discussió estructurada que afavoreix el pensament estratègic.
Creació d’un context mental compartit (es proposa l’ús del
llenguatge, s’afavoreix la cooperació, el respecte, s’argumenta i es demanen
arguments, i s’intenta arribar a acords).
Exploració i activació de coneixements previs.
Atribució de sentit positiu als continguts d’aprenentatge:
metaenunciats, construcció conjunta, repeticions que aporten seguretat…
Representació compartida, transferència d’altres situacions.
24. Observacions sobre alguns factors relacionats
amb la motivació
Alguns alumnes amb cara d’avorriment…
Tema important, d’”experts”: experiència d’èxit, participació recompensada,
sentiment de competència, millora de l’autoestima.
Valoració de l’error com a oportunitat de refer el discurs a partir d’una nova
pregunta. Celebració explícita dels progressos.
Clima de confiança, de seguretat, certa complicitat entre mestres i alumnes.
Condicionants de la motivació:
- connexió amb les activitats anteriors,
- plantejament de reptes,
- activació de la curiositat,
- exposició de la rellevància de l’activitat,
- gestos i to, bromes…
- novetat de la càmera de vídeo a l’aula.