1. INFORME DE RESULTATS
SEMINARI EUROPEU DE CLAUSURA
DEL PROJECTE LIFE COR
Barcelona, 17 desembre de 2012
Elaborat per Fernando Pindado Sànchez
Organitzat per:

2. INTRODUCCIÓ
El 17 i 18 de desembre de 2012 es van fer a Barcelona les jornades de clausura del Seminari
Europeu del projecte Life Cor. El programa contenia diferents sessions i activitat, d’entre les
quals, preveia la realització d’un taller amb el títol “Workshop sobre residus i medi ambient:
col·laboració i participació ciutadana. Com avançar?” 2
Les persones assistents provenien de diferents ciutats catalanes, espanyoles i europees i el
seu perfil professional era també plural i divers, des de persones amb responsabilitat tècnica
en la gestió de residus fins a responsables d’empreses o d’organitzacions socials. Tenint en
compte aqueta diversitat i que la durada prevista de la sessió era de 2 hores i 15 minuts, es va
ordenar de manera molt clara i rigorosa la dinàmica de treball per aprofitar al màxim els
coneixements i experiències de les persones participants.
Les finalitats que es pretenien assolir en aquest taller eren:
• Obtenir un inventari d’experiències diferents que a més de facilitar el seu coneixement,
permeti la interacció entre les persones assistents
• Recollir aportacions relacionades amb els programes d’informació, comunicació i
participació ciutadana, en base a les experiències particulars de cada assistent
• Suggerir línies de millora de les actuacions dels diferents actors institucionals, econòmics i
socials relacionats amb la gestió de residus i la protecció del medi ambient
El taller s’inicià després de la sessió inaugural i de la presentació per part de la persona
responsable del projecte Cor-Life dels resultats de les accions programades durant la seva
execució.
Per contextualitzar el debat a fer en el taller la persona responsable de la seva organització i
planificació, feu una breu conferència explicant el marc conceptual en el que es donen les
accions de difusió, comunicació, informació i participació ciutadana.
Aquest informe recull en primer lloc el resum d’aquesta primera intervenció de context,
després senyala l’inventari de les diferents experiències explicades en la primera fase de
treball per finalitzar amb el resum de les aportacions i propostes realitzades. Novament cal
insistir en que el resultat del taller es deu al moment concret en que es va realitzar i sobre les
aportacions de les persones presents. No se li pot demanar una projecció estadística de mes
impacte que no sigui la fotografia d’allò que les persones assistents aportaren en aquell dia.
Tot i així, la seva utilitat per definir posteriors accions és evident.

3. EL MARC CONCEPTUAL DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Les actuacions públiques en qualsevol matèria, es desenvolupen en dos grans àmbits. D’una
banda la prestació de serveis per assolir les finalitats i complir amb les exigències i necessitats
existents a la societat. D’altra banda les polítiques que donen cobertura a aquests serveis i que
responen a la manera en que les institucions públiques i les persones amb responsabilitat 3
política defineixen les prioritats i eixos estratègics.
Darrera, o a sobre, d’un servei públic hi ha una institució i una política pública dirigida, en
última instància, per persones, la legitimació de les quals, prové de l’elecció democràtica per
part de la ciutadania, del poble (article 1 de la Constitució: la sobirania resideix en el poble del
qui emanen tots els poders de l’Estat).
Aquesta distinció entre “administració, “gestió” i “política” provoca no poques confusions al
moment d’establir els canals idonis per afavorir la presència ciutadana en els afers públics, en
general, i en la gestió de residus i protecció del medi ambient en particular. Una cosa són els
criteris tècnics amb els quals es posa en marxa una planta de tractament de residus, per
exemple, i una altra és el criteri polític que opta per aquesta actuació, en lloc, per exemple,
d’un abocador.
Igualment, cal distingir tot allò relacionat amb la “col·laboració” ciutadana d’un altre concepte
amb un contingut un xic més qualitatiu com és la “participació” ciutadana. Per exemple, en la
matèria que ens ocupa, la col·laboració de la ciutadania és essencial per facilitar el tractament
dels residus, separant-los en origen, des de casa, per les seves característiques: orgànic,
plàstic, vidre, rebuig... Cal un veritable compromís de col·laboració i d’implicació ciutadana que
suposa actes concrets per part de les persones que, sense aquest esperit “col·laboratiu” seria
impossible de fer.
Una altra cosa és la “participació” ciutadana en la definició de les polítiques públiques que
tenen per objecte la gestió dels residus i la protecció del medi ambient. Aquí no es tracta tan
sols de col·laborar, sinó d’opinar, suggerir, proposar i, en ocasions, rebutjar, oposar-s’hi a les
actuacions públiques. La democràcia exigeix una actitud constant i activa de la ciutadania en
totes les polítiques públiques i, en aquest cas, també.
És important aquesta distinció perquè els canals per afavorir la col·laboració estan relacionats,
per exemple, amb la informació i comunicació, amb l’educació i la sensibilització i requereixen
instruments específics per incentivar aquestes actuacions i, si s’escau, “castigar”
l’incompliment dels deures.
En canvi per afavorir la participació en les polítiques els canals i instruments necessaris tenen
un altre caire: espais i processos de debat públic, iniciativa ciutadana per fer propostes,

4. mitjans de seguiment i control de l’impacte de les actuacions públiques, transparència, accés a
la informació, demanar resultats de les actuacions públiques. Tot plegat constitueix una
arquitectura institucional, ja existent al nostre sistema jurídic que ha de combinar la iniciativa i
la proposta, amb l’accés a la informació i la transparència, que ha de permetre la participació
activa de la ciutadania, argumentant propostes de suport o de rebuig a les polítiques.
4
Els actors socials també tenen un paper important en cadascuna d’aquestes dues dimensions:
col·laborativa i participativa. Les institucions públiques, els agents econòmics, les
organitzacions socials, en general i les relacionades amb el medi ambient en especial, i la
ciutadania individualment considerada. Alguns d’aquests actors tenen canals més “privilegiats”
pel seu pes econòmic, polític o institucional. D’altres poden trobar-se en condicions desiguals
per poder accedir a manifestar la seva opinió o a conèixer la informació suficient que els
permeti construir el seu propi discurs. En tot cas, les polítiques de gestió de residus i protecció
del medi ambient han de tenir en compte aquestes diferències per ajustar les seves actuacions
de manera que no s’accentuïn i provoquin situacions de manca d’equitat, injustícia o excessiva
presència de lobbys interessats.
RESULTAT DEL DEBATS - APORTACIONS
En base a aquests dos grans àmbits: la col·laboració i la participació es va promoure el debat
als diferents grups en els que es van dividir les persones assistents. Es van fer sessions de
treball en aquests grups que després van ser compartides en un plenari conjunt.
Els debats es van centrar en pensar i proposar estratègies, accions, recursos, eines, etc., què
podrien fer avançar en aquests àmbits . Es van agrupar en tres tipus (amb els següents
símbols):
+ Ens fan avançar poc, però són molt factibles.
++ Ens fan avançar més, però tenen alguna complexitat que les situa en el mig termini per
ser executades.
+++ Són idees interessants que ens poden fer avançar molt, però que veiem la seva
implementació complicada o a molt llarg termini.
A continuació, es presenten per grups les estratègies dividides segons la tipologia presentada,
amb aclariments d’algunes d’elles i el debat que va sorgir (en cursiva).

5. + Ens fan avançar poc, però són molt factibles.
“Teach as you do”, predica amb l’exemple. Cal que l’organització i la persona sigui coherent
amb les seves pràctiques.
L’aplicació pot ser immediata, els participants ho consideren fàcil d’aplicar i té un impacte
5
prou important.
Processos participatius. Cal tenir en compte un seguit de requisits previs abans d’iniciar-los:
o Si no hi ha alternativa vàlida, millor no obrir la consulta i fer un procés d’explicació;
o per poder arribar al ciutadà, no n’hi ha prou en quedar-te en les associacions;
o no es pot anar a buscar al ciutadà perquè digui “amén” al què ja ha estat decidit
prèviament;
o i si es vol implicació ciutadana, cal que hi hagi retorn material o immaterial.
S’obre un debat sobre la importància de la transparència i la claredat, en general. Tant pel
que fa els processos de participació, com en relació a qüestions més específiques com són
els processos de reciclatge (explicar quins són els costos de gestió, els beneficis del
reciclatge, poder desmuntar “llegendes urbanes”, el per què de la taxa de residus...). Es
considera que la claredat i la transparència poden fomentar l’educació i la sensibilització de
la ciutadania en aquest tema i que ara, no hi ha, la gestió dels residus és “opaca”
Incrementar les campanyes de comunicació i obrir-les a un públic generalista: la població
no veu la qüestió dels residus com un problema i és necessari unificar i fer que arribi el
missatge. Utilitzar les diferents llengües parlades per la població.
Fàcil d’implementar i amb un impacte important.
Introduir en la rutina diària de la població (premsa, ràdio) missatges i conceptes ambientals
senzills (CO2, embassaments, etc.). Promocionar una “frase del dia”.
Tot i que aquestes dues acciones són presentades per grups diferents, els participants hi
veuen una relació. El debat que s’obra gira entorn la necessitat d’impulsar campanyes i
estimular missatges clars en relació a la gestió de residus i el medi ambient que puguin
arribar a tot tipus de població (ús de medis generalistes).
En relació a això, s’obre un altre debat sobre la importància de saber transmetre al ciutadà
la necessitat d’assolir petits reptes quotidians (com a eina de comunicació i implicació
ciutadana), més enllà que a nivell polític-tècnic es puguin establir objectius més ambiciosos
a mitjà-llarg termini. Cal estimular els petits èxits, les petites accions ciutadanes, perquè no
es perdi força ni implicació de la població.

6. Augmentar el coneixement i la sensibilització de la magnitud del problema dels residus. La
conscienciació de la ciutadania és encara molt minsa. Hi ha un consens total en què és
imprescindible treballar en aquesta línia.
Millorar el coneixement i formació entorn als residus i les seves conseqüències, el que
impliquen, adreçant-se sobretot als més petits: igual que saben que no s’ha de creuar un
6
semàfor en vermell, que sàpiguen què suposa comprar una cosa de fusta, de plàstic, etc.
Conèixer la realitat dels residus en comptes d’una educació ambiental “maquillada”,
centrada en els aspectes lúdics i positius que impregnen actualment, per exemple, les
visites als ecoparcs, etc.
Fomentar, treballar, incidir i promocionar una educació ambiental des del punt de vista
global (en comptes de sectorial).
Recollir tots els residus “secs” conjuntament, per a facilitar la separació a casa.
Es fàcil d’implementar, però tothom dubta si realment té algun impacte.
Recollida específica dels residus tèxtils, per a permetre el seu reciclatge.
Es considera que és molt fàcil d’implementar però l’impacte és petit.

7. ++ Ens fan avançar més, però tenen alguna
complexitat que les situa en el mig termini per ser
executades.
7
Cal combinar campanyes educatives amb mesures més de càstig; escola i policia.
A ningú li agrada aquesta mesura, però tots coincideixen que no tot el tipus de ciutadans
són receptius a la sensibilització i que alguns només canvien hàbits quan hi pot haver una
multa o hi ha algun sistema de vigilància.
Pesar els contenidors per aplicar el “Paga segons llencis”.
La tecnologia existeix, però és molt cara.
Diners a canvi de residus als punts verds.
Segons les experiències presentades, és fàcil d’aplicar però no de sostenir per el seu cost.
“Els residus són recursos”. Canviar el paradigma de les campanyes, no cal reciclar (només)
per al medi ambient, si no que els residus són un recurs, són diners, generen riquesa, llocs
de treball, etc.
Hi ha ampli acord en aquesta estratègia.
Implicar tots els actors implicats en el cicle del producte complet: dissenyadors, productors,
distribució... Les accions se solen fer només al final del cicle del producte.
Treballar una estratègia de comunicació per fer més transparents i entenedors els costos-
beneficis del reciclatge, lligat a la concepció social i ambiental.
Que la població entengui el drama mediambiental de la no separació en origen. Impulsar un
pla d’acció: campanyes agressives similars a les campanyes de trànsit o al consum de tabac
(i que han donat molts bons resultats).
Foment continuat de la reutilització (envasos, cabàs). Campanyes coordinades dirigides
sobre tot als joves.
S’està d’acord amb la importància de dirigir accions a la franja jove, però es recorda la
importància de la sensibilització entre el públic adult perquè és aquest el qui acaba prenent
determinades decisions. Es posa en valor els resultats d’accions de sensibilització (visites a
equipaments) amb adults per l’impacte positiu que han tingut.

8. +++ Són idees interessants que ens poden fer avançar
molt, però que veiem la seva implementació complicada
o a molt llarg termini.
Més esquemes “Pay as you throw” “Paga segons llencis”. Es pot fer a través de la taxa 8
d’escombraries o altres sistemes, però cal poder mesurar la quantitat de residus. Es pot fer
per àrees.
Tres subgrups fan aquesta proposta. Hi ha acord general en la seva importància i possible
impacte. Però es veu molt difícil, no només per aspectes tècnics, si no perquè és difícil
d’implementar políticament, el ciutadà no ho accepta. En dos casos en què s’ha volgut
implementar, s’ha convertit en punt calent del debat electoral.
Unificació d’imatge i senyalètica per al reciclatge a nivell mundial (colors, icones...).
Explicar a la població el motiu de la taxa de residus (el cost de la gestió de residus), a través
d’accions com: gravar una taxa a l’envàs (prohibir el tetrabrick); fomentar la reutilització
d’envasos; explicar i crear consciència del cost del servei de gestió de residus.
Gravar una taxa a l’envàs no reutilitzable. Accions: campanyes a públics concrets;
campanyes coordinades entre diferents ens.
El debat gira en torna a la possibilitat de poder imposar una taxa, via legislativa, als
fabricants d’envasos no reutilitzables. Tot i que es reconeix la dificultat a curt termini
d’aquesta proposta, es considera que seria molt efectiva.
Introduir informació sobre l’impacte ambiental dels residus d’envasos i embalatges dels
productes, més enllà de l’etiqueta (requereix informació addicional).
Que la població conegui i pateixi en la seva economia el cost del tractament dels residus.
Pla d’acció que es proposa: minimitzar (cobrar per la generació); separar (disminuir la taxa
de brossa a la persona que recicla i penalització al qui no ho fa).
El gran objectiu és que la gent es faci realment responsable dels seus residus. Es pot
plantejar en positiu, no té perquè ser amb “amenaces” o sancions.
No tenir por al canvi, assumir els riscos innovant. Estem al final d’un model que no
funciona, no el mantinguem per por. Apostem per la innovació i per recaptar idees des de
la base. Això implica responsabilització. Cal poder flexibilitzar i donar eines per fer possible
el canvi.

9. Obligació, allà on sigui factible, de l’auto compostatge casolà, amb el model de recollida
que millor s’adapti a cada barri, a cada zona. Oferir un bon servei i incentius positius i
llavors sancionar a qui no compleixi.
Aplicar models diferents de recollida en funció de les característiques dels barris. Intentar
9
no donar els missatges a tothom igual, perquè no tothom és igual i llavors l’impacte varia.
En algunes zones es pot obligar moralment a fer compost a casa teva (perquè tens un gran
jardí, un poder adquisitiu alt...) però en d’altres, com barris amb edificis de 20 plantes no es
pot plantejar un sistema porta a porta perquè segurament fracassaràs.
El debat gira entorn a fins a quin punt obligar, incentivar o sancionar a aquells que generen
molts residus vegetals, com passa en els habitatges unifamilars aïllats amb grans jardins. Es
planteja també que possibilitat de desenvolupar les estratègies varia en diferents moments
en diferents llocs, per exemple a Alemanya, als EUA i que en qualsevol cas, amb els petits
passos que s’adaptin a la realitat de la zona es pot millorar la col·laboració en la recollida de
residus.
Al final apareix el tema de les persones desafavorides que treuen residus dels contenidors.
No s’ha debatut, però s’apunta que s’ha de distingir la vessant econòmica de la relacionada
amb com es gestionen els residus. D’una banda, hi ha el fet que això suposa una reducció
dels beneficis de les empreses que s’hi dediquen perquè amb el mateix cost, recullen menys
residus. D’altra banda, la gent que està recollint aquests residus està reciclant de manera
que, ambientalment, això no és un problema.

10. ALGUNES CONCLUSIONS
Pràcticament totes les experiències que s’han presentat han fet referència a la col·laboració
ciutadana i la gran majoria han estat positives, no s’ha volgut parlar gaire de les menys
positives.
10
El fet que la gestió dels residus sigui tan costosa pot afavorir que en un moment de crisi
econòmica afavoreixi la innovació. Abans aquest tema no estava a l’agenda política ni de la
ciutadania i ara és ineludible.
Respecte del pagament de taxes es generà un breu debat sobre quant i per què es paga per a
la gestió de residus als diferents països, com es calculen les taxes... A Portugal es paga taxa
d’escombraries segons l’aigua que es consumeix. A Finlàndia segons la freqüència de recollida,
que es pot escollir.
Estem en un procés de canvi decisiu i s’està fent partícips els ciutadans però potser encara no
suficientment. Alguns dels assistents apunten que en el marc d’una exposició de sensibilització
en temes de prevenció de residus s’hauria de donar un espai perquè la gent aporti les seves
experiències, suggeriments.
Cal coherència entre els missatges i la gestió de la recollida col·lectiva. De vegades els objectius
no són compartits entre els tècnics que treballen la part d’educació ambiental, sensibilització,
etc, i els gestors de residus.
Les entitats i cooperatives són agents claus en la millora de la participació ciutadana, perquè
treballen amb més flexibilitat i no han d’actuar “institucionalment” com les administracions.
Han aparegut poques experiències de participació ciutadana perquè és un tema complex. Si
fins i tot pels que treballen en el sector pot ser difícil participar en la definició de la política de
residus, es constata que pot ser molt més difícil per a la gent que no té el bagatge mínim de
coneixements. La gent pot participar i incidir e les polítiques s’hi ha canals que ho facin
possible, més enllà de l’opinió però hi ha d’haver canals de participació que ho facin possible i
hi ha d’haver vinculació entre la participació i la presa de decisions.

11. VALORACIÓ FINAL
Ha resultat evident la manca d’experiències de “participació” ciutadana front l’existència del
plans o programes dirigits a la comunicació, sensibilització i col·laboració ciutadana. Es
reconeix en els diferents grups de treball aquesta mancança que s’ha de tenir en compte en el
moment de dissenyar actuacions futures. 11
Un suggeriment per millora aquesta actuació és formar a les persones amb responsabilitat
tècnica i política de les institucions, empreses i organitzacions socials en el coneixement del
nostre marc jurídic i polític i e les eines i canals existents a hores d’ara, que, tot i ser
insuficients estan poc utilitzats: iniciativa ciutadana, processos de debat públic, consulta
popular, òrgans consultius... són alguns dels canals ja existents que es podrien utilitzar de
manera més regular.
Finalment, ha aparegut en els debats la dificultat que la matèria sobre la qual es vol promoure
la participació ciutadana té per a la ciutadania en general. Es diu que ja és complicada per als
tècnics i polítics, “imagina per a la gent sense coneixement!”. Sembla lògica aquesta reflexió
però cal anar una mica més enllà. En democràcia, com s’ha dit i així ho recull la nostra
Constitució, cal partir de la capacitat del poble per definir les polítiques públiques. Pericles, al
segle V abans de Crist en la seva “Oració fúnebre” ja deia als atenencs que en el seu sistema
polític que anomenava “democràcia”, “tothom pot jutjar els esdeveniments tot i que o tothom
té capacitat per dirigir-los”.
En aquest sentit, l’any 1995, per esmentar un exemple espanyol, la llei orgànica que regula el
tribunal del jurat, considera que tota persona inscrita en el cens electoral, té capacitat suficient
per formar part d’un jurat i jutjar uns fets delictius. Ens diu l’exposició de motius de la LO
5/1995 “La ciudadanía, en las condiciones que habilitan para el pleno ejercicio de los derechos
cívicos, constituye el índice de la capacidad presunta no necesitada de otras exclusiones o
acreditaciones de capacidad probada, salvo aquellas que notoriamente impedirían el ejercicio
de la función de enjuiciamiento”. No cal cap altra prova de capacitat que la simple inscripció
en el cens. Si una llei tan important sobre una matèria tan complexa com la justícia penal
considera tothom capacitat, el mateix s’ha de fer amb la resta de polítiques públiques. Només
calen els canals adequats per desplegar aquesta capacitat.

12. ANNEX. INVENTARI D’EXPERIÈNCIES
Com s’ha dit, en un primer moment del treball en grup, els/les participants dels diferents grups
van compartir aquelles experiències i pràctiques desenvolupades que han estat un
aprenentatge per a ells/es, amb la finalitat de construir un gran mapa d’experiències/accions.
12
EXPERIÈNCIA Nº 1:
Constitució de comissions locals entorn temes de medi ambient, formades per persones de
l’àrea afectada. Per exemple, abans, durant i després de la construcció i posada en marxa
d’una incineradora. Promotor: LIPOR (Portugal) www.lipor.pt
EXPERIÈNCIA Nº 2:
Procés de participació online per a indicar la ubicació desitjada d’una planta de reciclatge i
energia a través d’un mapa al web. Promotor: Tampere Regional Solid Waste Management
LTD (Finlàndia) www.pirkanmaan-jatehuolto.fi/English/company
EXPERIÈNCIA Nº 3:
“Jurat ciutadà”: grup de representants ciutadans que són capacitats sobre els residus a la
ciutat i se’ls dóna tota la informació abans de preguntar-los per la seva opinió sobre què cal fer
en el futur. Promotor: Bristol City Council (UK) www.bristol.gov.uk
EXPERIÈNCIA Nº 4:
Consell consultiu d’assessorament format per ajuntaments, universitats, experts en medi
ambient i veïns/es. Defineixen el Programa Metropolità de Gestió de residus. Promotor: Àrea
Metropolitana de Barcelona www.amb.cat
EXPERIÈNCIA Nº 5:
Participació via web durant el període de consulta pública del Pla Estratègic de gestió de
residus del Gran Porto 2007-2016. Es van fer poques aportacions. Promotor: LIPOR (Portugal).
EXPERIÈNCIA Nº 6:
Els veïns “adopten” el contenidor de la seva zona i s’encarreguen que es mantingui net, evitant
que es llencin coses al voltant o directament netejant-lo. Se’ls facilita material de neteja.
Promotor: City of Amsterdam (Països Baixos) www.amsterdam.nl
EXPERIÈNCIA Nº 7:
Els “doctors en residus” van porta a porta donant consell sobre com gestionar els propis
residus. Els veïns els sol·liciten assessorament o bé l’administració l’ofereix. Promotor: Bristol
City Council (UK).

13. EXPERIÈNCIA Nº 8:
“Millor que nou”: tallers de reparació de productes informàtics, electrònics, etc. oferts per
l’administració als ciutadans, i mercats de segona mà per a promoure la reutilització.
Promotor: Area Metropolitana de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 9:
13
Suport a les escoles i educació als alumnes per a gestionar els seus residus de manera més
eficaç. S’hi dedica una persona a jornada completa. Promotor: Bristol City Council (UK).
EXPERIÈNCIA Nº 10:
Programa de reducció de la producció de residus per a cinc anys, amb 10 persones que
treballen com ambaixadors per a la comunicació sobre reciclatge i que fan trobades amb
ciutadans. En l’àmbit de l’educació, aquest any han participat tres mil nens al programa.
També treballen conjuntament amb el sistema de salut pública i l’hospital universitari.
Promotor: Métropole Nice Côte d’Azur, amb l’Agence de l'Environnement et de la Maîtrise de
l'Energie i la plataforma MED 3R (France).
EXPERIÈNCIA Nº 11:
Pla d’educació ambiental dividit en tres àmbits: EDUCA (actua a la comunitat escolar)
INFORMA (als ciutadans, empreses, formació als treballadors...) i INTER-GE (dirigit a diferents
públics, combina la part lúdica i educativa: visites a plantes...). Promotor: LIPOR (Portugal).
EXPERIÈNCIA Nº 12:
Introducció de diferents elements de gestió i treball amb la ciutadania que estan definits en
l’ISO 9001 i l’ISO 14001. Entre d’altres: definició de les polítiques de sostenibilitat, definició de
processos, definició d’indicadors i memòria anual del seu compliment. Promotor: Métropole
Nice Côte d’Azur (France).
EXPERIÈNCIA Nº 13:
Fòrum on es reuneixen diferents actors afectats en les accions de gestió de residus. Promotor:
LIPOR (Portugal)
EXPERIÈNCIA Nº 14:
Agenda Local 21. Els resultats són diferents en cada lloc: en algunes comunitats funciona molt
bé i en d’altres no. Promotor: LIPOR (Portugal)
EXPERIÈNCIA Nº 15:
El ciutadà porta els residus al punt de recollida i se li donen diners a canvi. Està en fase
experimental i encara no es pot dir si és un èxit o no. Sembla que la gent hi participa molt,
però resulta massa car. Promotor: un altre municipi holandès (Països Baixos).

14. EXPERIÈNCIA Nº 16:
Cercles de comparació intermunicipal de gestió de residus. Hi participen més de 40 ciutats.
Anualment es comparen indicadors sobre el cost de la gestió de residus, el tractament, etc.
Promotor: Diputació de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 17:
14
Xarxa regional SWEEP-NET d’intercanvi d’informació i expertesa en l’àmbit de la Gestió de
Residus Sòlids a la regió del MENA (Middle East and North Africa). En el darrer Fòrum anual es
va redactar una declaració en la que s’han compromès governs i experts, tant del sector públic
com privat. Promotor: Sweep-net (seu a Tunísia) www.sweep-net.org
EXPERIÈNCIA Nº 18:
Xarxa d’escoles per al reciclatge (R, RR, RRR). Promotor: COGERSA, Astúries.
EXPERIÈNCIA Nº 19:
Acció comú SEPR 2012: donació de libres amb finalitats solidàries. Promotor: COGERSA,
Astúries.
EXPERIÈNCIA Nº 20:
FREMED-RIUS: millora de l’espai-riu. Impacte diferencial entre països. Promotor: Comissió
Europea.
EXPERIÈNCIA Nº 21:
Recollida de residus en contenidors biocompartimentats en orgànica i restes. Promotor: Jordi
Piera.
EXPERIÈNCIA Nº 22:
CDR/CSR com a combustible que es pensava que seria una sortida per les cimenteres, però
l’oferta és major que la demanda i s’han de buscar noves estratègies de gestió de rebuig.
Promotor: Area Metropolitana de Barcelona www.amb.cat
EXPERIÈNCIA Nº 23:
Implantació del sistema de recollida de residus de l’orgànica porta a porta, partint d’un
sistema de recollida amb contenidor en la vorera. Canvio accions reciclades. Promotor:
Ajuntament de Collbató, Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 24:
Grup de “guiñoles” per a ensenyar als nens i nenes la separació d’orgànic i inorgànic.
Promotor: Ajuntament de la Corunya.

15. EXPERIÈNCIA Nº 25:
Visites guiades de 6.500 nens/es des dels 3 als 15 anys a instal·lacions relacionades amb el
medi ambient. Promotor: Ajuntament de la Corunya.
EXPERIÈNCIA Nº 26:
Creació del Fòrum local de l’Energia: amb la implicació d’organitzacions i empreses
15
relacionades amb l’aprofitament de residus i eficiència energètica per a compartir experiències
i tallers amb la resta. Promotor: Ajuntament de la Corunya.
EXPERIÈNCIA Nº 27:
Concurs de nens per a fer objectes amb residus. El premi és la visita a un parc mediambiental.
Promotor: Ajuntament de la Corunya.
EXPERIÈNCIA Nº 28:
Realitzar visites a les instal·lacions: transparència, educació, impacte. Arribar a diferents perfils
de població. Promotor: Area Metropolitana de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 29:
“Pesa la brossa”: quantificació de la generació anual de la brossa en el sí de la família.
Promotor: Agència de Residus de Catalunya (ARC).
EXPERIÈNCIA Nº 30:
Setmana europea de prevenció de residus. Accions en tota Europa per a promoure la
sensibilització. A l’any 2011: 500 accions, a 26 comarques, 500.000 persones i 119 entitats
participants. Promotor: ARC.
EXPERIÈNCIA Nº 31:
Acció de prevenció de residus: quantificar en 4 àmbits diferents (paper, aliments, envasos i
separació/reutilització) i després implementar accions per evitar la generació. Promotor: ARC.
EXPERIÈNCIA Nº 32:
Acció de prevenció de residus: “Batucada”, esdeveniment a nivell europeu per tocar música
amb elements reciclats i reutilitzats per reduir residus. Promotor: ARC.
EXPERIÈNCIA Nº 33:
Programa de comunicació i educació ambiental del Consorci per a la Gestió dels Residus del
Vallès Oriental: té un llarg recorregut (12 anys) i ha passat per diverses fases respecte a les
expectatives d’èxit. Una primera fase, més positiva amb una implicació/col·laboració més
intensa dels usuaris, i una segona fase amb una decaiguda de la participació i l’interès.
Promotor: Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, Barcelona.

16. EXPERIÈNCIA Nº 34:
Procés participatiu a la Diagonal. Explicació clara del projecte (d’on partim, cap a on anem).
Obstacles: es va exigir massa al ciutadà (es creu que hi ha coses que han de ser decidides pels
governs); manca real de cultura participativa; davant l’explosió de xarxes socials va veure
dificultat per entendre-les i saber-les manejar; unes regles del joc que anaven canviant..
16
Promotor: Ajuntament de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 35:
“100% vell, millor que nou”. Campanya en prevenció de residus amb un local de Collblanc que
ara s’ha ampliat a l’Eixample. Premi de l’ACR com a activitat reconeguda a nivell europeu en
matèria de prevenció de residus. Promotor: AMB.
EXPERIÈNCIA Nº 36:
Plataforma digital d’intercanvi d’experiències entre escoles: projecte de sostenibilitat,
concretament de residus. Promotor: Ajuntament de Cornellà.
EXPERIÈNCIA Nº 37:
La importància de les visites a instal·lacions (per exemple, amb entitats ecologistes contràries
que canvien d’opinió en veure la instal·lació complerta i al detall). Promotor: AMB.
EXPERIÈNCIA Nº 38:
Jornades explicatives sobre las 3R’s, eficàcia i estalvi energètic, etc. En almenys dues ocasiones
no va haver-hi cap participant. Promotor: diversos ajuntaments.
EXPERIÈNCIA Nº 39:
Projecte pilot per implicar a la ciutadania en la gestió de residus, partint de la idea que
qualsevol èxit per aconseguir una implicació positiva passa per “incentivar” a través d’estímuls
econòmics i compartir el projecte. Consisteix en implicar a la ciutadania en la transformació de
residus en matèria prima i tendir cap al residu zero. El ciutadà porta els residus a una mena de
punt net i cada cop rep uns punts que pot convertir en “eco euros”, amb un valor en el comerç
local en forma de descomptes. Dirigit a poblacions intermèdies. Promotor: Mancar Gestió
Mediambiental S.L.
EXPERIÈNCIA Nº 40:
“La Fàbrica dels envasos”: pel lliurament d’envasos es donaven entrades de cinema. Als
cinemes els hi va anar molt bé, però amb la crisi han hagut de tancar el projecte. No
desincentivava la reducció dels residus. Promotor: Mancomunitat de la Comarca de Pamplona.

17. EXPERIÈNCIA Nº 41:
Bescanvi de joguines: activitats i punts d’intercanvi coincidint amb tallers i activitats de
reutilització. La novetat és que les criatures han de portar una joguina i s’emporten una altra.
Promotor: Mancomunitat de la comarca de Pamplona.
EXPERIÈNCIA Nº 42:
17
Disfresses de contenidor. Per tal d’adreçar-se al col·lectiu de joves de 18 a 30 anys, i trobar-los
a la nit de marxa. Bona recepció del projecte. Amb una valoració molt positiva. Promotor:
Estudiants del Màster en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
EXPERIÈNCIA Nº 43:
Implantació del sistema de recollida del porta a porta a molts pobles de Catalunya. Promotor:
diferents ajuntaments i Ecologistes en acció.
EXPERIÈNCIA Nº 44:
Diferents campanyes de donació de bosses de roba per anar a comprar el pa. Al cap d’un
temps, ningú va a comprar amb les mateixes. Promotor: diferents ajuntaments i Ecologistes en
acció.
EXPERIÈNCIA Nº 45:
Compostatge casolà: és una bona gestió, perquè redueix molt els residus i les persones que
separen a casa seva ho fan molt bé. Suggeriments: fer una rebaixa a la taxa municipal de
recollida d’escombraries a qui ho fa. Promotor: diferents ajuntaments i Ecologistes en acció.
EXPERIÈNCIA Nº 46:
Compostatge domèstic i comunitari. La iniciativa és dels ajuntaments i de les associacions de
veïns. És important que les administracions sàpiguen atendre demandes i sol·licituds que
parteixen de la base, com en aquest cas. Promotor: ajuntaments i associacions de veïns de la
Comarca de Pamplona.
EXPERIÈNCIA Nº 47:
Mercats (populars i escolars) de segona mà i/o intercanvi. Encara no se sap si resultarà positiu,
perquè a Navarra no hi ha la tradició de mercats (que hi ha per exemple a Catalunya). Allà
tenen un referent pejoratiu: ara es tracta de donar-li un aire “vintage”, aprofitant que té un
refent més positiu i per la situació actual de crisi. Té la mateixa filosofia que el compostatge.
Promotor: ajuntaments i Comunitat Comarcal de Pamplona.

18. EXPERIÈNCIA Nº 48:
Programa educatiu “Aula de l’aigua”: visita a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí; taller
de consum domèstic; instal·lació d’un laboratori per ensenyar com influeixen els hàbits
quotidians en la despesa i en la contaminació de l’aigua; experimentar directament
(interactuant) per prendre consciència. Promotor: Agbar.
18
EXPERIÈNCIA Nº 49: .
Experiència com a participant de l’Agenda 21 de Barcelona en diferents grups de treball sobre
aigua i residus. La millor manera de treballar els temes mediambientals és la transversal, amb
diferents disciplines. Promotor: Ajuntament de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 50:
Campanya de sensibilització a les platges de Barcelona. Molt efectiva a mig termini: cada cop
menys cendrers perquè la gent els guarda. Promotor: SIRESA.
EXPERIÈNCIA Nº 51:
Visites d’escoles i estudiants a les instal·lacions de l’Ecoparc. Promotor: Ecoparc de Barcelona.
EXPERIÈNCIA Nº 52:
Campanya de sortida del nou sistema de recollida de residus (2009): es va passar del sistema
“residu mínim” a les 5 fraccions. La campanya va incloure disseny de materials, exposicions,
reunions veïnals, punts informatius i una festa final. Els resultats vam ser molt positius: en
algunes fraccions gairebé es va duplicar la recollida. Promotor: Ajuntament de Pallejà i Agència
Catalana de Residus.
EXPERIÈNCIA Nº 53:
“Altre final és possible”: campanya de recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics en
centres comercials a diferents ciutats d’Espanya. Els resultats van ser molt diferents segons la
relació entre el centre comercial amb l’entorn: èxit als que estan en zones més aïllades, i fracàs
als més urbans per robatoris, desús... Promotor: Fundación ECOTIC.
EXPERIÈNCIA Nº 54:
“Bocarrol”: reducció de residus en els esmorzars de les escoles. Fins ara ha anat bé; depèn
molt però del preu de l’alumini. Promotor: Comunitat Comarcal de Pamplona, AMPAS i equips
educatius.
EXPERIÈNCIA Nº 55:
Projecte d’Agenda 21. És un òrgan més informatiu que consultiu i de participació. Promotor:
Ajuntament de Sant Cugat.

19. EXPERIÈNCIA Nº 56:
Ambientalització de l’oficina d’una empresa que treballava en temes ambientals. Fracàs de
col·laboració, probablement per un cert efecte de la fatiga ambiental davant de propostes
d’anar molt més enllà en criteris de sostenibilitat (paper, gots...). Promotor: treballadors de
l’empresa.
19
EXPERIÈNCIA Nº 57:
“De menjar no en llencem ni mica!”. Campanya 2.0 de sensibilització sobre el malbaratament
alimentari. Propostes domèstiques de millora, plantejat amb un missatge molt positiu. En la
presentació de la campanya a un mercat es feien sucs amb les fruites que ja no es podien
vendre. Promotor: Associació Espai Ambiental http://nollencemnimica.wordpress.com/
EXPERIÈNCIA Nº 58:
Consell municipal de medi ambient. Possibilita la participació ciutadana en molts aspectes,
però quan se’ls consulta o no participen, o no venen o no aporten. S’han proposat diferents
mitjans i temes per participar, però no ha acabat de funcionar. La mitja d’edat és força alta,
potser faltaria gent més jove, amb més ganes... Valoració no massa positiva. Promotor:
Ajuntament de Pallejà.
EXPERIÈNCIA Nº 59:
Campanya de sortida del nou sistema de recollida de residus (2009): es passa del sistema
“residu mínim” a 5 fraccions. La campanya va incloure disseny de materials, exposicions,
reunions veïnals, punts informatius i una festa final. Els resultats van ser molt positius: en
algunes fraccions gairebé es va duplicar la recollida. Promotor: Ajuntament de Pallejà.
EXPERIÈNCIA Nº 60:
Acció de plantada d’arbres al marge del riu Llobregat, com a part d’un projecte de restauració
d’un tram del Llobregat dut a terme, amb un resultat positiu. Promotor: ONG en col·laboració
amb l’Ajuntament de Pallejà.
EXPERIÈNCIA Nº 61:
RAEE’S a la deixalleria de Sant Cugat. Conveni amb una empresa que utilitza components dels
aparells electrònics per reparar aparells dels seus clients (vinculat al Programa “Millor que nou,
reciclat”). Els usuaris particulars de la deixalleria es poden emportar fins a 3 aparells l’any.
Funciona amb un carnet metropolità que acumula punts cada cop que es porten residus a la
deixalleria i s’aconsegueix un descompte en el tractament de residus a través de la factura de
l’aigua (fins a un 15%). Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i AMB.

20. EXPERIÈNCIA Nº 62:
Implantació de la recollida selectiva de la brossa orgànica al barri de Mirasol. Es va fer un
estudi de diagnosi previ sobre les característiques de la bossa i a partir d’aquestes es va
dissenyar el model. El resultat ha estat molt positiu amb una recollida de més del 50% de la
fracció orgànica. La clau ha estat una bona campanya acompanyada d’un bon servei.
20
Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
EXPERIÈNCIA Nº 63:
“R-Cicle joguina”: campanya de recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics en escoles.
Centrat en joguines i en petits aparells. Va ser un fracàs absolut. Promotor: Fundació ECOTIC.
EXPERIÈNCIA Nº 64:
Aposta per la sostenibilitat energètica. a través del Pacte d’alcaldes s’ha fomentat l’estalvi
energètic, reduint emissions i primant l’eficiència. Instal·lació de plaques fotovoltaiques a tots
els edificis públics. Hi ha hagut un “contagi” per part de la població. Promotor: Ajuntament de
Vilassar de Dalt.
EXPERIÈNCIA Nº 65:
Productes d’horta de proximitat. Aprofitar que la zona del Baix Maresme està envoltada de
camps per intentar que els comerços treballin amb producte de proximitat, de la zona, i que
aquest sigui ecològic, lliure de pesticides, etc. Promotor: Ajuntament de Vilassar de Dalt.

21. LA JORNADA EN IMATGES
21