3. METEORITZACIÓ
És el procés de descomposició física i
química de les roques de la superficie de
la Terra, sota l’acció dels agents
atmosfèrics.
Hi ha dos tipus:
-Meteorització física
-Meteorització química
12. IMPORTÀNCIA DEL SÒL PER ALS
ÉSSERS VIUS
- Proporciona nutrients a la vegetació que són la base de
l’alimentació de nombroses espècies.
- El vegetals del sòl perden aigua per transpiració i afavoreixen la
retenció d’aigua, intervenint en el cicle de l’aigua.
- El vegetals frenen l’erosió perquè les arrels retenen la terra.
- Com les plantes consumeixen el diòxid de carboni, frenen
l’augment de l’efecte hivernacle.
- En la fotosíntesis, els vegetals produeixen oxigen, imprescindible
per a la respiració animal.
- En el sòl viuen microorganismes que intervenen en la
descomposició de la matèria orgànica (restes d’éssers vius) i la
transformen en matèria inorgànica (que la prenen els vegetals).
23. VENT
L’erosió eòlica es realitza de dos maneres:
Deflació: que consisteix en l’acció
d’arrossegament i transport de partícules
menudes.
Corrosió: que és el desgast que sofreix una
roca pel xoc amb les partícules que transporta
el vent.
31. Sedimentación eólica
• Causados por el viento, que forma depósitos de arenas y limos.
• Las arenas transportadas por el viento pueden formar grandes
llanuras, en las que se originan montículos de gran tamaño: dunas,
sobre las que se forman pequeñas rizaduras: ripples.
DUNAS RIPPLES-MARKS
40. AIGÜES SALVATGES
Les aigües salvatges són aigües continentals,
superficiales, que discorren sense llit fixe i sols
quan la precipitació és abundant.
Al llarg del seu recorregut erosionen i transporten
materials.
41. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys solts o poc consolidats
ESCORRANCS O XARAGALLS
44. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys heterogenis
PIRÀMIDES DE TERRA O ROQUES CORONADES
45. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys heterogenis
PIRÀMIDES DE TERRA O ROQUES CORONADES
46. On el pendent és molt gran, una pluja intensa
pot empapar el terreny i fer que llisque,
provocant un ALLAU.
ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
47. ACCIÓN EROSIVA DE LAS AGUAS SALVAJES:
En terrenos heterogéneos, con alternancia de capas
duras y blandas
EROSIÓN DIFERENCIAL: ASPECTO RUINIFORME
48. ACCIÓN EROSIVA DE LAS AGUAS SALVAJES:
En terrenos duros pero solubles (caliza, yeso, etc.)
LAPIAZ O LENAR
49. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys durs però roques solubles (calises, guixos, etc.)
RASCLER O LAPIAZ
50. TORRENTS
Els torrents són aigües amb llit fixe, però amb
cabal estacional, ja que sols duen aigua en
èpoques de pluges o en èpoques de desgel.
Hi ha dos tipus de torrents: de muntanya i
de regions àrides.
52. TORRENTS DE MUNTANYA
• Tenen tres zones:
• Conca de recepció: en la parte superior,
és el lloc on es reuneixen les aigües
salvatges. Acció erosiva.
• Canal de desaigüe: el llit per on circula
l’aigua. Acció de transport.
• Con de dejecció: desembocadura del
torrent. Acción de sedimentació dels
materials transportats.
55. TORRENTS DE REGIONS ÀRIDES
Sols duen aigua de pluja, de forma intermitent: una o dos
voltes a l’any. De escasa pendent, el seu llit és ample i
pla. Reben el nom de RAMBLES.
56. RIUS
Els rius són corrents d’aigua amb llit fixe i cabal
continu, encara que depèn de l’estació de l’any i de la
quantitat de precipitacions.
Tenen tres parts:
- Curs alt: zona de molt pendent, on predomina l’erosió
- Curs mitjà: zona on el pendent disminueix i predomina
el transport
- Curs baix: zona on predomina la sedimentació
81. AIGÜES SUBTERRÀNIES
La quantitat d’aigua que s’infiltra depén de:
- El pendent del terreny: a major inclinació menor infiltració.
- La quantitat de vegetació: quanta més vegetació major
retenció i per tant major infiltració.
- L’evaporació: Si la temperatura és elevada hi ha major
evaporació i menor infiltració.
- El tipus de roca: si la roca és impermeable no s’infiltrarà
aigua al subsòl.
95. TIPUS DE GLACERES
- GLACERES D’ALTA MUNTANYA:
Tenen 2 parts:
-- Circ glaciar
-- Llengua glaciar
- GLACERES DE CASQUET O
INLANDSIS: es troben als pols i
desemboquen en el mar.
114. FARALLÓ
Roca alta i tallada que
sobreix en el mar i prop
d’un penya-segat.
El procés comença amb
la formació d’una cova
marina que l'erosió
converteix en un arc
marí.
Quan la part superior de
l’arc cau apareix el
faralló, modelat i aïllat per
l’acción de l’onatge.