ppt

1. AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS

2. AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

3. METEORITZACIÓ
És el procés de descomposició física i
química de les roques de la superficie de
la Terra, sota l’acció dels agents
atmosfèrics.
Hi ha dos tipus:
-Meteorització física
-Meteorització química

4. Meteorització física
TERMOCLASTIA GELIFRACCIÓ

5. Meteorització d’una roca

8. Meteorització química

9. SÒLS

10. FORMACIÓ DEL SÒL

12. IMPORTÀNCIA DEL SÒL PER ALS
ÉSSERS VIUS
- Proporciona nutrients a la vegetació que són la base de
l’alimentació de nombroses espècies.
- El vegetals del sòl perden aigua per transpiració i afavoreixen la
retenció d’aigua, intervenint en el cicle de l’aigua.
- El vegetals frenen l’erosió perquè les arrels retenen la terra.
- Com les plantes consumeixen el diòxid de carboni, frenen
l’augment de l’efecte hivernacle.
- En la fotosíntesis, els vegetals produeixen oxigen, imprescindible
per a la respiració animal.
- En el sòl viuen microorganismes que intervenen en la
descomposició de la matèria orgànica (restes d’éssers vius) i la
transformen en matèria inorgànica (que la prenen els vegetals).

13. Meteorización biológica

14. ELS ÉSSERS VIUS TAMBÉ
MODIFIQUEN EL RELLEU

18. Meteorización biológica

19. Arrecife costero

20. Arrecife de barrera

21. Arrecife de barrera

22. Atolón

23. VENT
L’erosió eòlica es realitza de dos maneres:
Deflació: que consisteix en l’acció
d’arrossegament i transport de partícules
menudes.
Corrosió: que és el desgast que sofreix una
roca pel xoc amb les partícules que transporta
el vent.

24. EROSIÓ EÒLICA: CORROSIÓ

25. ROQUES ALVEOLARS
EROSIÓ EÒLICA: CORROSIÓ

26. ROQUES
EN
BOLET
EROSIÓ EÒLICA: DEFLACIÓ

27. TRANSPORT EÒLIC: ÉS SELECTIU
Es semblant al que realitza l’aigua.

28. SEDIMENTACIÓN EÓLICA
Rocoso o
montañoso
Pedregoso o reg
Arenoso o erg

29. SEDIMENTACIÓ EÒLICA: ARENALS

30. SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS D’ARENA

31. Sedimentación eólica
• Causados por el viento, que forma depósitos de arenas y limos.
• Las arenas transportadas por el viento pueden formar grandes
llanuras, en las que se originan montículos de gran tamaño: dunas,
sobre las que se forman pequeñas rizaduras: ripples.
DUNAS RIPPLES-MARKS

32. SEDIMENTACIÓN EÓLICA: DUNAS

33. SEDIMENTACIÓN EÓLICA: DUNAS

36. SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS DE ROQUES

37. SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS D’ARENA I ROQUES

38. Desierto de Tabernas (Almería)

39. SEDIMENTACIÓ EÒLICA: LOESS

40. AIGÜES SALVATGES
Les aigües salvatges són aigües continentals,
superficiales, que discorren sense llit fixe i sols
quan la precipitació és abundant.
Al llarg del seu recorregut erosionen i transporten
materials.

41. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys solts o poc consolidats
ESCORRANCS O XARAGALLS

42. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES

43. BAD-LANDS
ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES

44. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys heterogenis
PIRÀMIDES DE TERRA O ROQUES CORONADES

45. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys heterogenis
PIRÀMIDES DE TERRA O ROQUES CORONADES

46. On el pendent és molt gran, una pluja intensa
pot empapar el terreny i fer que llisque,
provocant un ALLAU.
ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:

47. ACCIÓN EROSIVA DE LAS AGUAS SALVAJES:
En terrenos heterogéneos, con alternancia de capas
duras y blandas
EROSIÓN DIFERENCIAL: ASPECTO RUINIFORME

48. ACCIÓN EROSIVA DE LAS AGUAS SALVAJES:
En terrenos duros pero solubles (caliza, yeso, etc.)
LAPIAZ O LENAR

49. ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:
En terrenys durs però roques solubles (calises, guixos, etc.)
RASCLER O LAPIAZ

50. TORRENTS
Els torrents són aigües amb llit fixe, però amb
cabal estacional, ja que sols duen aigua en
èpoques de pluges o en èpoques de desgel.
Hi ha dos tipus de torrents: de muntanya i
de regions àrides.

51. TORRENTS DE MUNTANYA
L’aigua procedeix
de les pluges i del
desgel.

52. TORRENTS DE MUNTANYA
• Tenen tres zones:
• Conca de recepció: en la parte superior,
és el lloc on es reuneixen les aigües
salvatges. Acció erosiva.
• Canal de desaigüe: el llit per on circula
l’aigua. Acció de transport.
• Con de dejecció: desembocadura del
torrent. Acción de sedimentació dels
materials transportats.

53. CONCA DE RECEPCIÓ
CANAL DE DESAIGÜE
CON DE DEJECCIÓ
TORRENTS DE MUNTANYA

54. DEPÒSITS
DE
PIEMONT

55. TORRENTS DE REGIONS ÀRIDES
Sols duen aigua de pluja, de forma intermitent: una o dos
voltes a l’any. De escasa pendent, el seu llit és ample i
pla. Reben el nom de RAMBLES.

56. RIUS
Els rius són corrents d’aigua amb llit fixe i cabal
continu, encara que depèn de l’estació de l’any i de la
quantitat de precipitacions.
Tenen tres parts:
- Curs alt: zona de molt pendent, on predomina l’erosió
- Curs mitjà: zona on el pendent disminueix i predomina
el transport
- Curs baix: zona on predomina la sedimentació

57. Curs alt
Curs mitjà
Curs baix

58. Curs alt Curs mitjà Curs baix

59. CURS ALT: EROSIÓ
VALL EN FORMA DE V

60. Vall d’un riu Vall d’una glacera

61. CURS ALT: EROSIÓ
CATARATES D’IGUAZÚ

62. CURS ALT: EROSIÓ
CATARATES DEL NIAGARA

63. CURS ALT: EROSIÓ
CASCADES

64. CURS ALT: EROSIÓ
RÀPIDS

65. CURS ALT: EROSIÓ
BRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

66. CURS ALT: EROSIÓ
BRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

67. CURS ALT: EROSIÓ
CANYONS i CONGOSTS

70. CURS ALT: EROSIÓ
BRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

71. CURS ALT: EROSIÓ
MEANDRES ENCAIXATS

72. CURS ALT: EROSIÓ
“MARMITAS DE GIGANTE”

73. CURS MITJÀ: TRANSPORT

74. CURS MITJÀ: TRANSPORT
MEANDRES

75. CURS MITJÀ: TRANSPORT
MEANDRES

76. CURS MITJÀ: TRANSPORT
MEANDRES

77. MEANDRES

78. CURS MITJÀ
TERRASSES FLUVIALS
1 2 3 4

80. DELTA
(en costes tancades)
ESTUARI
(en costes obertes)
CURS BAIX: SEDIMENTACIÓ

81. AIGÜES SUBTERRÀNIES
La quantitat d’aigua que s’infiltra depén de:
- El pendent del terreny: a major inclinació menor infiltració.
- La quantitat de vegetació: quanta més vegetació major
retenció i per tant major infiltració.
- L’evaporació: Si la temperatura és elevada hi ha major
evaporació i menor infiltració.
- El tipus de roca: si la roca és impermeable no s’infiltrarà
aigua al subsòl.

82. AQÜÍFER

85. BROLLADORS

86. CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS

87. CARST
Els carst es formen en terrenys de roques
solubles, com les càlcàries i els algeps.

88. AVENCS

89. DOLINA

91. COVES

92. GALERIES

93. ESTALACTITES
ESTALAGMITES
COLUMNA

94. GLACERES
Són grans mases de gel en moviment.

95. TIPUS DE GLACERES
- GLACERES D’ALTA MUNTANYA:
Tenen 2 parts:
-- Circ glaciar
-- Llengua glaciar
- GLACERES DE CASQUET O
INLANDSIS: es troben als pols i
desemboquen en el mar.

96. GLACERES D’ALTA MUNTANYA
CIRC
LLENGUA

97. CIRC GLACIAR
LLENGUA GLACIAR

98. VALL EN FORMA DE U
(Estructura erosiva)

99. VALL EN FORMA DE U
(Estructura erosiva)

100. MORRENA
(Estructura de sedimentació)

101. Clivells de la llengua
de la glacera

105. LLAC GLACIAR

106. SEDIMENTACIÓN GLACIAR: LAGOS
GLACIARES O IBONES

107. GLACERES DE CASQUET O INLANDSIS

108. ICEBERG

110. MAR

111. EROSIÓ DIFERENCIAL: PENYA-SEGATS

112. PLATAFORMA D’ABRASIÓ

113. ARC MARÍ

114. FARALLÓ
Roca alta i tallada que
sobreix en el mar i prop
d’un penya-segat.
El procés comença amb
la formació d’una cova
marina que l'erosió
converteix en un arc
marí.
Quan la part superior de
l’arc cau apareix el
faralló, modelat i aïllat per
l’acción de l’onatge.

115. EROSIÓ DIFERENCIAL

116. EROSIÓ DIFERENCIAL

117. EROSIÓ MARINA: CALES I BADIES
Zones costaneres formades per roques toves

118. EROSIÓ DIFERÈNCIAL: CAPS
Zones ixents d’una costa, formades de roques dures

119. SEDIMENTACIÓ MARINA: PLATGES

120. SEDIMENTACIÓ MARINA: CORDONS
LITORALS

121. SEDIMENTACIÓ MARINA: CORDÓ LITORAL

122. ALBUFERA

123. ALBUFERA DE VALÈNCIA

124. SEDIMENTACIÓ MARINA: FLETXES LITORALS

125. TOMBOLO

126. ESTRET