Presentació amb una síntesi de les quatre primeres Meditacions metafísiques de René Descartes. Autor: Enric Gil Garcia. Col·legi Sant Andreu, març 2010.

1. Meditacions metafísiques
(I-IV)
René Descartes
Una aproximació al seu pensament

2. Meditació I:
De les coses que es poden posar en dubte
❖ Dubte sobre les opinions admeses fins
llavors com a veritables
❖ Exercici de destrucció de les velles
opinions
❖ Els sentits ens enganyen: no ens podem
refiar d’aquells que ens han enganyat
almenys un cop
❖ En els somnis em represento coses
semblants a les de l’estat de vigília (no puc
distingir amb claredat ambdós estats)

3. Meditació I
❖ Encara que les coses generals puguin ser
imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses
simples i universals que existeixen
❖ Aritmètica i geometria tracten de coses
simples i generals, certes i indubtables
(despert o adormit, 2 + 3 = 5)
❖ Hipòtesi del Déu enganyador: qui
m’assegura que Déu no ha volgut fer que
m’equivoqui en raonar matemàticament?
❖ Déu és summament bo i seria contrari a la
seva bondat que m’hagi creat de manera
que sempre m’enganyi

4. Meditació I
❖ Com menys poderós sigui el creador,
més probable serà que jo m’equivoqui
sempre
❖ Tot i que hi ha moltes creences que
sospito que són molt probables, he
d’esforçar-me en jutjar-les falses
❖ Hipòtesi del geni maligne: escepticisme
universal
❖ La seducció de les velles opinions és tan
forta que em costa no recaure-hi

5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana;
i que és més fàcil de conèixer que el cos
❖ Suposaré que tot el que veig és fals
❖ Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”,
primer principi absolutament
veritable
❖ La ment no pot tenir les propietats
dels cossos
❖ Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res
cogitans), esperit, enteniment o raó

6. Meditació II
❖ El jo no depèn de res material per ser
conegut
❖ El pensament és un atribut que em
pertany: existeixo mentre estigui
pensant
❖ Sóc jo qui dubta, qui entén, qui
desitja, qui sent, qui percep
❖ Exemple de la cera: el que coneixem
distintament en un bocí de cera no
són les qualitats sensibles, que
canvien

7. Meditació II
❖ No puc entendre la cera sense una
ment humana
❖ Em conec jo mateix amb més claredat i
distinció
❖ Encara que tot el que pensi sigui fals,
n’hi ha prou amb pensar per ser
(racionalisme)
❖ Diferència entre percepció sensible i
coneixement racional: concebem els
cossos només amb l’enteniment

8. Meditació III: De l’existència de Déu
❖ Sóc una cosa que pensa, dubta,
afirma, nega, coneix, estima, odia,
vol, no vol i sent
❖ Encara que les coses que penso no
siguin res, el que és cert és que les
penso
❖ Record del Déu enganyador, que
posava en dubte es veritats
matemàtiques
❖ Necessitat de demostrar l’existència
de Déu abans de tirar endavant, per
veure si pot ser enganyador

9. Meditació III
❖ Divisió dels pensaments: imatges
(representen coses), volicions i
judicis (efectuen accions)
❖ Les idees en si no poden ser falses:
“tant se val que imagini una cabra o
una quimera”
❖ Els judicis poden ser falsos (error de
judici: pensar que les idees que hi ha
en mi són semblants a les coses que
hi ha fora de mi)
❖ Tipus d’idees: adventícies
(sensibles), factícies (inventades) i
innates (que tinc de naixement)

10. Meditació III
❖ Les idees sensibles són involuntàries i
s’assemblen als seus objectes, però hi
ha casos en què són diferents (el sol
l’experimento com a petit però
l’astronomia diu el contrari)
❖ Fins ara havia cregut en l’existència de
les coses externes per un impuls cec
❖ Les idees que representen substàncies
contenen més realitat objectiva que
les que representen modes o
accidents
❖ Hi ha tanta realitat en la causa com
en l’efecte

11. Meditació III
❖ El més perfecte no pot dependre del
menys perfecte
❖ Tot el que es troba objectivament en
la idea es troba efectivament en la
causa
❖ Cal arribar a una idea primera la causa
de la qual sigui un patró o model
❖ A part de la idea del jo, n’hi ha una
que representa Déu

12. Meditació III
❖ Algunes de les idees clares i
distintes que tinc poden provenir
de mi
❖ La idea d’un Déu infinit no pot
provenir de mi, atès que sóc finit
❖ Déu: substància infinita, eterna,
immutable, independent,
omniscient, omnipotent i
creadora
❖ Com jo no puc haver format
aquesta idea, ha de provenir d’una
substància infinita: Déu existeix

13. Meditació III
❖ Hi ha més realitat en la substància
infinita que en la finita
❖ Déu: idea clara i distinta, amb més
realitat representacional que cap
altra, ésser amb totes les perfeccions
❖ No comprenc l’infinit, però la idea
de Déu és la més clara i distinta
❖ D’on he rebut l’existència? Si fos
totalment independent, jo seria Déu

14. Meditació III
❖ Hi ha d’haver una primera causa
❖ La idea de Déu és innata, com la
marca del meu autor: la meva
existència com un jo implica la
de Déu
❖ No pot ser enganyador, ja que
l’engany implica defecte i Déu és
perfecte
❖ Moment de contemplar la
bellesa de la llum divina,
anticipació de la vida eterna

15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat
❖ El coneixement del jo i de Déu
és superior que el de les coses
externes
❖ Déu no pot ser enganyador: puc
tenir coneixements vertaders
sobre el món
❖ L’error depèn de mi, la seva
causa no és Déu
❖ No sóc capaç d’entendre els
designis de Déu, que m’ha creat
amb l’opció de l’error

16. Meditació IV
❖ Cal considerar la totalitat de la creació
com a perfecta, no les criatures
particulars
❖ Les causes de l’error són l’enteniment i
la voluntat, concretament “el fet que no
retinc la meva voluntat dins els límits de
l’enteniment”
❖ Dualisme: no només existeixo com una
cosa que pensa sinó que tinc alhora una
idea de la naturalesa material
❖ La imperfecció és pròpia de l’ésser
humà i del mal ús de la llibertat

17. Meditació IV
❖ És millor que algunes de les parts
de l’univers tinguin defectes que
un univers on tot sigui igual
❖ Déu m’ha donat la possibilitat de
no fer mai un judici sobre coses
que no sé clarament si són
veritat
❖ No puc errar si mantinc la meva
voluntat dins els marges del meu
coneixement
❖ He après el que he d’evitar per
no equivocar-me

18. Meditacions metafísiques
(I-IV)
René Descartes
Autor de la presentació: Enric Gil Garcia
www.enricgil.cat
2010 Col·legi Sant Andreu - Badalona