SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Meditacions metafísiques
             (I-IV)
           René Descartes

  Una aproximació al seu pensament
Meditació I:
De les coses que es poden posar en dubte
❖   Dubte sobre les opinions admeses fins
    llavors com a veritables

❖   Exercici de destrucció de les velles
    opinions

❖   Els sentits ens enganyen: no ens podem
    refiar d’aquells que ens han enganyat
    almenys un cop

❖   En els somnis em represento coses
    semblants a les de l’estat de vigília (no puc
    distingir amb claredat ambdós estats)
Meditació I
❖   Encara que les coses generals puguin ser
    imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses
    simples i universals que existeixen

❖   Aritmètica i geometria tracten de coses
    simples i generals, certes i indubtables
    (despert o adormit, 2 + 3 = 5)

❖   Hipòtesi del Déu enganyador: qui
    m’assegura que Déu no ha volgut fer que
    m’equivoqui en raonar matemàticament?

❖   Déu és summament bo i seria contrari a la
    seva bondat que m’hagi creat de manera
    que sempre m’enganyi
Meditació I
❖   Com menys poderós sigui el creador,
    més probable serà que jo m’equivoqui
    sempre

❖   Tot i que hi ha moltes creences que
    sospito que són molt probables, he
    d’esforçar-me en jutjar-les falses

❖   Hipòtesi del geni maligne: escepticisme
    universal

❖   La seducció de les velles opinions és tan
    forta que em costa no recaure-hi
Meditació II: De la naturalesa de la ment humana;
    i que és més fàcil de conèixer que el cos

❖   Suposaré que tot el que veig és fals

❖   Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”,
    primer principi absolutament
    veritable

❖   La ment no pot tenir les propietats
    dels cossos

❖   Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res
    cogitans), esperit, enteniment o raó
Meditació II
❖   El jo no depèn de res material per ser
    conegut

❖   El pensament és un atribut que em
    pertany: existeixo mentre estigui
    pensant

❖   Sóc jo qui dubta, qui entén, qui
    desitja, qui sent, qui percep

❖   Exemple de la cera: el que coneixem
    distintament en un bocí de cera no
    són les qualitats sensibles, que
    canvien
Meditació II
❖   No puc entendre la cera sense una
    ment humana

❖   Em conec jo mateix amb més claredat i
    distinció

❖   Encara que tot el que pensi sigui fals,
    n’hi ha prou amb pensar per ser
    (racionalisme)

❖   Diferència entre percepció sensible i
    coneixement racional: concebem els
    cossos només amb l’enteniment
Meditació III: De l’existència de Déu
❖   Sóc una cosa que pensa, dubta,
    afirma, nega, coneix, estima, odia,
    vol, no vol i sent

❖   Encara que les coses que penso no
    siguin res, el que és cert és que les
    penso

❖   Record del Déu enganyador, que
    posava en dubte es veritats
    matemàtiques

❖   Necessitat de demostrar l’existència
    de Déu abans de tirar endavant, per
    veure si pot ser enganyador
Meditació III
❖   Divisió dels pensaments: imatges
    (representen coses), volicions i
    judicis (efectuen accions)

❖   Les idees en si no poden ser falses:
    “tant se val que imagini una cabra o
    una quimera”

❖   Els judicis poden ser falsos (error de
    judici: pensar que les idees que hi ha
    en mi són semblants a les coses que
    hi ha fora de mi)

❖   Tipus d’idees: adventícies
    (sensibles), factícies (inventades) i
    innates (que tinc de naixement)
Meditació III
❖   Les idees sensibles són involuntàries i
    s’assemblen als seus objectes, però hi
    ha casos en què són diferents (el sol
    l’experimento com a petit però
    l’astronomia diu el contrari)

❖   Fins ara havia cregut en l’existència de
    les coses externes per un impuls cec

❖   Les idees que representen substàncies
    contenen més realitat objectiva que
    les que representen modes o
    accidents

❖   Hi ha tanta realitat en la causa com
    en l’efecte
Meditació III
❖   El més perfecte no pot dependre del
    menys perfecte

❖   Tot el que es troba objectivament en
    la idea es troba efectivament en la
    causa

❖   Cal arribar a una idea primera la causa
    de la qual sigui un patró o model

❖   A part de la idea del jo, n’hi ha una
    que representa Déu
Meditació III
❖   Algunes de les idees clares i
    distintes que tinc poden provenir
    de mi

❖   La idea d’un Déu infinit no pot
    provenir de mi, atès que sóc finit

❖   Déu: substància infinita, eterna,
    immutable, independent,
    omniscient, omnipotent i
    creadora

❖   Com jo no puc haver format
    aquesta idea, ha de provenir d’una
    substància infinita: Déu existeix
Meditació III
❖   Hi ha més realitat en la substància
    infinita que en la finita

❖   Déu: idea clara i distinta, amb més
    realitat representacional que cap
    altra, ésser amb totes les perfeccions

❖   No comprenc l’infinit, però la idea
    de Déu és la més clara i distinta

❖   D’on he rebut l’existència? Si fos
    totalment independent, jo seria Déu
Meditació III
❖   Hi ha d’haver una primera causa

❖   La idea de Déu és innata, com la
    marca del meu autor: la meva
    existència com un jo implica la
    de Déu

❖   No pot ser enganyador, ja que
    l’engany implica defecte i Déu és
    perfecte

❖   Moment de contemplar la
    bellesa de la llum divina,
    anticipació de la vida eterna
Meditació IV: De la veritat i la falsedat
❖   El coneixement del jo i de Déu
    és superior que el de les coses
    externes

❖   Déu no pot ser enganyador: puc
    tenir coneixements vertaders
    sobre el món

❖   L’error depèn de mi, la seva
    causa no és Déu

❖   No sóc capaç d’entendre els
    designis de Déu, que m’ha creat
    amb l’opció de l’error
Meditació IV
❖   Cal considerar la totalitat de la creació
    com a perfecta, no les criatures
    particulars

❖   Les causes de l’error són l’enteniment i
    la voluntat, concretament “el fet que no
    retinc la meva voluntat dins els límits de
    l’enteniment”

❖   Dualisme: no només existeixo com una
    cosa que pensa sinó que tinc alhora una
    idea de la naturalesa material

❖   La imperfecció és pròpia de l’ésser
    humà i del mal ús de la llibertat
Meditació IV
❖   És millor que algunes de les parts
    de l’univers tinguin defectes que
    un univers on tot sigui igual

❖   Déu m’ha donat la possibilitat de
    no fer mai un judici sobre coses
    que no sé clarament si són
    veritat

❖   No puc errar si mantinc la meva
    voluntat dins els marges del meu
    coneixement

❖   He après el que he d’evitar per
    no equivocar-me
Meditacions metafísiques
               (I-IV)
             René Descartes

Autor de la presentació: Enric Gil Garcia
            www.enricgil.cat
 2010 Col·legi Sant Andreu - Badalona

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Power Point Treball De Recerca
Power Point Treball De RecercaPower Point Treball De Recerca
Power Point Treball De Recerca
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Hume
HumeHume
Hume
 

Similar a René Descartes: Meditacions I-IV

Similar a René Descartes: Meditacions I-IV (20)

Meditacions metafísiques
Meditacions metafísiquesMeditacions metafísiques
Meditacions metafísiques
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
 
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu EsJoan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
 
Descartes 2
Descartes 2Descartes 2
Descartes 2
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Ren Descartes 1201825406385127 4
Ren Descartes 1201825406385127 4Ren Descartes 1201825406385127 4
Ren Descartes 1201825406385127 4
 
Descartes.pdf
Descartes.pdfDescartes.pdf
Descartes.pdf
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentació
 
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
 
Descartes 1
Descartes 1Descartes 1
Descartes 1
 
Filosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratFilosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxillerat
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
René (1).pdf
René (1).pdfRené (1).pdf
René (1).pdf
 
Realisme idealisme
Realisme idealismeRealisme idealisme
Realisme idealisme
 
Esquema hume
Esquema humeEsquema hume
Esquema hume
 
Espiritualidad
EspiritualidadEspiritualidad
Espiritualidad
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 

Más de Enric Gil Garcia

Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)
Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)
Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)Enric Gil Garcia
 
Filosofia i TIC (4/7/2018)
Filosofia i TIC (4/7/2018)Filosofia i TIC (4/7/2018)
Filosofia i TIC (4/7/2018)Enric Gil Garcia
 
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...Enric Gil Garcia
 
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)Enric Gil Garcia
 
La postveritat: navegar en un món de notícies falses
La postveritat: navegar en un món de notícies falsesLa postveritat: navegar en un món de notícies falses
La postveritat: navegar en un món de notícies falsesEnric Gil Garcia
 
Internet también es cuestión de actitud
Internet también es cuestión de actitudInternet también es cuestión de actitud
Internet también es cuestión de actitudEnric Gil Garcia
 
Les proves de Selectivitat 2015
Les proves de Selectivitat 2015Les proves de Selectivitat 2015
Les proves de Selectivitat 2015Enric Gil Garcia
 
Brainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial FilosofiaBrainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial FilosofiaEnric Gil Garcia
 
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)Enric Gil Garcia
 
Xarxes socials i educació
Xarxes socials i educacióXarxes socials i educació
Xarxes socials i educacióEnric Gil Garcia
 
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)Enric Gil Garcia
 
Comentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficComentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficEnric Gil Garcia
 
Filosofia a partir de blogs
Filosofia a partir de blogsFilosofia a partir de blogs
Filosofia a partir de blogsEnric Gil Garcia
 
La nova Selectivitat (2010)
La nova Selectivitat (2010)La nova Selectivitat (2010)
La nova Selectivitat (2010)Enric Gil Garcia
 

Más de Enric Gil Garcia (20)

Ús i gestió de recursos
Ús i gestió de recursosÚs i gestió de recursos
Ús i gestió de recursos
 
Presentacio sobre Twitter
Presentacio sobre TwitterPresentacio sobre Twitter
Presentacio sobre Twitter
 
Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)
Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)
Xarxes socials i ètica digital (2/5/2019)
 
Filosofia i TIC (4/7/2018)
Filosofia i TIC (4/7/2018)Filosofia i TIC (4/7/2018)
Filosofia i TIC (4/7/2018)
 
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...
La identitat digital en el projecte IntegraTIC. La Setmana de la Identitat Di...
 
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)
Xarxes socials i ètica digital (26/4/2018)
 
La postveritat: navegar en un món de notícies falses
La postveritat: navegar en un món de notícies falsesLa postveritat: navegar en un món de notícies falses
La postveritat: navegar en un món de notícies falses
 
Què és la ciència?
Què és la ciència?Què és la ciència?
Què és la ciència?
 
Internet también es cuestión de actitud
Internet también es cuestión de actitudInternet también es cuestión de actitud
Internet también es cuestión de actitud
 
Kant: el formalisme ètic
Kant: el formalisme èticKant: el formalisme ètic
Kant: el formalisme ètic
 
Les proves de Selectivitat 2015
Les proves de Selectivitat 2015Les proves de Selectivitat 2015
Les proves de Selectivitat 2015
 
Brainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial FilosofiaBrainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial Filosofia
 
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)
Les Proves de Selectivitat (curs 2011-2012)
 
Filosofía con LAMS
Filosofía con LAMSFilosofía con LAMS
Filosofía con LAMS
 
Xarxes socials i educació
Xarxes socials i educacióXarxes socials i educació
Xarxes socials i educació
 
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)
Les Proves de Selectivitat (curs 2010-2011)
 
Filosofia amb LAMS
Filosofia amb LAMSFilosofia amb LAMS
Filosofia amb LAMS
 
Comentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficComentari de text filosòfic
Comentari de text filosòfic
 
Filosofia a partir de blogs
Filosofia a partir de blogsFilosofia a partir de blogs
Filosofia a partir de blogs
 
La nova Selectivitat (2010)
La nova Selectivitat (2010)La nova Selectivitat (2010)
La nova Selectivitat (2010)
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

René Descartes: Meditacions I-IV

  • 1. Meditacions metafísiques (I-IV) René Descartes Una aproximació al seu pensament
  • 2. Meditació I: De les coses que es poden posar en dubte ❖ Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables ❖ Exercici de destrucció de les velles opinions ❖ Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop ❖ En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats)
  • 3. Meditació I ❖ Encara que les coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen ❖ Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5) ❖ Hipòtesi del Déu enganyador: qui m’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament? ❖ Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi
  • 4. Meditació I ❖ Com menys poderós sigui el creador, més probable serà que jo m’equivoqui sempre ❖ Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d’esforçar-me en jutjar-les falses ❖ Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal ❖ La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi
  • 5. Meditació II: De la naturalesa de la ment humana; i que és més fàcil de conèixer que el cos ❖ Suposaré que tot el que veig és fals ❖ Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo sóc”, primer principi absolutament veritable ❖ La ment no pot tenir les propietats dels cossos ❖ Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o raó
  • 6. Meditació II ❖ El jo no depèn de res material per ser conegut ❖ El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant ❖ Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep ❖ Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien
  • 7. Meditació II ❖ No puc entendre la cera sense una ment humana ❖ Em conec jo mateix amb més claredat i distinció ❖ Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme) ❖ Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment
  • 8. Meditació III: De l’existència de Déu ❖ Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent ❖ Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso ❖ Record del Déu enganyador, que posava en dubte es veritats matemàtiques ❖ Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador
  • 9. Meditació III ❖ Divisió dels pensaments: imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions) ❖ Les idees en si no poden ser falses: “tant se val que imagini una cabra o una quimera” ❖ Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi) ❖ Tipus d’idees: adventícies (sensibles), factícies (inventades) i innates (que tinc de naixement)
  • 10. Meditació III ❖ Les idees sensibles són involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari) ❖ Fins ara havia cregut en l’existència de les coses externes per un impuls cec ❖ Les idees que representen substàncies contenen més realitat objectiva que les que representen modes o accidents ❖ Hi ha tanta realitat en la causa com en l’efecte
  • 11. Meditació III ❖ El més perfecte no pot dependre del menys perfecte ❖ Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa ❖ Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patró o model ❖ A part de la idea del jo, n’hi ha una que representa Déu
  • 12. Meditació III ❖ Algunes de les idees clares i distintes que tinc poden provenir de mi ❖ La idea d’un Déu infinit no pot provenir de mi, atès que sóc finit ❖ Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora ❖ Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir d’una substància infinita: Déu existeix
  • 13. Meditació III ❖ Hi ha més realitat en la substància infinita que en la finita ❖ Déu: idea clara i distinta, amb més realitat representacional que cap altra, ésser amb totes les perfeccions ❖ No comprenc l’infinit, però la idea de Déu és la més clara i distinta ❖ D’on he rebut l’existència? Si fos totalment independent, jo seria Déu
  • 14. Meditació III ❖ Hi ha d’haver una primera causa ❖ La idea de Déu és innata, com la marca del meu autor: la meva existència com un jo implica la de Déu ❖ No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte ❖ Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipació de la vida eterna
  • 15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat ❖ El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes ❖ Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món ❖ L’error depèn de mi, la seva causa no és Déu ❖ No sóc capaç d’entendre els designis de Déu, que m’ha creat amb l’opció de l’error
  • 16. Meditació IV ❖ Cal considerar la totalitat de la creació com a perfecta, no les criatures particulars ❖ Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment” ❖ Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material ❖ La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat
  • 17. Meditació IV ❖ És millor que algunes de les parts de l’univers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual ❖ Déu m’ha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no sé clarament si són veritat ❖ No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement ❖ He après el que he d’evitar per no equivocar-me
  • 18. Meditacions metafísiques (I-IV) René Descartes Autor de la presentació: Enric Gil Garcia www.enricgil.cat 2010 Col·legi Sant Andreu - Badalona

Notas del editor