Material d' història per a alumnes de quart d' ESO

1. Tema 2. Revolució
francesa i l’ imperi
napoleònic

2. CAUSES
crisi econòmica
o Males collites
o Alça dels preus dels aliments
o Descontentament populars/revoltes i
protestes
o Crisi de subsistència
Fitxa 1

3. • Crisi financera de l'Estat Absolutista
• Augment del deute
• Insuficiència dels ingressos
• Amenaça de fallida econòmica
L’ Estat i la Cort mantenien unes
despeses elevades. A més l’ ajuda que
França havia donat als Estats Units
empitjorava la situació.
Luis XVI i Maria Antonieta
Lluis XVI, pintura de Joseph Siffred

4. Fitxa 3

5. Crisi social
• Crisi de la Societat Estamental
• Marginació política de la
burgesia: enriquida pel
creixement econòmic no podia
accedir a càrrecs de
responsabilitat política ni gaudir
de reconeixement social.

6. Mantenen l’ estat i no
tenen privilegis.

7. Crisi ideològica
• Idees polítiques i socials de la Il·lustració
Llibertat natural
Igualtat natural
Separació de Poders
Sobirania Popular
…

9. Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la
consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup
social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran
claus:
"Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en
l'ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser alguna
cosa".
I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat,
uns 25 milions de persones, mentre el clergat
representa unes 80.000 i la noblesa 110.000. Amb
aquestes xifres demana un major nombre de
representants del Tercer Estat.

10. Crisi política
• Incapacitat de l'Estat Absolutista
• Plantejament d'una Reforma Fiscal. La
solució passava per obligar a l’ aristocràcia a
pagar impostos però el monarca absolut
temia descontentar els privilegiats que eren
el seu suport principal.

11. El començament de la
Revolució
• L’ aristocràcia exigeix al rei Lluís XVI la
convocatòria dels Estats Generals, l’ únic
que podia aprovar una reforma fiscal. Maig
de 1789
• El tercer estat va exigir el vot per persona
i no per estament.

14. El 20 de juny els diputats del tercer estat,
amb la col·laboració de membres de l’
Església i la noblesa es reuneixen al pavelló
conegut com "Joc de Pilota" i es
constitueixen com Assemblea Nacional en
representació de la Nació. La seva voluntat
era redactar una constitució que reflectís la
voluntat de la majoria de francesos i els
representés.

15. El Jurament del "Joc de Pilota"
Un monjo, un abat i un
pastor protestant
Baily, president de L’
Assemblea llegeix el text
del jurament
L’ abat Sieyes
Robespierre, burgès Comte de Mirabeau
pagesos

16. Presa de la Bastilla, 14 de juliol de
1789
• El poble de París recolza els representants
de l'Assemblea Nacional
• Temerós d'una intervenció de les tropes del
rei per detenir els diputats...
• Es revolta i pren la fortalesa de la Bastilla
• Presó reial i símbol de l'Absolutisme

17. Presa de la Bastilla

18. Caiguda de l'Antic Règim
• La revolució es va estendre al camp en forma de
revolta antisenyorial. Es cremen residències
nobiliàries i es cremen documents senyorials. És la
Gran Por.
• El rei desisteix de la idea de reprimir la revolta
• Reconeix l'Assemblea Nacional com a
representant de la Sobirania Nacional

20. • El 4 d'agost s'aboleixen els privilegis feudals i el delme
• El 26 d'agost s'aprova la Declaració de Drets de l'Home i
el Ciutadà .
• Fins a setembre de 1791 funcionarà com la primera
Constitució de la Història de França. Queden
reconegudes les llibertats individuals i col·lectives així
com la igualtat davant la llei i els impostos.

22. Després de l’ Assemblea Nacional Constituent es va iniciar un procés de transformació de
França cap a un sistema liberal. El rei i els privilegiats es van oposar i la Revolució va travessar
diferents etapes amb diferents formes d’ organització de l’ estat i la societat.
Fitxa 2

23. a) 1789-1792: Monarquia constitucional. La burgesia
conservadora aspira a arribar a un acord amb el rei i
els privilegiats per abolir l’ Antic Règim i imposar el
liberalisme.
Al 1971 es promulga una Constitució que recollia:
-La divisió de poders
-La sobirania nacional
-La igualtat legal dels ciutadans
-Reservava al rei el dret de veto
-Establia un sufragi censatari: dret a vot en funció de
la riquesa.
Es va formar una Assemblea legislativa que havia de
redactar lleis per garantir la igualtat dels ciutadans,
prohibir la tortura, obligar a tots els ciutadans a
pagar impostos, abolir els gremis...

24. Es crea la Guàrdia Nacional
per defensar-se dels
absolutistes
Es decreta la
desamortització dels bens
de l’ Església, aquests van
ser declarats bens
nacionals i venuts a
particulars.

25. L’ oposició de la família reial a la
Revolució es va manifestar arran
de la seva fugida de París per
unir-se a l’ exèrcit austríac, que
pretenia envair França i restablir
l’ absolutisme. La família va ser
detinguda i retornada a París.
L’ Assemblea va veure com les
tropes austríaques arribaven fins
a les portes de París.
La situació era crítica i els sans-
culottes assaltaren el palau reial
el 10 d‘agost de 1792,
empresonaren el rei i proclamaren
la República al setembre.
Fuga de Varennes, juny 1791

26. Els sans-culottes pertanyien als grups
socials més humils de París i el seu nom
responia al fet que portaven pantalons
llargs i no els culottes lligats sota el
genoll que utilitzaven les classes altes.
Es van caracteritzar pel seu radicalisme
polític.
Pica: simbolitza el
poble en armes
Escarapel·la tricolor:
simbolitza la França
revolucionària.

27. b) 1792-1794: República democràtica. Va ser impulsada per la
burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una
transformació profunda de la societat en un sentit democràtic i
igualitari.
Primer període: La convenció girondina
-Eleccions per sufragi universal masculí
-Judici contra el rei i la reina que són condemnats a mort
-Revoltes contrarevolucionàries com La Vendée
-Coalició europea contra França

28. Maria Antonieta davant els tribunals

29. Segon període: La convenció jacobina. EL poder és
ocupat pel grup radical dels jacobins. Es promulga una
nova Constitució i deixa el poder executiu en mans del
Comitè de Salut pública i Robespierre.
S’ implanta la política del terror, suspenent llibertats,
detenint i jutjant a tots els sospitosos de ser
contrarevolucionaris.
Per acontentar les masses es controlaren els preus i els
salaris, es repartiren béns entre els necessitats,
terres entre els camperols i s’ establí l’ instrucció
obligatòria.
Es tancaren esglésies i s’ establí el culte a la raó.

31. c) 1794-1799: la república burgesa. Va suposar el retorn al poder de la
burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.
L’ actuació dels jacobins i el seu Terror provocaren l’ oposició de gran part
de la població. El juliol de 1794 mitjançant un cop d’ Estat van ser derrotats
i executats Robespierre i altres col·laboradors.
Robespierre en el
moment de ser
arrestat. Cop d’
Estat de Termidor.
Execució de Robespierre

32. Es va redactar una nova constitució (1795) que otorgava el poder
executiu al Directori, restablia el sufragi censatari i confiava el
poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-Cents i els
Consell dels Ancians.
Es va animar als perseguits pel Terror a retornar.
Va ser un període de crisi econòmica amb contínues pujades de
preus i protestes socials. A més les potències absolutistes
continuaven pressionant.
L’ exèrcit guanyava prestigi i semblava l’ únic capaç de mantenir l’
ordre i assegurar la defensa.
El 1799, el general Napoleó Bonaparte amb el suport de la
burgesia va protagonitzar un cop d’ estat que va posar fi al
Directori i va inaugurar d) el Consolat.

33. Napoleó és
escridassat en
l'assemblea dels Cinc-
Cents, amb motius del
cop d’’ estat del 18 de
Brumari

35. -Abolició de la monarquia absoluta a França i proclamació de la república
liberal
-Eliminació de les estructures de l’ Antic Règim
-Els drets i privilegis feudals que encara pervivien van ser aniquilats
-Difusió de la declaració dels Drets de l’ Home i dels Ciutadans
-Separació Església i Estat. Separació de la polítca i la religió
-La burgesia va ampliar cada cop més la seva influència a Europa i es van
difondre les idees democràtiques i liberals que la Il·lustració havia defensat
-Es considerà necessària la participació dels ciutadans en la vida política i la
marxa del país. (No es parlar de les dones).
Conseqüències
- El nou ideari es va escampar per Europa i Amèrica i va alentar
moviments nacionalistes i independentistes com els d’ Amèrica
llatina.

36. Napoleó Bonaparte va nèixer el
1769 a Ajaccio, Còrsega, en una
família de la petita noblesa
rural. Va iniciar la seva carrera
militar molt jove i va obtenir
grans èxits a les campanyes d’
Itàlia al 1796 i d’ Egipte al 1798

38. Napoleó: de cònsol a emperador
1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de
govern s’ encaminà a consolidar els principis de la
revolució.
Obra de govern:
-Va permetre el retorn dels exiliats
- va firmar un concordat amb l’ Església per tal de
restablir la pau amb ella.
-Va reforçar el govern central enviant prefectes a les
províncies
-Va promulgar un nou codi de lleis unificat
-Va reformar la Hisenda i el sistema d’ ensenyament

39. El 1804 es va fer coronar
emperador. Utilitzà mà de
ferro i s’ assegurà la seva
posició amb els seus triomfs
militars per Europa. Va
aconseguir conquerir gran
part d’ Europa. L’ Imperi s’
estenia d’ Alemanya a Espanya
i excepte Gran Bretanya, bona
part de la resta d’ Europa
estava sota el seu control.
Fitxa 4
Napoleó al tro. Jean
Dominique Ingres. 1806

42. A tots el països sota la seva
influència van arribar les idees
revolucionàries: supressió dels
drets senyorials, dels delmes i
dels privilegis nobiliaris,
consagració de la llibertat i de
la igualtat legal. També es va
proclamar la llibertat
econòmica, el dret a la
propietat i la llibertat religiosa.
Però per altra banda les nacions
ocupades estaven sotmeses
política i econòmicament i es
van desencadenar forts
sentiments nacionalistes. Els
ideals de llibertat difosos pels
francesos va servir de suport
als patriotes de nombrosos
països europeus.

43. L’ aixecament a Espanya contra el rei Josep Bonaparte, germà de Napoleó, i les
derrotes a Rússia (1814) van marcar la decadència de l’ Imperi.

44. Derrotes al front rus
Els desastres
de la guerra.
Francisco de
Goya

45. El 1814 París va ser
ocupat per les tropes
contrarevolucionàries
i Napoleó va ser
destituït. França
tornà a les fronteres
de 1792 i la dinastia
borbònica era
restablerta en el tro
francès en la persona
de Lluís XVIII. El
1815 Napoleó va ser
definitivament
derrotat a Waterloo
(Bèlgica). Va ser
desterrat a l’ illa de
Santa Helena, on va
morir el 1821.
Exercicis de síntesi