2. Vida (427aC-347aC)
Esplendor polític i artístic a Atenes (s. V-IV aC). Però l’any 404
cau i això suposa crisi i reconstrucció.
Abandona Atenes després de la mort de Sòcrates. Crisi
d’Atenes, de l’àgora, de la discussió…
Família aristòcrata, va poder ser educat pels millors mestres
de l’època.
Influència socràtica “el més just dels homes”.
Viatges: relació amb els pitagòrics
dos nivells de realitat diferents (nivell d’objectes i nivell del
concepte)
Creació de l’Acadèmia, model de comunitat pitagòrica
3. OBRES
DIÀLEGS DE JOVENTUT (393-389 aC) obres molt àgils,
el diàleg és molt viu, són obres poc ordenades. La figura
de Sòcrates és molt present.
Apologia de Sòcrates: defensa
Critó: a la presó
Protàgores: virtud com saber
Lisis: amistat
Càrmides: templança
4. OBRES
DIÀLEGS DE TRANSICIÓ ( 388-385 aC) es toquen
qüestions de tipus polític. Molt conservador.
Gòrgies: retòrica i justícia
Menó: virtud, reminiscència, ànima
Cràtil: paraula, natura, idees.
Hípies Major: bellesa
Hípies Menor: mentira i veritat
Eutidem
Menexè: oracions fúnebres.
5. OBRES
DIÀLEGS DE MADURESA (385- 370 aC) Sòcrates és
el protagonista, plantegen qüestions, i ell contesta.
Problemes metafísics i etimològics.
Banquet: amor i idees
Fedó: mort de Sòcrates i ànima
República: l’Estat
Fedre: amor, bellesa i ànima
6. OBRES
DIÀLEGS DE VELLESA (369-262 aC) de tipus
pessimista, apereixen molts mites, referències a la
divinitat. Tendeixen a ser monòlegs, més llargs i
pesats. Autocrítica a la teoria de les idees.
Parmènides
Teetet
Sofista i polític: desengany filosòfic, polític i
mètode del coneixement.
Lleis
7. Característiques dels diàlegs
Dialèctica socràtica: conversa orientada a la recerca
de la veritat. A través del diàleg es passa de l’opinió
(doxa) al saber (episteme)
Dialèctica platònica es complica: passa de l’opinió a
la idea, a la recerca del Bé. Pretén que l’ànima arribi a
separar-se de les opinions vulgars del món sensible i
arribi al nivell de l’intel·ligible.