1. “Allò que s’anomena estudiar i apendre
no és res més que recordar.”

2. Vida (427aC-347aC)
Esplendor polític i artístic a Atenes (s. V-IV aC). Però l’any 404
cau i això suposa crisi i reconstrucció.
Abandona Atenes després de la mort de Sòcrates. Crisi
d’Atenes, de l’àgora, de la discussió…
Família aristòcrata, va poder ser educat pels millors mestres
de l’època.
Influència socràtica “el més just dels homes”.
Viatges: relació amb els pitagòrics 
 dos nivells de realitat diferents (nivell d’objectes i nivell del
concepte)
 Creació de l’Acadèmia, model de comunitat pitagòrica

3. OBRES
DIÀLEGS DE JOVENTUT (393-389 aC) obres molt àgils,
el diàleg és molt viu, són obres poc ordenades. La figura
de Sòcrates és molt present.
Apologia de Sòcrates: defensa
Critó: a la presó
Protàgores: virtud com saber
Lisis: amistat
Càrmides: templança

4. OBRES
DIÀLEGS DE TRANSICIÓ ( 388-385 aC) es toquen
qüestions de tipus polític. Molt conservador.
Gòrgies: retòrica i justícia
Menó: virtud, reminiscència, ànima
Cràtil: paraula, natura, idees.
Hípies Major: bellesa
Hípies Menor: mentira i veritat
Eutidem
Menexè: oracions fúnebres.

5. OBRES
DIÀLEGS DE MADURESA (385- 370 aC) Sòcrates és
el protagonista, plantegen qüestions, i ell contesta.
Problemes metafísics i etimològics.
Banquet: amor i idees
Fedó: mort de Sòcrates i ànima
República: l’Estat
Fedre: amor, bellesa i ànima

6. OBRES
DIÀLEGS DE VELLESA (369-262 aC) de tipus
pessimista, apereixen molts mites, referències a la
divinitat. Tendeixen a ser monòlegs, més llargs i
pesats. Autocrítica a la teoria de les idees.
Parmènides
Teetet
Sofista i polític: desengany filosòfic, polític i
mètode del coneixement.
Lleis

7. Característiques dels diàlegs
Dialèctica socràtica: conversa orientada a la recerca
de la veritat. A través del diàleg es passa de l’opinió
(doxa) al saber (episteme)
Dialèctica platònica es complica: passa de l’opinió a
la idea, a la recerca del Bé. Pretén que l’ànima arribi a
separar-se de les opinions vulgars del món sensible i
arribi al nivell de l’intel·ligible.