3. El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el mètode adequat
per a l’obtenció del coneixement vertader
Aristòtil
EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT
L’experiència
P lató
La raó
En la M odernitat
EMPIRISME
ANGLÈS
RACIONALISME
CONTINENTAL
Locke
Hum e
Descartes
IDEALISME TRASCENDENTAL
K ant

6. David Hume
Edimburg
George
Berkeley
(Dublín)
(1685-1753)
(1711-1776)
Francis Bacon
Londres
1561-1626
John Locke (Bristol)
(1632-1704)
Thomas Hobbes
(Malmesbury)
(1588-1679)

7. Francis Bacon (s. XVII)
Ciència experimental
influència
busca determinar
mètode inductiu
capacitats
límits
aplicació
EMPIRISME
Segle XVII
es caracteritza
que qüestiona
per un mètode
empírico històric
Metafísica
problemes
epistemològics
polítics
De la raó

8. • John Locke (1632 - 1704);
• Representant de l’empirisme britànic
– Rebutjava la doctrina de les idees innates
• Representant del liberalisme polític
– Defensava els drets naturals inalienables.

9. • Destacat en Filosofia política
• Professor
• Secretari per a afers de Comerç (1673)
Universitat d’Oxford

10. • John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d’agost de 1632 – Oates, Essex, 28
d’octubre 1704).
• Locke estudià medicina a Oxford, coneix el químic Robert Boyle, fonamental
en la defensa de Locke del mètode experimental.
• Ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert
temps i contactar amb els cartesians.
• Intervé en la redacció de la Constitució fonamental de Carolina (EUA) – (1 de
març de 1669).
• 1663 Es nomenat Censor Moral del Christ Church
• 1671 Lord Ashley (després de 1672, comte de Shaftesbury) l’anomena
Secretari de la Presentation of Beneficies i el 1673 esdevé responsable dels
assumptes del comerç.
• El 1684 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Coneix a
Guillem d’Orange, futur rei d’Anglaterra (Guillem III). Escriu “Carta sobre la
tolerància” en llatí, que no va publicar fins el 1689.

11. • 1688 Guillem III, rei d’Anglaterra (Revolució Gloriosa). Locke retorna
a Anglaterra, i es considerat el filòsof dels wigh.
• 1689 El Parlament britànic aprova la “Toleration Act”, després que
la Carta de Locke fos publicada en llatí i traduïda a l’anglès,
tanmateix Locke no es va donar a conèixer com autor de la Carta.
• 1692 Fundació del Banc d’Anglaterra, Locke hi participa amb 500
lliures. S’interessa per temes teològics, estudia els escrits de Sant
Pau.
• Després de la Revolució Gloriosa de 1688 va
publicar les seves obres més importants:
– Assaig sobre l’enteniment humà , manifest
empirista
– Assaigs sobre el govern civil, manifest
del liberalisme.

12. • Assaigs sobre el govern civil (1660-1662)
• Assaig sobre l’enteniment humà (1690)
• Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada
reedició inclou canvis i variacions sobre l’anterior. Tot i que el mateix Locke
va comunicar en una carta que la darrera versió (publicada pòstumament
pel seu secretari el 1713) és la que volia que “passés a la posteritat”,
actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió.
Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat.
• Carta sobre la tolerància (1689)
• Segona carta sobre la tolerància (1690)
• Tercera carta sobre la tolerància (1692)
• Alguns pensaments sobre l’educació (1693)

13. No publicats o manuscrits pòstums
• 1660. Primer Tractat de Govern (o the English Tract)
• c.1662. Segon Tractat de Govern (o the Latin Tract)
• 1664. Questions Concerning the Law of Nature (text definitiu
en llatí, amb traducció a l’anglès)
• 1667. Essay Concerning Toleration
• 1707. Notes a les Epístoles de Sant Pau
Gerrit Dou, Physician 1653

14. Assaig sobre l’Enteniment Humà (1690)
– Crítica de l’innatisme
– El coneixement és adquirit
– Anàlisi de les idees
– Graus de coneixement
– Límits del coneixement
Un Assaig sobre
L’Enteniment Humà.
“suppose the mind to be, as we say, white paper”

15. Empirisme
• Els continguts mentals no són innats. L’experiència
sensitiva aporta les dades a una ment originàriament
buida.
• L’experiència sensible és l’única font de coneixement.
La raó ha de limitar les seves operacions a les dades
sensorials.
• L’evidència sensible és l’únic criteri de veritat. El
coneixement no pot trascendir els límits de
l’experiència.
• Els conceptes universals no tenen valor objectiu. Les
idees complexes són generades a partir d’idees simples
derivades de les dades sensibles.

16. QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?
D’on procedeixen les idees
que tenim en la ment?
Com es formen les idees que
tenim en la ment?
PREGUNTA PELS ELEMENTS
DEL CONEIXEMENT
Són innates o adquirides?
Reminiscència o tabula rasa?
Ciència/pseudociència
Ciència/religió
Ciència /metafísica
Trobar els fonaments
(igual que Descartes)
Fins a on pot conéixer la ment
humana?
Què és un coneixement
autèntic i un
pseudoconeixement?
PREGUNTA PELS LÍMITS DEL
CONEIXEMENT
La filosofia com a “geografia mental”
El coneixement com a joc de construcció

17. Advertiment de Locke
“L’enteniment, com l’ull, tot i que ens permet
veure i percebre totes les altres coses, no
s’adverteix a si mateix, i necessita art i esforç per
a posar-se a distància i convertir-se en el seu
propi objecte.”
EHU, I, I Introducció
An Essay Concerning Human Understanding

18. D’on procedeixen les idees que
tenim en la ment?
Locke defensa un
plantejament
EMPIRISTA
Pregunta filosòfica però també
psicològica. Psicologisme:
estudi dels processos mentals
produeixen el coneixement
Tot contingut mental
procedeix de l’experiència
La ment és inicialment una
tabula rasa
Aristòtil
Occam
No hi ha coneixements innats
“Empeiria” = experiència
sensible = dades,
continguts que s’obtenen
a través dels sentits
La ment humana, de forma
espontània, fabrica el
coneixement a partir d’uns
materials sensorials bàsics
Coneixem fenòmens i idees, no la realitat
Plató
Descartes
Descartes

19. Principis de l’innatisme
• Què és l’innatisme?
• “És opinió establerta entre algunes persones que en
l’enteniment hi ha certs principis innats; certes
nocions primàries, caràcters impresos en la ment de
l’home, que l’ànima rep en el seu primer ser i que
porta al món amb ella” (A, 1,1)

20. Arguments de l’innatisme
intuïció
consciència
argument
platònic
consens
universal
Déu
innatisme
evidència

21. Crítica de l’innatisme
• Idees innates serien caracters impresos en la ment des
del moment de la seva existència.
• Crítiques a l’innatisme:
1. El consens universal no pot ser prova d’innatisme.
2. Els nens i els idiotes refuten l’innatisme.
3. La dificultat de la tasca docent és una prova contra
l’innatisme.
4. No hi ha principis teòrics, ni pràctics innats, com ho
proven les distintes teories i modes de conducta al
llarg de l’espai geogràfic i del temps històric.

22. CRÍTICA DE LES IDEES INNATES
1
L'argument del desconeixement infantil. Si hi haguessin idees
innates, els infants també les tindrien. Però els infants desconeixen
determinats principis de la demostració que per als adults són
evidents (axiomes)
2
L'argument de la necessitat d'educació. Si certes veritats fossin
innates, no caldria ensenyar-les, ja que la raó humana les descobriria
immediatament. Però determinades veritats suposadament innates
(Déu) són realment ensenyades.
3
L'argument de la manca de consens Si certes veritats fossin innates,
llavors hi hauria un acord entre tots els éssers humans. Però és
evident que aquest acord no existeix ni sobre veritats especulatives
(Déu) ni sobre principis morals.

23. Text complementari
És opinió establerta entre alguns que en l’enteniment hi ha certs principis
innats; certes nocions primàries
o caràcters com si diguéssim
impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el primer moment de
la seva existència i que du amb ella quan arriba al món. Per convèncer el
lector imparcial de la falsedat d’aquesta hipòtesi, bastaria mostrar només
(tal com espero fer en les diverses parts d’aquest assaig) com els homes,
simplement amb el recurs de les seves capacitats naturals, poden
aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió
innata, o com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o
principis innats. Perquè m’imagino que tothom admetrà que no tindria
sentit suposar que són innates les idees de color en una criatura a la qual
Déu va donar la vista i el poder de rebre-les per mitjà dels ulls a partir dels
objectes externs. I no deixaria de ser poc raonable atribuir algunes veritats
a certes impressions de la natura i a certs caràcters innats, si podem
observar en nosaltres mateixos algunes facultats adequades per obtenir
un coneixement fàcil i cert d’aquelles veritats, com si estiguessin
originàriament impreses en la nostra ment.
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre I

24. Text complementari
Però el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal,
que s’utilitza per provar principis innats, segons el meu parer
demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha
cap principi pel qual la humanitat assenteixi d’una manera
universal. Començaré pels principis especulatius, exemplificats en
aquells famosos principis de la demostració: “El que és, és” i “és
impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui”, als quals cal
atribuir, em penso, més que cap altre, el títol d’innats. Aquests
principis han adquirit tal reputació de ser màximes universalment
acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en
dubte. Tanmateix, em prenc la llibertat d’afirmar que aquestes
proposicions són tan lluny de rebre l’assentiment universal que
podem dir que una gran part de la humanitat les ignora. Perquè,
primer, és evident que els infants i els idiotes no en tenen la més
mínima percepció o idea, i aquesta mancança ja es basta per
destruir aquell assentiment universal, que forçosament ha de ser el
concomitant necessari de tota veritat innata.

25. Mètode històric
El mètode que segueix el filòsof anglès és
l’anomenat mètode històric.
Aquest mètode consisteix a esbrinar
1. com la ment rep les seves idees
2. com elabora d’altres idees a partir d’aquestes
idees originàries (I, int, 2)
3. després, el que es tractar és de dirimir la realitat
objectiva de les idees, quines idees tenen la
funció de conèixer la realitat i quines no.

26. An Essay Concerning Human Understanging
• Let us then suppose the mind to be, as we say, white
paper, void of all characters, without any ideas:- How
comes it to be furnished? Whence comes it by that
vast store which the busy and boundless fancy of
man has painted on it with an almost endless
variety? Whence has it all the materials of reason
and knowledge? To this I answer, in one word, from
EXPERIENCE. (EHU 2:1:2)

27. La ment és com una taula rasa
Qui consideri atentament
l’estat d’un nen acabat de
néixer, tindrà pocs motius per
pensar que està ple de les
idees que constituiran el
material dels seus
coneixements futurs.
(I, 2, 1,6)
Suposem, doncs, que la ment
sigui, com es diu, un paper en
blanc, net de tota instrucció,
sense cap idea. ¿Com arriba a
tenir-la? (I, 2, 1,2)
Tot el que la ment percep en
si mateixa, o tot el que és
objecte immediat de
percepció, de pensament o
d’enteniment, és el que
anomeno idea ... (I, 2, 8, 8)

28. Text complementari
Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o
tot allò que està immediatament present en l’enteniment
quan percebem o pensem; i el poder de produir una
determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de
l’objecte on rau aquest poder. I així, la bola de neu que té el
poder de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i
rodó, és a dir, els poders de produir en nosaltres aquestes
idees, com a poders presents en la bola de neu, els
anomeno qualitats; i aquests poders, com a sensacions o
percepcions en l’enteniment, els anomeno idees. I si alguna
vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses,
cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes
que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees.
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

29. El recurs a la Filosofia natural
• Distinció entre idea i qualitat (A, II, 8,8):
IDEA: tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és
objecte immediat de percepció, de pensament o d’enteniment.
QUALITAT: poder de produir una idea qualsevol en la nostra
ment per part d’un objecte.
Qualitats
primàries
qualitats
Bola
de
neu
Ment
rodó
fred
blanc
idees

30. Les idees i l’empirisme de Locke
• En el llibre IV afirma:
“el coneixement de les nostres idees acaba amb
elles i no assoleix més enllà, quan s’intenta
aconseguir alguna cosa més, els nostres
pensaments més seriosos no seran de més utilitat
que els somnis dels bojos …” (IV, 4, 2)
Aquesta limitació la podem anomenar limitació
idealista.

31. Les idees i l’empirisme de Locke
• Aquests principis constitueixen els principis
definitoris de la teoria de les idees de Locke.
• Aquests principis estan tutelats per una
limitació que s’autoimposa Locke:
les idees són l’origen, el fonament i el límit
dels nostres coneixements.

32. Les idees i l’empirisme de Locke
Limitació idealista.
Aquesta limitació permet fer dues distincions
1. Permet justificar en part el mètode històric de
com es va omplint la ment, en principi buida:
1. primer són les idees simples captades pels sentits,
després,
2. sobre aquestes, la ment crea idees complexes.
2. Permet distingir dues funcions de la ment:
1.
2.
ment passiva  capta idees simples
ment activa  crea idees complexes

33. Les idees i l’empirisme de Locke
1
Contra l’innatisme
Ment buida
2
Concepció
genètica del
coneixement
Experiència: origen de tot coneixement
3
Ment
passiva/ment
activa
Funcions de la ment
4
Idees
simples/idees
complexes
Anàlisi d’idees

34. Els dos estats de la ment
• Dos estats de la ment:
– Estat passiu de la consciència: recepció de les idees
simples. En aquest estat, el subjecte no aporta res.
– Estat actiu de la consciència: per generar idees
complexes. Tot i que el coneixement humà té com a
origen i fonament l’experiència, no tot coneixement
deriva o és explicable a partir d’ella: l’enteniment
humà permet obtenir idees complexes i coneixements
que els sentits mai no poden proporcionar-nos. (P.ex:
la noció de causalitat) (II, 2, 25)

35. Ment passiva
Idees simples
•De sensació
•De reflexió
Ment activa
Idees complexes
•Modes
•Substància
•Relacions

36. Idees simples
EHU II, 1,2

37. Estat passiu de la ment (recepció d’idees)
•
Idees de sensació d´un sol sentit (color, sabor, olor ..)
qualitats secundàries
de diferents sentits (extensió, figura,
nombre ...) qualitats primàries
Idees simples
Idees de reflexió
d’operacions o estats de la nostra
ment (record, disgust ...)

38. An Essay Concerning Human Understanging
First, our Senses, conversant about particular sensible objects, do convey into the
mind several distinct perceptions of things, according to those various ways wherein
those objects do affect them. And thus we come by those ideas we have of yellow,
white, heat, cold, soft, hard, bitter, sweet, and all those which we call sensible
qualities; which when I say the senses convey into the mind, I mean, they from
external objects convey into the mind what produces there those perceptions. This
great source of most of the ideas we have, depending wholly upon our senses, and
derived by them to the understanding, I call SENSATION (2:1:3).
•
Secondly, the other fountain from which experience furnished the understanding
with ideas is,- the perception of the operations of our own mind within us, as it is
employed about the ideas it has got;- which operations, when the soul comes to
reflect on and consider, do furnish the understanding with another set of ideas,
which could not be had from things without. And such are perception, thinking,
doubting, believing, reasoning, knowing, willing, and all the different actings of our
own minds;- which we being conscious of, and observing in ourselves, do from
these receive into our understandings as distinct ideas as we do from bodies
affecting our senses (2:1:4).

39. Text complementari
“Pel que fa a les idees simples, que provenen de la
sensació, cal tenir en compte que tot allò que per
constitució natural és capaç, per mitjà de l’excitació
dels sentits, de causar alguna percepció en la ment
produeix per aquest fet una idea simple en
l’enteniment; aquesta idea, sigui quina sigui la seva
causa externa, un cop advertida per la nostra facultat
de discernir, la ment la contempla i la considera com
una idea positiva real en l’enteniment, igual com
qualsevol altra idea, tot i que, potser, la seva causa no
és més que una privació en l’objecte.”
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

40. Text complementari
Vist això, cal distingir en els cossos dues formes de qualitats. Primer,
aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en
què es trobi, i que el cos manté constantment en totes les
alteracions i canvis que pateix, sigui quina sigui la força a què pugui
estar sotmès; o aquelles també que els sentits constantment troben
en cada partícula de matèria amb massa suficient per ser
percebuda, i que la ment considera inseparables de cada partícula
de matèria, per bé que siguin massa petites per ser percebudes de
forma individual pels nostres sentits. Per exemple, prenem un gra
de blat i el dividim en dues parts: cada part manté la solidesa,
l’extensió, la forma i el moviment. Dividim-lo de nou i cada part
manté encara les mateixes qualitats; (...). Aquestes qualitats les
anomeno qualitats originals i primàries d’un cos, i són, per exemple,
la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre,
qualitats que produeixen en nosaltres idees simples, tal com podem
observar, penso jo. 

41. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES
IDEA SIMPLE DE
SENSACIÓ: VERMELL.
“QUALITAT” DE
PRODUIR LA SENSACIÓ
DE VERMELL.
Una QUALITAT és la capacitat (la potència) que tenen els objectes de produir
idees en la nostra ment.
Les qualitats depenen de la matèria dels cossos.
Però això no significa que les idees siguin la còpia exacta de les qualitats.

42. Text complementari
Segon, aquelles qualitats que veritablement no són en els objectes
mateixos res més que poders o potències per produir en nosaltres
sensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes, és a dir,
mitjançant la massa, la forma, la textura o el moviment de les seves
parts insensibles, com els colors, els sons, els sabors, etc., aquestes,
dic, les anomeno qualitats secundàries. Hi podem afegir una tercera
classe, que tothom està d’acord en dir que són simplement poders,
tot i que són qualitats de l’objecte tan reals com aquelles que,
acomodant-me a la manera habitual de parlar, anomeno qualitats i,
per distingir-les, qualitats secundàries. Perquè el poder del foc per
produir un color nou o una nova consistència en la cera o en el fang,
mitjançant les seves qualitats primàries, és tant una qualitat del foc
com la potència que té per produir en mi una nova idea o sensació
d’escalfor o de cremada, que no he sentit anteriorment, per mitjà
de les seves qualitats primàries, és a dir, la massa, la textura i el
moviment de les seves parts sensibles.
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

43. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES
Qualitats primàries: solidesa, extensió, forma, moviment, repòs
i nombre.
Inseparables del cos, qualsevol que sigui l'estat en què es trobi,
i que aquest cos les conserva constantment en totes les
alteracions i canvis que pugui sofrir a causa de la major força
que hom pugui exercir sobre ell.

44. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES
Estímul
Transducció
Òrgan sensorial
Les qualitats
secundàries
(p.e gust salat) no són
res en els objectes
mateixos sinó que són
el resultat de
l'operació de les
qualitats primàries
(p.e clorur sòdic) en
nosaltres.
Transmissió
Sensació

45. Idees complexes
EHU II

46. Estat actiu de la ment
Distingir, comparar, combinar ..., són les
principals operacions de l’enteniment.
1. Amb aquestes activitats l’enteniment multiplica
els seus objectes, amplia el seu horitzó, crea
mons. (II, 12, 2).
2. En aquest estat del dinamisme de la ment, el que
sembla més oportú és descriure minuciosament
els mecanismes subtils que porten a l’enteniment
a formar aquestes idees: substància, causa,
infinit, espai, temps ...

47. Estat actiu de la ment (creació d’idees)
Substància
Idees complexes
Mode
Relacions

48. Text complementari
“Totes les idees simples concorden amb les coses...En
segon lloc, com que les idees complexes, tret de la de
substància, són arquetipus construïts per la mateixa
ment, i no pretenen ser còpies de res ni referir-se a
cap cosa existent com si fos el seu original, no poden
deixar de tenir la conformitat que el coneixement real
necessita. Perquè el que no està fet per representar res
llevat d’ell mateix no pot ser mai capaç de representar
falsament, ni pot allunyar-nos d’una vertadera
aprehensió de cap cosa, pel fet de no assemblar-s’hi. I
això passa amb totes les idees complexes, excepte la
idea de substància.”
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

49. Idees complexes
• La ment activa, a més, té la capacitat d’associar i
combinar aquestes idees simples, produint així les
“idees complexes”, que poden ser:
– de substància
• Particular o de coses individuals que existeixen
(“aquesta taula”, “aquest arbre”. Són còpies derivades
d’idees simples.
• General (material o espiritual) és un supòsit per a les
qualitats però totalment desconegut.
“jo no sé quin subjecte, completament desconegut, que se
suposa ser el suport de les qualitats capaces d’excitar idees
simples en la nostra ment.” (II 23,2).

50. Substància
punt de vista
ARISTÒTIL
JOHN LOCKE
SUBSTÀNCIA
suport real darrer
idees simples
propietats
dels objectes
CONSTANT
I NECESSARI
ésser o que és

51. Text complementari
“Com que suposem que les nostres idees de substàncies són còpies que es
refereixen a arquetipus que es troben fora de nosaltres, cal que s’hagin
constituït d’acord amb coses que existeixen o hagin existit; no poden
consistir només en idees unides a voluntat en els nostres pensaments,
sense haver estat extretes de cap model, encara que no percebéssim cap
inconsistència en aquesta combinació. Perquè, com que no sabem quina
és la constitució real de les substàncies, de la qual depenen les nostres
idees simples i que és, a més, la causa real del fet que algunes d’elles
vinguin estretament unides i altres s’excloguin mútuament, són molt
poques les idees d’aquest tipus de les quals podem saber si són o no
consistents en la natura, més enllà del que ens diu l’experiència o
l’observació sensorial. Aquest és, en conseqüència, el fonament de la
realitat del nostre coneixement referent a les substàncies: el requeriment
que totes les idees complexes que apliquem a les substàncies siguin
constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir
coexistents en la natura. Sent aleshores les nostres idees vertaderes
còpies, encara que potser no gaire exactes, seran també objecte de
coneixement real (en la mesura que en tenim algun).”
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

52. Text complementari
“Quan parlem o pensem de qualsevol classe de
substància corpòria, com un cavall o una pedra,
etc. tot i que la idea que tenim d’elles no és sinó
la de reunió de vàries idees de qualitats sensibles
que acostumem a unir en la cosa anomenada
pedra o cavall, tanmateix, perquè no podem
concebre com podrien subsistir elles soles,
suposem que existeixen un subjecte comú que les
sosté, i a aquest suport l’anomenem substància,
malgrat que és cert que no tenim una idea ni
clara ni distinta del que és aquest suport.”
LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II

53. Estat actiu de la ment (EHU,II)
Realitat primària i
d’ella depenen les
realitats secundàries
(accidents)
Substància
(Aristòtil/Descartes)
realitat
Les realitats primàries
són les idees simples.
Sobre elles, la ment
construeix la idea
complexa de
substància.
Substància
(Locke)
ficció

54. Idees complexes
– de mode – les que no existeixen en si mateixes sinó
en una substància. Els modes analitzats per Locke
són:
espai, successió, nombre, moviment,
pensament, potència (power) activa i passiva,
i llibertat.
– de relacions – que descriuen associacions d’idees:
causa-efecte, identitat i diversitat.
En tot cas, l’experiència esdevé l’element determinant i
com a font de les idees, determina la possibilitat del
coneixement i també els seus límits; i com a únic element
de contrastació de les idees, és el que legitima el
coneixement. (limitació idealista)

55. El coneixement
El coneixement consisteix en la percepció que
tenim
de
la
conveniència
o
de
la
desconveniència que les nostres idees
tenen entre elles. Conèixer, és comparar
idees, descobrir quines són les seves relacions, i
jutjar.
Intuïtiu  foc, blau, Jo
Coneixement
Demostratiu 
matemàtiques, Déu
Sensorial  realitat
Enteniment, intel·ligència, raó natural.
Sabem que una cosa existeix de tres
maneres:
per intuïció (així coneixem la nostra
pròpia existència);
per demostració (així coneixem, per
exemple –segons Locke-, l'existència de
Déu) i
per sensació (impressió que els objectes
produeixen per mitjà dels sentits), és a
dir, aquella percepció que la ment té de
què existeixen coses particulars finites
(així sabem, amb menor certesa, no
obstant, que la que proporcionen la
intuïció i la demostració, que les coses
externes existeixen).

56. TIPUS DE CONEIXEMENT
1
Coneixement intuïtiu
Coneixement immediat (sense cap mediació) del qual no cal demostració perquè
resulta evident per a l’experiencia sensible.
La certesa del coneixement intuïtiu es basa en la impossibilitat de dubtar que una idea
determinada forma part de la meva ment en un moment determinat.
És evident que estic experimentant una
sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, és
certa de forma intuïtiva. Se’m fa present sense
que calgui cap demostració.
També de la pròpia identitat personal i
existencia del jo, tenim una certeza intuïtiva.

57. Sobre el Jo
• «Pel que fa a la nostra existència, la percebem amb
tanta d’evidència i de certesa que no cal pas que sigui
demostrada per cap prova. Jo penso, jo raono, jo sento
plaer i dolor; cap d’aquestes coses no em pot ser més
evident que la meva pròpia existència? Si dubto de
qualsevol altra cosa, aquest mateix dubte em convenç
de la meva pròpia existència i no em permet pas que
en dubti. [...] En cada acte de sensació, de raonament o
de pensament, som convençuts interiorment en
nosaltres mateixos del nostre propi ésser, i arribem pel
que fa a això al més alt de certesa que sigui possible
d’imaginar.» EHU

58. TIPUS DE CONEIXEMENT
2
Coneixement demostratiu
Coneixement mediat que té lloc com a resultat d'un procediment deductiu.
La seva certesa es basa en la correcta connexió entre idees, és a dir, en la
derivació d'una idea-conclusió a partir d'altres idees-premises. Atès que
necesita mediació argumentativa, la seva certeza és inferior a la del
coneixement intuïtiu.

59. Demostració: també la ment gràcies a ella coneix la
conveniència o inconveniència de dues idees, però no
immediatament sinó mitjançant idees intermèdies que
cal considerar successivament. El coneixement
demostratiu no sempre és clar, perquè alguna de les
idees intermèdies que ho fan possible no són fàcilment
evidents. (p.ex. “La suma dels angles d’un triangle és
igual a la suma de dos angles rectes”). Necessita d’un
raonament, mediat, indirecte mitjançant altres idees
que permeten percebre l’acord. (IV, 2, 1-2)

60. Sobre la demostració de l’existència de Déu
• L’existència de Déu pot ser demostrada:
– Locke reprèn l’argumentació causal de l’existència de
Déu:
– “És evident que el que té el seu ser i principi d’un altre
també ha de tenir d’un altre tot el que és i li pertany.
Totes les facultats que posseeix han de procedir de la
mateixa font. És necessari, doncs, que aquesta font
eterna de tot ser sigui la font i origen de tota facultat
o potència; i així, aquest Ésser etern ha de ser també
el més poderós.” (EHU, VII, 4)

61. TIPUS DE CONEIXEMENT
3
Coneixement sensorial
Coneixement de l'existència d'objectes externs.
Cal suposar que hi ha objectes externs que produeixen les idees que hi ha en la
ment humana.
És evident que estic
experimentant una
sensació de dolor. La
idea de dolor, per
tant, és certa de
forma intuïtiva. Se'm
fa present sense que
calgui cap
demostració.
Però cal postular que
aquesta sensació la
provoca el foc que hi
és realment en la
meva mà.

62. Locke: realisme indirecte
Idea en la ment
(directament
percebut)
Objecte material
(causa de la idea)
Problema del “vel de la percepció” : com podem
saber que hi ha un objecte material?
77

63. coneixement sensible i realitat
• La superioritat de la intuïció sobre la
demostració i el coneixement sensorial
s’explica per la percepció immediata que té la
ment sobre l’objecte de coneixement.
• El subjecte (autolimitació idealista) té un
accés immediat a la representació de l’objecte
(la idea), però no a allò representat (l’objecte
extern).

64. coneixement sensible i realitat
• El coneixement sensorial no assoleix el grau de
certesa dels anteriors, només una certa
probabilitat. (A, IV, 2, 14).
• Graus d’assentiment:
1. Certesa (coneixement intuïtiu i demostratiu)
2. Probabilitat (coneixement del món físic i
metafísica
3. Creença, fe (religió)

65. coneixement sensible i realitat
• La filosofia Locke accepta, doncs, el realisme
indirecte respecte a l’existència del món
exterior. Però condueix a un cert escepticisme
sobre el nostre coneixement del “món
exterior”, ja que mai no podrem tenir un
coneixement evident del que representen les
nostres idees més enllà del límit de la nostra
experiència.

66. coneixement sensible i realitat
• Locke contra l’escepticisme assumeix la defensa
del realisme amb uns arguments que ens recorden
als utilitzats per Descartes en la Meditació VI.
• Contra l’argument de l’escèptic segons el qual és
dubtós que una idea que percebem sigui l’efecte
del seu corresponent objecte extern, Locke afirma
que l’evidència d’aquest vincle és possible perquè
està fonamentada en la vivacitat amb què sentim
la seva percepció.

67. Text complementari
“Aquests dos, l’intuïtiu i el demostratiu, són els
dos graus del nostre coneixement; tot allò que
està per sota d’aquests dos graus, sigui quina
sigui la seguretat amb què ho acceptem, no és
més que fe o opinió. De fet hi ha una altra
percepció de la ment abocada a l’existència
particular dels ens finits en l’exterior de nosaltres
mateixos: l’acceptem com un coneixement que
excedeix a la mera probabilitat, però no ateny de
manera plena a cap dels dos graus de certesa ara
esmentats. No hi ha res de més cert que la idea
que rebem en les nostres ments d’un objecte
exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu. 

68. Text complementari
“Però saber si existeix alguna cosa més que la simple
idea en la nostra ment, o si podem a partir de la idea
inferir amb certesa l’existència d’alguna cosa exterior a
nosaltres, que correspongui a la idea, és una qüestió
per alguns controvertible, perquè pot passar que
tinguem idees en la ment sense que existeixin les coses
a què es refereixen, o sense que cap objecte
impressioni els nostres sentits. Però també en aquest
assumpte, em penso, estem proveïts d’una evidència
que ens fa superar el dubte. Perquè jo pregunto a qui
vulgui si no està invenciblement o íntimament
convençut que la percepció és diferent quan de dia veu
el Sol o quan només hi pensa de nit; quan tasta de fet
l’absenta, o flaira realment una rosa, o quan només
pensa en aquell sabor i en aquesta olor. 

69. Text complementari
“Veiem tan clarament la diferència que hi ha entre una
idea reviscuda en la ment mitjançant el record i aquella
que arriba de fet a la nostra ment per mitja dels sentits,
com veiem la que hi ha entre dues idees distintes. I si
algú diu: en un somni passa el mateix, i totes aquestes
idees poden estar produïdes en la nostra ment sense que
hi hagi cap objecte extern; aquest tal que somniï, si vol,
que li dono la resposta següent: 1) que no importa massa
que jo elimini o no el seu dubte; si tot és un somni, no
serveix ni raonar ni argumentar, la veritat i el
coneixement no són res; 2) que crec que admetrà que hi
ha una diferència molt clara entre somniar trobar-se dins
d’un foc i trobar-hi realment. 

70. Text complementari
“Amb tot, si està decidit a mostrar-se tan escèptic fins al punt de
mantenir que el que jo anomeno “trobar-se realment dins d’un foc”
no és més que un somni, i que per això manté que no podem saber
amb certesa si coses com el foc existeixen en realitat sense
nosaltres, li responc: que sabem amb certesa que se’n segueix plaer
o dolor quan ens afecten determinats objectes –l’existència dels
quals percebem, o somniem que percebem– mitjançant els nostres
sentits; aquesta certesa és tan gran com la nostra felicitat o la
nostra desgràcia, per sobre de les quals conèixer o existir deixen de
tenir interès per nosaltres. De manera que em penso que podem
afegir a les dues formes precedents de coneixement també
aquesta: la de l’existència dels objectes externs, mitjançant la
percepció i la consciència que tenim de la recepció actual de les
idees a partir dels objectes, i que podem admetre aquests tres
graus de coneixement, a saber, l’intuïtiu, el demostratiu i el
sensorial; en cadascun d’ells hi ha graus i formes d’evidència i de
certesa.” (EHU, IV, II, 14)

72. Ment empirista vs ment racionalista
•
Descartes
A partir de la crítica que
Locke realitza de
l’innatisme podem
establir una distinció
entre el que és una
concepció racionalistacartesiana i el que és una
concepció empirista lockeana de la ment o
enteniment humà.
Locke

73. Ment cartesiana
1.
2.
3.
4.
el pensament gaudeix d’una
autonomia pràcticament
completa enfront l’experiència.
és una ment “carregada” de
continguts innats.
la ment no necessita del
concurs de la sensibilitat, ja
que té la capacitat
d’autodesplegar-se per si
mateixa.
les diferències entre les ments
estan relacionades amb la
capacitat de fer o no emergir
els coneixements innats de la
ment.
Ment lockeana
1.
2.
3.
4.
Heteronomia i dependència
del pensament envers
l’experiència.
al principi és una ment
“buida” d’idees.
els continguts de la ment
s’adquireixen mitjançant
l’experiència externa o
interna (ment és passiva en el
seu origen, en expectativa de
rebre continguts).
les diferències entre les
ments depenen de les seves
diferents educacions, de les
seves diferents experiències.

74. Descartes
versus
Locke

75. Ètica
Crítica a l’innatisme
L’ètica és una ciència demostrativa
L’ètica no és una ciència fàctica
Base naturalista de l’ètica de Locke

76. Crítica de l’innatisme
• Argument del consens universal:
• “… hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics,
acceptats de manera universal per tothom”. (A, 1, 2)
objeccions
A banda, de la teoria
innatista hi ha d’altres
teories que poden explicar
per què els humans
comparteixen les mateixes
veritats: la conveniència.
(A, 2,2)
Un repàs a la història de la
humanitat i un examen
dels diferents pobles
demostra que no existeix
unanimitat en la pràctica
de les regles morals (A,)

77. L’ètica no és una ciència fàctica
• En un moment de la crítica que fa Locke contra l’innatisme en
el terreny de la moral, el filòsof anglès afirma que un judici
com “els pares han de conservar i estimar els seus fills” que
no expressa un coneixement (ciència) sinó una norma o
obligació.
• Una de les característiques de la ciència és que els seus
enunciats expressen o volen expressar veritats.
• Si el judici moral anterior no és una veritat i tots els judicis
com aquest són de la mateixa forma (tots expressen una
norma, un deure, una obligació ...), arribem a la conclusió que
l’ètica no és una ciència.

78. L’ètica no és una ciència fàctica
• Els judicis morals no expressen realitats, sinó models de realitats
(comportaments), són manaments, aspiren a què la realitat s’acomodi a
ells, no a l’inrevès.
• Per tant, la concepció que utilitza l’ètica de veritat no és la de la
correspondència, sinó la de coherència (com les matemàtiques) : els seus
judicis no poden ser autocontradictoris, deriven de principis superiors ...
Disciplina
Tipus
Fonamenta
S’expressa en
Determina
valors de
Ciències
Ciència
descriptiva
fets
proposicions
V/F
Ètica
Ciència
normativa
deures
normes
B/M

79. Ètica de locke
Doble perspectiva
demostrativa
Les regles morals
deriven de principis
superiors.
naturalista
Les regles morals
s’originen en
tendències naturals: la
conveniència de viure
en societat.

80. Base naturalista de l’ètica de Locke
• Anteriorment, Locke havia assenyalat un seguit
de “regularitats” en el comportament humà, que
no eren regles morals, però que eren naturals i
constants (quasi universals, i per tant, les podíem
anomenar “naturals”).
1- Per exemple, troba en la inclinació de la conveniència la raó que
explica per què el compliment dels acords és un principi moral
respectat fins i tot pels bandits i els delinqüents. Sense aquest
principi no existiria la confiança necessària per conservar la unitat
del grup. (A, 1,2,2)

81. Base naturalista de l’ètica de locke
2- Per la seva universalitat i constància, Locke considera que el
desig de felicitat i el rebuig de la desgràcia formen part també
d’aquestes inclinacions naturals. (A, 1,2,3).
3- Una altra inclinació que influeix en el comportament dels
humans és el seguiment de l'interès i el benefici propi. (A,
1,2,6)
• Justament per posar fre a aquesta tercera inclinació apareixen
les lleis ètiques (els deures) i els legisladors que vigilen que
s’acompleixin. (A, 1,2, 13)

82. Base naturalista de l’ètica de Locke
• Les regles morals (els deures) poden tenir un
doble origen explicatiu:
Origen de les
regles morals
metafísic
Antropològic/
naturalista
Déu
conveniència
Voluntat divina
Les lleis i l’amenaça
del càstig a l’infractor
han de fer front a
l’interès particular

83. Base naturalista de l’ètica de Locke
• La perspectiva naturalista tindrà una repercussió
més gran en Locke que no pas la perspectiva
metafísica: sobre ella fonamentarà la seva teoria
política. (Els dos Assaigs sobre el govern civil)
• En tot cas, no prescindirà del tot de la figura de
Déu, que deixarà el seu paper de principi suprem
del qual deriven les lleis morals, per assumir la
funció de Legislador Suprem, que assegura que si
no és en aquesta vida, en l’altra els infractors
seran castigats.

84. Base naturalista de l’ètica de locke
• No hi ha principis morals innats, però hi ha tendències
naturals que mouen els humans a actuar moralment:
com, per exemple, la conveniència de viure en
comunitat .
• Hi ha també tendències naturals contràries a les a les
tendències socialitzadores: la tendència a seguir només
el benefici personal. Contra aquestes tendències poc
pot fer el coneixement (anti-intel·lectualisme moral).
Només tendències contràries: la por a ser castigat, per
exemple, poden contrarestar la seva força.