En el grup de tutors i tutores de les aules d’acollida de Salt treballem per millorar la qualitat de l’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut. Durant el curs 2008-2009 s’ha adaptat el treball per racons de joc simbòlic a les AA, amb la creació de sis racons reals i l’elaboració d’una programació per a cada racó, amb cinc activitats per a cada un, a fi de treballar vocabulari i estructures lingüístiques en situacions comunicatives diverses.

1. TÍTOL
RACONS DE JOC SIMBÒLIC A L’AULA D’ACOLLIDA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA LA FARGA
Adreça CARRER SANT DIONÍS, 40
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 23 56 37
Adreça electrònica b7003215@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA MAS MASÓ
Adreça C/ PEP VENTURA
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 94 13 82
Adreça electrònica b7007919@xtec.cat
Servei territorial GIRONA

2. DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL PLA
Adreça PASSEIG MARQUÈS DE CAMPS, 50
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 40 61 06
Adreça electrònica b7004864@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL GEGANT DEL REC
Adreça PASSEIG MARQUÈS DE CAMPS, s/n
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 23 21 27
Adreça electrònica b7008298@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA SILVESTRE SANTALÓ
Adreça Passeig Folch i Torres, 18
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 23 86 19
Adreça electrònica b7003151@xtec.cat
Servei territorial GIRONA
DADES DEL CENTRE
Nom del centre ESCOLA EL VEÏNAT
Adreça C/ ENRIC GRANADOS, 8
Codi postal 17190
Localitat SALT
Telèfon 972 40 00 92
Adreça electrònica b7005522@xtec.cat
Servei territorial GIRONA

3. BREU RESUM DE LA PRÀCTICA
En el grup de tutors i tutores de les aules d’acollida de Salt treballem per millorar la
qualitat de l’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut. Durant el curs
2008-2009 s’ha adaptat el treball per racons de joc simbòlic a les AA, amb la creació
de sis racons reals i l’elaboració d’una programació per a cada racó, amb cinc
activitats per a cada un, a fi de treballar vocabulari i estructures lingüístiques en
situacions comunicatives diverses.
Es parteix d’unes propostes lúdiques i engrescadores. Les activitats que es realitzen
responen a la necessitat de l’alumnat nouvingut de desenvolupar-se en situacions de
la vida quotidiana (funció comunicativa).
Es consideren com a contingut específic dins l’aula d’acollida, de manera que tot
l’alumnat hi participa.
Aquestes activitats generen autonomia en els nens i en les nenes. Es parteix dels seus
coneixements lingüístics previs, provinents del seu entorn quotidià i de l’aula d’acollida,
a fi d’ampliar-los i de donar-los eines per adquirir i millorar les seves habilitats socials,
ja que s’hi incorporen estris i materials que formen part de la vida quotidiana. Aquesta
interacció entre el treball que es fa a l’aula d’acollida i el racó produeix una adquisició
de coneixements d’anada i tornada, que farà que l’alumnat pugui utilitzar les
estructures lingüístiques i el vocabulari en situacions comunicatives diverses. Es
tracta, doncs, d’una estratègia pedagògica que possibilita la participació activa de
l’alumnat en la construcció dels seus coneixements.
Els sis racons poden ser itinerants, i es mantindrà sempre un racó a cada aula
d’acollida. Els racons treballats són: racó de la salut, racó de pares i mares, racó del
supermercat, racó de la cuina i de la gastronomia, racó del restaurant i racó del temps.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Escoles públiques de Salt
Alumnat de les aules d’acollida
Currículum
ÀREES/MATÈRIES/MÒDULS
Llengua catalana.
Educació artística, matemàtiques, coneixement del medi natural, social i cultural i
educació per a la ciutadania.
CAPACITATS/COMPETÈNCIES
En els sis racons que es presenten es contemplen totes les competències bàsiques,
així com les competències específiques de l’àrea de llengua.
Per ordre de prioritat: competència comunicativa lingüística i audiovisual, competència
d’autonomia i iniciativa personal, competència d’aprendre a aprendre, competència
social i ciutadana, competència en el coneixement i la interacció amb el món físic,
competència artística i cultural, competència matemàtica, tractament de la informació i
competència digital.

4. DESCRIPCIÓ DE LA BONA PRÀCTICA
Curs acadèmic 2008-2009
Punt de partida A Salt hi ha nou aules d’acollida de primària, repartides en
sis centres públics. Al llarg de quatre cursos escolars, els
tutors i les tutores d’aquestes aules han format un grup de
treball, que continua enguany, a fi d’unificar esforços,
elaborar materials, optimitzar recursos, analitzar
l’aprofitament de les eines TAC, compartir experiències i
recursos i realitzar projectes pedagògics comuns. Cada
curs escolars es treballen aspectes diversos que afecten
l’acollida lingüística i humana de l’alumnat nouvingut que
desconeix la llengua catalana.
Els materials que s’elaboren conjuntament estan sempre a
disposició de totes les aules d’acollida de primària del
municipi. Fins ara, s’han dut a terme aquests projectes:
• Elaboració de la prova de coneixements per al pas
de l’AA a l’aula ordinària.
• Adaptació de les proves inicials per a l’alumnat
nouvingut.
• Recollida de materials per a l’AA en un espai comú
a l’educampus.
• Recull de jocs del món en quatre maletes itinerants.
• Recull de llibres de lectura en quatre maletes
itinerants.
• Creació del bloc: http://blocs.xtec.cat/tutoresaasalt
A final de curs s’organitza una trobada d’alumnat de 6è
d’AA de totes les escoles, on es fan jocs de coneixença i
jocs lúdics, a fi que l’alumnat que es trobarà a primer d’ESO
es vagi coneixent, ja que coincidiran en un dels tres instituts
del municipi.
S’ha consolidat un grup de treball molt estable, que acull de
seguida els mestres i les mestres que s’incorporen a les
AA, i aquesta pràctica que presentem és un dels darrers
projectes realitzats.
Objectius - Treballar en equip i de manera col·laborativa en un
projecte comú entre els centres de primària del
municipi.
- Elaborar una programació per als racons de joc
simbòlic a l’aula d’acollida que contempli totes les
competències bàsiques i especialment les
específiques de l’àrea de llengua.
- Elaborar cinc activitats per a cada racó, amb criteris
d’avaluació (ampliables al llarg dels anys).
- Transferir els coneixements adquirits a l’AA i a
l’escola.
- Generar la confiança i l’autonomia dels nens i de les
nenes mitjançant el joc.

5. - Desenvolupar la funció comunicativa de l’alumnat
nouvingut.
- Treballar les estructures lingüístiques i el vocabulari
en situacions comunicatives diverses.
- Possibilitar la participació activa de l’alumnat en la
construcció dels seus coneixements.
- Fer possible un espai per a compartir experiències i
costums de les diferents cultures de l’alumnat.
- Potenciar la coeducació a través del joc simbòlic
(saber jugar nens i nenes junts en rols diversos).
- Millorar les relacions socials.
- Respectar i tenir cura del material del racó.
- Compartir l’avaluació amb l’alumnat.
Desenvolupament de D’octubre a gener es va anar redactant la programació dels
l’experiència racons de joc simbòlic i es van dissenyar les activitats de la
programació dels racons de joc simbòlic. Es va anar
adquirint el material necessari per al muntatge dels racons i
es van anar elaborant els murals de recordatori lingüístic,
amb l’ajut de l’alumnat, que així va poder participar en tot el
muntatge.
De febrer a maig es va començar a cada escola
l’experimentació de les activitats proposades, amb les
estructures lingüístiques i el vocabulari ja treballats a l’aula.
En el desenvolupament de les activitats, el mestre o la
mestra hi té un paper fonamental: presenta, modela,
dinamitza i supervisa. Sense aquest guiatge inicial lingüístic
i de modelatge de l’actuació, seria molt difícil que l’alumnat
pogués avançar en l’aprenentatge de la llengua.
Es va filmar l’alumnat mentre jugava tot utilitzant les
estructures lingüístiques treballades. Es va explicar a
l’alumnat quin tipus de revisió i d’avaluació es faria de cada
activitat, i les filmacions van servir per fer una avaluació
conjunta.
Al juny es va posar en comú l’experiència i es va valorar i
avaluar.
Curs 2009-2010. Comença l’intercanvi de material entre les
escoles. Consolidació de l’experiència, amb ampliació de
les activitats de cada racó i amb una avaluació periòdica
dins el grup de treball. Es preveu continuació al llarg dels
cursos.
El material dels racons també està a disposició de la resta
d’alumnat del centre.
Treball competencial 1 COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I
(metodologia/tipologia AUDIOVISUAL
d’activitats/organització
social) veure annex guia La implicació en el desenvolupament de la competència
d’ús comunicativa i lingüística és evident en els nostres racons,
tal i com estan dissenyats i integrats a l’aula d’acollida,
sobretot pel que fa a l’expressió oral.

6. En els racons és fonamental la comunicació oral per
expressar observacions i emocions, donar explicacions i
opinions o demanar-ne, compartir vivències, aprofundir en
la comprensió i interpretació de la realitat i, sobretot, gaudir
amb una activitat que implica utilitzar la llengua per donar i
rebre informació en una situació comunicativa concreta:
anar a comprar, anar de visita al metge, preparar àpats...
La comunicació escrita en els racons també hi és present,
tot i que en menor mesura. Es pot treballar una varietat de
textos lligats amb l’activitat de cada racó: textos explicatius i
vivencials, textos descriptius (llistes, murals de recordatori
lingüístic, menús...), textos instructius (receptes de cuina o
mèdiques), textos organitzatius (horaris, taula de rols...),
textos per a convèncer (anuncis de promocions), textos de
recull de les interaccions verbals (entrevistes,
dramatitzacions) i textos referencials (llibres, diccionaris
visuals).
La comunicació no verbal implica fer servir recursos
visuals com ara imatges, material manipulable, que ajudin a
la comunicació i a la comprensió. També implica expressió
corporal, gestos, expressions facials i accions integrades
en el procés de comunicació amb els altres i de
dramatització.
Tota la tipologia textual dels racons es pot treballar amb el
suport dels mitjans audiovisuals, que permeten presentar
o cercar elements lingüístics nous, que es faran servir al
racó, seleccionar i treballar les estructures ja conegudes i
produir textos que integrin tots els coneixements treballats.
Es pot fer un bloc del racó, es poden enregistrar sessions
de treball que llavors es visualitzaran per fomentar l’esperit
crític, o es poden elaborar materials derivats de la feina del
racó, com imatges, cartells o horaris.
2 COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA
PERSONAL
En el treball per racons hi queden reflectits els continguts
de valors i actituds personals de cada nen i de cada nena.
El procés intern de cada activitat -sense la presència
constant de l’adult- implica no sols l’aprenentatge de
l’autonomia en el sentit d’interioritzar determinades normes,
sinó també un aspecte de desenvolupar una activitat
mental autònoma amb iniciativa personal,
responsabilitat, capacitat d’escollir i coneixement de si
mateix.
El fet de discutir les activitats, d’arribar a acords i de
reflexionar posteriorment sobre els resultats reforça el

7. caràcter, l’autonomia i el criteri propi.
La discussió i el contrast del propi pensament amb els
altres i l’intercanvi basat en la col·laboració i l’ajuda,
afavoreix el fet d’aprendre de les errades i d’assumir-les.
3 COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE
Aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i
control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un
sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou el
pensament estratègic, la capacitat de cooperar,
d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de
recursos i tècniques de treball intel·lectuals. Tot això es
desenvolupa per mitjà d’experiències d’aprenentatge
conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives.
En el treball per racons l’alumnat acondueix el propi
aprenentatge de manera autònoma, d’acord amb les
pròpies necessitats i objectius. Per tant permet augmentar
progressivament la confiança en un mateix i el gust per
aprendre.
Es tracta d’una activitat de petit grup i, per tant, ha de
possibilitar tasques que impliquin cooperació i coordinació
d’interessos. El fet de comentar les activitats, d’arribar a
acords, de reflexionar posteriorment sobre els resultats, no
solament subratlla i reforça el caràcter social de
l’aprenentatge, sinó que també fomenta el pensament crític,
obliga a prendre decisions i promou la curiositat de fer
preguntes.
Cal que el mestre o la mestra aprofiti aquestes situacions
per observar els coneixements que l’alumnat té en relació
a diferents aspectes, els procediments que posa en marxa
per resoldre problemes, el tipus d’interacció que manté i
les habilitats que fa servir per obtenir informació.
El racó és el lloc adequat per relacionar els coneixements
previs i la pròpia experiència personal amb nous
coneixements i capacitats en situacions semblants i
contextos diversos. Permet experiències d’aprenentatge
conscients i gratificants.
4 COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
En els racons de llenguatge i joc simbòlic es treballa
aquesta competència de manera àmplia i continuada en
moltes de les activitats programades .
Des del moment en què el nen o la nena assumeix un rol
per fer de botiguer i botiguera, de metge i metgessa, de
pare o de mare..., parla i es relaciona amb altres

8. personatges amb unes estructures lingüístiques funcionals,
manipula diferents estris i materials i segueix models
proposats de l’entorn on viu, amb la finalitat de portar a
terme les tasques encomanades, aprèn a desenvolupar
habilitats socials positives i, de manera més global, a
comprendre la realitat social .
Quan es proposa a un grup reduït d’alumnes d’arribar a
acords i consensuar decisions per tal de distribuir els
diferents rols, repartir o compartir el material i participar en
les activitats, se l’inicia en l’exercici de la ciutadania
democràtica. D’aquesta manera, si han d’elaborar en grup
qualsevol tasca per poder iniciar, desenvolupar o acabar el
joc, aprenen a expressar l’opinió pròpia i a escoltar i
respectar les idees dels altres.
Quan els nens i les nenes han de construir, acceptar i
practicar normes de convivència per tal que les activitats
programades en el racó funcionin amb èxit, se’ls educa en
uns valors democràtics i de tolerància. Tanmateix,
davant de possibles dificultats que puguin sorgir, sempre
cal practicar el diàleg com a mitjà de gestió positiva de
conflictes .
El fet de parlar dels diferents costums i maneres d’actuar
en cada situació comunicativa segons el seu país d’origen,
ajuda l’alumnat a valorar les diferències i respectar la
diversitat.
Quan s’aconsegueix que tots els tipus de rols siguin
acceptats i desenvolupats tant per nens com per nenes
d’una manera natural i espontània s’està reconeixent la
igualtat de drets entre homes i dones.
El fet de tenir i utilitzar un material molt engrescador i que
normalment l’alumnat no troba a l’aula ordinària i sovint
tampoc no té a casa, fa que sigui responsable de tenir-ne
cura, per tal que el racó de joc pugui tenir continuïtat i se’n
pugui gaudir el màxim de temps possible.
5 COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta competència és interdisciplinària i actualitza el
conjunt de competències, a fi d’interactuar en l’ entorn més
proper, amb habilitats per desenvolupar-se amb autonomia
i iniciativa personal. L’alumnat aprèn a mostrar actituds
de respecte i responsabilitat envers les altres persones i
envers ell mateix.
Als racons de cuina, restaurant, supermercat, s’aprenen
hàbits de consum racional responsable en la vida
quotidiana, i es considera la salut individual i col·lectiva,
com menjar de manera saludable, anar al metge quan

9. convé o interpretar una recepta mèdica... (racó de la salut).
També es treballen aspectes bàsics de la cura i de
l’educació dels infants (racó de pares i mares).
Amb l’anàlisi de missatges publicitaris (promocions, ofertes
de productes alimentaris, de joguines infantils) s’intenta
desenvolupar l’esperit crític.
En els racons s’aprèn a valorar la conservació dels
recursos naturals i la protecció del medi ambient, amb
hàbits de reciclatge i consum racional, per a una millora de
la qualitat de vida de les persones i de la societat.
6 COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL
La competència artística i cultural és molt present en les
activitats que es duen a terme als racons de joc simbòlic de
les aules d’acollida. En un treball col·laboratiu, on es posen
en pràctica totes les activitats de cooperació, l’alumnat
crea representacions de la realitat, que li seran útils per a
viure i conviure en societat.
Sense perdre mai de vista l’objectiu principal dels racons a
l’aula d’acollida –l’adquisició ràpida de la llengua com a
eina per relacionar-se i per aprendre-, la capacitat
creadora és primordial. Es decoren i s’ordenen els racons,
es canten cançons i s’expliquen contes tradicionals
catalans i d’arreu del món, es preparen menjars diversos...
Interactuant als racons, l’alumnat percep que està
representant un paper: fa teatre. Les activitats permeten,
doncs, apreciar les iniciatives i les contribucions de
tothom.
7 COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
La necessitat d’incloure la competència matemàtica en la
programació d’aquests racons sorgeix de la presència
contínua en la vida personal, escolar i social de l’alumnat
de les eines matemàtiques com a instrument eficaç per
interpretar i valorar diferents tipus d’informació, així com
per resoldre problemes i situacions relacionades amb la
vida quotidiana.
Això implica el coneixement i el domini d’elements
matemàtics bàsics com la numeració, les mesures, els
símbols, les formes i els elements geomètrics i les
monedes i els bitllets. També serà de molta utilitat el
raonament, la lògica matemàtica, el càlcul i l’estimació per
poder-ho aplicar a tot tipus de situacions reals.
8 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA

10. DIGITAL
Els recursos informàtics que es troben a les aules d’acollida
s’integren també dins les activitats d’avaluació i
aprenentatge que es poden associar al racó. Buscar
informació, fer un bloc del racó amb fotografies de
l’alumnat, dissenyar les taules i llistes de recordatori
lingüístic, els murals… tot d’activitats que busquen el
coneixement de les TAC, l’autonomia, el sentit crític, i la
selecció de la informació necessària per a les tasques a
assolir.
D’aquesta manera, a través d’una experiència vivencial,
l’alumnat integra l’ús de les TAC com una eina comuna i
bàsica en el dia a dia.
Temporització Aquesta experiència, la programació i el material quedaran
a les escoles, a fi que cada curs es pugui posar en pràctica
i alhora fer la revisió i l’ampliació de les activitats de cada
racó. Es preveu la itinerància dels racons.
Recursos humans i Recursos humans: els tutors i les tutores de les aules
materials d’acollida de les escoles de primària públiques de Salt .
Recursos materials: tot el material per al muntatge dels
racons, ordinadors, càmeres, i el material escolar necessari
per dur a terme les activitats.
Valoració i conclusions Els punts que més es valoren d’aquest projecte són: el
treball en equip, l’elaboració d’una programació comuna, la
compartició dels materials entre totes les escoles, la
cohesió del grup de treball i l’acollida dels mestres i de les
mestres que s’hi incorporen, el treball de totes les
competències i l’ús de la llengua en situacions
comunicatives.
El treball per racons ajuda a la coeducació, a valorar i
respectar la diversitat cultural, ideològica i lingüística, a la
tolerància, a l’autonomia personal, a la cooperació, a la
responsabilitat i a la capacitat creadora i artística.
Documentació La programació i el reportatge fotogràfic, que es troben al
complementària bloc: http://blocs.xtec.cat/tutoresaasalt
Aspectes innovadors L’elaboració d’una programació i el muntatge d’uns racons
que poden utilitzar totes les escoles públiques del municipi,
amb la idea d’unir esforços i d’unificar criteris.
La continuïtat d’un grup de treball que acull els mestres i les
mestres que s’hi incorporen.
La filmació de les “actuacions” de l’alumnat com a recurs
per a la valoració conjunta de l’experiència.
Eficiència A mesura que es vagin consolidant els racons es podrà
anar polint i ampliant les activitats proposades a la
programació.
L’alumnat ha participat en les activitats dels racons amb
molta il·lusió, i ha après molt tot jugant en situacions
comunicatives diverses.
Criteris d’avaluació Els criteris d’avaluació s’han seleccionat d’entre els que es
concreten al Decret (número 4915 del DOGC, de 29 de
juny de 2007), pel que fa a cicle inicial i sobretot a cicle
mitjà, bàsicament de llengua catalana i literatura, educació

11. artística, matemàtiques i coneixement del medi natural,
social i cultural.
AUTORIA DE L’EXPERIÈNCIA
Coordinació Dolors Matilló i Francesc Vila, de l’equip LIC del
Servei Educatiu del Gironès.
Professorat implicat Àlex Bonany, Carme Soler, Consol Ribas,
Encarna Garcia, Fina Pérez, Irene Aymerich,
Júlia Peralta, Lurdes Sala, Margarita Carreras i
Teresa Ribas.
RESUM PER ACCEDIR A LA FITXA
Títol RACONS DE JOC SIMBÒLIC A L’AULA
D’ACOLLIDA
Centre Escoles públiques del municipi
Població Salt
Àmbit d’actuació Escoles públiques de Salt
Alumnat de les aules d’acollida
Currículum
Breu descripció Durant el curs 2008-2009, els tutors i les tutores
de les aules d’acollida de les escoles públiques
de Salt han adaptat el treball per racons de joc
simbòlic a les AA, amb la creació de sis racons
reals i l’elaboració d’una programació per a
cada racó, a fi que l’alumnat aprengui
vocabulari i estructures lingüístiques en
situacions comunicatives diverses, partint de
propostes lúdiques i engrescadores.