Amb Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert

1. 46a sessió web
És possible un país amb govern obert?
Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz,
secretari de Transparència i Govern Obert. Van presentar l’acte Jordi Graells Costa, director general
d’Atenció Ciutadana, i Gabriel Capilla i Vidal, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada.
Sala d’actes del CEJFE, 18 de gener de 2017. 197 assistents.
El concepte de Govern Obert (GO) sembla una novetat, una moda, però algunes idees que se’n
deriven tenen una llarga història (la transparència al mite de Giges a La República de Plató) que es
materialitzen al segle XVIII, quan es dissenya l’esquema bàsic de les democràcies actuals (tribuna
pública a l’Assemblea Nacional francesa al 1793, estudis de Thomas Jefferson sobre la ciutadania
informada al 1789, llei de llibertat de premsa de Suècia al 1766).
Vivim en societats cada cop més complexes i diverses, on la burocràcia tradicional queda curta i on la
desconfiança ciutadana ha crescut a tots els països de l’OCDE (Catalunya no és aliena a aquest
desgast). La crisi actual es basa en l’existència de dubtes per part de la ciutadania sobre el bon ús
dels recursos públics i en la sospita que l’actuació política s’aparta de l’interès general: ja no hi ha
prou amb el sufragi universal per exercir correctament la relació de representació. La societat, amb
més formació i informació que mai, vol ser protagonista i actor en la presa de decisions.
Els enemics del republicanisme són la demagògia, la incompetència i la immoralitat, trets que ara
sovint trobem en el que s’anomena populisme. Cal recuperar la confiança en l’Administració, i per
això l’estratègia de GO que aplica el Govern de la Generalitat consisteix en oferir informació i
mecanismes de comunicació a la ciutadania perquè es reapropiï de l’espai públic. L’estructura del GO
s’articula mitjançant la participació ciutadana, la transparència i la col·laboració publicosocial, partint
de la base que sempre hi ha més intel·ligència fora que dintre i que aquesta intel·ligència s’ha
d’aprofitar. Cal superar la política de PDF i anar cap a la cultura de full de càlcul, amb l’explotació de
les dades obertes i els hackatons.
La confiança del ciutadans cap a l’Administració (integrada a la societat, no per sobre ni a un costat),
de l’Administració en si mateixa i dels ciutadans entre si és clau per resoldre conflictes, i la millor
manera de fer-ho és que no hi hagi perdedors.
La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern és la base de les polítiques de
transparència a Catalunya, i també de la regulació dels grups d’interès (el registre dels quals el
gestiona el Departament de Justícia). S’aplica no només al sector públic sinó també al sector privat
quan gestiona serveis públics o bé rep subvencions. És una llei ambiciosa i radical (en el sentit que
afronta l’arrel del problema).
La transparència, les dades obertes i la participació són només la superfície: és imprescindible una
reforma de l’Administració que impliqui un canvi cultural i organitzatiu, i també un canvi en les
persones (la participació només s’aprèn participant), els processos i la tecnologia. S’ha començat a
fer coses, com el portal de transparència de la Generalitat, i el suport als ens locals perquè facin els
seus propis portals. El codi de conducte per als alts càrrecs estableix principis i codis de conducta
ètics basats en una premissa simple: fes només allò que puguis explicar.
Els projectes de la Generalitat per a 2017 es basen en una nova arquitectura del portal de dades
obertes, l’obertura de dades com a norma general, l’ús d’una plataforma comuna per a la publicació
de les dades, la gestió compartida de dades entre departaments i la visualització mitjançant gràfics
dinàmics i interactius de la informació. És una revolució cultural, passar de la verticalitat a
l’horitzontalitat: això és bo, no ens ha de fer por. Som davant d’una oportunitat única: la creació d’una
nova república, amb una nova constitució, que ens ha d’aportar noves eines vitals per a l’excel·lència
en la gestió.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, 19 de gener de 2017