Presentació del tema sobre l'economia globalitzada.

1. UNA ECONOMIA GLOBALITZADA
Tema 6
Geografia 3r ESO
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. GLOBALITZACIÓ és un terme
amb el que es fa referència a
la relació comuna de totes les
societats del món a través
d’una xarxa d’interrelacions
socials, polítiques,
econòmiques i culturals que
genera la interdependència
de totes aquestes societats
en un únic sistema social
mundial.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. UNA ECONOMIA GLOBALITZADA
Com a fenomen econòmic la globalització té la
característica de trobar-se lligada al progrés
tecnològic, concretament al de les tecnologies de la
informació i de les comunicacions (TIC), perquè
aquestes s’han introduït acceleradament en les
formes de producció i de vida de molta gent, sobretot
als països industrialitzats.
En el context de l’economia capitalista, de
mercat, la globalització porta a la
desrregularització del mercat internacional, la
desterritorialització de la producció, la
flexibilitat del treball i l’augment del poder
econòmic i polític de les empreses
multinacionals, més enllà de les constriccions de
les regulacions dels Estats.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. ALTRES ASPECTES DE LA GLOBALITZACIÓ
• Globalització de l’espai (fenòmen migratori massiu,
deslocalització de les empreses)
• Globalització informàtico-telemàtica (potenciació del flux
de la informació: telefonia mòbil, TV via satèl·lit, tecnologies
GPS i, en especial, la gran difusió d’Internet)
• Globalització cultural , vinculada a la conversió del món en
l’anomenada "aldea global”, on es produeix una creixent
homologació cultural, deguda al gran poder d’aculturació*
dels "mass media", especialment de la TV, el cinema i els
videojocs.
• Globalització política: tendència a l’extensió del model
democràtic occidental com a forma d’organització política. Fes una redacció
• Globalització psicològica: difusió a escala planetària d’un sobre com creus que
sentiment de por a ser víctimes de grans epidèmies, t’afecta a tu la
terrorisme o guerra. globalització
•Globalització militar: extensió de conflictes a escala
planetària.
•Globalització jurídica: universalització del dret en la
perspectiva de la creació d’un Tribunal Penal Internacional. *aculturació:procés de
canvi cultural per
contacte o imposició
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent d'una altra cultura.

5. TRETS DESTACATS DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
1. AUGMENT DELS FLUXOS FINANCERS, molt
per damunt dels intercanvis de béns i serveis.
Les borses són els vertaders centres de la
globalització.
2. FORTA EXPANSIÓ DEL COMERÇ
INTERNACIONAL tant de mercaderies com de
serveis.
3. CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL, buscant la
competitivitat i afavorida pels moviments de
capitals.
4. GRANS EMPRESES MULTINACIONALS han
sorgit com les principals gestores de la
globalització.
5. DESLOCALITZACIÓ de la producció, depenent
del tipus de mà d’obra necessària.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. Martin Wolf, periodista
britànic, considerat com un
dels escriptors més
influents del món de
l'economia. És editor
associat i principal
comentarista econòmic del
Financial Times.
Peter Singer, filòsof
australià. Està reconegut
com fundador de l’ètica
pràctica o ètica aplicada,
inclosa la bioética.
Segueix i comenta aquest debat
sobre la globalització.
LA GLOBALITZACIÓ ÉS UN FENÒMEN
ANALITZAT PER MOLTS DELS MILLORS
INTEL·LECTUALS DEL MÓN.
http://www.youtube.com/watch?v=PYMrMR_NWSk
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ
Augment de la riquesa mundial. Accés de nou
països al creixement i desenvolupament.
Major varietat en els béns i serveis disponibles.
Millora en la qualitat dels mateixos, doncs
existeix un mercat més competitiu.
Abaratiment en costos per als consumidors, els
quals tenen més disponibilitat de béns i serveis.
Abaratiment en la mà d'obra, doncs es pot
produir en molts països.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ
Països en desavantatge, especialment aquells amb
tecnologia pobra i que no poden competir en el
mercat internacional.
Desocupació nacional, en poder recórrer a la
contractació en l'estranger, moltes empreses opten
per establir-se en l'estranger.
Explotació laboral i infantil. Se sap que diverses
empreses abusen de la contractació infantil en països
pobres.
Major dependència econòmica. Els països tenen les
seues economies subjectes a les dels seus socis
comercials. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. INSTITUCIONS ECONÒMIQUES MUNDIALS ELS SEUS OBJECTIUS SÓN:
Banc Mundial: reduir la
L'actual sistema d'organització econòmica
pobresa (fa préstecs a països
internacional va començar a gestar-se després
necessitats i promou el seu
de la Segona Guerra Mundial, apareguent els
creixement)
organismes econòmics internacionals que
FMI: aconsellar els governs en
s’ocupen del seu funcionament.
temes financers i pot concedir
El sistema que coneixem de Nacions Unides, és préstecs a països membres.
l'eix de les relacions internacionals. Els OMC: estableix regles de
organismes econòmics de l'ONU que comerç internacional, a fi de
destaquen són el Fondo Monetari liberalitzar-lo.
Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i G-20: és un forum de consulta i
l'Organització Mundial de Comerç (OMC); tots cooperació de vint països o
ells s'encarreguen de regular les activitats regions del món (les economies
comercials entre les diferents regions del món, més fortes del món)
eliminant el pagament d'impostos per la seua
importació.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. EL MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ El Moviment de Resistència Global és
un corrent de protesta de desenes de
grups de diferents països que tenen en
Els activistes antiglobalització comú el rebuig al capitalisme i al model
exigeixen una societat més neoliberal. En ell es troben col·lectius
justa, el control del poder diferents com a sindicats, intel·lectuals
il·limitat de les d'esquerra, ecologistes, indigenistes o
multinacionals, la grups desfavorits que acusen al sistema
democratització de les econòmic d’amoral i injust.
institucions econòmiques
mundials i la distribució més
equitativa de la riquesa. Són
nombroses les campanyes
que han organitzat per a la
condonació del deute extern
dels països pobres, o per a la
reforma del Banc Mundial
(BM) i el Fondo Monetari
Internacional (FMI).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. EL MOVIMENT ANTIGLOBALITZACIÓ
Internet ha permès mobilitzar
Els seus adversaris principals són un volum de persones en un
temps record sense
les multinacionals i les grans precedents. Existeixen
organitzacions econòmiques i nombroses pàgines en les
polítiques internacionals (BM i quals, a més d'articles afins,
FMI), així com els partits polítics poden veure's les activitats
més conservadors. que les plataformes
organitzen.
Entra en l’adreça i després
de llegir l’article,
comenta’l
http://esthervivas.com/presenta
cio/15o-indignacio-global/
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. LES GRANS POTÈNCIES ECONÒMIQUES MUNDIALS RÀNCKING DE PAÏSOS PEL VALOR
DE LA SEUA PRODUCCIÓ EN 2009
(FMI):
1. USA
2. XINA
Podem establir tres grans 3. JAPÓ
4. ALEMANYA
grups: 5. RÚSSIA
Les potències tradicionals, 6. REGNE UNIT
7. FRANÇA
com Estats Units, Japó, i els 8. BRASIL
9. ITÀLIA
països de la Unió Europea 10. MÈXIC
11. ESPANYA
Les potències emergents, 12. CANADÀ
com Xina, Índia, Brasil i 13. AUSTRÀLIA
Rússia (BRIC)
Les potències regionals,
amb economies no tan
potents, però sí amb un pes
dins les seues àrees
regionals.
Països del G-8
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS
JAPÓ
L'economia japonesa ha
ELS ESTATS UNITS han passat a segona posició eixit recentment d'una
per grandària econòmica. No obstant açò, el crisi que els va afectar
seu producte per càpita supera àmpliament a seriosament. No per açò
la mitjana europea. El seu model econòmic i ha deixat Japó de ser una
social és més individualista i menys protector potència econòmica. La
que l'europeu. També és més flexible i seua economia és la
innovador. tercera del món. La seua
La renda per càpita, i per tant el consum, és de capacitat, basada en la
les més altes del món. Per això la seua innovació tecnològica, per
economia interessa a tots els altres països. a produir i exportar
productes industrials cada
vegada més sofisticats està
ben demostrada. El seu
producte per càpita actual
està per darrere dels
països europeus més rics.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS
LA UNIÓ EUROPEA
Fins a mitjans anys 70’, la UE va convergir econòmicament
amb EUA, aproximant la seua producció per càpita. La UE-15,
açò és, l'anterior a les dues últimes ampliacions, es
caracteritza per comptar amb un ampli sector públic i una
elevada pressió fiscal. D'ací unes generoses prestacions
socials i una distribució de la renda més aviat igualitària.
Però als anys 90’, l'economia nord-americana ha tornat
distanciar-se de l'europea gràcies a un major creixement.
Possibles raons? Treballen més temps (diàriament i amb
vides laborals més llargues), creen més ocupacions, hi ha més
actius i menys aturats. Són més productius per hora
treballada, degut a l'educació de la mà d'obra, l'esforç en I +
D i la inversió en TIC.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. POTÈNCIES EMERGENTS
EL GRUP “BRIC”
BRASSIL
RÚSSIA
ÍNDIA
XINA (CHINA, en anglès)
El terme BRIC es va originar l'any 2001 per fer referència a Brasil, Rússia, Índia i Xina.
Des de llavors, s'ha convertit en un símbol del poder i potencial de creixement dels
mercats emergents. Havent eixit millor parats de la crisi financera mundial que els
seus companys desenvolupats, els 4 grans mercats BRIC estan jugant un important
paper en el mapa econòmic mundial. El creixement econòmic ha perdut força en
tots els BRIC, incloent Xina, considerada com la líder del grup. El creixement mitjana
hauria d'augmentar a 5.5% l'any entrant, la qual cosa sense estar malament segueix
molt per sota de les taxes de fa alguns anys.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. POTÈNCIES EMERGENTS
Corria l'any 2001 quan un economista del grup de banca i inversions Goldman
Sachs Jim O’Neill va encunyar el terme BRICs per referir-se als països amb les
economies més puixants dins del món emergent Brasil, Rússia, Índia i Xina. Des
de llavors han estat un mite, una aposta fixa en moltes carteres d'inversió. Però
onze anys després, ha arribat l'hora de la jubilació i de passar el testimoni als
MIST.
Aquest acrònim -MIST- es refereix a Mèxic, Indonèsia, Corea del Sud (South
Korea) i Turquia, els quatre països més puixants del fons Goldman Sachs N-11, un
vehicle que va iniciar la seva marxa al febrer de l'any passat per buscar
oportunitats en el que O’Neill qualifica com els onze mercats emergents que més
alegries donaran en el futur. De moment, el fons porta aquest any una
rendibilitat del 12%, res a veure amb l'1,5% que es revaloritza el fons de BRICs
del banc nord-americà.
(text extret de la revista digital Finanzas.com)
Més informació sobre els països
MIST: EL GRUP MIST: MÈXIC,INDONÈSIA,
SOUTH COREA I TURQUIA
http://es.wikipedia.org/wiki/MIST
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. TEXTOS PER A REFLEXIONAR
“Sembla que no és casualitat, només en contades excepcions, que la
riquesa tinga una distribució espacial que no és aliena a la geografia.
Quasi tots els països de renda alta o mitjana-alta es troben fora de les
zones tropicals. I viceversa. Aquest fet podria deure's a la influència
acumulada al llarg dels segles de la menor insalubritat i les millors
condicions agràries de les zones temperades del planeta. També
s'observa que els països sense eixida fàcil al mar i, per tant, al comerç
marítim solen tenir menors nivells de renda. Aquesta aparentment
poderosa influència geogràfica en el nivell de desenvolupament no té per
què ser eterna –en contra seva actua el progrés tècnic-científic en la
medicina, l'agricultura, el transport i les comunicacions- però pot ser que
tampoc desaparega a curt o mig termini.”
Rafael Dobado (Web Historiasiglo20.org)
Creus que amb el nivell tecnològic
actual, les condicions geogràfiques
són determinants per al
desenvolupament ,o no, d’un país?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. TEXTOS PER A REFLEXIONAR
“L'home d'avui té condicions de vida incomparablement superiors
a les dels seus predecessors, i aqueixes condicions han anat
millorant de manera tangible de generació en generació durant els
dos últims segles. Però també hi ha motius de preocupació;
precisament el fet que l'home hi haja resolt tants problemes i
haja sigut capaç d'adaptar els elements naturals a les seues
finalitats ha engegat mecanismes que poden produir efectes
contraproduents. Potser, com l'aprenent de bruixot, hem
desencadenat forces que al principi resultaven beneficioses però
que a la llarga poden tornar-se contra nosaltres.”
Traduït del llibre de Tortella, G. (2005), Los orígenes del siglo XX, ed.
Gadir, Madrid, p. 507.
A quina mena de forces
desencadenades pel progrés
es pot referir l’autor del text?
Estaries d’acord?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. ALTRES WEBS VISITADES:
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/globalitzacio.htm
http://www.elpais.com/especiales/2001/antiglobalizacion/que.html
http://www.historiasiglo20.org/HM/10-0.htm
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent