14. =Societat digital =Societat informacionalista (Manuel Castells): Les activitats de tots els àmbits de la vida es basen en la tecnologia de la informació organitzada (globalment) en xarxes informacionals, el centre de les quals és el processament de la informació =Societat del coneixement, en la que és necessari transformar la informació en coneixement per estar inclòs socialment (escletxa digital) i per a desinfoxicar-se. = Societat hipermoderna (Gilles Lipovetski), canvis vertiginosos, que no troben contrapoders ètics que s´hi oposin (església, partits….). Legitimació social del canvi. Expressi ó de Zygmunt Bauman
15.
16.
17. Centre L ópez Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com L´Angelus. Millet. 1845
18. Centre L ópez Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com L´Angelus. Dalí.
19. Centre L ópez Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com
20. Centre L ópez Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com
21. Centre L ópez Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com Cang Xin, Identity Exchange Series
33. Augment de la indústria tecnològica a la Índia en 10 anys Actualment la Índia produeix 200.000 informàtics a l´any, els quals guanyen 545$/al mes mentre els informàtics americans que guanyen un 85% més van a l´atur. Aquest fenòmen va provocar ja fa 15 anys l´emigració de cervells hindis als EUA, però actualment ha duit a l´externalització d´empreses dels EUA a la Índia.
34. El món del treball i l´oci Preindustrial Industrial Postindustrial Informacionalisme Sector primari. El camp, la mar, la naturalesa Sector secundari: ind ústries Sector terciari: serveis NTIC Treball= labor, c àstig. Esclau= qui no disposa del seu temps. Treball= dignitat, honor, esforç Max Weber. Hannah Arendt (els nous esclaus) Treball= vocaci ó Treball= plaer, aprenentatge, compartir coneixements (Pekka Himanen) Oci= lligat als cicles naturals. Oci= temps de descans i/o formaci ó en funció de les jornades laborals Oci= temps per a la diversi ó Oci= temps per a la diversi ó/ l´aprenentatge/ la formació
35. Les relacions interculturals S. XX: assimilació. No hi ha lloc per dues cultures diferents. Industrial Postindustrial Informacionalisme Imperialisme etnocentrista. Imperialisme postcolonial Racisme cultural Posibilitat de crear una nova civilització basada en el diàleg
36. Els valors ètics i la religió Preindustrial Industrial Postindustrial Informacionalisme Hi ha una única religió que legitima l´ordre social. Església i Estat s´identifiquen. Separació Església/ Estat. Drets Humans de primera generació. Drets Humans de segons generació: Drets civils i socials. Drets Humans de tercera generació: drets individuals= la igualtat home/dona, els deficients.... La fe està lligada a una institució religiosa Recerca espiritual personal. Consumisme religiós L´acceptació del propi destí L´honradesa La capacitat per disfrutar de la vida L´autenticitat
40. Múltiples decisions Font: Verd ú, V, El futuro está en la piel , El País, 7/1/07 Preindustrial Industrial Postindustrial Informacionalisme Acceptar el propi dest í Trobar el teu lloc en el m ón. Trobar el teu destí. Projecció en el futur. Viure l ´avui. Hedonisme. Desig de viure v àries vides una darrera l´altre o a la vegada (second life) La raó regeix la vida Les emocions controlen la vida. Viure una doble vida no és honest. Es valora la lleialtat i la fidelitat. Si no has tingut v àries vides ets vist com a limitat. Consumir no només objectes sinó canvis, instants, aventures i fins i tot persones. Eufòria front felicitat
41. Font: Verd ú, V, El futuro está en la piel , El País, 7/1/07 Es comparteix una afici ó amb uns i una conversació política amb altres…. La fragmentació de les relacions permet eludir el conflicte de les vertaderes relacions. Es busca una experiència surtida i substituïble. Veure vídeo Second Life Múltiples relacions
50. Com contruir la identitat des de l’escola en una societat pluricultural regida pel mercat global?
51.
52. Com fer-ho si... Abans: Identitat lligada al territori (família, església, escola) Ara: Territoris sense identitat. (Sloterdijk, Societats de parets fines )
53. Quina música, quin menjar, quin oci, quin treball? (Joan Gómez) Amb qui té més coses en comú un jove català, amb els seus pares o amb un jove japonès?
55. E ntenem la cohesió social com la possibilitat d’un projecte col·lectiu i compartit de futur on es pugui viure des d’una certa diferència. Aquest plantejament implica valors i actituds compartits. I, això no és fàcil d’aconseguir, sobretot tenint en compte que la nostra tradició social i cultural ha fet de l’homogeneïtat un dels trets bàsics de la cohesió social. Font: PLA LIC, Caixa d´eines 1. CONSOLIDAR LA COHESIÓ SOCIAL, L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL I LA LLENGUA CATALANA , XAVIER BESALÚ, Universitat de Girona, Departament de Pedagogia. IGNASI VILA, Universitat de Girona, Departament de Psicologia
56. Abans: Identitats bloc= projecte per tota la vida. (Joan Gómez) Ara: Moltes identitats múltiples i complementàries. ( Amartya Sen , Identidad y violencia) : Ets a la vegada jueu, ateu, de dretes, britànic, jugador de futbol…..) J. L. Cebrián (El País, 17/09/06) Identitats imposades Identitats elegides
57. Com contruir la identitat des de l’escola en una societat pluricultural regida pel mercat global?
63. Quants assassinats i agressions sexuals haurà vist un adolescent que ha mirat la televisió al llarg de la seva vida durant una mitjana de tres hores al dia?
64. 40.000 assassinats i 3.000 agressions sexuals Font: R. Débray: "Transmetre et partager" a Le Monde de l´Éducation. Núm. 349, pàg. 30
78. Les relacions interculturals a les societats líquides Precarietat laboral Múltiples identitats Cohesió? Velocitat Pluralitat Decisions
79.
80. Respostes de l’escola als canvis socials Canvis socials Respostes Caiguda grans relats Construcció democràcia i cohesió social. Pluralitat i fragmentació Capacitat per decidir, opinar , resoldre. Mirada ètica. Velocitat i fragilitat (abandonar) Educació en valors i ciutadania. TIC, món global Treball en xarxa. Competència professional. Societat 80/20 Educació inclusiva