Orígens i evolució del moviment obrer 1789-1914

1. TEMA 4.- EL MOVIMENTTEMA 4.- EL MOVIMENT
OBRER (1789-1914).OBRER (1789-1914).

2.  .. Introducció. La nova societat. Concepte deIntroducció. La nova societat. Concepte de
classe social.classe social.
 Condicions de treball i vida dels primers obrersCondicions de treball i vida dels primers obrers
fabrils.fabrils.
 1.- La formació del moviment obrer anglés (1770-1.- La formació del moviment obrer anglés (1770-
1848). Etapes i moviments.1848). Etapes i moviments.
 1.1.-Les primeres societats obreres i les primeres1.1.-Les primeres societats obreres i les primeres
protestes.protestes.
 1.2.-El Cartisme.1.2.-El Cartisme.
 2.- Ideologies obreres2.- Ideologies obreres
 2.1.- El socialisme utòpic. (precedent)2.1.- El socialisme utòpic. (precedent)
 2.2.- El marxisme.2.2.- El marxisme.
 2.3.- Els corrents anarquistes.2.3.- Els corrents anarquistes.
 3.- L’època de la I Internacional (1861-1876)3.- L’època de la I Internacional (1861-1876)
 4.- L’expansió del moviment obrer (1876-1914)4.- L’expansió del moviment obrer (1876-1914)
 5.- La II Internacional (1889-1914)5.- La II Internacional (1889-1914)

3. - La societat de classes.La societat de classes.
- Condicions de vida i treball.Condicions de vida i treball.
 1.- La formació del moviment obrer1.- La formació del moviment obrer
anglés (1770-1848). Etapes i moviments.anglés (1770-1848). Etapes i moviments.
- Primeres formes de protesta. Les primeresPrimeres formes de protesta. Les primeres
societatssocietats
- El Cartisme.El Cartisme.

4. “La classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conse-
qüència d’unes experiències comunes (heretades o compartides),
perceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en
contra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.”
E.P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.
Classe i consciència de classeClasse i consciència de classe

5. Significa una separació entre el propietari dels mitjans de
Producció i el treballador assalariat (desposseït)
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)
La societat de classes.La societat de classes.
Les transformacions socials i econòmiques generaren un nou tipusLes transformacions socials i econòmiques generaren un nou tipus
de societat, ben diferent del de l’Antic Règim.de societat, ben diferent del de l’Antic Règim.
En la societat de classes existeix una clara separació entre elEn la societat de classes existeix una clara separació entre el
propietari dels mitjans de producció i el treballador que viu delpropietari dels mitjans de producció i el treballador que viu del
seu salari.seu salari.
Evidentment, pel mig, hi ha un grapat de situacions intermèdiesEvidentment, pel mig, hi ha un grapat de situacions intermèdies
(gent que treballa pel seu compte, etc); però en qualsevol cas(gent que treballa pel seu compte, etc); però en qualsevol cas allòallò
fonamental és que la societat s’organitza a partir de criterisfonamental és que la societat s’organitza a partir de criteris
materials, com ara els béns, les propietats, els diners i no elmaterials, com ara els béns, les propietats, els diners i no el
llinatge, els títols i/o els privilegisllinatge, els títols i/o els privilegis ..

6. Condicions de vida i treballCondicions de vida i treball
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Burgesos
Proletaris
Societat
de classes
PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball
Dures condi-
cions:
problemes d’habitatge, analfabe-
tisme, treball infantil, mortalitat alta,...
Treball: llargues jornades, sous baixos,
males condicions, disciplina,...
Els proletaris prenen cons-
ciència de la seua situació
(consciència de classe)
S’organitzen per a intentar
millorar la seua situació.
MOVIMENT OBRER

7. La condició obreraLa condició obrera..
Condicions de treball del primers treballadors fabrils (fins mitjans delCondicions de treball del primers treballadors fabrils (fins mitjans del
segle XIXsegle XIX))
Les regles d’aquesta feina eren molt diferents de les conegudes finsLes regles d’aquesta feina eren molt diferents de les conegudes fins
aleshores: elaleshores: el patrópatró, propietari de la fàbrica, comprava, propietari de la fàbrica, comprava la força dela força de
treballtreball d’un obrer a canvi d’uns diners od’un obrer a canvi d’uns diners o salarisalari. En general, el. En general, el
capitalisme del segle XIXcapitalisme del segle XIX no reconeixia cap dret al treballador: seno reconeixia cap dret al treballador: se
suposava que només havia de rebre una remuneració , el salari,suposava que només havia de rebre una remuneració , el salari,
per la seua feina, que era quasi de subsistènciaper la seua feina, que era quasi de subsistència
Per tant, fent una abstracció de les condicions de treball ens trobariem ambPer tant, fent una abstracció de les condicions de treball ens trobariem amb
aquest quadre:aquest quadre:
**jornades laborals llarguíssimes, de fins a 12 hores;jornades laborals llarguíssimes, de fins a 12 hores;
*salaris de subsistència, on les dones i els xiquets cobraven un 30%*salaris de subsistència, on les dones i els xiquets cobraven un 30%
menys que els homes;menys que els homes;
*la majoria eren peons sense qualificar: pobres de solemnitat,*la majoria eren peons sense qualificar: pobres de solemnitat,
llauradors expulsats per les transformacions agràries, dones illauradors expulsats per les transformacions agràries, dones i
xiquets i sols un 15% aproximadament podien considerar-sexiquets i sols un 15% aproximadament podien considerar-se
qualificats (sovint procedien de la tradició artesanal);qualificats (sovint procedien de la tradició artesanal);

8. no es troben coberts per cap assegurança col.lectivano es troben coberts per cap assegurança col.lectiva
(pública, que no existeix) i si estan malalts i no assisteixen a(pública, que no existeix) i si estan malalts i no assisteixen a
la fàbrica, i per tant no cobren;la fàbrica, i per tant no cobren;
•*no tenen cap dret polític, com ara el dret a vot*no tenen cap dret polític, com ara el dret a vot (el 1848 a(el 1848 a
França s’estableix el sufragi universal), el dretFrança s’estableix el sufragi universal), el dret d’associació id’associació i
reunióreunió (dret a formar un sindicat),(dret a formar un sindicat), el dret a vaga;el dret a vaga;
**ni tampoc cap dret social com el dret a la seguretat socialni tampoc cap dret social com el dret a la seguretat social
(assistència mèdica), ni a un subsidi per pèrdua de la feina,(assistència mèdica), ni a un subsidi per pèrdua de la feina,
etc.etc.
Vivien en cases ruïnoses, sense aigua corrent, ni desaigües,Vivien en cases ruïnoses, sense aigua corrent, ni desaigües,
en barris perifèrics, prop del port o de les fàbriques, senseen barris perifèrics, prop del port o de les fàbriques, sense
cap servei i per tant, les malalties infeccioses solien atacarcap servei i per tant, les malalties infeccioses solien atacar
aquestos barris. A més, la moral burgesa, els veia com aaquestos barris. A més, la moral burgesa, els veia com a
subjectes indesitjables i moralment condemnables, etc.subjectes indesitjables i moralment condemnables, etc.

9. “Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los,
a ell i la seua família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu de
privar-lo de la consciència dels seus pesars; l’obrer no pretén res, no espera
res.
Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer dels Fems, que està,
quasi exclusivament, ocupat per aquesta classe. Entreu ajupits en una
d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell.
Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com una cova
per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa
d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida no us fa retrocedir. I
veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts. És aquí on, amb
freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espel-
ma de resina a la nit, els homes treballen durant catorze hores per 15 o 20
sous” A.GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.

12. “(...) ens queden tretze hores de dur treball, d’un servei malsà
on ni una mica d’aire ve a refrescar-mos quan ens asfixiem i ens
sufoquem, durant el qual mai veiem el sol per una finestra, en
una espessa atmosfera de pols i borra de cotó que respirem
constantment, que destrueix la nostra salut, la nostra gana i la
nostra resistència física.”
Relat d’un obrer de Pennsylvania (28-8-1833).

15. ludisme
Associació d’ estibadors
primeres associacions
primers
sindicats
La Carta del Poble
cartisme
socialisme utòpic
prohibició d’associacions obreres repressió
Robert
Owen
finals
del
XVIII i
primer
a
meitat
del
XIX
Charles
Fourier
La Llei de Chapelier
(1791)
The Combination Acts
(1799 i 1800)
El moviment obrer. Línia de temps

16. IIa
Internacional
marxisme
K. Marx M. Bakunin
La I Internacional
Obrera
segona
meitat
segle
XIX
F. Engels
El Manifest Comunista
anarquisme
Comuna de París
1871
Revolució 1848,
París
. El moviment obrer. Línia de temps

17. 1.- Primeres societats i formes de protesta1.- Primeres societats i formes de protesta
ELS OFICIALS
DELS GREMIS
Són els primers en organitzar-se.
Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus
salaris i empitjoren les seues condicions de vida.
Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seu
treball amb accions de protesta.

18. Primeres societats i formes de protestaPrimeres societats i formes de protesta..
Els governs prohibeixen i reprimeixen
les associacions obreres i les vagues
Els obrers emmascaren les seues associacions
en forma de confraries religioses o festives.
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers
es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:
sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.
Ludisme
Cartisme
Socialisme utòpic
a partir del 1815
Sindicalisme

19. La llei Le Chapelier (1791) i la legalització deLa llei Le Chapelier (1791) i la legalització de
les societats (1824)les societats (1824)

21. El ludismeEl ludisme..
Males condicions Repressió dels governs LUDISME+ =
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i
rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.
Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació
Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien,
actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta).
Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.
Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant
l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819).
“Senyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquilado-
res. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que
les destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres
d’assassinar-lo a vostè i cremar la casa”
Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).
Aquesta és per a informar-vos del que us passarà, cavallers, si no destrosseu les vostres trilladores
i pugeu el sou dels pobres i doneu dos xílings i sis penics als casats i dos xílings als solters.
Incendiarem els vostres graners amb vosaltres dins. Aquest és l’últim avís.
El Capità Swing.

23. “La vesprada del divendres, al voltant de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de
teixits propietat dels senyors Wroe i Duncroft a West Houghton (...), i, trobant-la desprotegida, prompte
es van apoderar d’ella. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici, amb la seua valuosa maquinària, teixits,
etc. va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos, havent costat la fàbrica sola 6.000
lliures. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el “teixit a vapor”. A causa
d’aquest espantós succés, dues respectables famílies han patit un dany greu i irreparable i un gran nombre de
pobres s’ha quedat sense treball. Els revoltosos semblen dirigir la seua venjança contra tota classe d’avanços
en les maquinàries. ¡Què enganyats estan! Què haguera segut d’aquest país sense aquests avanços?
Annual Register, 26 d’abril del 1812.

24. Les primeres societatsLes primeres societats
Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posaven
diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues.
Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions):
Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis.
Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associació
Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals.
El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:
Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.
Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.
Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat).
A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics.

26. Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu prin-
cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals
relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part dels
treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treball
i una reducció de la jornada laboral.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales,
Madrid, Eudema, p.24.
Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions adverses
com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que foren
mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van
estar molt vigilades.
Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales,
Madrid, Eudema, p.24.

27. .- El cartisme.
Cronologia: 1836-48.
Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.
¿Per què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern,
arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions
Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor-
mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar
Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions.
Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos i la jornada de 10 hores més
tard. El sindicalisme anglés adoptarà una via essencialment laboral a partir de les Trade Unions
i el partit obrer no arribarà fins 1906.

29. 1.7.-1.7.- L’impacte de la revolució del 1848L’impacte de la revolució del 1848..
Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a la
xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.
A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pel
ministre socialista Louis Blanc.
La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers
i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.
1848 suposa:
La confrontació clara i definitiva entre burgesia
i proletariat.
El moviment obrer cada vegada creix més i
s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.
Debat al moviment obrer sobre si és possible
ampliar drets dins d’una república burgesa o és
necessària una revolució de classe (per la força).
Naixement del marxisme: Marx i Engels
publiquen el Manifest Comunista (1848)
Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)

30.  El socialisme utòpic.
(precedent)
 2.1.- El marxisme o
socialisme científic.
 2.2.- L’anarquisme.
.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME

31. El socialisme utòpic.El socialisme utòpic.
CHARLES
FOURIER
Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb
activitats agrícoles, industrials i administratives.
Partidari de la igualtat d’homes i dones.
“Cada grup o col·lectivitat en què es dividirà la nova societat estarà format per 1200 o 1800
individus i s’anomenarà falansteri. Els individus s’ocuparan naturalment, segons les seues
inclinacions, en el cultiu de la terra, en el govern de la casa comuna, en indústries manuals,
arts i ciències. La propietat immoble és comuna, però el producte i benefici del treball es
dividirà al final de cada any en dotze parts iguals: cinc per als treballadors mecànics, quatre per
a aquells que faciliten el capital, i tres per als individus de talent, els artistes i els doctes.
Mentrestant, cada individu rep el que necessita per a la seua vida material dels magatzems del
falansteri, i se li carrega en compte per a quan es faja el repartiment i balanç de finals d’any.
Tota la col·lectivitat és administrada per un consell d’ancians que s’elegeix cada any, havent de
reunir cadascun una majoria de set vuitenes parts de tots els vots. Aquest consell és purament
administratiu i no pot fer lleis. Es conserva la institució de la família mentre els matrimonis
Continuen d’acord; cessant aquest, queden ambdues parts divorciades (...)”
CH. FOURIER: Tractat de la Unitat, 1823.
E. CABET
Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i
social completa i un govern elegit entre tots els seus membres.
Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa
ROBERT
OWEN
Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark
Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre
elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)

32. El socialisme utòpic (I)El socialisme utòpic (I)..
Cronologia:
1815-1848.
Característiques:
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista.
Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada capitalista.
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar
general, rebutjant la competència i l’explotació.
Desconfien de la política i els polítics.
La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la
societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista.
L. A. BLANQUI
Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme)
Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial
Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna
LOUIS BLANC
El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores
Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals
SAINT-SIMON
Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i po-
bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als productors
Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius

33. 2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científic (I)El marxisme o socialisme científic (I)..
Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)
Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital)
Funcionament de
les societats
BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)
SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...)
determina en última instància
El motor de la història és la lluita de classes entre:
Opressors (controlen l’economia)
Oprimits (no controlen l’economia)
Etapes històriques o modes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classes

34. La lluita de classes en el
Manifest Comunista (1848)

35. 2.1.-2.1.- El marxisme o socialisme científic (II)El marxisme o socialisme científic (II)..
ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mode de producció
capitalista
Forces de producció
Mitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)
explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
a través de la
Proletaris i burgesos estan con-
demnats a enfrontar-se pel
control de la plusvàlua.
Les diferències socials
cada vegada són majors
Els obrers han d’unir-se i organitzar-se
políticament per organitzar una Revolució
que acabe amb el capitalisme i instaure
una dictadura transitòria del proletariat.
Societat comunista: sense classes

36. TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
La plusvàlua o plusvalor.

37. La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenvo-
lupament, a l’antiga societat civil per una associació que
exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja
poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és
precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societat
civil.
K. MARX: Misèria de la filosofia, 1847.
La moderna societat burgesa, que s’alça sobre les runes de la
societat feudal, el que ha fet ha segut crear noves classes, noves
condicions d’opressió, que han vingut a substituir a les antigues.
Hui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més oberta-
ment, en dos grans camps enemics: la burgesia i el proletariat.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
La classe obrera i l’oposició de
classes.

38. Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació del
proletaria al Poder (...).
El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el
capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en mans
de l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant,
i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa
possible les energies productives.
Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acció
despòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
La Revolució obrera.
(...) La dictadura transitòria del proletariat com a punt de transició
necessària per arribar a la supressió de les diferències de classe,
a la supressió de tot el règim de producció sobre el qual descansen
aquestes, a la supressió de totes les relacions socials que corres-
ponen a aquest règim de producció, al trastocament de totes les
idees que emanen d’aquestes relacions socials.
K. MARX: La Lluita de classes en França, 1850.

39. 2.2.-2.2.- L’anarquisme (I)L’anarquisme (I)..
Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,
que es senten degradats.
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i la
igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposa
una jerarquia i dependències.
Proudhon
Bakunin Kropotkin

40. L’Estat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convertir:
i sempre que ho intenta, ho fa amb molt mala pota; perquè la seua naturalesa no consisteix en persuadir, sinó
en imposar-se, en forçar. S’esforça poc en emmascarar la seua naturalesa de violador legal de la voluntat dels
homes, de negació permanent de la seua llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a perdre,
precisament perquè ho ordena, i que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; (...)
La llibertat, la moralitat i la dignitat humana consisteixen precisament en això, en que fa el bé no perquè se li
ordena sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima.
M. BAKUNIN: La Llibertat.
Contraris a l’Estat.
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls
dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels
propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).

41. Oposició a l’estat
Contraris a la propietat
privada

42. ¿Què hi ha de més sublim, en el sentit ideal, de més desinteressat, de més apartat dels interessos d’aquesta terra que la
doctrina de Crist predicada per aquesta església? ¿I què hi ha de més brutalment materialista que la pràctica constant
d’aquesta mateixa església des del segle VIII, quan començà a constituir-se com a potència? ¿Quin ha estat i quin és
encara l’objecte principal de tots els seus litigis contra els sobirans d’Europa? Els béns temporals, les rendes de l’es-
glésia primer, i després la potència temporal, els privilegis polítics de l’església. És precís fer justícia a aquesta esglé-
sia que ha segut la primera en descobrir en la història moderna la veritat incontestable, però molt poc cristiana, de
que la riques i el poder econòmic i l’opressió política de les masses són els dos termes inseparables del regne de la
idealitat divina sobre la terra: la riquesa que consolida i augmenta el poder que descobreix i crea sempre noves fonts
de riqueses; i ambdós asseguren millor que el martiri i la fe dels apòstols, millor que la gràcia divina, l’exit de la pro-
paganda cristiana.
En una paraula, no és difícil provar, amb la història en la mà, que l’església, que totes les esglésies, cristianes i no
cristianes, junt a la seua propaganda espiritualista, i probablement per accelerar i consolidar el seu èxit, no han descui-
dat mai l’explotació econòmica de les masses baixa la protecció de la benedicció directa i especial d’una divinitat
qualsevol.
M. BAKUNIN: Déu i l’Estat
La crítica a la Religió

43. ProudhonProudhon va reflexionar sobre l’alliberament delsva reflexionar sobre l’alliberament dels
treballadors.treballadors. Defensava que els obrers havienDefensava que els obrers havien
d’emancipar-se per se, per sí mateix, sensed’emancipar-se per se, per sí mateix, sense
esperar res de cap redentor ni de capesperar res de cap redentor ni de cap
salvadorsalvador. Així, aquest alliberament seria possible. Així, aquest alliberament seria possible aa
partir de l’associació, el cooperativisme i elpartir de l’associació, el cooperativisme i el
crèdit públiccrèdit públic . D’aquesta manera s’alliberarien del. D’aquesta manera s’alliberarien del
domini del capital. Tambédomini del capital. També destacava la llibertat dedestacava la llibertat de
l’individu, el col.lectivisme i l’oposició all’individu, el col.lectivisme i l’oposició al
sistema de propietat privada i l’oposició a totasistema de propietat privada i l’oposició a tota
participació política (apoliticisme).participació política (apoliticisme).
Pensadors anarquistes: ProudhonPensadors anarquistes: Proudhon

44. Bakunin va convertir aquestes idees en antipolítiques. Així, la Revolució
era conseqüència d’una espontània mobilització de les masses que
destruirà les institucions estatals (si nó els treballadors es convertiràn en
els nous explotadors) i la nova societat es basarà en comunes lliurement
associades que funcionen amb criteris assemblearis (democràcia
directa o revocació immediata dels representants democràticament
escollits), la negació de la religió i la propietat col.lectiva dels mitjans de
producció (Ni Déu, Ni Amo, Ni Estat). Més, tard, cap a 1880, una part de
l’anarquisme optarà per vies violentes, com veurem després.
Pensadors anarquistes. Bakunin.Pensadors anarquistes. Bakunin.

45. 2.2.-2.2.- L’anarquisme (II)L’anarquisme (II)..
Proposa
11.La visió naturalista de la societat i del món.La visió naturalista de la societat i del món : Tot allò natural i: Tot allò natural i
espontani és positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i potespontani és positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i pot
viure en llibertat i concòrdia. Les lleis i les imposicions són el seuviure en llibertat i concòrdia. Les lleis i les imposicions són el seu
principal enemic.principal enemic.
2.2.La defensa de la llibertat col·lectiva i el concepte de laLa defensa de la llibertat col·lectiva i el concepte de la
solidaritat socialsolidaritat social : L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu: L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu
és mitjançant la solidaritat entre tots i la lluita per la llibertatés mitjançant la solidaritat entre tots i la lluita per la llibertat
col·lectiva.col·lectiva.
3.L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política3.L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política ::
Consideren a l’Estat com opressor que impossibilita elConsideren a l’Estat com opressor que impossibilita el
desenvolupament de la llibertat humana. Tot poder polític ha dedesenvolupament de la llibertat humana. Tot poder polític ha de
provindre del consentiment de la població. A més són contraris,provindre del consentiment de la població. A més són contraris,
també, a la intervenció de l’Estat: creuen que els sindicats hantambé, a la intervenció de l’Estat: creuen que els sindicats han
d’enfrontar-se directament i sense cap mediació, als capitalistes,d’enfrontar-se directament i sense cap mediació, als capitalistes,

46. 4.- Un nou model de societat, basat en la propietat4.- Un nou model de societat, basat en la propietat
col·lectiva dels mitjans de producciócol·lectiva dels mitjans de producció formant comunes oformant comunes o
col.lectivitatscol.lectivitats
que funcionen autonòmament (que funcionen autonòmament (autogestió)autogestió) Cada comuna es basa en elCada comuna es basa en el
contracte lliure de tots els membres de la comunitat. La unió voluntària decontracte lliure de tots els membres de la comunitat. La unió voluntària de
les diferents comunitats conduiria al federalisme com forma organitzativales diferents comunitats conduiria al federalisme com forma organitzativa
que substituiria a l’Estat. Per tant, trobarem unaque substituiria a l’Estat. Per tant, trobarem una crítica a la propietatcrítica a la propietat
privada i defensa de la propietat col·lectivaprivada i defensa de la propietat col·lectiva ..
5.5. L’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’accióL’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció
directadirecta: Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en: Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en
federacions de grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinófederacions de grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinó
que ha de sorgir espontàniament de les masses.que ha de sorgir espontàniament de les masses.
6.- Tenen una gran fe en l’erradicació de la ignorància,6.- Tenen una gran fe en l’erradicació de la ignorància,
mitjançant la instrucció i la i l’educació ( i per tant en la raó).mitjançant la instrucció i la i l’educació ( i per tant en la raó).
Per aixòPer això, els anarquistes obriràn els ateneus i allí organitzaran, els anarquistes obriràn els ateneus i allí organitzaran
l’ensenyament dels obrers amb els seus propis mitjans que van des de lal’ensenyament dels obrers amb els seus propis mitjans que van des de la
premsa anarquista, la literatura anarquista, les lectures en públic, etc.premsa anarquista, la literatura anarquista, les lectures en públic, etc.

47. El mutualisme proudhonià
Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home, no
més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els
canals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten baix la seua responsabilitat.
Volem que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social.
Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guar-
da la seua producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els
beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball.
P.J.PROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).
Cooperativisme

48. nostre programa socialista exigeix i ha d’exigir irrenunciablement:
La igualtat política, econòmica i social de totes les classes i de tots els pobles de la terra.
L’abolició de la propietat hereditària.
L’apropiació de la terra per les associacions agrícoles, i del capital i tots els mitjans de producció per les associa-
ns industrials.
L’abolició de l’ordenament jurídic de la família patriarcal, basat exclusivament en el dret a heretar la propietat, així
m l’equiparació dels drets polítics, econòmics i socials de l’home i de la dona.
La cria i educació dels fills d’ambdós sexes fins la seua majoria d’edat, entenent-se que la formació científica i tèc-
a, en la qual s’inclouen els nivells més alts de formació, serà igual i obligatòria per a tots. L’escola substituirà a
sglésia i farà innecessaris els codis penals, la policia, els càstigs, la presó i els botxins.
BAKUNIN: Els fonaments econòmics i socials de l’anarquisme.
Col.lectivisme

49. El poble pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?
Reconèixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense excep-
ció, els mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treba-
llador que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, a
romandre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en rea-
litat com en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble
abans de llegir-li la cartilla dels seus deures.
Açò no podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò necessari
per a la vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la
massa del poble.
Prendre possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases habi-
tables. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-les
totes; produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.
P. KROPOTKIN: La conquesta del pa (1892).
Col.lectivisme

50. Rebuig de la societat
capitalista basada en la
propietat privada i en
l’explotació dels
treballadors
Rebuig de l’autoritat i
negació de l’Estat, al que
consideren una forma
d’opressió per a la llibertat
humana.
defensa de la propietat
col.lectiva dels mitjans de
producció
proposen la seua
destrucció i substitució per
un model social de
col.lectivitats (comunes)
federades lliurement
Defensa de l’ espontaneïtat de les masses,Defensa de l’ espontaneïtat de les masses,
l’individualisme i l’acció directa.l’individualisme i l’acció directa.
Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràciaRebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia
directadirecta
La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,
sinó per l’alçament espontani del poble
L’ANARQUISME : Conclusió

51. MARX BAKUNIN
Concepció
històrica
Les classes com a protagonistes
Els individus (i les classes)
com a protagonistes
Forma
d’organització
Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers
Recolzament
social
Obrers industrials (sobretot) Obrers industrials i jornalers
Forma de lluita Vagues i revolució obrera
Vagues, revolució obrera i acció
directa (terrorisme individual)
Societat
de
futur
Dictadura transitòria del
proletariat (conquesta del poder
i l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat i
implantar una societat anarquista
basada en Comunes i Federacions
Propietat Estatal Col·lectiva o comunal

52. Aspectes comuns:
- Gran influència posterior
- Demanen canvis socials i polítics totals
- S’ha de donar la revolució
- Volien un nou ordre social sense propietat privada

53. Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social,
però en l’Estat i per la força de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho així, despòtic;
açò és, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’Estat convertit en l’únic propietari de la terra i de tots
els capitals (...) Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per l’abolició de l’Estat i de
tot el que s’anomene dret jurídic, que, segons nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstruc-
ció de la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó de
baix cap a dalt, per la lliure federació de les associacions obreres de totes les classes emancipades del jou de l’Estat.
M. BAKUNIN: Carta a Rubicone Nabruzzi (1872).
MARX I L’ESTAT
“L’Estat és un òrgan de dominació de classes, un òrgan d’opressió d’una classe per altra, és la creació de l’ordre que
legalitza i enforteix aquesta opressió, esmorteint la lluita de classes.
El proletariat sols necessita l’Estat temporalment. Nosaltres no discrepem de cap manera amb els anarquistes en
quant al problema de l’abolició de l’Estat com a meta final. El que afirmem és que per assolir aquesta meta és
necessari l’ús temporal de les armes, dels mitjans del Poder de l’Estat per a utilitzar-los contra els explotadors.
Per a destruir les classes és necessària la dictadura temporal de la classe oprimida”.
MARX I L’ESTAT
BAKUNIN CONTRA L’ESTAT

54. 3.- L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL3.- L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL
(1864-81).(1864-81).
 3.1.-3.1.- La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional)La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional)..
 3.2.-3.2.- La Comuna de ParísLa Comuna de París..
 3.3.-3.3.- La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional..

55. 3.1.-3.1.- L’Assocació Internacional deL’Assocació Internacional de
Treballadors (A.I.T.) o Ia InternacionalTreballadors (A.I.T.) o Ia Internacional (I).(I).
L’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.
Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)
El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals
Dos principis
bàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder polític
La vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES
Jornada laboral de 8 hores
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció

57. 3.1.-3.1.- La formació de l’Assocació Internacional deLa formació de l’Assocació Internacional de
Treballadors (A.I.T.)Treballadors (A.I.T.) (II).(II).
Enfrontament entre marxistes
i anarquistes bakuninistes
Els anarquistes
Reclamen una insurrecció general
i espontània per acabar amb l’Estat
Rebutgen l’autoritat del Consell
General de l’A.I.T.
Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,
Bèlgica i Espanya
L’A.I.T. va ser important per:
ser una tribuna de discussió pública.
organitzar els obrers en una organització supranacional i de
classe front al nacionalisme predominant.
reforçar la consciència de classe del proletariat.
estendre la lluita sindical i política dels obrers.

59. DE MARX A BAKUNIN
“Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius
que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant al si de la Internacional per
posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.
Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atraure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i
la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.”
K. MARX: Actes del Congrés de l’A.I.T. de L’Haia (1873).
Enfrontament entre marxistes
i anarquistes bakuninistes

60. 3.2.-3.2.- La Comuna de París (març-maig 1871)La Comuna de París (març-maig 1871)..
Els alemanys posen setge a París i derroten els
francesos a la guerra franco-prussiana, amb un
fort patiment per a la població
Els obrers organitzen una insurrecció que
triomfa i proclamen la Comuna de París
(març-maig del 1871)
Durant 54 dies apliquen
reformes radicals
Nacionalització dels béns del clergat
Supressió del lloguer de les vivendes
Ensenyament laic i gratuït
Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres
Duríssima repressió de l’exèrcit (milers de morts i detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.

61. “¿Què demana (la Comuna)? El reconeixement i la consolidació de la
República, única forma de govern compatible
amb els drets del poble i amb el desenvolupament just i lliure de la
societat (...).
L’autonomia absoluta de la Comuna estesa a totes les localitats de
França, assegurant-les a cadascuna d’elles la inte-
gritat dels seus drets i a tot francès el ple exercici de les seues facultats i
de les seues aptituds com a home, ciutadà i
treballador.
L’autonomia de la Comuna no tindrà més límit que el dret d’autonomia,
igual per a la resta de comunes adherides al
contracte i l’associació de les quals ha de millorar la unitat francesa (...)”
Declaració al poble francès (19 d’abril del 1871)

62. “1. Tota associació internacional que baix qualsevol
denominació i especialment baix la d’Associació Inter-
nacional de Treballadors tinga per principi la supressió
del treball, l’abolició del dret de propietat, de la família,
de la pàtria, de la religió o del lliure exercici de cultes,
constituirà pel sol fet de la seua existència i de les seues
ramificacions sobre el territori francès, atemptat contra
la pau pública.”
Llei francesa contra la Internacional (14-5-1872)

64. -- La crisi de la InternacionalLa crisi de la Internacional..
El fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes:
els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T.
Augmenten les diferències entre
marxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’individu
Paper de l’Estat
Creació de partits polítics obrers nacionals
Acció directa
S’aprova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)
Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
L’AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (1876)

65. 4.-L’expansió del moviment4.-L’expansió del moviment
obrer (1876-1914)obrer (1876-1914)

66. 4.1.-4.1.- Cap a un sindicalisme de massesCap a un sindicalisme de masses..
Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme
Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)
El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni
Pressionen a través de les vagues
Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes
i millorar les condicions de vida i treball dels obrers
Els governs comencen a preocupar-se
pels problemes socials i aproven el
sufragi universal masculí i altres drets
El sindicalisme de massesEl sindicalisme de masses

68. El model de sindicat alemany, fundat
pel partit, es dirigirà cap a les qüestions
laborals.
Els sindicats de masses anglesos,
vinculats al món del treball fundaran
el partit laborista el 1906
La CGT francesa i en bona part la CNT espanyola (1910)
destacaràn per l’apoliticisme, la vaga general i la millora de les
condicions dels obrers
Els models sindicals.Els models sindicals.

69. 5.1.-La IIa Internacional5.1.-La IIa Internacional
Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)
Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes)
i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)
RECLAMEN
Lleis de protecció dels treballadors
Jornada de 8 hores
Sufragi universal
Afiliació dels treballadors als partits socialistes
Accés dels socialistes al poder polític
Fi de la discriminació sexual
No participació dels treballadors a les guerres capitalistes
SÍMBOLS
La bandera roja
Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador
Reivindicació de la jornada de 8 hores
Himne: la Internacional
Té una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut

71. ¡Arriba, parias de la tierra
¡En pie, famélica legión!
Atruena la razón en marcha:
es el fin de la opresión.
El pasado hay que hacer añicos.
¡Legión esclava, en pie, a vencer!
El mundo va a cambiar de base.
Los nadie de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.
Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.
Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo libertar,
soplemos la potente fragua
que al hombre libre ha de forjar.
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
La Ley nos burla, y el Estado
oprime y sangra al productor;
nos da derechos ilusorios
no hay deberes del señor.
Basta ya de tutela odiosa.
que la igualdad ley ha de ser:
«No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber».
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
1 de Maig
Himne
La bandera
Les 8 hores

72. Des del 1889 el
Primer de Maig
es convertirà en
dia de lluita
obrera
internacional
en record dels
màrtirs de
Chicago
Des del 1889 el
Primer de Maig
es convertirà en
dia de lluita
obrera
internacional
en record dels
màrtirs de
Chicago

73. Va ser Karl Kautsky qui va establir quina hauria de ser la pràctica del socialisme,Va ser Karl Kautsky qui va establir quina hauria de ser la pràctica del socialisme,
reproduïnt l’esquema marxista, de manera bastant esquemàtica:reproduïnt l’esquema marxista, de manera bastant esquemàtica:
defensava ladefensava la vigència de la teoria revolucionària marxista i, a la vegada,vigència de la teoria revolucionària marxista i, a la vegada,
de la pràctica reformista. D’aquesta manera, insistia en l’organitzacióde la pràctica reformista. D’aquesta manera, insistia en l’organització
dels socialistes en partits i sindicats i que aquestos no fandels socialistes en partits i sindicats i que aquestos no fan
revolucions, sinó que el capitalisme s’enfonsarà i aleshores els obrersrevolucions, sinó que el capitalisme s’enfonsarà i aleshores els obrers
prendràn el poder i expropiaràn la burgesia. (això és el que haprendràn el poder i expropiaràn la burgesia. (això és el que ha
demostrat Marx) però no organitzaràn un insurrecció (el movimentdemostrat Marx) però no organitzaràn un insurrecció (el moviment
obrer no trencarà la baralla). Mentre, han d’organitzar-se i aconseguirobrer no trencarà la baralla). Mentre, han d’organitzar-se i aconseguir
avanços democràtics com ara: sufragi universal, lluita per les 8 hores,avanços democràtics com ara: sufragi universal, lluita per les 8 hores,
igualtat salarial entre homes i dones , educació obligatòria, impostigualtat salarial entre homes i dones , educació obligatòria, impost
sobre la renda, separació església-estat, etc. Es a dir, es tractavasobre la renda, separació església-estat, etc. Es a dir, es tractava
d’una pràctica reformista i gradualista, amb una teoria revolucionària.d’una pràctica reformista i gradualista, amb una teoria revolucionària.
Tanmateix, aquesta insistència en organitzar la classe obrera i dotar-li d’unTanmateix, aquesta insistència en organitzar la classe obrera i dotar-li d’un
missatge o una ideologia front a la burgesia, tenia els peus de fang i la pràcticamissatge o una ideologia front a la burgesia, tenia els peus de fang i la pràctica
reformista al si del socialisme aviat generarà tensions entre els moderats i els mésreformista al si del socialisme aviat generarà tensions entre els moderats i els més
revolucionaris, és el debat revisionista.revolucionaris, és el debat revisionista.
L’ortodòxia socialista (Kautsky).L’ortodòxia socialista (Kautsky).

74. La IIa InternacionalLa IIa Internacional
A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme
teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme
Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)
Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein.
Es convertirà en el segon partir més votat
Programa reformista pactat amb els governs:
democratització (sufragi universal masculí),
Estat del Benestar i regulació del mercat laboral
Altres partits obrers
Partit Socialista Francès (1905)
Partit Laborista Independent
(1900) a Gran Bretanya
Partit Socialista Italià (1892)
Partido Socialista Obrero Español (1879)
Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,...
Creen sindicats forts per
pressionar als empresaris
i els governs i aconseguir
millores socials i laborals

75. “ Per totes aquestes raons, el Partit Socialista Obrer Espanyol
declara que la seua aspiració és: Abolició de classes, és a dir,
emancipació dels treballadors. Transformació de la propietat
individual en propietat social o de la societat sencera. Posse-
ssió del poder polític per la classe treballadora.
I com a mitjans immediats per apropar-mos a la realització
d’aquest ideal, els següents:
Llibertats Polítiques. Dret de coalició o legalitat de les
vagues (...).”
Programa del PSOE (1879)

77. 44Els camins del socialismeEls camins del socialisme. El revisionisme. El revisionisme
Causes de
la divisió
Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat)
Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític
Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits
Dues
tendències
Reformistes o
revisionistes
Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky
Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, no
té per què acabar amb una revolució (no revolucionaris)
Propugnen participar en el capitalisme i les democràcies
burgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes
Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates
Revolucionaris
Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin
Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar
amb el capitalisme i construir una societat igualitària
Fundaran els partits comunistes

78. “Kautsky pren del marxisme allò que admeten els liberals, la burgesia
(la crítica a l’Edat Mitjana, el paper progressiu que té en la història el
capitalisme en general i la democràcia capitalista en particular) i tira
per la borda, calla i oculta en el marxisme allò que és inadmissible per
a la burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la bur-
gesia, per aniquilar aquesta). Per això (...) Kautsky resulta ser inevita-
blement un lacai de la burgesia. La democràcia burgesa, que és un
gran progrés històric en comparació amb l’Edat Mitjana, continua
sent (i no pot deixar de ser-ho baix el capitalisme) estreta, amputada,
falsa, hipòcrita, paradís per als rics, trampa i engany per als pobres.
Aquesta veritat, la part més essencial de la doctrina marxista, no l’ha
entès el “marxista” Kautsky. En aquest problema –fonamental- Kauts-
ky ofereix “amabilitats” a la burgesia, en lloc d’una crítica científica
de les condicions que fan de tota democràcia burgesa una democràcia
per als rics” V. I. LENIN: La revolució proletària i el renegat Kautsky

80. 5.2.-5.2.- Els grans debatsEls grans debats..
Sobre el
colonialisme
Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista
dels països rics sobre els pobres
Sobre la
guerra
La condemnen com a expressió de lluita capitalista
entre la burgesia dels diferents països
Demanen als obrers que no participen en una
guerra mundial si es produeix
La majoria d’obrers participaran a la Iª Guerra
Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme

82. 5.3.-5.3.- Crisi i divisió del moviment socialistaCrisi i divisió del moviment socialista..
CAUSES
Les disputes entre revisionistes i revolucionaris
L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix
Tres postures
davant la Iª G.M.
Patriotes: partidaris de participar a la guerra
Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)
Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries
(Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacional

83. Aspectes Primera Internacional Segona Internacional
Cronologia 1864-1876 1889-1918
Lloc i data de fundació Londres, 1864 París, 1889
Impulsors principals Organitzacions obreres
angleses
Els partits socialistes
Estructura organitzativa Seccions Nacionals dirigides
per un Comité Central
Confederació de partits
nacionals autònoms
Objectius bàsics Emancipació de la classe obrera
Conquesta del poder de l’Estat
Lleis per a la protecció dels
treballadors
Condemna de la guerra
Tendències ideològiques Marxisme i anarquisme Socialisme
Fets més rellevants Guerra francoprussiana
Comuna de París
Primera Guerra Mundial
Extensió i influència Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Gran Bretanya, França,
Alemanya, Rússia, Suïssa,
Itàlia, Bèlgica, Espanya
Factors de crisi La derrota de la Comuna de
París.
Les discrepàncies internes
entre marxistes i anarquistes
Les divergències entre
reformistes i revolucionaris.
Les diverses postures davant la
P.G.M

84. Els camins de l’anarquismeEls camins de l’anarquisme..
L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya
Dues corrents
Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa
i violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Estat
Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió
Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el
terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga
general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)

85. “L’anarquisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats
anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics
i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats
que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta
era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme
(propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una
tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups,
no sindicals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica
constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta”
J. TERMES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979.
Les corrents anarquistes explicades per Josep Termes

86. Negras tormentas agitan los aires
nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte
contra el enemigo nos llama el deber.
El bien más preciado es la libertad
luchemos por ella con fe y con valor.
Alza la bandera revolucionaria
que llevará al pueblo a la emancipación.
Alza la bandera revolucionaria
que llevará al pueblo a la emancipación.
En pie el pueblo obrero, a la batalla
hay que derrocar a la reacción.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas!
por el triunfo de la Confederación.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas!
por el triunfo de la Confederación.
¡A las Barricadas!
La bandera

88. PRINCIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES
· 1878: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).
· 1878: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.
· 1881: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).
· 1884: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).
· 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salvador).
· 1894: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).
· 1897: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).
· 1898: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).
· 1900: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).
· 1901: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).
· 1906: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).
· 1912: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).