Programa electoral sagunt 2011 2015

IDEES, VALORS I TREBALL
PROGRAMA ELECTORAL BLOC
NACIONALISTA DE SAGUNT. 2011-2015.

GRUP MUNICIPAL BLOC.
AJUNTAMENT DE SAGUNT
C/ Autonomia 2, 46500. Sagunt
grup.municipal.bloc@gmail.com 618305408 Pàgina 1

ÍNDEX
IDEES, VALORS I TREBALL...................................................................1
PROGRAMA ELECTORAL BLOC NACIONALISTA DE SAGUNT.
2011-2015.............................................................................................1
1 INTRODUCCIÓ....................................................................................4
2 ELS VALORS. La nostra forma de ser i treballar...................................5
2.1 L’ÈTICA I L’HONESTEDAT.............................................................5
2.2 LLEIALTAT INSTITUCIONAL I ESTABILITAT..................................5
2.3 MODEL DE CIUTAT.......................................................................6
2.4 COHESIÓ SOCIAL.........................................................................6
2.5 DEMOCRÀCIA AVANÇADA I PARTICIPACIÓ..................................6
2.6 SOSTENIBILITAT..........................................................................6
2.7 AUSTERITAT................................................................................7
2.8 VALENCIANISME..........................................................................7
3 LES IDEES. Generant Alternatives de Futur per a Sagunt.....................8
3.1 Els Projectes de Futur...................................................................8
3.1.1 Sagunt Innova. .......................................................................8
3.1.1.1 Projecte de Futur. Estratègia de Ciutat..............................8
3.1.1.2 El nou paper de la promoció econòmica de l’Ajuntament de
Sagunt.......................................................................................10
3.1.1.3 Parc Sagunt. Parc de la Innovació...................................12
3.1.2 Sagunt Escenari de la Història. .............................................13
3.1.2.1 Patrimoni de la Humanitat...............................................13
4 EL TREBALL. El nostre compromís....................................................16
4.1 Activa’t i Govern Obert. Altra forma de participar........................16
4.1.1 ACTIVA’T..............................................................................16
4.1.2 Govern Obert........................................................................17
4.1.2.1 Creació d’una comissió de seguiment .............................17
4.1.2.2 Objectius pel desenvolupament del Govern Obert ...........18
4.1.2.3 Grups d’acció del Govern Obert......................................19
4.1.2.4 Creació del sistema de Govern Obert..............................20
4.1.3 Els projectes dels veïns i veïnes............................................22
4.2 Línies d’acció en la gestió municipal............................................22
4.2.1 Àrea d’economia. .................................................................22
4.2.1.1 Hisenda Local.................................................................22
4.2.1.2 Contractació Pública......................................................23
4.2.1.3 Comerç...........................................................................23
4.2.1.4 Mercats..........................................................................24
4.2.2 Àrea de Gestió interna..........................................................24
4.2.2.1 Recursos humans, personal i responsabilitat social
corporativa................................................................................24
4.2.2.2 Organitzacio de l’Administració......................................25
4.2.3 Àrea de Territori. ..................................................................26
4.2.3.1 -Planificació i Grans Projectes Urbans.............................26
4.2.3.2 Agricultura.....................................................................28
4.2.3.3 Urbanisme i infraestructures...........................................28


4.2.3.4 Vivenda...........................................................................29
4.2.3.5 Medi Ambient..................................................................30
4.2.4 Àrea de Patrimoni.................................................................33
4.2.4.1 Turisme..........................................................................33
4.2.4.2 Patrimoni Històric..........................................................34
4.2.4.3 Platges...........................................................................35
4.2.4.4 Cultura............................................................................35
4.2.5 Àrea de Serveis Urbans.........................................................37
4.2.5.1 Manteniment...................................................................37
4.2.5.2 Mobilitat Urbana..............................................................38
4.2.5.3 SAG...............................................................................40
4.2.6 Àrea de Benestar i Qualitat de Vida.......................................41
4.2.6.1 Gabinet de promoció del valencià....................................41
4.2.6.2 Convivència....................................................................41
4.2.6.3 Cohesió social. Benestar i solidaritat...............................42
4.2.6.4 Els nous valencians.........................................................42
4.2.6.5 Joventut i Infantessa.......................................................43
4.2.6.6 Igualtat ..........................................................................44
4.2.6.7 Gent Gran.......................................................................45
4.2.6.8 Salut ..............................................................................46
4.2.6.9 Ensenyament..................................................................46
4.2.6.10 Festes i Cultura Popular................................................48
4.2.6.11 Participació Ciutadana..................................................49
4.2.6.12 Esports, Oci i Temps lliure.............................................49


1 INTRODUCCIÓ.
Sagunt, més que altres ciutats, està patint una crisi econòmica molt
accentuada, i el número de parats s’ha disparat per damunt de la mitjana
valenciana i espanyola. Entre les causes de tan negativa situació cal
destacar la nefasta gestió del govern municipal del PP, un equip sense
idees i amb poca capacitat de treball, que s’ha limitat a malbaratar sense
lògica les desenes de milions de subvencions i que ha deixat
l’Ajuntament sense recursos per afrontar un futur molt incert.

El fracàs de la gestió afecta tots els àmbits de la vida municipal: ni una
sola vivenda protegida iniciada, ni una sola empresa en els polígons, ni
tan sols han acabat els projectes de patrimoni que havien heretat de
l’anterior legislatura, el SUP-2, la Gerència, centenars d’alumnes
continuen en barracons, etc.

En definitiva, cap iniciativa original, moltes obres sense acabar, i el que
és pitjor, una nul.la sensibilitat amb les empreses i treballadors locals.
Una equació d’ineficiència que dona com a resultat quasi 7000 parats.

És per això que davant de situacions crítiques com les que vivim cal
generar esperança i alternatives. Les persones que treballem en política
hem de multiplicar la creativitat, l’audàcia i la imaginació per generar
alternatives per a un model econòmic esgotat que ens condueix a una
perdua de drets i identitat com a ciutadans de Sagunt.

Amb este programa el BLOC presenta estes alternatives i es compromet
amb aquells que confien en nosaltres a treballar i a fer treballar. A
participar de la vida política del poble, sense exclusions i amb igualtat
d’oportunitats per a tots i totes. Amb l’objectiu de generar alternatives
d’ocupació com a primer referent, però també des del compromís dels
valors de la política més autèntica i innovadora, més ètics i més
transparents.

No pot ser que en la primera decàda del Segle XXI, aquesta ciutat encara
arrosegue clitxès del segle passat en la seua Administració Local i en la
seua forma de fer política.

Sagunt ha de modernitzar-se, ha d’aprofitar esta crisi per espolsar-se els
vells prejuís que sempre l’han acompanyada i prepara-se per encarar el
futur garantint la igualtat, la sostenibilitat i la qualitat de vida de les
persones que vivim i s’estimem esta GRAN CIUTAT, ESCENARI DE LES
NOSTRES VIDES I PATRIMONI DE LA NOSTRA FELICITAT.


2 ELS VALORS. La nostra forma de ser i
treballar.
2.1 L’ÈTICA I L’HONESTEDAT.

Lamentablement durant la present legislatura hem hagut de patir un dels
majors deprescis cap a la Institució de l’Ajuntament de Sagunt.

El PP ha incomplit la promesa d’Alfredo Castelló de no pactar amb els
segregacionistes. Per primera vegada en la nostra història ens han
governat aquells que amenacen la convivència i la cohesió de la ciutat, ja
que en amb les paraules i els fets demostren una clara voluntat de
perjudicar el nucli històric. Ens afecta per tant una altra crisi, una crisi
de valors que posa en dubte el model de ciutat, que atempta contra la
lleialtat institucional i contra la necessària igualtat d’oportunitats dels
ciutadans, visquen o visquen. Esta crisi ha generat decisions de dubtosa
legalitat i mesures que trenquen l’equilibri territorial, i a més una
inestabilitat municipal com mai s’havia conegut, amb uns pressupostos
prorrogats des de 2009.

El BLOC sempre ha demostrat una coherència inquebrantable en la
defensa de les seues idees i un respecte rigorós als valors més
democràtics i progressistes. Ens comprometem a continuar treballant
en la mateixa línia, convençuts que en política no tot és lícit, que cal
tindre principis per damunt dels interessos partidistes, electoralistes o
personals.

2.2 LLEIALTAT INSTITUCIONAL I ESTABILITAT

El Bloc sempre ha defensat l’estabilitat com un valor imprescindible per
al progrés de la ciutat. Sense estabilitat no es genera confiança i les
possibilitats de creixement es limiten en gran mesura. Ara bé, això no
significa buscar la majoria aritmètica a qualsevol preu i menys encara
qüestionar la pròpia institució. El Bloc té vocació de govern, som de fet
el partit que més temps ha governat de manera ininterrompuda, i hem
complit els nostres pactes des del primer dia fins a l’últim. Ara bé, mai
hem avantposat els nostres interessos al respecte i a la lleialtat
institucional.


2.3 MODEL DE CIUTAT

En una ciutat en què es posa en dubte la cohesió i l’equilibri territorial
ens comprometem a continuar treballant per un model que no genere
desigualtats entre nuclis i barris. Un model de ciutat que respecte la
diversitat i que facilite la proximitat dels serveis sense duplicacions
innecessàries i capritxoses. Una ciutat en què els veïns se senten
identificats amb un mateix projecte de futur.

2.4 COHESIÓ SOCIAL

Un altre dels valors que sempre guien la política del Bloc és el que es
basa en la igualtat d’oportunitats. Hem de créixer de manera conjunta i
hem d’evitar sectors d’exclusió social. La solidaritat ha de ser un principi
bàsic i el benestar un objectiu per a tota la comunitat.

2.5 DEMOCRÀCIA AVANÇADA I PARTICIPACIÓ

Les societats democràtiques més avançades són aquelles que potencien
la participació real dels veïns i les que consideren els ciutadans no com
objectes als quals van dirigides les seues decisions, sinó com a
subjectes actius que compartixen eixes decisions. El Bloc ja ha
demostrat que treballa colze a colze amb la gent i es compromet a
continuar fent-ho aprofitant al màxim totes les alternatives possibles i de
manera molt destacada les xarxes socials.

2.6 SOSTENIBILITAT

Sense sostenibilitat no hi ha progrés i per tant este valor ha d’impregnar
de manera transversal tots els àmbits de decisió municipal. Si volem
convergir amb els paràmetres de les ciutats més avançades hem de fer
un gran esforç en esta matèria, que és la clau d’una autèntica qualitat de
vida.


2.7 AUSTERITAT

Sempre ha de ser un valor que guie la gestió pública, però en la situació
actual és una necessitat ineludible. Cal ser molt concients de les
dificultats econòmiques i gestionar els diners de tots com si foren els
propis; s’ha de reduir la despesa corrent i el dèficit si no volem endeutar-
no més, i s’han de posar en marxa mesures que aprofiten de manera més
eficients els escassos recursos municipals, que a més el PP ha dilapidat
irresponsablement.

2.8 VALENCIANISME

Potenciar la nostra identitat com a valencians també és un dels nostres
valors, i no sols es tracta de normalitar l’ús del valencià en
l’administració municipal, que també. Es tracta de projectar-nos com a
valencians en les relacions intitucionals, es tracta d’augmentar la
presència de la nostra llengua en la programació musical i teatral o de
donar més rellevància als nostres esports.


3 LES IDEES. Generant Alternatives de Futur
per a Sagunt.
3.1 Els Projectes de Futur.
3.1.1Sagunt Innova.

3.1.1.1Projecte de Futur. Estratègia de Ciutat

El projecte de SAGUNT INNOVA és una iniciativa local per
redimensionar estratègicament el posicionament de la Ciutat en un
entorn global. Davant d’entorns econòmics de competitivitat global i
amb influència internacional, les ciutats que sapiguen trobar les seues
fortaleses en el seu entorn local, regional i internacional són les que
podran garantir un escenari de riquesa i qualitat de vida per als seus
habitants, ja que podràn decidir cap on volen anar i com poden destacar.

Les fortaleses innates de Sagunt són aquelles que tenim de per sí, són
les que ens conformen i ens han conformat com a poble al llarg de la
nostra història.

El nostre medi físic. Que ens configura com una porta d’entrada i
eixida cap al Mediterrani d’altres regions econòmiques de l’Estat
Espanyol (Saragossa-Euskadi) i ens configura com a nodus de connexió
entre dos grans àrees de producció en l’àmbit valencià València i
Castelló.

El nostre patrimoni històric. Que permet l’aposta per dos sectors
econòmics que fins ara hem atès de forma aïllada i secúndaria: EL
TURISME i LA INDUSTRIA CULTURAL

La nostra tradició industrial. La nostra cultura industrial i el teixit
productiu que tenim ens facilitat dirigir la nostra activitat cap a nous
sectors menys sensibles a la deslocalització i la globalització, com les
noves tecnologies, i el sector de les energies renovables, amb una gran
càrrega de disseny i innovació en les les nostres propostes.

Qué preten?

• Establir el paper de Sagunt dins de la Xarxa Global de la nova
economia en base a la sostenibilitat i la innovació.


• Desenvolupar Parc Sagunt per a que siga el motor de l’activitat
econòmica d’aquest municipi1.

Com començar a treballar? Desenvolupant accions i propostes en
els següents àmbits.

• Trajectòria de desenvolupament en un entorn global. Activitat
econòmica basada en la internacionalització, partint de l’àmbit
local.
• Potenciació i aprofitament de les xarxes de cooperació formades
pels actors econòmics locals. Ha de ser el Consell Econòmic i
Social qui lidere el camí cap al futur de la ciutat..
• Priorització dels recursos intangibles i d’alt valor afegit:
• Formació.
• Comunicacions.
• Innovació tecnològica.
• Coneixement dels mercats i desenvolupament de línies d’accés als
mateixos a partir d’avantatges competitius propis.
• Generar un clima local favorable als negocis, potenciant els
atractius del territori. Relació amb l’altre projecte que presentem:
Sagunt Patrimoni de la Humanitat.
• Interacció de les polítiques econòmiques i socials per la creació
d’ocupació: Formació, emprenentatge i innovació.

On es pot actuar? Com podem competir i pos sicionar-se? Tres
vies d’intervenció.

• Clusterització del sector energètic.
o Teixit industrial base existent. Tèrmica. Acostar un centre
de decisió regional de la companyia orientat al disseny.
o Col·laboració amb Universitats i Instituts Tecnològics.
o Promoure l’efecte spin off en el sector de les energies
renovables i l’eficiència energètica.
o Promoció de “l’intrampresariat” en relació amb les grans
empreses.
o Forma de competitivitat regional. Hinterland València.
• Promoció Estratègica Sagunt “Porta de Territori”.
o Ciutat frontera entre els dos nodes més importants de la
regió econòmica de València.
o Connexió amb la regió econòmica Saragossa – Barcelona.
o Especialització en el sector logístic.

1
S’exemplifica amb Parc Sagunt per què és un terreny públic, però qualsevol àrea industrial que vullga
desenvolupar noves formes de promoció-desenvolupament, és vàlida.


• Desenvolupament de sectors latents: TURISME, INDUSTRIA
CULTURAL. En relació amb el projecte de Sagunt Patrimoni de la
Humanitat.

Què proposem?

PACTE LOCAL DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC.
Eina finançada per la UE per la implantació de projectes que conjuguen:
Desenvolupament econòmic.
Desenvolupament i creació d’ocupació.
Formació
Qualitat i competitivitat territorial.

3.1.1.2El nou paper de la promoció econòmica de l’Ajuntament
de Sagunt.

El paper de la Promoció Econòmica en Sagunt ha de superar les
tradicionals formes en les quals realitza la seua tasca. Ha d’esdevindre
un punt de referència en la capacitat de desenvolupament de la Ciutat.

Com fer-ho?

• Donant protagonisme i competències al Consell Econòmic i Social,
com a òrgan d’organització-direcció de l’activitat econòmica de
l’Ajuntament i l’assessorament empresarial.
• Desenvolupant la col·laboració i el partenariat públic-privat a
través de convenis amb agents cívics, institucions, organitzacions
de la ciutat: sindicats, empresaris, associacions, etc....
• Amb transparència i objectius definits i compartits.

Amb quins objectius?

• Estimular el creixement econòmic. Polítiques d’ocupació:
o Foment dels beneficis empresarials.
o Distribució d’avantatges impositius.
o Formació inserció laboral. Desenvolupar eines formatives
sobre els treballador@s per empoderar-los en la inserció
laboral.
o Foment de l’emprenentagte i l’intrampresariat.
• Generar lideratge i orientació per a empresaris i treballadors a
nivell local. Promoció de la ciutat com a producte econòmic.

Propostes de programa.

grup.municipal.bloc@gmail.com 618305408 Pàgina
10

PROMOCIÓ ECONÒMICA.

• Prioritats de Recerca activa per part de l’Ajuntament per a
empreses de determinats perfils ambientals o tecnològics perquè
s’instal•len a Sagunt.
• Potenciació de les empreses de Sagunt.
• Potenciació del Consell Econòmic i Social com a òrgan que
determine eixos perfils i estratègies a llarg termini perquè la
pròpia ciutat siga una part decisiva en l’elecció de les empreses a
incloure en la recerca activa, i així evitar dependre exclusivament
dels designis tant del Govern Central com de la Generalitat
Valenciana.
• Trasllat del polígon de Racó de l’Horta. Remodelació de Baix vies,
desenvolupament del PAI de zona industrial de baixa intensitat.
• Creació de espais i serveis complementaris:
 Saló de convencions. A la Nau de Tallers
 Augment de Places hoteleres. Hotel amb encant en el
Palau de Gaeta.
• Les llicències han de tindre garantida l’arribada de l’aigua, la llum
i el transport públic i privat no motoritzat fins a les indústries
• Fomentar els plans de movilitat de les empreses.
• Transport públic i accés no motoritzat fins a tots els polígons de
Sagunt.

OCUPACIÓ

Sagunt pateix unes xifres de desocumació alarmants, per damunt de la
mitjana estatal i autonòmica, en xifres que ronden un 25% de la població
activa. A més, a més, l’índex de formació del 65% dels autrats és baix o
molt baix, amb el risc d’exclusió que suposa. Igualment la taxa d’atur
femenina és major que la masculina i el 40% del joves no troba treball.

Fomentar l’ocupació, junt amb l’empoderament de les persones que
pateixen la desocupació serà un eix bàsic de la nostra acció de govern.
Cal invertir en formació i en auto-ocupació i emprenentatge per tal de
reduir xifres tan escandaloses.

• Recuperar jove-empleo. Amb les xifres de desocupació juvenil fer
un seguiment de la població jove i adreçar-la cap itineraris
formatius convenients és bàsic per que este col·lectiu puga trobar
treball.
• Potenciarem tots els organismes ja creats per posar en contacte
els agents laborals, com ara l’Agència de Desenvolupament Local,
Jovempleo, programes Univeristat-Empresa, etc....

11

• Programes d’orientació laboral.
• Tallers de preparació d’entrevistes de treball.
• Recerca activa d’ocupació. Buscar treball és un treball.
• Crearem un portal d’Ocupació per posar en contacte oferents i
demandants de treball.
• Fomentar iniciatives per l’auto-ocupació i el cooperativisme
d’aquells col•lectius amb major dificultat d’incorporació al món
laboral, així com elaborar una oferta de formació ocupacional que
responga a la realitat empresarial perquè siga efectiva.
• Foment de la cultura de l’emprenentatge i la innovació en la ciutat
com a eina de desenvolupament econòmic i la creació de llocs de
treball.
• Convenis amb les empreses de contractació perquè la major part
de la mà d’obra siga de la comarca del Camp de Morvedre.

FORMACIÓ PER L’OCUPACIÓ

• Ampliació de l’Escola Oficial. Potenciació de l’Escola Oficial
d’Idiomes amb noves llengües com ara el xinés.
• Centre Integral de Formació Professional, contínua i ocupacional.
• Adaptació de l’oferta formativa a les necessitats econòmiques i
d’acord amb els jaciments d’ocupació. De les dades d’atur es
despren que el perfil de formació de la major part dels
desocuptats es baix o molt baix.Desenvolupar de forma urgent a
nivell de continguts el Centre de Formació Integral és cabdal per a
la transformació dels jaciments d’ocupació.

3.1.1.3Parc Sagunt. Parc de la Innovació.

Innovació en la forma de gestió-promoció.

o Participació-partenariat públic-privat. S’han d’incloure
altres agents cívics de la Ciutat en la promoció de Parc
Sagunt. El Parc no pot perdre mai la perspectiva local, ja
que també ha de ser una oportunitat per a les nostres
empreses
o Noves formes d’ocupació d’uns terrenys que són públics per
facilitar la ubicació de noves empreses, com les
concessions, el dret de superfície, etc., per tal de superar
l’entrebanc dels preus d’una especulació ferotge que ha fet
que en l’actualitat Parc Sagunt estiga en inferioritat de
condicions respecte d’altres polígons de menor entitat.

12

Innovació de continguts empresarials.

o Clúster energies renovables.
o Seus-subseus d’Instituts relacionats amb el
desenvolupament energètic i en l’alternativa als
combustibles fòssils.
o Plataforma logística. PiME enfocada a la distribució-
logística, etc...Volem que Parc Sagunt siga un contenidor
d’innovació i sostenibilitat que espente la resta de polígons
del municipi i de la comarca.
o Introducció sector TIC com a eix transversal de l’activitat
econòmica.

Propostes de programa

o Centre de la innovació en Parc Sagunt, autogestionat pel
CES o amb conveni en ASECAM.
o Centre-viver d’empreses Innovadores: Espais amb dret de
superfície, lloguers a empreses innovadores, etc…
o Centre noves tecnològies, espai TIC del Camp de Morvedre.
o Foment de la internacionalització de les empreses de
Sagunt i elaboració de catàleg internacional empresarial de
Sagunt.
o Convenis amb Universitat i Institut Energia per fixar el
clúster de l’Energia del País Valencià a Sagunt.

3.1.2Sagunt Escenari de la Història.

3.1.2.1Patrimoni de la Humanitat.

El Patrimoni Històric que poseeix la nostra ciutat pateix un greu procés
de degradació i abandonament. És la nostra obligació com a
represententants públics revertir aquesta situació. I no només això, el
Patrimoni de Sagunt no només és un valor únic que s’ha de protegir i
conservar, també ens permet al mateix temps generar un nou model de
creixement econòmic que ens permeta generar alternatives de treball i
desnvolupament, basant-se en la cultura pròpia i en el coneixement de la
nostra història.

El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial és una figura de
protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per
l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la
Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del
Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovada en 1972.

13

Té com a objectiu la preservació de monuments, conjunts, llocs i
patrimoni immaterial que presenten les característiques
d’excepcionalitat, unicitat i autenticitat a nivell internacional.
Es tracta, en resum, d’una mena de segell de garantia internacional
quant a la singularitat del patrimoni històric que rep la distinció.

SAGUNT per les seues característiques singulars podría, amb l’esforç i
l’ambició de tota la ciutat optar a ser Patrimoni de la Humanitat
presentant el CASTELL DE SAGUNT com a LLOC PATRIMONI DE LA
HUMANITAT, en base als següents criteris:

• EXCEPCIONALITAT. ESCENARI DE LA HISTÒRIA. Lloc d’ús
ininterroput des de s.V a.c, fins l’època actual.
• AUTENTICITAT. Inici de la segona guerra púnica. inici
romanització a la península...
• UNICITAT. No existeix cap element amb eixes característiques
al País Valencià, ni a l’Estat Espanyol-
• VALOR AFEGIT. Elements de la cultura jueva, patrimoni
industrial, complementen i fan crèixer la singularitat de Sagunt.

a) EL PROCÉS DE DECLARACIÓ.

Per optar a la declaració és necessari elaborar un dossier tècnic
especiatiltzat que corrobore, demostre i justifique les característiques
d’excepcionalitat, unicitat i autenticitat en funció dels criteris de la
UNESCO.
Esta proposta ha de conseguir el recolzament institucional de:
• Ple de l’Ajuntament de forma unànim. FASE 1.
• La Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de
Cultura. FASE 2.
• La Direcció General de Patrimoni del Ministeri de Cultura.
FASE 3.

b) EL DOSSIER DE LA CANDIDATURA.

El Dossier de presentació de la candiadtura ha de recollir tots els
elements que justifiquen la declaració i afegir aquells que sense ser
objecte de la mateixa complementen i/o afegeixen valor a la pròpia
candidatura.
El dossier ha de ser redactat per autoritats tècniques de conegut
prestigi en les matèries a avaluar de tal forma que desperte consens
acadèmic (és bàsic) sobre la candidatura.

c) CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS.

Condicionants previs.

14

• Els monuments/conjunts/llocs/immaterial han de gaudir de
declaracions prèvies que certifiquen la seua excepcionalitat. Bé
Històric-Artístic, Monument Nacional, Be d’Interés Cultural, etc...
• Només poden promoure la declaració de patrimoni de la
humantitat els titulars dels béns en qüestió.
Duració.
• Mínim. 2 anys. Elaboració de la candidatura i procés de
certificació.
• Màxim. Indefinit.
• S’ha de tindre en compte que si una candidatura és
rebutjada , no pot tornar a presentar-se en 5 anys; per tant, s’han
d’estudiar les retirades de forma estratègica.
• Exemple. Tarragona 7 anys de procés i un rebuig d’ICOMOS
internacional per tindre informes en contra.
Consens
• Interessa el major nivell de consens i unitat possibles.
o A nivell polític, el patrimoni està fora de la identificació
política, és una tasca d’institució, no de partit. S’ha de tindre
en compte que es passa per diferents administracions i
comités.
o A nivell social, perquè el projecte també s’ha
d’entendre com una eina de dinamització social i cultural.
o A nivell tècnic, ja que ICOMOS i UNESCO rebutgen la
tramitació d’expedients que generen polèmica en àmbits
tècnics i científics.

Què passa si s’aconsegueix?

• Accés a inversions de forma directa: MINISTERI DE
FOMENT, FONS FEDER, MINISTERI DE CULTURA.
• Accés a promocions internacionals de turisme. Contacte
amb operadors d’alt nivell, nacionals, europeus i internacionals,
financiats per LA UNESCO.
• Canvi del model turístic. Turisme d’alt poder adquisitiu i
cultural. Turisme de qualitat.
• Autolimitació en la gestió municipal, condicionament de la
declaració en diferents àrees: urbanisme, turisme, etc.
• Projectes de recuperació rigorosos i ambiciosos, amb
efectes no immediats.

d) L’ ESTRATÈGIA DE CIUTAT.

Davant la complexitat del procés, la gran quantitat d’administracions a
coordinar i la interacció entre les mateixes, no sols a nivell estatal sinó
també internacional fan de la Declaració un procés llarg i dur que no

15

sempre s’aconsegueix, però que en tot cas ha de ser una eina
dinamitzadora del patrimoni i la ciutat.
• L’estratègia de ciutat en relació al patrimoni és un
instrument que reforça les candidatures i que al mateix temps
genera una alternativa de models de gestió a la pròpia ciutat per
tal d’obrir noves alternatives de creixement sostingudes en base a
la cultura i a la recuperació i conservació dels signes identitaris de
les mateixes.
• La dinamització social associada al projecte de candidatura
també és un element a desenvolupar conjunturalment, donat el seu
caràcter cohesionador, que interacciona amb la promoció de la
candidatura i amb l’estratègia de ciutat.
Les millors candidatures són les que ofereixen com a valor afegit
un PLA B o inclús C, que faça de la candidatura un objectiu i al
mateix temps una eina de treball dintre d’una Estratègia de Ciutat
més àmplia.

4 EL TREBALL. El nostre compromís.
4.1 Activa’t i Govern Obert. Altra forma de
participar.

4.1.1ACTIVA’T

L’ACTIVA’T està concebit con un instrument d’interacció a través de la
xarxa no només de cara a uns comicics electorals. És un eina que els
regidors i regidores del BLOC utilitzaran com un mode de gestió més.
Es troba a l’abast de tots i te com a objectiu tractar temes de gestió
municipal que els veïns i veïnes senten com a prioritaris: des de les
coses menudes fins els temes de gran importància en el futur de Sagunt.
En el mes que porta funcionant hem recollit de l’ordre de 25 propostes,
de les quals destaquen les següents:

Queixa / Queja

Suggerència / Sugerencia

Necessitat per al municipi / Necesidad para el mun

16

4.1.2Govern Obert.

El BLOC aposta per la implantació de manera gradual del Govern Obert
en la nostra ciutat com a ferramenta de descentralització administrativa,
així, com a ferramenta de treball intern del propi Ajuntament.

El concepte de Govern Obert és una nova manera d’entendre la relació
entre l’Administració i la ciutadania, les altres administracions, les
empreses i la resta d’organitzacions de la societat.
Un bon principi d’un Govern Obert és la disposició pública de les seues
dades en un format electrònic adequat per a que sigui reutilitzades per
la ciutadania, això és el que es coneix com a Obertura de les Dades
Públiques (OpenData).

L’Ajuntament de Sagunt no parteix des de zero en matèria d’obertura de
dades. Ja que des de fa anys que es va posar en marxa la primera versió
del web municipal (www.sagunt.es), l’Ajuntament ha tingut una clara
vocació de facilitar la màxima informació i dades possibles als ciutadans
i potencials usuaris del web.

I partint d’aquest bagatje i les insfraestructures ja creades l’Ajuntament
de Sagunt deuria de continuar treballant en la seua aposta per les noves
tecnólogies per a construir un Govern Obert i donar importancia al fet de
dotar de més transparencia a la pròpia administración. En aquest sentit
es necessari la implementació d’un projecte d’obertura de dades
públiques o “OpenData”.

Així, aquest projecte d’obertura de dades públiques consisteix en posar
la informació que posseeix l’Ajuntament de Sagunt a l’abast de tothom
en formats digitals, estandarditzats i oberts seguint una estructura clara
que permeta la seua comprensió. Al mateix temps es facilita l’accés a
aquests recursos informatius per tal de fomentar-ne la seua reutilització,
sempre protegint les dades personals.

D’aquesta manera, la societat té el dret d’utilitzar aquestes dades, pot
accedir fàcilment a elles per informar-se o per crear nous serveis
augmentant el valor social i, si s’escau, també el valor comercial
d’aquestes. L’objectiu final d’aquesta obertura de dades és
universalitzar l’accés a aquests de la mateixa manera que el web actual
ha universalitzat l’accés als documents. Aquest projecte assegura que
aquestes dades, siguin accessibles per tota la societat sense cap
discriminació i per qualsevol ús.

4.1.2.1Creació d’una comissió de seguiment

17

Els principals instruments per desenvolupar el projecte seran la
Comissió d’Obertura de Dades Públiques de l’Ajuntament i el portal
Open Data.
La comissió serà la que tindrà la responsabilitat de definir i supervisar la
iniciativa d’obertura de dades a l’Ajuntament.
En aquesta comissió hi estaran representades aquelles persones
implicades en la gestió de la informació pública dels diferents àmbits o
sectors municipals així com responsables de l’equip tècnic que
treballaran en el projecte.
La comissió serà l’encarregada de transmetre a la resta de l’Ajuntament
aquesta nova visió de la gestió de les dades públiques i de treballar amb
els diferents departaments de l’organització per a l’obertura de les
dades públiques explicant i formant adequadament a les persones
responsables de les dades per a que es puguin sumar amb facilitat a
aquesta iniciativa. A més, aquesta comissió també controlarà l’ús del
servei projecte mitjançant un sistema de mètriques que permeti a
l’Ajuntament poder conèixer la utilització de les dades públiques obertes
per tal que li serveixi com a un indicador de l’èxit de la iniciativa.

4.1.2.2Objectius pel desenvolupament del Govern Obert

En el projecte d’obertura de dades públiques, marca uns objectius en la
manera de treballar dins de l’Ajuntament. Els grans objectius del Govern
Obert son augmentar la transparencia, posar les dades publiques a
l’abast de tots els actors de la societat i el creaument de els dades
obertes de l’Ajuntament amb les altres administracions proporcionant un
nivel de adicional de transparencia i agilitat.
Mitjançant el Govern Obert es realitza una descentralització
administrativa ja que el ciutadà accedeix a una visió més realista de la
prestació dels serveis públics, així, com una accés universal a les dades
mitjançant internet o, com les dades han de poder ser accesibles per
tota la societat en igualtat de condicions, mitjançant quioscs que
s’instal·laran en les dependències municipals per a que tota la
ciutadania puga beneficiar-se d’uns serveis públics de més qualitat
degut a les millores en els processos interns necessàries per a la
regeneració d’aquesta informació.
L’altra vessant del Govern Obert, es la relació de l’Ajuntament amb la
promoció del teixit econòmic i la innovació, i amb aquest projecte
s’obrin importants volums d’informació per a que les empreses les
utilitzin pels seus productes i serveis i el sector TIC eixirà beneficiat per
l’augment de la demanda de serveis telemàtics basats en aquestes
dades obertes, sumant-se així amb un dels grans projectes del BLOC
SaguntInnova, un projecte que mitjançant l’accés lliure a les dades
fomentarà la creació de nous usos innovadors d’aquestes i també
ajudarà al sector de la recerca i prospectiva se’n beneficiarà d’aquest

18

accés lliure a les dades. Ja que en la societat de la informació, les dades
són la matèria primera.

4.1.2.3Grups d’acció del Govern Obert

Per a millorar els processos interns de l’Ajuntament s’ha de distribuir en
diferents grups les àrees municipals per a poder vertebrar la
información.
Territori

Sagunt , és sobretot, un territori, sobre el que la pràctica totalitat
dels sectors municipals despleguen la seua gestió. Aquestes
dades permetran aplicacions tan variades com serveis
d’arquitectura i disseny, aplicacions audiovisuals,
desenvolupament de software per temes de mobilitat, un seguit de
serveis que tenen el territori com a punt de partida. Les principals
serien:
• La cartografia bàsica de la ciutat: cartografia física
(topogràfica UTM), cartografia temàtica (cadastral,
urbanística, etc.), cartografia política o administrativa
(districtes, barris, etc.), altres.
• Dades de georeferenciació del territori: carrerer
(nomenclàtor de vies i adreces postal oficials), relació de les
adreces postals amb les coordenades topogràfiques UTM
(posicionament) i amb les divisions administratives.
• Dades alfanumèriques relacionables directament amb el
territori: dades d’usos de sòl, i dels locals cadastrals
(excepte les reservades per llei), dades de l’edificació i
dades urbanístiques.

Població

Les dades ens permeten generar conjunts de dades
demogràfiques, que respectant en tot moment la legislació vigent
(protecció de dades, estadística, etc,), es poden transformar en
potents conjunts de dades, a disposició dels agents socials i
econòmics de la ciutat per segmentar productes i serveis de
variades activitats econòmiques, entre d’altres aplicacions
possibles. En aquest grup de dades, només a títol demostratiu,
podríem destacar:
• Dades demogràfiques per grups d’edat, per sexe, etc.,
agrupades per divisions administratives (districtes, barris,
zones estadístiques, seccions).
• Dades de moviments naturals de població.
• Dades sobre estructures familiars.

19

Indicadors de gestió i tramitació

Aquest macrogrup abasta des de la relació via expedients
administratius fins a la gestió dels equipaments i serveis
municipals a les persones. Inclou dades derivades dels expedients
d’activitats de la ciutat, informació de valor per a inversions i el
desenvolupament econòmica futur de la ciutat. En aquest grup
destacaríem:
• Base de dades d’equipaments de la ciutat
• Dades estadístiques sobre expedients de llicències (obres,
activitats, etc.)
• Agenda ciutadana
• Dades econòmiques

Entorn urbà

Informació de valor que pot generar el desenvolupament de
múltiples serveis i aplicacions sobre transport, mobilitat, per
empreses o persones, amb o sense ànim de lucre.
• Dades de mobilitat: trànsit, transport públic, aparcament.
• Seguretat
• Medi ambient
• Neteja

Dades documentals

• Ordenances consolidades
• Normatives i plans urbanístiques
• Enquestes d’opinió dels ciutadans
• Fons documentals específics: publicacions, vídeos i
imatges, memòries, etc.

4.1.2.4Creació del sistema de Govern Obert

Seràn necessàries dos fases diferenciades per a poder realizar aquest
sistema de descentralització i manera de treballar dins de l’aplicació del
Govern Obert a l’Ajuntament de Sagunt.
Fase I
• Disseny del servei: anàlisi de les fonts d’informació, criteris de
classificació, diccionari de dades, processos de replicació i
normalització de les dades, creació d’un protocol d’obertura de
dades públiques.

20

• Creació del portal: disseny del portal OpenData i la seua
posada en producció.
• .Ampliació de les dades obertes.
Fase II d’ampliació i consolidació del servei
• S’ampliaran massivament els recursos informatius oberts.
• S’iniciarà amb la realització d’un Pla de Treball que
contemplarà criteris d’utilitat social, disponibilitat i el cost
d’obrir les dades per seleccionar les que s’obriran i en quin
ordre, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del servei.

21

4.1.3Els projectes dels veïns i veïnes.

• El projecte de Barri de Ciutat Vella.
o PEATONALITZACIÓ.
o APARACAMENT.
o CONVIVÈNCIA.
o SERVEIS.
o APU JUDERIA.
o VIVENDA DE LLOGUER O NEGOCI.
o ACCES AMB TRANSPORT PÚBLIC A CIUTAT VELLA AMB
VEHICLE ELÈCTRIC.
o PARQUING PER A TURISTES AL NORD DEL PALÀNCIA.
o ACCESIBILITAT A CIUTAT VELLA.
o ACABAR LA URBANITZACIÓ DELS CARRERS.

• La nova llar del Jubilat.
• L’impuls en la creació de treball i el desenvolupament d’empreses.

4.2 Línies d’acció en la gestió municipal.
4.2.1Àrea d’economia.
La gestió dels recursos econòmics de l’Administració Local ha de dur-se
a terme des de l’austeritat, l’eficiència i el rigor. No sols per que es
tracta de l’administració dels recursos públics, sino per que també la
forma en que es gestione i els projectes que se’n deriven poden
intervendre sobre l’activitat econòmica del propi municipi. És per això
que aquest punt complementa i completa allò que ja s’ha exposat quan
s’ha parlat del projecte de Sagunt Innova.

4.2.1.1Hisenda Local.

1. Aprovació de pressupostos abans de 31 de desembre de cada any.
2. Aproximació progressiva de les taxes al cost del servei.
3. Contenció immediata de la despesa corrent.
4. Introducció progressiva dels pressupostos participatius, començant
pel capítol d’inversions.
5. Racionalització dels serveis de l’Ajuntament per abaratir els costos.
6. Desenvolupament de la e-administració per racionalitzar despeses.
7. Discriminació de taxes per adequar-les als serveis que l’ajuntament
dona i millorar els graus de cobertura.
• Actualització de les taxes del fem en funció del residu tractat (Verd
o Urbà), en funció del tipus de zona urbana (dispersa/compacta).

22

4.2.1.2 Contractació Pública

Les institucions municipals, com a ens públics, han d’avançar de forma
concreta i precisa cap a la sostenibilitat en totes les seus vessants,
incloent la contractació i externalització dels seus serveis.

S’ha de procurar donar garantía d’accés a totes les empreses i s’ha de
fomentar la transparència dels processos, ja que la contractació pública
tambbé és motor econòmic de la ciutat.

Concursos públics d’idees per als serveis tècnics. Reducció de la
sistematització de les adjudicacipons de serveis tècnics poc
transparents. Treballs per asistències tècniques avaluables i
controlables.

Convenis amb les empreses que treballen per a l’ajuntament per a que
contracten preferentment treballadors de Sagunt.

Des del BLOC fomentarem la contractació pública sostenible,
considerant, integrant i valorant els aspectes ambientals, socials i ètics
en la licitació i contractació pública mitjançant criteris de relació entre
qualitat/preu, transparència, igualtat, respecte a l’entorn ambiental i
social. Aplicarem per tant criteris de sostenibilitat en la licitació de:
Contractes d’obres.
Contractes de gestió de serveis públics.
Contractes de subministres.
Contractes de consultoria i assistència.
Contractes de serveis i manteniment.

4.2.1.3Comerç

El comerç local és fonamental per a la dinamització de la ciutat i per a
consolidació de la trama urbana, a més de ser una molt important font de
riquesa i ocupació. El comerç de Sagunt només sobreviurà gràcies a la
seua diferenciació, basada en la qualitat, la comoditat i el tracte
personalitzat. Treballarem conjuntament amb les associacions per
garantir estes tres bases:

Qualitat: Premis d’innovació comercial. Gala de comerç.
Comoditat: peatonalització de carrers.
Qualitat de servei: formació conveniada amb les associacions per
introduir la innovació en la xarxa comercial.
E-comerç de forma conjunta; punts KIALA
Plataformes de serveis (entregues, pagaments per aprofitar les
sinèrgies de les activitats en el seu conjunt).

23

En relació amb la potenciació turística proposem dos eixos de petit
comerç turístic-artesanal, així com de serveis de restauració i oci.
Plaça Major-Pujada al Castell
Passeig Marítim.

És curiós com una ciuta com Sagunt no ha desenvolupat cap
superfície comercial de mitjà-gran tamany de tal forma que la ciutat
conserve els consumidors captius d’aquest tipus de producte que, a
dia d’avuí, es deplacen a altres llocs, com València i Castelló. Per això
des del BLOC apostem per el desenvolupament d’un nou model
comercial que combine els eixos comercials de proximitat i de barri, i
desenvolupar, superfícies de tamany mitja-gran de forma controlada i
amb el desenvolupament de convenis de col·laboració entre el petit
comerç local i les superfícies comercials per aprofitar sinèrgies
conjuntes.

4.2.1.4Mercats

• Canvi d’ubicació del mercat del districte de Morvedre. És pot
utilitzar la nova Glorieta per evitar el caos de trànsit que suposa
cada dimecres tallar el carrer dels Horts.
• Els mercats són el centre dels eixos del comerç de proximitat de la
ciutat. No obstant això pateixen un fenómen de degradació i
abandonament que volem redirigir de tal forma que puguen
reviscolar:
• Foment de l’autogestió i de fòrmules de flexibilitat dels mateixos:
horaris, tipus d’activitats, promoció d’ús, disminució de taxes,
etc..
• Transformació en galeries comercials, espais d’oci cultural per
aprofitar les instal·lacions municipals, prenet el mercat de Colom
com a eixemple.

4.2.2Àrea de Gestió interna.

De forma compelmentària a la gestió dels recursos econòmics dels ents
locals, la gestió i organització del treball permet, no només reduir la
despesa, sino que redunda en un amillora del treball realitzat (el servei al
ciutadà) i els reptes als que una administració local ha de respondre.

4.2.2.1 Recursos humans, personal i responsabilitat social
corporativa

24

Pel que fa al marc de relacions laborals internes proposem:
• Comunicació fluïda amb els sindicats facilitant les seues funcions.
• Retocar el catàleg de llocs de treball.
• Renegociar alguns aspectes del conveni de l’Ajuntament, que ja és
dels anys 80.
• Evitar qualsevol conducta d’assetjament moral o sexual per mitjà
de l’Observatori de mobbing i el comitè de Salut Laboral.
• Programació per objectius en les àrees on siga aplicable.

L’ajuntament no solament ha de complir criteris estrictes de
Responsabiltat Social Col•lectiva respecte als seus treballadors sinó
també exigir-ho a les empreses amb les quals contracta, tot introduint el
concepte del cost ètic en els seus subministraments i evitant qualsevol
relació econòmica amb empreses que pel seu comportament
menyspreen els drets dels treballadors en qualsevol lloc del món. Per
tant, impulsarem les compres ètiques i les subcontractacions ètiques
amb criteris de sostenibilitat.

4.2.2.2Organitzacio de l’Administració

La modernització de la ciutat ha de començar per la seua administració.
Les grans àrees de gestió que s’han creat durant la legislatura han
d’afavorir la coordinació i optimitzar els recursos.
• Creació de noves regidories i canvis de nom i funcions a d’altres:
• Regidoria planificació i grans projectes.
• Creació de la Delegació de Noves Tecnologies.
• Canvi del nom de la regidoria de la Dona per regidoria d’Igualtat.
• Canvi de nom de la regidoria d’Esports per Esports, Oci i Temps
Lliure.
• Cal completar i reorganitzar el nivell de descentralització. Caldria
anar cap a un punt d’atenció al públic per districte quan aquesta
divisió estiga feta. Per tant, caldria un punt d’atenció al públic –
Espai Cívic- a Almardà i aprofitar les noves tecnologies per
garantir el principi de proximitat i evitar desplaçaments als
ciutadans.
• Construcció i desenvolupament del nou edifici administratiu
juntament amb una ciutat administrativa (Seguretat Social,
Hisenda...)
• Creació de l’Oficina Tècnica d’Activitats.
• Creació de l’Oficina Tècnica de Mobilitat.
• Creació de l’Oficina Tècnica d’Urbanisme.
• Creació de l’Oficina Tècnica de Patrimoni.
• L’Ajuntament ha de saber fer visible als ciutadans el seu treball. A
tal efecte proposem:

25

o Un programa de visites per a escolars: L’Ajuntament per
dins.
o Un programa de promoció política dins d’un mitjà de
comunicació audiovisual dirigit des del Gabinet de Protocol.
o Establir un observatori ambiental per traslladar informació
divulgativa sobre l’estat ambiental del municipi : emissions,
soroll, abocaments, etc.

• Coherència de la imatge corporativa de l’Ajuntament.
• Al mateix temps ha de saber escoltar les propostes de millora dels
ciutadans, per això proposem:
o Funcionament real del defensor del ciutadà i de la bústia de
queixes i suggeriments de la pàgina web.
• Desenvolupament de Sistemes d’Informació Geogràfica per a la
Ciutat. Això ajuda a racionalitzar les xarxes existents:
o Clavegueram (Residuals, Pluvials), Abastiment d’aigua,
Enllumenat públic, Carrers, Camins.
o Urbanística.
o Volumetria, Localització, Planificació.
o Creació d’un sistema d’informació geogràfica per al
municipi.

Per últim fem una proposta participativa d’organització de la ciutat en
districtes que esquemàticament són: Almardà, Morvedre, El Port-Ciutat
Factoria, El Port-Almudàfer, Disseminats.

4.2.3Àrea de Territori.

4.2.3.1 -Planificació i Grans Projectes Urbans.

INTEGRACIÓ PORT-CIUTAT. PROJECTE FAÇANA MARÍTIMA.

Àrea recreativa a la zona de Menera amb un auditori a l’aire lliure per
poder fer concerts i actes multitudinaris.
Nau de tallers centre multiús-congressos-concerts-fires.
Passeig marítim integrat amb Menera, remodelació edificis costes per
tindre Centre Civic/Centre recepció visitants
Casa Groga. Recuperació com instal·lació cultural/museística/públic.

El Port marítim és una infraestructura fonamental per a la nostra ciutat.
Hem de mirar cap la mar i demanar una major autonomia de
funcionament en la gestió del nostre port. Sense perdre la
competitivitat que suposa pertànyer a l’Autoritat Portuària de

26

València, no podem ser la seua porta de darrere en quan al tipus de
mercaderies a tractar.
La gran ampliació que es va a produir ha de ser vigilada i consensuada
amb l’Ajuntament de Sagunt.
Hem de demanar a l’autoritat portuària que cedisca el moll del Pantalà
per posar-lo en valor com a lloc de passeig i final de la via verda de
Ojos Negros.
Introducció del Port esportiu/pescador dintre de la primera dàrsena, per
evitar l’impacte sobre la platja del Port i la despesa que suposa
ubicar-lo en la zona que proposa l’avant-projecte.
La integració Port Ciutat, consensuada amb l’Ajuntament i dintre d’un
procés de participació pública és un dels grans projectes per a la
nostra ciutat.

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES.

COBRIMENT DE LES VIES/ACTUACIONS EN BAIX VIES.
Nova estació.
Remodelació del barri.
Nou polígon industrial per traslladar activitats industrial fora de
baix vies.
Llosa de cobriment i pas amb la execució de les obres de la LAV-
València Castelló.

INFRAESTRUCTURES VIARIES/FERROVIARIES.
Eix Cantàbric.
Connexió FERROVIARIA Port Marítim.
BY-PASS.

ÀREES I CORREDORS VERDS

PARC NATURAL MUNICIPAL DE LA MUNTANYA DE ROMEU.
Executar el passeig marítim d’Almardà. Compromís amb la regeneració
de les platges i les zones verdes. PER TAL DE CONNECTAR TOTA LA
ZONA LITORAL DE CANET A ALMENARA.
Parc de Sant Cristòfol. Sense torres/Gestionar amb Iberdrola
Completar Ronda del castell: finalització, pavimentació, il•luminació i
accessibilitat en vehicles especials, millora del PR i eliminació
d’infravivenda.
Posada en valor com a Escola Natura de les Escales.
Adequació de tot el llit del riu com a espai obert i verd per a tota la ciutat.

CIUTAT ADMINSTRATIVA.

Desenvolupament de dotacions, serveis
PARC CENTRAL de Ciutat Nova.

27

4.2.3.2Agricultura.

L’agricultura valenciana està patint des de fa temps una crisi estructural
i necessita ajudes a tots els nivells. És per això que el BLOC sempre ha
estat al costat dels llauradors.
• Des del Consell Agrari, en totes les seues funcions de formació,
assessorament, vigilància, infrastructures viàries, etc...
• Suport actiu a l’agricultura, amb la modernització de les zones de
regadiu.
• Desenvolupament de mesures per a l’adaptació dels models
tradicionals de cultiu cap a l’agricultura ecològica al municipi
• Buscar la millora en les xarxes de distribució dels productes
locals, de cara a una diferenciació respecte a d’altres.
• Establir convenis amb IVIA per al desenvolupament de nous
cultius en la zona del Camp de Morvedre
• Desenvolupar un manual de bones pràctiques agrícoles per al
municipi.
• Establir controls de qualitat en les aigües de reg, per a determinar
la necessitat d’adob a les zones amb reg per degoteig
• Detindre les grans transformacions o modernitzacions en zones
amb pendent
• Prohibir el canvi de cultiu de secà a regadiu en aquelles zones on
no siga recomanable (àrees de muntanya). Donar alternatives per
a aquestes zones per a evitar el seu abandonament sobtat
(reforestació de terres agrícoles)
• Demanarem la recol.locació dels treballadors agrícoles afectats
per processos d’industrialització.
• Defensarem uns preus dignes per al sòl agrícola afectat per
infraestructures i per polígons industrials, i intentarem evitar que
ningú especule aprofitant-se de la crisi del sector.

4.2.3.3 Urbanisme i infraestructures.

• Disseny d’un nou PGOU sobre les següents bases:
o La renovació interna ha de primar sobre les noves àrees
construïbles.
o Primar la qualitat sobre la quantitat dels nous espais
urbanitzats.
o Primar la vivenda de densitat mitjana.
o Perspectiva d’integració urbana de la ciutat. Ciutat
compacta.
o Planificació Estratègica en relació amb els usos del territori.
o Participació pública.

28

o Catàleg de Paissatge.
o Catàleg de BICs i BRL.
• Pla Especial de Ciutat Vella
o Renovació interna.
o Esponjament.
o Ordenances de façanes.
o Ajudes per a renovació de vivendes
o APUS
 Juderia.
 En Jou.
 Sant Ramón.
 Banys àrabs.
• Urbanització de Menera, amb previsió d’un aparcament gran i una
zona per a grans espectacles –auditori a l’aire lliure.
• Nous espais cívics d’acord amb la divisió de districtes: Previsió
d’Espai Cívic per a Sagunt-La Rosana.
• Adequació de l’entorn del Castell.
• Ronda Sud al Port de Sagunt (de Menera fins a Veral). Acabament
de Tres d’abril.
• Desdoblament complet de l’Avinguda de la Vila.
• Connexió amb l’A-7 d’entrada per a Sagunt.
• Proteccions acústiques Nord del Palància.
• Ponts
 El Port – Canet
 Ponts de connexió SUNP IV

4.2.3.4Vivenda.

• Diversificació de l’oferta d’habitatge respecte del concepte antic
de família i donant pas també a famílies monoparentals, singles,
gent gran que viu sola en situació de dependència.
• Gestió VPO per part de l’ajuntament i adjudicació per sorteig
(transparència, evita diners negre). En aquest sentit, s’ha
proposat realitzar una proposta de lliure adhesió dels
constructors cap aquest tipus de ofertes.
• Increment del percentatge de VPO fins al 50%.
• Gestió de vivendes de lloguer des del mateix Ajuntament per mitjà
de convenis amb agents socials, com ara els sindicats.
• Llistat d’habitatges buits, desincentivant la seua propietat.
• Intermediació en Lloguer Jove (lloguer per a menors de trenta
anys) i Compartir pis.
• Desenvolupament de polígons de vivenda d’autoacabament.
• Afavorir la creació de vivenda en règim de dret de superfície.

29

• Ajudar a les promocions locals i/o cooperatives a desenvolupar la
seua activitat.
• Incentivació de la rehabilitació en zones degradades (ciutat vella)
per a garantir el recanvi plobacional.

4.2.3.5Medi Ambient

Gestió de l’aigua

• Establir, a través de l’empresa municipal de l’aigua, les actuacions
de millora necessàries per a reduir les pèrdues que es generen al
municipi fins a nivells semblants als d’altres municipis.
• Aprofitar les aportacions sobrants de pous o de l’antic abastiment
de Soneja per a usos on els requeriments de qualitat d’aigua
siguen més baixos (polígons industrials).
o Redistribució de la planificació hídrica del Camp de
Morvedre.
• Posada en funcionament de la desaladora.
o Connexió amb xarxa de distribució.
o Estudi dotació industrial/altres.
• Establir una xarxa de baixa pressió al municipi per a usos com el
reg de jardins, la neteja de carrers.
• Detectar al terme municipal quins pous afecten de manera més
important als aqüífers presents al municipi, per a intentar trobar
altres alternatives d’abastiment.

Soroll

• Pla Acústic Municipal. Execució
• Ordenança de soroll municipal. Execució.
• Instal•lació de barreres sonores al voltant de l’AP-7.
• Repavimentació amb paviment sonoreductor de les vies amb més
trànsit de la població.

Gestió Ambiental i Ecoeficiència

• Inclusió dels departaments de l’Ajuntament en la ISO 14.000.
• Instal•lació de plaques solars als edificis públics del municipi. No
s’ha executat
• Establiment de noves ordenances per a la prevenció de la
contaminació al municipi:
o Soroll.
o Qualitat de l’aire.
o Contaminació electromagnètica.

30

o Residus.
o Abocaments, etc.
• Desenvolupar ferramentes per evitar la contaminació biològica
que pot generar l’ampliació del port comercial.
• Reduir les emissions de CO2 a Sagunt per mitjà d’acords amb les
empreses.
o Inventari d’emisions.
o Comisió interdepartamental de lluita contra el canvi
climàtic.
• Informació periòdica als ciutadans de les medicions de qualitat de
l’aire i resta d’agents contaminants.
o Estudi d’Immisió.
o Estudi epidemiològic.
• Establir una agència municipal per a la col•laboració en la
promoció industrial, que ajude a la millora ambiental dels polígons
municipals.
• Fomentar i facilitar el compromís ambiental de les empreses a
través de sistemes de certificació ambiental i la sostenibilitat.

Contaminació lumínica.

• Reduir la il•luminació de determinades zones. Nord del Palància.
• Canvi al sistema LED per a l’enllumenament dels nostres carrers.

Residus

• Desenvolupar la recollida selectiva a tot el municipi. Introducció
del contenidor marró.
• Desenvolupar la recollida de miniresidus en contenidors de
mobiliari urbà.
• En les noves urbanitzacions els contenidors haurien d’anar
soterrats.
• Tots els edificis públics han de tindre PUNTS VERDS per a la
recollida de piles i mini -deixalleries.
• Establir per als diferents polígons industrials sistemes de
reciclatge i reutilització de residus de tipus industrial interns per
aprofitar subproductes i matèries auxiliars de les diferents
empreses.

Ús públic i gaudi del Medi Ambient

• Elaborar proposta de “Vies Verdes de Morvedre” :
 Circuits intraurbans amb carril-bici-peatonals. Recuperació
sendes-camins rurals-vies pec. Pla de Vials No Motoritzats
 Sagunt-Port: Menera – Internuclis – SEPES. (Interés cultural)

31

 Almardà_Marjal dels Moros. (Via pecuària)
 Sagunt-Romeu. (Des de Sant Cristòfol fins a Bonilles)
 Senda dels Lladres. Castell.
 Camí Vell de Terol. Camí de Les Valls. Palància (Via
pecuària, connecta pobles de la Baronia).
 Camí dels Molins: al voltant de la Rosana (Al voltant de les
séquies, interés cultural)
 Final de la Via Verda d’Ojos Negros.

• Espais verds, mesures d’esponjament de la ciutat
 Estudi d’aquelles zones interiors dels cascs urbans més
compactes en ambdós nuclis , per trobar solars que
permeten fer places i augmentar la presència d’espais verds
com ara la Plaça Bilbao, Hort del Convent de Santa Anna,
Solars a Ciutat Vella, Solar a l’est de Mestre Tarazona.

• Parcs Periurbans:
 Sant Cristòfol, Muntanyeta de l’Aigua Fresca, Ribera del
Palància, Castell de Sagunt, Almardà - Séquia del Rei, El
Picaio.
• Paratges Naturals:
 PNM de Romeu.
 Marjal d’Almenara (Demanar declaració de paratge natural
autonòmic).
 Marjal dels Moros (Demanar declaració de paratge natural
autonòmic).
• Adequació de solars per crear espais verds o de cultiu.
• Gestió dels espais verds:
 Col•laboració en la gestió forestal de les muntanyes de
Sagunt.
 Establir criteris d’eficiència ecològica a l’hora del disseny
de parcs i jardins al municipi.

32

4.2.4Àrea de Patrimoni.

Donada la importància d’un objectiu com la consecució d’una distinció
com la de Patrimoni de la Humanitat, entenem que les àrees que hi estan
relacionades han d’estar coordinades i buscar poder preparar esta
candidatura de forma centralitzada i coordinada amb les altres referents
a l’estartègia de ciutat: Territori i Economia.
Igualment, estos punts estan en relació amb el projecte de Sagunt
Escenari de la Història i recullen accions en relació al turisme, patrimoni
i cultura que poden desenvilupar-se junt amb la preparació de la
candidatura.

4.2.4.1 Turisme

Una part del potencial turístic de Sagunt està encara per desenvolupar.
Disposem de platges, de zones humides i de muntanya protegides i d’un
dels patrimonis monumentals més importants de l’Estat. Per tant, la
nostra oferta es pot diversificar i a més pot generar treball tot l’any:
turisme tradicional, turisme verd i turisme cultural.

Per això pensem que les àrees de Turisme-Platges-Patrimoni han d’estar
connectades, coordinades i a ser possible portades per un mateix
regidor.

Quant al turisme cultural, el primer que cal és dotar-nos de les
infrastructures necessàries. Per això cal posar en valor tot el nostre
patrimoni històric.

Necessitem ofertes diverses i atractives: museus, itineraris
monumentals, programes concrets d’exposicions...La futura ciutat de
les Arts Escèniques, el festival de Sagunt a Escena i els diferents actes
festius (com la Setmana Santa, les Falles, els Moros i Cristians) han de
funcionar com un pol d’atracció de primer ordre.

Hem de participar en la Xarxa de Ciutats Jueves i en la de Ciutats
Monumentals Mediterrànies, i hem d’organitzar tot tipus d’actes, des del
Mercat Medieval a una fira gastrònomica, passant per festivals de teatre
i música.

Pel que fa al turisme verd en les zones humides (Marjal dels Moros i
Marjal d’Almardà) cal una política decidida de protecció i promoció com
a atractiu turístic amb la creació de les infrastructures necessàries i
l’organització d’itineraris i visites. En les zones de muntanya també hem

33

d’habilitar i assenyalar camins, sendes i zones d’espai ben condicionat
(veure proposta de territori).

L’Oficina de Turisme i els museus i monuments haurien d’adequar el seu
horari als horaris de les visites i dels principals monuments de la ciutat.

Cal desenvolupar campanyes de difusió i promoció en tots els àmbits:
internacional, estatal, nacional, escolar, tercera edat...des d’una
perspectiva de ciutat valenciana.

Crear la llicència de Guia Turístic Oficial de Sagunt.

Signar un acord amb la resta de pobles del Camp de Morvedre. de cara a
llançar una marca de turisme comarcal. El turisme a la comarca
indirectament ajudarà a Sagunt.

Creació de noves places d’hotel a la zona del moll i amb la rehabilitació
d’edificis històrics de Ciutat Vella. Hotel amb encant en el Palau de
Gaeta.

Potenciació de restauració d’alta qualitat amb la creació d’una extensió
de la Universitat de matèries relacionades amb el turisme i la
restauració.

4.2.4.2 Patrimoni Històric.

Disposem d’un gran patrimoni històric i industrial que la ciutat ha
acumulat durant més de 2500 anys i que tenim totalment desaprofitat, en
la majoria dels casos perquè l’Ajuntament no hi té competències. El
patrimoni pot ser un dels principals motors econòmics de la ciutat i hem
de traure-li el màxim partit, a banda del seu paper simbòlic com a
herència històrica que nosaltres hem de millorar per a les generacions
futures.

• Posada en marxa immediata del Museu Arqueològic Industrial.
• Posada en valor dels Banys Àrabs comprant l’immoble i
rehabilitant-ho.
• Recuperació de l’antic port al Grau Vell i de l’àrea arqueològica.
• Museu de l’Almodí.

• Museu de la romanització a l’Alqueria i muntanya de l’Aigua
Fresca.

• Recuperació de la Juderia. APUs necessaris per la seua
adequació.

34

• Continuarem insistint per aconseguir que les administracions
competents invertisquen al Castell anualment una quantitat fixa, i
que el monument puga ser visitable dignament.
• Suport a la Fundació de la Juderia de Sagunt, cedint una casa
municipal per a la ubicació d’un xicotet museu de temàtica
hebraica.
• Intervenció per a recuperar el Calvari Vell i altres punts d’interés
com la Casa Romeu.
• Preservació de les restes arqueològiques importants que puguen
aparèixer, tal i com s’ha fet al Marvi o a l’Antiga Moreria.
• A més, cal actuar en la conservació dels barris i edificis més
representatius del que va ser la ciutat factoria.

4.2.4.3 Platges.

• Recuperació i posada en valor del sistema dunar de la zona de
Menera.
• Passeig marítim d’Almardà.
• Instal•lació de lavabos a les platges on no existeixen.

4.2.4.4Cultura.

El BLOC al capdavant del departament de Cultura, va consolidar una
programació estable, plural i diversa, és el moment, amb tota
l’experiència que hem acumulat, d’analitzar detingudament on ens
troben i cap on volem anar.
A més el departament de cultura juga un paper clau en la dinamització
de Patrimoni per la Humanitat, de tal manera que deu dirigir i adreçar
totes les manifestacions culturals de la ciutat cap a este objectiu amés
de mantindre i reprendre una qualitat que en esta legislatura s’ha anat
perdent.

Proposem un PLA DE GESTIÓ CULTURAL INTEGRAL en què es faça un
estudi detallat de totes les activitats culturals (tant de manifestacions
artístiques com tradicionals) que es duen a terme o es promocionen des
del departament, els diferents espais que gestiona, la resposta real de
la ciutadania a les propostes, les diferents ajudes i subvencions que es
donen i les aportacions que arriben a les activitats del departament, així
com l’oferta privada o alternativa a la pública que hi ha a la ciutat.

Per a dur-lo a terme caldria consultar a entitats culturals, associacions
cíviques, a l’equip tècnic del departament i al Consell Assessor. Tot amb

35

la finalitat de fer una política cultural més ajustada a la realitat del
municipi.
Dins d'esta proposta de Pla de Gestió Cultural Integral caldria
contemplar, des del punt de vista del BLOC:

 SAGUNT PATRIMONI DE LA HUMANITAT.

o Creació de la marca: SAGUNT, ESCENARI DE LA HISTÒRIA.
o Cal una estratègia d’imatge integrada i uniforme per a tota la
publicitat del Departament de Cultura.
o Creació d'ITINERARIS CULTURALS (de béns patrimonials
històrics i industrials, d'espais contenidors de cultura -sales
d'exposició, cinemes, teatres-, de rutes festives pel calendari
-Falles, Moros i Cristians, Setmana Santa, Nou d'Octubre,
festes patronals...)
o Desenvolupament de polítiques encaminades a prestigiar i
afavorir la col•laboració, participació, patrocini i mecenatge
cultural des d'un PATRONAT PEL MECENATGE CULTURAL
(ajuntament, empresaris o entitats).
o SAGUNT CAPITAL DE LA ROMANITZACIÓ.
o Creació del Patronat del Sagunt a Escena amb presència de
l’Ajuntament i les entitats privades.
o Revitalització del teatre romà. Programació estiu tardor.
o Coordinar activitats amb associacions culturals per al foment
dels valors tradicionals, patrimonials de Sagunt i la seua
història en relació a l’escenari de la història, el Castell de
Sagunt:
 Guerra de la Independència.
 Destrucció de Sagunt, etc

 Estudi de creació de PROGRAMES D'ACCÉS A LA CULTURA
( ampliació d'ajudes a col•lectius poc incentivats, abonaments
multiculturals...)

 Recerca i adequació d'ESPAIS OBERTS estables de la ciutat per dur
les manifestacions culturals al carrer i aproximar-les al ciutadà (plaça
del Centre Catòlic, Terraets, Triangle Umbral, Malecón...)

 Compromís de seguir recolzant polítiques de "MUSEÏTZACIÓ DE LA
CIUTAT".

 Especial atenció a la DIVERSITAT CULTURAL. Seguir donant especial
suport a aquelles activitats culturals arrelades al nostre sentir
nacional tant en les seues manifestacions tradicionals com en les més
actuals que mostren la vivesa de la nostra cultura (folk, cinema,
còmic...) i difonent també altres manifestacions culturals de l'Estat

36

des de la pluralitat i la diversitat que el definix, així con d'aquelles que
pogueren acostar-nos millor als nouvinguts.

 NAU DE TALLERS. NOUS ESPAI MULTIUSOS DE LA CIUTAT.

 Cinema d’Estiu. Plaça Cervantes/Facundo Roca/Triangle
Umbral/Concòrdia. Divendres de cinema.

 Potenciació de les Nits Màgiques.

 La gestió de les sales d’exposicions hauria de passar al Departament
de Cultura. D’esta manera es podrien aprofitar les sinèrgies i
col•laboracions amb la resta de la comarca i altres municipis, i
muntar exposicions itinerants d’artistes del Camp de Morvedre.

 Recuperació de la programació cultural en el Mario
Monreal/Programació cinema/total del Cine Capitol com a
infrastructura cultural de proximitat municipal amb la necessària
adequació tècnica per poder fer cinema de qualitat fora dels àmbits
comercials totes les setmanes i consolidar una programació anual de
Cinema en Valencià per adults i escolars.

 Redreçar el Festival de Música al Port destinat a joves creadors de la
comarca. Festival de cantaautors

 El departament de Cultura hauria d’estar present en la Fundació i el
Campus de les Arts Escèniques.

 Potenciar l’acord amb Conselleria per a l’execució del Campus de les
Arts Escèniques.

 Creació d’un premi d’assaig sobre la comarca.

 Muntatge d’un Congrés bianual sobre patrimoni valencià.

4.2.5Àrea de Serveis Urbans.

4.2.5.1Manteniment

• Instal·lacions de jocs tradicionals valencians.
• Retolació de carrers normativa i respectuaosa amb el valencià.
• Preferencia de contractació als treballadors del municipi/comarca
en condicions d’igualtat i sense que siga causa de discriminació
• Il·luminació.

37

o Faroles solars
o Leds
o Tancaments de carrer.
• Vials no motoritzats.
• Senyalització circuits de benestar.
• Planificació de reparació i manteniment de vies.
• Canviar els ressalts per rinyons.
• Eliminar les torres de mitja tensió en els sector residencials.
• Polígons
SEPES
Adequació avinguda.
Línies d’aparcament.
Abocador ilegal en front de lafarge. eiliminar.
Transport públic als polígons
Tramvia i carril preferent.
• Als parcs de la ciutat instal•larem zones de jocs diferenciades per
edats (0-5 anys, més de sis anys..., més de 65 anys).
• Els jocs infantils han d’estar separats per obstacles de la resta de
la plaça per evitar l’entrada de bicicletes.
• Panells informatius sobre horaris i funcionament.
• Planificació de les obres que es fan als carrers, ordenació
temporal.
• Més papereres en les zones de jocs infantils i adequació d’algunes
zones per cobrir-se de pluja o sol.
• Instal•lació d'un repetidor a la ciutat de Sagunt pels problemes en
algunes zones per veure correctament tots els canals de televisió

4.2.5.2 Mobilitat Urbana.

Accessibilitat Individual

• Atenció especial a la peatonalització i accessibilitat de zones de
Ciutat Vella i el Castell.
• Aplicació de l’Estudi de mobilitat urbana a la ciutat de Sagunt i al
Camp de Morvedre.

Mobilitat individual

• Ronda sud que connecte la N-340 amb el Clot del Moro.
• Connexió de Sagunt amb Canet. Acondicionament del Camí de
Montiver.
• La necessitat d’aparcament al districte de Morvedre és molt
important. Si, a més, afegim que la zona de Ciutat Vella ha de ser
focus de Turisme i es planteja una peatonalització parcial, cal

38

trobar zones d’aparcament. A Ciutat Vella cal una àrea
d’aparcament en alçada per als veïns.
 Pàrquing en alçada al Mercat/Centre Catòlic. Allí ons diguen en
Ciutat Vella.
 Acabar el Pàrquing de Dr Palos

Mobilitat col•lectiva

• Estació d’autobusos urbans i interurbans al costat de la zona de
l’estació de trens, connectant així de manera ordenada dos nusos
de comunicació importants. Increment de la capacitat de
transport públic local i comarcal, que requereix d’importants
zones d’aparcament
• Racionalització de l’ús dels serveis de transport per obtindre’n
una major eficiència.
• Tramvia. O proposta de transport públic per vial de reserva
preferent (almenys recorreguent la linialitat de la ciutat) amb
connexió amb l’estació de ferrocarril fins la zona de Menera.
• Convertir en carreteres el camí Vell de Terol, el camí de les Valls i
el camí de Llíria.
• Línia universitària: Port-Sagunt-Politècnic-Burjassot (per la nova
Ronda Nord de València).
• Increment de la connexió amb altres municipis de la Baronia i les
Valls (complementaris amb el tren).
• Sistemes de foment del transport no motoritzat, aparcaments de
bicicletes, sistemes públics de lloguer de bicicletes relacionades
amb ciclo-rutes, etc.

SAGUNBICI.

Instalació.
Adequació dels vials no motoritzats.

TRANSPORT PÚBLIC.

• Revisió del conveni de transport públic aconseguir transport
gratuït per estudiants, titulars de pensions no contributives,
aturats.

TRÀNSIT

• La circulació de camions està prohibida a tota la ciutat i eixa
prohibició ha de ser complida taxativament. Ni els carrers estan
preparats per a tant de pes ni és convenient que vehicles d’eixes
dimensions formen part del paisatge urbà de la nostra ciutat. El
camions han d’aparcar a l’aparcament de camions.

39

• Creació de zones de càrrega i descàrrega en diversos punts de la
ciutat.
• Necessitem una connexió de la carretera de la IV Planta amb el by-
pass abans d’arribar a Puçol per facilitar l’eixida i entrada dels
camions a Parc Sagunt.
• També una connexió des del districte de Morvedre per l’oest de la
ciutat amb l’autovia d’Aragó (N-234).
• Executar les connexions de carril bici necessàries que estan
pressupostades des de fa dues legislatures i que encara no s’han
dut a terme.
• GUALS
o ITV per als Guals.
o Descompte dels dies de mercat.
o Guals blaus/taronja/verds en funció de les hores que
s’utilitzen.
o Revisió targetes de minusvàlids.

4.2.5.3 SAG

La Societat Anònima de Gestió suposa en estos moments la quarta part
del pressupost de l’Ajuntament. Es tracta d’una empresa que, tot i que
ha millorat molt en els últims quatre anys, encara es queda lluny dels
propòsits que ha de tindre una empresa pública, com ara l’abaratiment
del servei. Per a millorar la situació de competitivitat de la pròpia
empresa, però també, i especialment, la neteja dels nostres carrers, la
recollida del fem i la neteja dels edificis públics, proposem la
modernització del servei, amb una forta component de Responsabilitat
Social Corporativa
CONTENIDOR MARRÓ.
POSADA EN MARXA DE CONTENIDORS SOTERRATS

40

4.2.6Àrea de Benestar i Qualitat de Vida.

4.2.6.1 Gabinet de promoció del valencià

• Oferiment a algun mitjà local de fer cursos de valencià o
programes en valencià en les seues pàgines o programacions.
• El BLOC es compromet a exigir el coneixement del valencià al
nivell adequat a la funció que es vaja a fer per a treballar en
l'Ajuntament de Sagunt.
• Documentació en la llengua que trie el ciutadà.
• Consell Social de la Llengua, de cara a mampendre un diàleg
social en matèria de política lingüística, entendre les peculiaritats
de les diverses parts del municipi i per tal de fomentar l'ús social
de la llengua.
• Polítiques d'acollida i integració lingüística als nousvinguts, amb
plans d'integració lingüística per a adults estrangers.

4.2.6.2 Convivència

• Proposem que totes les antenes de telefonia mòbil estiguen fora
del nucli urbà i que es faça una ordenança sobre el tema com a
mecanisme de prevenció.
• Proposem soterrar progressivament els contenidors de fem.
• Control efectiu del soroll de les motos.
• Potencianciacó d’activitats de grafittis (reredactar) llocs
específics per a grafits dins de la ciutat i càstig dels grafits fora
d’eixos espais amb la neteja de la façana, persiana o paret
embrutada.
• PIPICANS. Instal·lació al llarg dels recorreguts més utilitzats i
aplicació de la normativa municipal per als incívics.
• Control per la policia local de la invasió de via pública de les
construccions d’edificis i cases en general.
• Control a les empreses que foraden els nostres carrers.
• Les obres als carrers s’han de fer només en determinats horaris i
èpoques de l’any. Per això proposem que la regidoria de
manteniment les planifique anualment i la policia local controle la
seua efectivitat. Prohibició absoluta de coincidència temporal en
el mateix carrer de dues obres.
• Col•locació d’espills per facilitar la visibilitat del trànsit en les
zones més conflictives.

41

4.2.6.3 Cohesió social. Benestar i solidaritat

Una ciutat que creix, corre el risc també de fer-ho en bosses de pobresa
i exclusió i ens pertoca afrontar els dèficits de benestar amb diligència
per tal que no es pose en risc la convivència.

PLA INTEGRAL DE POBRESSA 0.
BANC D’ALIMENTS AUTO-GESTIONAT.
Revitalització/revisió i posada en marxa del PLANS DE LA
LEGISLATURA 04-07.
Coordinació de les accions socials municipals amb d’altres
organitzacions no governamentals sumant esforços.
DESENVOLUPAR CONVENIS D’AUTO-GESTIÓ AMB LES
ENTITATS DEL VOLUNTARIAT EN LA CIUTAT.
Potenciar l’educació i formació en valors des de les institucions
municipals.
Establiment de polítiques d’inserció socio-laboral per a les empreses
dependents de l’ajuntament i aquelles que es subcontracten.
Foment i suport d’iniciatives d’inserció social i laboral a través
d’entitats privades, ONG’s de grups en risc d’exclusió.
COMPRA ÈTICA. COOPERACIÓ INTERNACIONAL.
APLICACIÓ DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA.
APLICACIÓ DEL PLA D’ACCESSIBILITAT.

Igualment una ciutat que creix de forma sostenible i progressista ha
d’establir compromisos amb els Països del Sud en la lluita contra la
pobresa tendint ponts i accions de treball amb les quals es contribuïsca
a disminuir la desigualtat existent entre països rics i pobres. Per això,
formes de comportament ètiques aplicades des de la perspectiva de
lluitar contra la pobresa en la política municipal seran objecte d’atenció
per part del BLOC

4.2.6.4 Els nous valencians

Sagunt, com qualsevol ciutat en fort creixement a hores d’ara, precisa
fomentar entre els seus ciutadans la consciència de CIUTAT
D'ACOLLIDA a què està abocada. Es per això que, per no cometre de
nou errades del passat, i donades les noves circumstàncies del
fenomen, hem d'afrontar-lo des de la voluntat i la capacitat.
Els nouvinguts són una font de riquesa cultural, que ens obliguen a
conviure amb noves formes i tradicions que no deuen ser viscudes com
a un risc per als nostres costums. Perquè això siga possible, els
nouvinguts han d'incorporar-se progressivament en el funcionament

42

habitual de la nostra societat alhora que la nostra societat va fent-se més
permeable cap a les noves formes de convivència.
Hem de garantir els drets dels immigrants i demanar-los l’acompliment
dels seus deures per a una integració plena.

• Fomentar l’associacionisme com a mitjà d’interlocució, per
conèixer les diferents inquietuds i necessitats, i com a mesura
d’integració.
• Creació de la figura del mediador intercultural municipal.
• Foment de polítiques que promoguen imatges no estereotipades ni
discriminatòries.
• Facilitar l’accés a l’aprenentatge de les dues llengües cooficials.
• Exigir la integarció cultural als nouvinguts.
• Creiem en la cultura com a eina d’integració dels immigrants, amb
plans específics com ara:
o Fira Cultural de les nacions (musical, culinària, etc..).
o Exposicions de les diferents cultures nouvingudes.
o Actuacions ètniques per conèixer la cultura específica de
cada poble.

4.2.6.5 Joventut i Infantessa

ACTIVAR EL PLA JOVE I DESENVOLUPAR EL CONSELL DE LA
JOVENTUT QUE COMENÇÀ A ENLLESTIR-SE EN LA
LEGISLATURA. 04-07
Reactivació del Consell Local de Joventut per a desenvolupar
el Pla Jove aprovat en 2006 que li done major autonomia en
la seua execució, seguiment i avaluació.
Consolidar el servei DINA encetades amb corresponsals en cada
Institut potenciant la seua publicitació i coneixement entre els
joves estudiants.
Implantació de nou del servei de Jovempleo com una oferta
permanent i pròpia de l’Ajuntament de Sagunt i d’altres per a tota
la comarca, oferint els serveis d’informació per l’ocupació,
orientació laboral i dinamització de la recerca activa d’ocupació
per als joves en coordinació amb altres línies de política
d’integració de promoció econòmica..
Millorar quantitativament les places i qualitativament els continguts
de l’Escola d’Estiu, Nadal de Xiquets i Pasqua de Xiquets.
Potenciar els premis Goma de Nata de literatura breu, Narciso de
cantautors i Morvedre Rock de música, reincorporant els premis
de fotografia jove i curtmetratges.
Col•laboració amb els altres departaments com ara mediambient
(Colla Verda).

43

Desenvolupar convenis de colaboració amb les associaciosn per a
millorar la qualitat i la participació en les Cavalcades de REis
Anàlisi i estudi de les conductes de risc de la nostra població jove
(addicions: tabaquisme, drogues i alcohol; sexe segur,
anticoncepció; noves modes: piercing, tatoo; anorèxia) i disseny
de campanyes i accions de prevenció específiques des d’una
perspectiva realista de consum responsable.
Programes específics d'accés a la cultura: passaport cultural per a
espectacles programats en la ciutat en espais municipals amb
importants descomptes o amb possibilitat de convidar a una
segona persona amb ell. Obtenció del passaport mitjançant
compra o a canvi d’hores de dedicació o participació en accions
dissenyades pels diferents departaments municipals (voluntariat,
Universitat Gran -sols universitaris-,..)
Afavoriment de polítiques encaminades a l’emancipació (accés a
l’habitatge amb borses de lloguer, ajudes amb programes
específics de rehabilitació de vivenda) i ocupació (assessorament
laboral, foment de l'autoocupació)
Campanyes de consum responsable.
Programes a les escoles i instituts de prevenció de conductes
homòfobes, racistes, masclistes i violentes.
PROGRAMA DE VIVENDA JOVE
DESENVOLUPAR EL CONSELL DE LA INFÀNCIA.
HABILITAR ÀREES DE JOCS TARDICIONALS VALENCIANS ALS
ESPAIS PÚBLICS DE LA CIUTAT.
Formar part del circuit de la Federació de Jocs Tradicionals per
participar en les Olimpiades que organitzen

4.2.6.6 Igualtat

• Desenvolupament de totes les polítiques transversals de
perspectiva de gènere aprovades en el Pla d’igualtat 2006 i que
impliquen a les diferents àrees municipals.
• Elaboració del PLA D’IGUALTAT DELS TREBALLADORS I
TREBALLADORES DEL AJUNTAMENT. Impuls de l’exercici de
responsabilitats de direcció en el propi Ajuntament i les empreses
i organismes en els que participa: SAG, AIGÜES DE SAGUNT,
CONSELL AGRARI.
• Seguiment de les polítiques contra la violència de gènere
enllestides des d’un procés participatiu amb totes les entitats que
ja hi participen i fomentant-ne la incorporació de noves.
• Ferm compromís en la construcció d’una cultura contra la
violència i per la igualtat.

44

Programa electoral sagunt 2011 2015

Programa electoral sagunt 2011 2015

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (11)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Programa electoral sagunt 2011 2015

Similar a Programa electoral sagunt 2011 2015 (20)

Más de Compromís per Sagunt

Más de Compromís per Sagunt (20)

Programa electoral sagunt 2011 2015