Catarroja és altre municipi valencià que ha aprovat una declaració de “municipi lliure de maltractament animal”, sense la voluntat política d’acomplir-la per part de qui governa (...). La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà a el que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”...

1. de1 3
Catarroja Lliure de maltractament animal?. El canvi que no canvia res.
Catarroja és altre municipi
valencià que ha aprovat una
declaració de “municipi lliure de
maltractament animal”, sense la
voluntat política d’acomplir-la per
part de qui governa. En aquest
cas, la moció fou aprovada el 26
de novembre passat per iniciativa
de Guanyar Catarroja i amb el
suport dels grups de Compromís i
PSPV, en minoria al govern
municipal. Un mes abans, la
decisió de l’alcalde Jesús Monzó
(Compromís) de destituir Rosa
Pérez Garijo de les seues1
responsabilitats havia provocat
l ’ e i x i d a d e l a r e s t a d e
representants de Guanyar
Catarroja.
El proper dijous es votarà una
nova moció impulsada pel regidor
socialista Alejandro Garcia
Alapont, per a “aclarir el
contingut” d’aquella declaració,
amb un text que és tot un
monument al cinisme. Amb l’aclariment, pretenen buidar de contingut les responsabilitats que
implica declarar-se municipi lliure de maltractament animal i que havien quedat clarament
detallades: Catarroja és municipi antitaurí i lliure de circs amb animals, contrària a esports i
activitats que utilitzen animals i que els “puguen causar ansietat, por, maltractament, dany físic o
psicològic o la mort”. A més, “l’ajuntament de Catarroja s’abstindrà de donar valor als
espectacles i esports on es maltracte, s’explote o es lleve la vida als animals, ja siga a través de
premis, subvencions, homenatges o uns altres reconeixements públics”.
La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no
inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a
presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla
per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que
queden lliures de tot pecat.
L’apoteosi arriba amb un punt que
diu que, si se’ls ha oblidat alguna
cosa o apareix sota les pedres
altre que també necessita butlla,
ja li la donaran també: “que
qualsevol altra activitat que no
estiga ací especificada o que
puga eixir de nova, estarà a el que
s’acorde en aquesta moció per
analogia i en l’ordenança”.
Per exemple, diu la moció i
menteix, amb o sense intenció,
que la colombicultura es pot
practicar perquè “aquesta activitat
no entranya cap maltractament
animal”. Per a qui li calguen
La Veu del País Valencià, comunicat de Compromís Catarroja, 28/10/2015, Es retiren les atribucions a la regidora Rosa1
Pérez Garijo, http://blogs.laveupv.com/particiveu/blog/20104/catarroja-es-retira-les-atribucions-a-la-regidora-rosa-
perez
Llops a una desfilada de moros i cristians.

2. de2 3
explicacions, ha de saber que la colombicultura és una competició basada en la manipulació dels
rituals d’aparellament dels coloms, que no representen cap problema en la natura quan un o dos
mascles es volen guanyar l’atenció d’una femella. En colombicultura, els mascles són
“reprogramats” des de xicotets per a identificar reproducció amb competició i per a perseguir
sense descans una femella marcada amb la pica, una ploma lligada a la seua cua.
La colombicultura implica la destrossa de totes les femelles utilitzades en competició, assetjades
per un nombre de mascles que mai és inferior a 25, i que normalment es situa entre els 50 i els
75. Implica la mort de moltíssimes femelles utilitzades per a l’entrenament dels mascles, i implica
la mort per selecció i rebuig de tots aquells que no compleixen les expectatives dels criadors2
“esportistes”.
És maltractament i mort al voltant d’una representació de la violació en grup, oculta a la vista per
a sostindre en el desconeixement eixa imatge idíl·lica dels colombaires que miren cap amunt per
a seguir amb la vista un estol de coloms, quasi com ornitòlegs aficionats. És quelcom molt
paregut al circ, on la terrorífica tortura física dels entrenaments, la por, la derrota, la indefensió i la
mísera vida d’uns animals que no saben el que són unes condicions de vida digna sempre s’han
amagat darrere de la visió romàntica de la vida circense.
També es justifica l’ús d’animals “domèstics” a les desfilades mores, que poden ser oques i
ànecs, camells o, fins i tot, llops i altres animals engabiats. Per a rebre la butlla, n’hi haurà prou
amb un certificat veterinari que haurà d’aportar el negoci que s’aprofita de la seua explotació.
Segur que no serà un informe elaborat per persones professionals compromeses en la lluita
contra el maltractament animal, i que en cap cas entrarà a valorar l’estrès i el patiment d’aquests
animals lluny dels seus territoris de confort, les seues necessitats i les seues condicions normals
de vida. Serà un simple pretext per a acontentar qui vol utilitzar la festa de Moros i Cristians per a
maltractar animals.
I encara és més lamentable el procediment. Inicialment, pretenien portar a terme tots aquests
incompliments sense provocar massa soroll, però toparen amb Guanyar Catarroja i,
especialment, amb la regidora animalista Datxu Peris. Com a resposta, des de la regidoria de
festes s’organitzà una trobada de
l’explotació animal local on fou
assenyalada públicament com a
responsable de tots els seus
mals, i s’acordà la presentació de
la moció revisionista on se la cita
directament com a culpable.
Pel que sembla, l’únic aspecte
“negociable” de la moció és
aquesta criminalització d’una
regidora que, fins i tot, ha rebut
amenaces. Això i la possible
convocatòria de pescadors,
colombaires, moros i cristians
per a “pressionar” durant el Ple
municipal, que es va a celebrar
aquest dijous, 28 d’abril, a partir
de les 20 hores. Esperem que no
e s t i g u e m d a v a n t d ’ a l t r a
representació d’estil mafiós3
com, per exemple, la que
encapçalà Ortega Cano a San
Sebastián de los Reyes (Madrid).
Tristament, al País Valencià,
La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 10/02/2016, El malson del xiquet colom, http://opinions.laveupv.com/jesus-2
frare-i-garcia/blog/6563/el-malson-del-xiquet-colom
eldiario.es, El caballo de Nietzche, Almudena García, 19/07/2015, Comunicado de la concejala de 'Sí Se Puede3
Alcobendas' agredida por taurinos, http://www.eldiario.es/caballodenietzsche/Comunicado-concejala-Puede-
Alcobendas-taurinos_6_410918914.html
Camells a la cavalcada de reis de Catarroja, 2016.

3. de3 3
s’està convertint en una certesa que la defensa del benestar animal, ni parlem del reconeixement
real dels animals com a éssers amb el dret a ser protegits, s’està entenent com quelcom semblat
a besar nadons o tallar cintes. Si Francisco Camps inaugurava maquetes d’hospital i Don
Fabrizio inaugurava biblioteques sense llibres o aeroports sense avions, ara s’anuncien mesures i
s’aproven mocions sense la intenció d’assumir cap obligació, sense intenció de tirar-les
endavant, sense dotar-les de pressupost i, fins i tot, per a utilitzar-les com a cobertura estètica a
la connivència i el sosteniment de sempre al maltractament i a qui el practica, tot tirant de
populisme.
Les runes del desastre que han representat els 20 anys del PP al País Valencià es volen convertir
massa sovint en un pretext, i això no té res a veure amb la nova política que tant s’esperava i que,
suposadament, ha eixit de les urnes. La nova política que necessitem també és valentia i
responsabilitat, sense mentides ni manipulacions, sense prometre allà on no es governa unes
iniciatives que no es posen en pràctica on si es pot fer política des de l’honestedat. No és pot
acceptar, i des del moviment animalista ho hem de palesar clarament.