Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...

1. de1 4
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons.
Jesús Frare.
Fa uns dies, el TN de TV3 emetia una notícia amb el titular “més quilos, més possibilitat de
càncer” . Les probabilitats de patir qualsevol tipus de càncer es multiplicarien per 12 en cas de1
les dones i per 2 en el dels homes. Si parlem de malalties coronaries, el risc per a les dones es
multiplica per 5.
Literalment, deien que l’obesitat fa pràcticament inevitables tota una sèrie de malalties, cosa molt
preocupant si tenim en conte que, segons diuen, només el 26% de la gent a Catalunya té el pes
que li correspon. Hem de tindre clar que aquestes dades s’obtenen a través de l’IMC (índex de
massa corporal), un referent merament estadístic que estableix valors de pes adequat
fonamentalment en funció de l’estatura, sovint manipulat per a generar alarma amb la que trauen
profit negocis tan diversos com el dels productes dietètics o el de les assegurances de salut.
Tornant a la notícia, un expert digué que perdre quilos era la via per a reduir aquestes
probabilitats i altre llançà el cridaner eslògan de “l’obesitat mata”. La traca final arribà quan
s’assenyalà cap als milions de xiquets i xiquetes que pateixen obesitat i als que aboquem a
problemes de salut molt greus, perquè “són bàsics els hàbits que transmetem als nostres fills”.
Davant d’aquesta suposada divulgació mèdica, tan idiotitzant com quotidiana, fa temps que
sempre em ve al cap T. Colin Campbell i l’estudi de Xina , on s’estableix una relació directa entre2
el consum de productes d’origen animal i una llarga sèrie de malalties. O en la classificació de
l’OMS com a cancerígenes tant de la carn roja com de la processada .
3
Més quilos, més possibilitat de tenir un càncer, a TN Migdia de TV3, Mònica Bertran i Ferran Prat, 16/01/2018, http://1
www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/mes-quilos-mes-possibilitat-de-tenir-un-cancer/video/5718059/
Campbell, T. Colin i Campbell, Thomas M., El estudio de China, Dallas, Benbella Books, 2012.2
Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/11/2015, El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el3
Càncer (OMS) del consum de carn, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/el-nostre-argument-sempre-ha-
estat-la.html
Obesitat sense rostre, obesitat que ens envolta. Una de les típiques imatges “robades” que s’utilitzen per a aquest
tipus de documents.

2. de2 4
Resulta que els genis de la noticia sobre l’obesitat poden dir que mata sense més, sense
necessitat d’explicar que, en tot cas, serà una mostra clara de les causes reals. És com si TV3
haguera emés una notícia on s’afirmara que tindre les ungles grogues o tossir molt multipliquen
les possibilitats de tindre càncer de pulmó, sense parlar en cap moment del fet de fumar o del
tabac.
El sobrepès i l’obesitat seran culpables directes de problemes articulars, musculars, cutanis,
ossis… Seran culpables directes, sobre tot, de problemes de mobilitat. Per suposat, són
qüestions associades a malalties coronàries i càncers perquè també són CONSEQÜÈNCIA de les
CAUSES reals d’eixes malalties, que assenyalen bàsicament cap a l’alimentació i, més encara, al
consum de productes d’origen animal. No, però, aquesta afirmació no es pot dir d’aquesta
manera perquè no interessa a la indústria. Si que es pot dir que l’obesitat mata perquè no té
bona premsa i cap indústria la pot defensar públicament.
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau
en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a
això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la
carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté
càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà4
d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o
simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de
factors i causes. La indústria càrnia no es toca.
Curiosament, havíem tingut un cas més clar a la mateixa TV3 un parell de dies abans, amb el
reportatge del 30 Minuts sobre els antibiòtics multiresistents . L’abús d’aquestes substàncies5
fonamentals per a la medicina moderna ha permès el desenvolupament de soques de bacteris
que fins i tot són panresistents, contra les que no són efectius la majoria o cap dels antibiòtics
coneguts. A més, com que el desenvolupament de nous no és rendible per a la indústria
farmacèutica, el problema es fa encara més greu.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 20/05/2017, Els costa explicar per què… Llet de bades a les escoles, http://4
animalismecat.blogspot.com.es/2017/05/els-costa-explicar-perque-llet-de-bades.html
La fi dels antibiòtics, de Jordi Regàs i Sara Segarra Vidal. A 30 Minuts deTV3, emés el 14/01/2018. http://5
www.ccma.cat/tv3/30-minuts/la-fi-dels-antibiotics-a-30-minuts/noticia/2829543/
Tot el que se li atribueix a l’obesitat. La “dieta inadequada” s’atribueix sempre a greixos i carbohidrats. Respecte a
la carn, només trobem suaus insinuacions a través de les fotos d’hamburgueses.

3. de3 4
El documental gestiona molt bé la responsabilització de les persones que han abusat dels
antibiòtics automedicant-se o pressionant els metges i metgesses d’atenció primària per a que
se’ls recepten, perquè han d’anar a treballar i s’han de curar prompte. També assenyala la
responsabilitat d’aquestes persones professionals, que fins i tot les assumeixen en primera
persona. El problema arriba amb la indústria càrnia, malgrat que consumeix el 80% dels
antibiòtics que es produeixen al món i, lògicament, ha de ser l’origen principal del problema (en el
20% restant, s’ha situar tant el consum necessari i responsable com l’abús d’humans).
La ramaderia ha incorporat els antibiòtics al pinso i a l’aigua dels animals, com a mesura
preventiva de les molt probables infeccions als ambients tan massificats, bruts i insalubres de la
indústria intensiva. Els antibiòtics són una peça més del procés de producció al més mínim cost
possible, amb la menor quantitat possible de mà d’obra i amb totes les maniobres especulatives
que siguen possibles. I, així, els antibiòtics formen part dels residus, van al medi ambient i entren
en contacte amb els bacteris, que evolucionen fins a desenvolupar resistències.
Davant d’això, una part important del reportatge es dirigeix a exculpar la indústria. Ens mostren
una indústria modèlica, altra vegada amb el terra tan net que es poden menjar sopes i, per tant,
una farsa lluny de la realitat de les imatges obtingudes per animalistes que s’han introduït a les
granges. Un veterinari ens parla de l’eliminació de l’ús preventiu dels antibiòtics i la seua
substitució per altres mesures com les vacunacions, mentre apareixen imatges de gàbies de
gestació i garrins mamant. Per suposat, no ens diuen res de l’eliminació preventiva d’individus si
resulten més barates que els tractaments veterinaris.
La següent en arribar al rescat, com no podria ser d’altra manera, és la “ramaderia ecològica”,
amb ramaders i ramaderes joves que ens tornen a parlar d’animals que “creixen en llibertat” per
a anar l’escorxador lliures d’antibiòtics en un 90% dels casos, altra dels motius que justifica que
el producte siga molt més car. És la part de l’exculpació més honesta, ja que la granja que ens
mostren es “una de les 7 que hi ha a Catalunya”.
Parla Ricard Parés de l’Associació Catalana de Productors de Porcí, a qui ja coneixíem d’aquell
altre gran document on ens mostraven entre somriures l’holocaust diari de porcs que dóna
rellevància al seu negoci . Parés ens explica que la indústria ja està fent “allò que és possible per6
a reduir el dany com siga possible”. Afirma que la carn és completament segura, perquè n’hi ha
de temps per a l’eliminació de totes les restes d’antibiòtics pels animals quan encara són vius i
d’altres mesures de seguretat que impedirien que aquests arribaren a les persones consumidores
a través de la carn.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/12/2015, Holocaust diari, orgull de país, http://animalismecat.blogspot.com.es/6
2015/12/holocaust-diari-orgull-de-pais.html
Quadre de propagació dels bacteris multiresistents, amb la indústria càrnia com a gran responsable. El quadre
mostra que si pot haver carn contaminada amb superbacteris.

4. de4 4
El problema, en qualsevol cas i “si és que es genera”, està a les granges. La carn és segura i
podem menjar tota la que vulguem, segons Parés. La indústria que consumeix el 80% dels
antibiòtics té l’espai que li cal al documental per a separar el producte de la producció. No passa
res que en consumim perquè la carn no té res a veure amb el problema dels antibiòtics, malgrat
que és el fet que en consumim allò que provoca el seu ús indiscriminat.
Em quede amb les afirmacions de l’Awa Aidara-Kane, de l’OMS: “les persones consumidores no
haurien de subestimar el seu poder. A vegades el comerç, els negocis i els grups de pressió són
més forts que la salut”. “L’OMS només pot fer recomanacions en funció del que diu la ciència,
que és que s’ha d’aturar l’ús de medicaments primordials per a la salut humana només per fer
créixer els animals més ràpid. Són les persones consumidores les que poden impulsar aquest
canvi”.
Aquest poder de les persones consumidores és el principi fonamental del veganisme. També
aporta els valors de salut i de respecte als drets dels altres animals que s’haurien de transmetre al
xiquets i xiquetes, amb obesitat o sense.
Brutícia i cadàvers a les granges reals que no s’han preparat per a eixir a la tele. I, també, les restes dels
medicaments emprats. Fotografies de les investigacions d’Igualtat Animal.