1. INTRODUCCIÓ
• CONTEXT: de 1919 a 1939: període d'entreguerres
• SEGLE XX:
• PERÍODE D'ENTREGUERRES, 1919 a 1939
• SEGONA GUERRA MUNDIAL, 1939 a 1945
• EL MÓN ACTUAL, 1945 a 1989
• El període d'entreguerres:
• Etapa individualitzada de la història contemporània i del segle XX per:
1. Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial
2. Breu, però intens en esdeveniments històrics
3. Nou orde internacional: sistema de Versalles i SDN
4. Auge dels totalitarismes i retrocés del liberalisme i les democràcies
5. Irrupció de l'URSS i del comunisme
6. “Rapte d'Europa”
• Divisió elemental:
1. Dècada dels anys vint (1919 – 1929)
2. Dècada dels anys trenta (1929 – 1939)
• Divisió detallada:
1. Esperit de Versalles (1919 – 1924)
• Problemes econòmics de postguerra
• Rivalitats
2. Esperit de Locarno (1925 – 1929)
• “Feliços anys vint”
• Distensió
• Pla Dawes (1924)
• Pacte Briand – Kellog (1928)
• Pla Young (1929)
3. Depressió econòmica (1929 – 1933)
• Crisi
• Rivalitats
4. Els viratges feia la guerra (1933 – 1939)
• Hitler i l'expansionisme alemany
ELS PROBLEMES DE LA DEMOCRÀCIA I L'AUGE DELS TOTALITARISMES
• Segons R. ARON són cinc els elements caracteritzen als règims totalitaris contemporanis:
1. Règim que concedix a un Partit polític el monopoli de l'activitat política
2. El Partit monopolístic disposa d'una ideologia que conferix una autoritat absoluta i es
convertix en veritat oficial de l'Estat
3. Per a difondre esta veritat i ideologia oficial, l'Estat monopolitza i controla els mitjans
de força, coacció i de persuasió, els mitjans de comunicació.
4. La majoria de les activitats professionals i econòmiques estan sotmeses a l'Estat i
són inseparables de la seua ideologia
5. Estat policíac .
• Fases: dos onades o fases de totalitarismes:
1. Onada dels anys 20. Feixisme italià (Mussolini, 1922)
2. Onada dels anys 30. Nazisme alemany (Hitler, 1933)

2. • Tipologia: hi ha diverses pràctiques totalitàries:
1. Tipus:
1. Feixismes pròpiament dits ( feixisme italià i nacionalsocialisme alemany)
2. Dictadures de dretes
3. Dictadures d'esquerres (estalinisme)
2. Diferències i semblances:
• Entre 1/2 i 3 : evidents
• Semblances entre 1 i 2 : barrera o fre al comunisme
• Diferències entre 1 i 2:
• La modalitat “Dictadures de dretes” es troba associada a una base social
minoritària: les velles classes dominants i amb el recurs a l'exèrcit i colp
d'estat: Espanya, Primo de Rivera 1923
• La modalitat “Feixisme” té una àmplia base social, són moviments de
masses enquadrats en Partits Polítics utilitzats per a arribar al poder.
• Principis generals i mètodes d'organització dels règims feixistes:
• Antiigualitarisme i antidemocràcia
• Antimarxisme i anticomunisme
• Ultranacionalisme
• Totalitarisme estatal
• Antiliberalisme
• Exaltació de la violència i de l'acció. Irracionalisme
• Estètica
• Militarització
• Visió orgànica de la societat
• Estil de comandament personal, autoritari i carismàtic
• La conjuntura històrica dels totalitarismes: els problemes i la crisi de la democràcia liberal:
1. L'amenaça revolucionària:
• La revolució bolxevic: por al comunisme
• Contagi revolucionari (Hongria, Alemanya, Itàlia)
2. L'actitud de les classes dirigents i les classes mitjanes
MUSSOLINI I EL FEIXISME ITALIÀ
• El concepte què és el feixisme?
• Les interpretacions
• El PNF i Mussolini
• Les causes
• Generals:
1. Ambient de frustració nacionalista. Vittoria mutilata
2. Clima econòmic i social de postguerra
3. Risorgimento
• Immediates o “revolució feixista”:
1. Divisions dels partits polítics i de les organitzacions obreres
2. Complicitat de la policia, exèrcit i monarquia
3. La Marxa sobre Roma
• La implantació de la Dictadura (1922 – 1925)
• Les característiques de la Dictadura (1925 – 1943)

3. HITLER I EL NACIONALSOCIALISME ALEMANY
• Etapes:
1. Instauració de la República (1918 – 1919)
• Assemblea Nacional de Weimar. Coalició de Weimar. Constitució de Weimar
2. Els anys de crisi (1919 – 1923)
• Diktat de Versalles
• Tàctica insurreccional de l'extrema dreta i de l'extrema esquerra
3. Estabilitat parlamentària i política (1924 – 1929)
• Pla Dawes
• Conferència de Locarno (1925) i ingrés en la SN (1926)
4. Fi de la República (1930- 1933)
• Gran Depressió
• Front d'Harzburg
• Hitler en el poder:
• 30 de gener de 1933: canceller
• Febrer a juliol 1933: “revolució legal”. Implantació de la Dictadura.

6. BENITO MUSSOLINI (1883-1945)
Nascut en el si d'una modesta família (son pare era socialista), als 18 anys ja era membre del PSI. Va fugir a
Suïssa per a escapar-se del servici militar, i allí, mentres passava per diversos oficis, va conéixer el pensament
de Sorell i Nietzche, filòsofs que exalçaven l'acció, inclús la violència. Al seu tornada, una vegada complit el
seu deure amb l'exèrcit, va exercir de mestre i va començar a publicar en periòdics locals articles de caràcter
anticlerical i antimilitarista que li van portar a ser empresonat en 1911. L'any següent es va convertir en un
important líder socialista radical i va passar a dirigir el diari socialista Avanti.
La seua posició davant de la Guerra Mundial va ser dubitativa. En els seus principis es va declarar neutralista,
però a finals de 1914 va començar a defendre la intervenció italiana en la guerra. Expulsat d'Avanti, va fundar,
amb ajuda dels socialistes francesos, Il·ltre Popolo d'Itàlia per a fer propaganda de l'intervencionisme. Quan
Itàlia es va incorporar per fi a la guerra, va ser mobilitzat com a soldat, però prompte va ser ferit (en un exercici
de tir) i
va tornar a dirigir el seu periòdic.
En 1919 va fundar el primer fasci doní combattimento i en 1921 el Partit Nacional Feixista, amb el que va
conquistar el poder en 1922; es va mantindre en ell fins a juliol de 1943, que, davant del desembarcament dels
aliats a Itàlia, va ser obligat pel Gran Consell Feixista a dimitir i va ser empresonat. Alliberat per l'exèrcit
alemany, va fundar, en el territori que este controlava, la República Social Italiana, un mer Estat titella dels
nazis. Quan estos van ser derrotats, va intentar fugir a Suïssa, però, descobert per partisans comunistes, va ser
executat junt amb el seu amant Clara Pettacci.
HITLER, ADOLF, (Braunau 1889 - Berlín 1945). Fill d'un modest agent de duanes austríac, va estudiar en
Linz i en Steyr i va assistir a una escola d'art a Munic, però no va aconseguir anar a l'Acadèmia de Viena. A
Viena (1904-1913) va viure de les ajudes familiars, però va residir en albergs i va treballar en oficis molt
diversos. En 1913 va emigrar a Munic, on va treballar de delineant. En 1914 es va allistar en un regiment
bavarés, va arribar a cap, va ser condecorat i va resultar ferit en els últims esdeveniments de la Primera Guerra
mundial. En 1919 es va afiliar a un xicotet partit polític, que el 1920 rebatejaria amb el nom de Partit Obrer
Alemany Nacionalsocialista. En 1923, junt amb altres faccions d'extrema dreta, va intentar derrocar el govern
bavarés com a preludi d'una marxa sobre Berlín, imitació de la marxa sobre Roma de Mussolini, però va ser
condemnat a nou mesos en la presó de Landsberg, temps durant el qual va dictar a Rudolf Hess el seu credo
polític, el Mein Kampf ( La meua lluita, 1925). Durant la dècada dels vint va expandir el seu partit, va obtindre
importants victòries en les eleccions parlamentàries de 1930 (107 diputats) i de 1932 (230 diputats), i, si bé va
fracassar a les eleccions presidencials de 1932 contra Hindenburg , en 1933 va ser anomenat a canceller. Ja en
el poder, va suspendre la Constitució, va silenciar tota l'oposició, va utilitzar en favor seu l'incendi de l'edifici
del Reichstag i va implantar una dictadura Nacionalsocialista. En 1934, en la Nit dels ganivets llargs, va fer
assassinar a dotzenes dels seus opositors del mateix partit i de la SA pel seu guàrdia personal, les SS. Va
rearmar el país(1935), va establir l'eix Roma - Berlín (1936), juntament amb Mussolini, i va dur a terme una
agressiva política exterior que culminaria en la Segona Guerra mundial (3 de setembre de 1939). La seua
dictadura política es trobava reforçada per la policia secreta de l'Estat, la Gestapo. El seu govern va establir
camps de concentració per als adversaris polítics i per als jueus, més de sis milions dels quals van ser assassinats
durant la Segona Guerra mundial. Després dels primers èxits obtinguts a la guerra, Hitler va fer cada vegada
menys cas dels consells dels seus experts militars i va prolongar capritxosament la guerra amb l'anhelada invasió
de l'URSS, en 1941. En 1942, després de les derrotes l'Alamein i Stalingrad, la seua sort va canviar. Va
sobreviure miraculosament a un atemptat (juliol de 1944), i va porgar tots els sospitosos de l'exèrcit. Quan
Alemanya va ser invadida, es va tancar en el seu búnker, un refugi antiaeri construït davall l'edifici de la
cancelleria de Berlín. Totes les proves conegudes suggerixen que Hitler i la seua dona, Eva Braun, es van
suïcidar i van ser incinerats (30 d'abril de 1945).
DOCUMENT 1
"El feixisme nega que el vot de la majoria, pel sol fet de ser-ho, puga dirigir les societats humanes: nega
que es puga governar per mitjà de consultes periòdiques. Afirma la desigualtat inexcusable, fecunda,
benèfica dels hòmens, que no és possible anivellar per mitjà d'un fet mecànic i exterior com el sufragi
universal. Es poden definir els règims democràtics com aquells que donen al poble, de tant en tant, la il·lusió de
la sobirania...La democràcia és un règim sense rei, però que ho reemplaça per nombrosos reis, més exclusius,
tirànics i ruïnosos que un rei-tirà...El feixisme rebutja la democràcia, l'absurda mescla convencional de la
igualtat política, l'hàbit de la irresponsabilitat col·lectiva, el mite de la felicitat i del progrés indefinit...
Antiindividualista, la concepció feixista es fa per a l'Estat i també per a l'individu en la mesura que forma part
de l'Estat...El feixisme està en contra del liberalisme...El liberalisme posa l'estat al servici de l'individu. Per al
feixisme tot està dins de l'Estat. En este sentit el feixisme és totalitari, i l'estat feixista, síntesi i unitat,

7. interpreta, desenvolupa i dóna espenta a la vida sencera del poble. Ni grups (partits polítics, associacions,
sindicats) ni individus fora de l'estat. Consegüentment, el feixisme s'oposa al socialisme, que reduïx el
moviment històric a la lluita de classes i que ignora la unitat de l'estat, que fon les classes en un sol bloc
econòmic i moral..."
Mussolini,La doctrina del feixisme,1932.
DOCUMENT 2
"A mitjanit, quan la població dorm, arriben els camions amb feixistes als pobles xicotets acompanyats, com
és lògic, pels dirigents agraris locals i guiats per ells,...(per a buscar) les cases dels dirigents de les lligues o el
xicotet despatx on es reunixen els líders obrers...Així és que el dirigent ix i en quant apareix li agafen, li
lliguen, li pugen al camió i li fan patir les màximes humiliacions. Després li abandonen enmig del camp,
nu i lligat a un tronc. Quan el dirigent és un home colèric i no obri la porta o utilitza armes per a la seua
defensa, és immediatament assassinat en una lluita de cent contra u."
Matteotti.Discurs parlamentari de març de 1921.
DOCUMENT 3
"Jo assumisc, jo només, la responsabilitat política, moral, històrica de tot el que ha succeït...Si el feixisme és
una associació de delinqüents, jo sóc el cap d'esta associació de delinqüents...Si tota la violència ha sigut el
resultat d'un clima històric, polític i moral, perquè bé, per a la meua tota eixa responsabilitat, perquè este clima
ho he creat jo."
Discurs parlamentari de Mussolini de Gener de 1925
DOCUMENT 4
Un matí de 1930, l'alcalde va cridar al seu despatx a l'empleat auxiliar Aldo Piscitello i li va dir:
- Hauria de despedir-li; no està inscrit en el fasclo.
Piscítello va empal·lidir, va tirar cap arrere el cap i va exclamar: ‘mare meua'. Després es va deixar caure en la
cadira situada davant de la taula.
-No faça això. Vegem -Va continuar l'alcalde-. he de complir de manera estricta la tasca de depuració del
personal perquè ací, que quede entre nosaltres, hi ha moltes persones contaminades. Però vosté, per consideració
a la seua dona, que és el modista de la meua...
- Per què diu vosté modista? -va respondre Piscitello-. Jo no li permet cosir. Ella ajuda a vegades a algunes
senyores de les seues amigues.
-Ah! -va exclamar l'alcalde-: en suma, vosté faria bé a inscriure's en el fascio Vol un consell? lnscríbase en el de
Canicatti, el seu secretari és un dels meus clients i si jo li dic quelcom... En fi, vosté veurà... Encara que les
inscripcions ja s'han tancat, ell trobarà el mode de ficar el seu nom en les llistes.
-Jo -va dir Piscitello- mai he fet política! I sempre me n'ha anat bé.
-Però ara vosté s'ha d'apuntar al fascio!... No comprén que es tracta del pa, del pa per a vosté i els seus fills?
Vitaliano Brancati, Il·ltre vecchio amb gli stívali
DOCUMENT 5
Som un partit antiparlamentari, que rebutgem amb bons fonaments la Constitució de Weimar i les
institucions republicanes per ella creades; som enemics d'una democràcia falsificada, que inclou en la
mateixa llista als intel·ligents i els panolis, els aplicats i els peresosos; veiem en l'actual sistema de majoria
de vots i en l'organitzada irresponsabilitat la causa principal de la nostra creixent ruïna. Què farem, per tant,
en el Reichstag? Anem al Reichstag per a procurar-nos armes en el mateix arsenal de la democràcia. Ens fem
diputats per a debilitar el credo de Weimar amb el seu propi suport. Si la democràcia és tan estúpida que per
a este menester ens facilita dietes i passes de lliure circulació, és assumpte seu...També Mussolini va ser al
Parlament. I a pesar d'això, no va tardar a anar amb les seues camises negres sobre Roma.
Goebbels. 30 d'abril de 1928
DOCUMENT 6
Els dirigents de l'economia desitjaven l'arribada al poder d'un Führer fort per a formar un govern durador.
L'interés comú del gran capital era el desig de detindre el bolxevisme amb l'esperança que els
nacionalsocialistes, una vegada en el poder, crearien a Alemanya els fonaments d'una política i d'una
economia estables. Un altre interés comú era la voluntat de posar en pràctica el programa econòmic de Hitler,
del qual era important el punt que l'economia havia de regir-se per ella mateixa, sense interferències del
sector polític. S'esperava , al mateix temps, una nova conjuntura econòmica afavorida per l'existència
d'encàrrecs més importants per part de l'Estat: no oblidem que Hitler preveia el creixement de l'exèrcit

8. alemany de 100.000 a 300.000 hòmens, la construcció d'autopistes, la millora dels mitjans de transport
(sobretot del ferrocarril) i un desenvolupament d'indústries com les de l'automòbil o l'aviació i les seues
indústries dependents.
Declaracions del banquer Kurt von Schröder
DOCUMENT 7
L'economia té necessitat un desenvolupament sa i progressiu. Els nombrosos partits polítics lluitaven entre
ells enmig de l'anarquia ...Nosaltres, els de la firma Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Teníem la
impressió que Hitler ens donaria la possibilitat d'un sa desenvolupament. D'altra banda, ho va fer. Al
principi, havíem votat pel partit populista, però els conservadors no podien governar el país: eren massa
dèbils. En esta lluita implacable per la subsistència i el poder, necessitàvem ser conduïts per una mà forta i
dura. La de Hitler ho era. Després dels anys passats davall la seua conducció, ens sentíem molt a gust.
Volíem un sistema que funcionara bé i que ens donara els mitjans per a treballar tranquil·lament. He dit que
ignorava tot sobre l'extermini dels jueus, i he afegit: "Quan es compra un bon cavall, no es repara en alguns
defectes."
Declaracions d'Alfred Krupp von Böhlen davant del tribunal de Nuremberg(1946).