1. IES Alcarràs IES Alcarràs La dominació europea del món (1870-1914) www. sunion .net/professors/a figuera /paginaprincipal.htm Aquest material ha estat baixat de la web: Ha estat modificat i adaptat en algun aspecte Etapa Batxillerat

2. La II Revolució Industrial (1870-1914) Creixement demogràfic Noves energies Nous sectors Noves potències Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Principal sector Siderúrgia Dinamita Adobs i fertilitzants Tints Fibres sintètiques Productes farmacèutics Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Gasolina Tramvia Automòbil Aviació Però... 1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial IMPERIALISME I COLONIALISME Migracions a ultramar Natalitat alta Caiguda de la mortalitat Petroli Químic Electricitat Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril Transports

3. La II Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència 1873 Crisi La Gran Depressió Crisi de superproducció Deflació, atur Crisi cíclica del capitalisme Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?... 1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial IMPERIALISME I COLONIALISME Va significar Es caracteritza per

4. Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Tècniques monopolístes Es desenvolupen Taylorisme Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Més producció i reducció de costos Mercats i matèries primeres Les colònies (Àfrica i Àsia) Estimularà l’expansió colonial Es trobaran a Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX) 1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial IMPERIALISME I COLONIALISME

6. Al darrer quart del segle XIX potències europees, EE.UU. i el Japó Dominar i conquerir el món 1914 85% del món CAUSES són protagonistes les volen Econòmiques Demogràfiques Factors ideològics Competència i superproducció Obrir nous mercats Cercar matèries primeres Excedent de població europea Exaltació nacionalista Motius estratègics Control de rutes marítimes Obstaculitzar als competidors Protecció colònies importants Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca) Grups de pressió Societats geogràfiques Expansió del cristianisme (missions) Missió civilitzadora d’Europa Poder i prestigi internacional 2.- Les causes de l’Imperialisme IMPERIALISME I COLONIALISME Caiguda de la mortalitat Explosió demogràfica Èxode rural Emigració (ultramar) Polítiques i militars

7. Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes Factories a les costes A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia Àfrica 3.- Expansió colonial i imperialisme. El repartiment del món IMPERIALISME I COLONIALISME Expansió colonial europea Àsia Centrada bàsicament a prioritat

8. Gran Bretanya Imperi Francès Alemanya Japó EE.UU. Personatges : Disraelí i Chamberlain (des de 1850), reina Victòria Principals colònies : Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda A Àfrica : D’Egipte a la Colònia del Cap (façana oriental nord-sud) A Àfrica : Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar A Àsia : Indoxina (protectorat de la Cotxinxina ) Arriba tard (unificació tardana del país) i provoca conflictes Colònies a Àfrica Conquesta de l’oest Compra : Lousiana (França), Florida (Espanya) I Alaska (Rússia) Guerres contra : Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) A Àsia : Les Filipines 1868 revolució Meijí . Modernització i expansió . A Àsia : Còrea Mapa 4.- Expansió colonial i imperialisme. Les noves potències imperialistes. IMPERIALISME I COLONIALISME Els grans imperis Rússia Expansió cap a Sibèria i cap al sud (límits britànics) . A Àsia : rivalitats amb Xina i Japó.

9. Segons el tipus de poblament Segons el tipus de govern Colònies Protectorats Colònies de poblament Colònies d’explotació - Establiment permanent de població europea - Aquesta s’imposava a la població indígena. - Amb poca població emigrada de la metròpoli - Explotació sistemàtica dels recursos 5.- L’organització dels imperis colonials. L’administració colonial IMPERIALISME I COLONIALISME Models colonials Dominis Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli. La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior. Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

12. “ L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics ” . C.A. Julien : “ L’imperialisme colonial et les rivalités internationales ”, 1947

13. “ Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat ” . W. Langer : “ Foreing affaires ”, 1962

14. Les justificacions de l’imperialisme “ Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN : L’imperialisme, fase superior del capitalisme , 1917.

15. El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY : Tonkin i la mare pàtria , 1890.

16. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

17. Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos

18. “ Negre” És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle” , 1872.

19. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Nova organització empresarial Mètodes de concentració industrial Càrtel, trust i hòlding

20. Taylorisme Reducció del temps de fabricació Producció massiva Baixa el preu de cost Augment del poder adquisitiu Salari elevat Estímul del consum Publicitat Crèdit Producció en sèrie Estandardització Fordisme Nova organització del treball LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

22. Augment de la població

23. Descens de la mortalitat

24. Èxode rural

26. Emigració a ultramar

27. Nous sectors econòmics Petroli Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

28. Nous sectors econòmics Química Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)

29. Noves potències

30. colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fachoda (1898) Zulús, bòers (1898) Congo (1885)

31. colonització d'Àsia Hong Kong Singapur Gran Bretanya Holanda França

33. Zulu , de Cy Endfield , 1964 Sud-àfrica, 1879 . Batalla entre soldats anglesos i guerrers zulus. Pel·lícules Cimarrón , d’A. Mann, 1960 Recreació de la vida dels colons a Oklahoma. 55 dias en Pekín , de N. Ray, 1963 Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900. La guerra de l’opi , de Xie Jin , 1999 Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina. L’home que volia ser rei , de J. Huston, 1975 Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la història de dos antics soldats britànics a Kafiristan. El piano , de J. Campion, 1992 Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.