Sessió feta a l'escola Ginebró (Desembre 2017) sobre el consum de drogues i alcohol per part d'adolecents i joves. Dirigida a famílies.

1. L’adolescència
Jordi
Bernabeu
Farrús
[#Salut_Pública
@granollers
//
#Uvic]
@jordibernabeu
@sobredrogues
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Ginebró.
18
de
desembre
de
2017.
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
h<p://www.sobredrogues.net/
h<p://www.slideshare.net/jordibernabeu
I el consum d’alcohol i drogues

2. >>
Educar
sobre
allò
que
diem
que
no
han
de
fer
però
volem
que
aprenguin
a
fer
>>
Apendre
a
beure
quan
està
prohibit
beure
Dues grans contradiccions

3. La
mirada
adulta
a
l’adolescència
i
joventut
Sobre
l’alcohol
Intervenir
[prevenir]
sobre
els
riscos

4. ADOLESCENTS
JOVES
mirades

5. Extret de @DroguesXP

7. Una
adolescència
i
joventut
cada
vegada
més
llarga
De
la
sociologia
del
treball
a
la
sociologia
de
l’oci
Soberans
del
consum
#hiperconsumisme
(Fernando
Conde,
1999
//David
Pere
Mar4nez,
2013)

8. • “La festa” és un espai on conviu la tríada diversió, consum i risc.
• El consum és percebut com una activitat atractiva.
• Existeix consciència de risc. S’anomenen diferent i el coneixement es
construeix a partir de l’experiència i l’informació transmesa d’igual a igual.
• El coneixement dels riscos millora la capacitat de gestió per a modificar hàbits
i pràctiques.
• Es desconeix com reduir-los.
Spora 2007

9. Què diuen alguns estudis?
• Lee
(2007):
Evitar
l’avorriment
com
a
factor
protector
en
adults
joves
• Rogers
et
al.
(2008):
AcVvitats
extraescolars
i
acVvitats
socials
apareix
com
a
especial
factor
de
protecció
(sobretot
en
noies)

10. Experimentar,
experimentaran
No
els
podem
tenir
en
campanes
de
vidre
Altra
cosa
és:
com
incorporem
progressivament
les
responsabilitats
L’hiperprotecció
(Jaume
Funes
2017)

11. L’individualisme
(Victòria
Camps,
2008)
JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

12. La
crisi
de
#noció_de_futur
‘Atrapats
en
la
seva
joventut’
(Sara
Moreno,
2013)

13. [FAD,
2013]

14. [FAD,
2013]
Betevé.
31/10/17

16. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis
Què diuen els propis adolescents i joves?
Abandonament prematur dels estudis
Tarabini
et
al.
(2015)
• Composició
social
dels
centres
• Mecanismes
d’atenció
a
la
diversitat
• ExpectaVves
i
creences
comparVdes
entre
el
professorat

17. L’entorn
digital
ho
fa
tot
més
visible…
(Pel
que
sembla
més
‘normalitzat’)

19. smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

25. Promoció de begudes alcohòliques
– Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions)
– Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït
– Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors
d’edat.
– Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments,
locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”,
que incitin al consum abusiu o il·limitat.
Restriccionsalapromocióilapublicitat
Llei 20/1985, de 25 de
juliol, de prevenció i
assistència en matèria de
substàncies que poden
generar dependència
[modificada per la Llei
10/1991, de 10 de maig]
Llei 9/2011, del 29 de
desembre, de promoció
de l’activitat econòmica.
[modifica la Llei 20/1985]

27. ‘S’ha comprovat que entorns permissius
amb la disponibilitat i el consum de
drogues, on s’ofereixen descomptes i
ofertes de begudes alcohòliques, amb
mesures higièniques deficients, amb excés
d’aforament, música alta i professionals
poc formats es relacionen amb l’aparició
de nivells alts d’intoxicació per
sustàncies i amb l’aparició de conductes
violentes.’

28. ALCOHOL
DROGUES
visions

29. Una
generació
d’adolescents
tranquils
pel
que
a
drogues
es
refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’
Que
ens
obliga
a
fer
lectures
diferents

30. ARA
11
de
febrer
de
2016

31. Reducció/Augment dels consums
<>
Normalització social
1 >> Menys valor com acte de transgressió
2 >> Altres elements que compleixen funcions de ritual de pas
3 >> Menys pes del binomi joves-drogues
(consums adults)
David
Pere
Margnez
Oró
Sense
passar-­‐se
de
la
ratlla.
La
normalització
del
consum
de
drogues
(2015)

32. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis
Què diuen els propis adolescents i joves?
Consum de cànnabis per part
d’adolescents i joves
• Es
mostra
un
descens
lleuger
del
consum.
De
fet,
s’afirma
que
el
consum
de
cànnabis
entre
l’alumnat
de
secundària
obligatòria
i
postobligatòria
s'ha
reduït
a
més
d’un
33%
en
la
úlVma
dècada.
• Augmenta
en
dos
punts
la
proporció
d’estudiants
que
han
consumit
en
els
úlVms
30
dies
(18,6%).
Font:
ESTUDES
(2014)

33. Baròmetre del CIS
3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %)
L'atur L'atur 1
29
2
3
4
5
6
7
8
9
10
La corrupció i el frau
Els problemes d'índole
econòmica
Els/les polítics/es, els
partits i la política
La sanitat
L'educació
Els problemes
d'índole social
Manca de govern
Probl. relacionats amb la
qualitat de l'ocupació
Les pensions
Les drogues
Les drogues
La inseguretat
ciutadana
El terrorisme d’ETA
L'educació
Els problemes
d'índole econòmica
Les pensions
Els problemes
d'índole social
Problemes de l'agric.,
ramaderia i pesca
La corrupció i el frau
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
75,6%
43,4%
22,8%
19,4%
12,0%
10,4%
8,9%
6,4%
5,9%
4,2%
0,4%
91,0%
49,0%
36,3%
30,1%
10,9%
10,1%
6,0%
3,5%
3,2%
2,5%
Juliol 2016Juny 1988
33

36.
36

37. Lugares
donde
se
consume
y
donde
se
consigue
alcohol
y
Vpos
de
bebida.
ESTUDES
(14-­‐18
años),
2012/2013.
FUENTE:
ESTUDES
2012/2013.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.
DGPNSD.
MSSSI.
Tipo
de
bebida
según
día
de
la
semana
(consumo
en
el
úl]mo
mes)
§
El
lugar
donde
más
%
de
menores
consigue
alcohol
es
el
supermercado
(61,8%),
seguido
de
bares/pubs
(57,7%).
§
6
de
cada
10
menores
consumen
alcohol
en
bares/pubs
y
5
de
cada
10
en
discotecas.
El
57%
consume
en
espacios
abiertos.
§
En
fin
de
semana
se
beben
más
combinados
y
entre
semana
predomina
la
cerveza.
%
de
menores
(14-­‐17
años)
que
han
conseguido
y
consumido
alcohol
(en
el
úl]mo
mes)
en
diferentes
lugares
CONSEGUIDO
CONSUMIDO
Bares
o
pubs
57,7
61,4
Discotecas
47,1
52,1
Domicilio
(de
otros/propio)
24,0
/
16,8
39,9
/20,6
Supermercados
61,8
-­‐
Espacios
públicos
abiertos
(calles,
parques,
playas)
-­‐
57,3

38. FUENTE:
ESTUDES
2012/2013.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.
DGPNSD.
MSSSI.
§
Mas
de
la
mitad
de
los
jóvenes
de
16
años
se
ha
emborrachado
en
el
úlVmo
año.
§
El
%
de
estudiantes
que
se
emborrachan
aumenta
con
la
edad.
Porcentaje
de
“BORRACHERAS”
en
menores
(14-­‐17
años),
en
el
úlVmo
año,
según
sexo
y
edad.
ESTUDES,
2012/2013.
14
años
26%
15
años
40%
16
años
53%
17
años
63%
§
A
los
14,
15
y
16
años,
el
%
de
CHICAS
que
se
emborracha
es
MAYOR
que
el
de
los
chicos.

39. FUENTE:
ESTUDES
2012/2013.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.
DGPNSD.
MSSSI.
Porcentaje
de
diferentes
consumos
(úlVmo
mes),
según
se
haya
hecho
botellón
o
no
(úlVmo
mes).
ESTUDES
(14-­‐18
años),
2012/2013.
97,2
74,1
58,5
29,8
2,9
43,5
9,5
4,7 3,2
0,3
Alcohol Binge drinking Borracheras Cannabis Cocaína
SI BOTELLÓN NO BOTELLÓN
§
Son
más
habituales
los
consumos
intensivos
(borracheras
y
binge
drinking)
entre
los
que
“hacen
botellón”
que
entre
los
que
no
lo
hacen.
§
También
consumen
en
mayor
porcentaje
otras
sustancias
como
cannabis
o
cocaína.

44. L’EMCDDA define como ‘consumo de riesgo’ el consumo
realitzado en 20 días o más durante los últimos 30 días
(‘consumo diario o casi diario’)

45. Font:
Joan
Colom
(Abril
de
2016)

46. Demandes
@sobredrogues
• Qualsevol
consum
és
un
problema?
• A
parVr
de
quin
consum
parlem
d’addicció?
• Quin
paper
juga
el
consum?
• I
la
salut
mental?
• A
qui
recorren
quan
tene
un
problema?

47. Qué riesgos puede comportar
el consumo de cànnabis?
Afectación en la memòria a corto plazo
Reducción de la atención
Disminución de la capacidad verbal
Menor capacidad en la resolución de problemas
El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más
relación con la duración que con la cantidad
Solowij,
2002
Cogni]vo

48. Començar no necessàriament implica
problemes, si es tracta d’un aprenentatge
tranquil
El problema és passar-se…

49. Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• Ac]tuds
• Percepció
d’u]litat
• Coneixement
• Creençes
• Conviccions
JaumeFunes
(2011)
Azjen
i
Fishbein
(1985,
1990)

51. Esteu
aquí
‘Mica
en
mica’
‘Esperem-­‐nos’
‘Prudència’

52. Comorbilitat
65-­‐70%
TUS
–
TM
>>
L’ou
o
la
gallina?

55. Daño
del
cannabis
El
consumo
de
cannabis
precede
los
problemas
de
salud
mental
Auto
medicación
Personas
con
TM
consumen
para
reducir
malestares
y/o
problemas
Causa
compar]da
Resultado
de
factores
genéVcos
y
ambientales
asociados
a
ambos
problemas
Griffith-­‐Lendering,
Huijbregts,
Mooijaart,
Vollebergh
i
Swaab,
2011
SALUD
MENTAL
–
PATOLOGÍA
DUAL-­‐
CONSUMO
DE
CANNABIS
Vía
Matalí,
2016

58. Idees prèvies
Els problemes de conducta lliguen amb
malestars
• Tensions familiars
• Edats precoces (consum, etc)
• Temperaments difícils (ja des de la infància)
• Agressivitat com a forma de resposta
conductual
• L’impacte de la crisi

59. Idees prèvies
L’eqüació: consum + desocupació +
problemes + malestars.
Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers
(multicausal)
2/ Els problemes de comportament:
el noi/noia pateix

60. La idea:
Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar
[#patiment].
La traducció:
Un no està malament perquè és addicte.
És addicte perquè està malament.
L’aplicació:
1. Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’
2. Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em
costarà’.
3. Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics
4. Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’
5. Posar paraules al malestar: narrar què està passant
6. Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’

61. El
cicle
vital
IdenVtats
provisionals
(s’estan
construint)
L’equilibiri
i
la
moderació:
producte
de
dos
extrems
Del
possible
malestar
al
di•cil
trastorn
El
risc
0
no
existeix:
els
riscos
es
gesVonen
La
responsabilitat,
entre
d’altres,
correlaciona
amb
l’experiència
Jaume
Funes
(2010)

62. Els
seus
malestars
impliquen
pa]ment
Passar
comptes
Ràbia
acumulada
o
descontrol
de
la
conducta?
Psiquiatrització
del
malestar
Acompanyar
contenint
Jaume
Funes
(2015)

63. El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Les_famílies

64. Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Elles
#Ells

65. “Desapego”
“Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen
els fills...

66. Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió"
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família…
En el fill…
La relació problemàtica

67. Proveer
argumentos
De las justificaciones
Excusas
A tales argumentos
Razones
Simons
y
colaboradores
(1998)
desarrollaron
el
Marihuana
MoTves
Measure
(MMM).
El
análisis
factorial
exploratorio
del
MMM
soportava
la
presencia
de
cinco
subescalas:
Enhancement,
Coping,
Conformity,
Social
i
Expansion
Enhancement
>>
Consumo
para
mejorar
los
senVmientos
posiVvos
Social
>>
Consumo
para
mejorar
el
refuerzo
y
la
cohesión
social
Coping
>>
Consumo
para
afrontar
las
emociones
negaVvas
Confomity
>>
Consumo
para
evitar
el
rechazo
social
Expansion
>>
Consumo
para
ampliar
la
conciencia

68. ”Si no te equivocas no aprendes’
Aina, 16 años #experimentación
”Quizás no son buenas pero a mi me gustan”
Nicolás, 16 años #deseo #placer
”No serán buenas pero son útiles para no pensar
en los problemas’
Abdel, 16 años #dolor #quitapenas

69. CONDUCTAS
‘LEVES’
• El
objeVvo
no
es
fortalecer
la
jerarquía
parental
• Concetrarse
en
el
fortalecimiento
de
las
relaciones,
la
mejora
del
diálogo,
la
resolución
de
problemas
y
apoyo
a
los
padres
• Basarse
en
lo
que
la
família
hace
bien
• Poner
la
conducta
‘problema’
en
el
marco
de
las
transiciones
evoluVvas
de
la
família
• Expandir
el
diálogo
más
allá
de
la
cuesVón
problemáVca
inmediata
CONDUCTAS
‘MODERADAS’
• Desalentar
los
métodos
de
ejercer
influencia
basados
en
el
control
• Poner
émfasis
en
el
compromiso
emocional
de
los
padres
con
el
adolescente
• Ayudar
a
los
padres
a
disVnguir
entre
qué
pueden
y
qué
no
pueden
controlar
• Mantener
una
alianza
con
el
adolescente
• Reconocer
prejuicios
sociales
y
estereoVpos
contra
los
adolescentes
(y
algunas
de
sus
conductas)
CONDUCTAS
‘GRAVES’
• Reinstaurar
el
poder
parental
sin
provocar
distanciamiento
• Lograr
el
compromiso
del
chico/a:
demostrar
interés
genuino
por
la
versión
que
da
el
joven
de
la
situación
/
Encontrar
una
forma
concreta
de
beneficiarlo
//
Unirse
a
la
resistencia
//
Invitar
a
colaborar
//
No
retenerlo
//
Solicitarle
una
consulta
• Ayudar
a
los
padres
a
restaurar
el
‘orden’:
borrón
y
cuenta
nueva
//
Recuperar
el
control
sobre
su
propia
vida
//
Reducir
el
aislamiento
• Hacer
hincapié
en
el
papel
de
educadores
de
los
padres:
comprometer
a
un
padre
periférico
//
Reconectar
madre-­‐hijo
• Fortalecer
lazos
adolescente-­‐insVtuciones
socio-­‐sanitarias
Adaptado
de
Micucci,
2014

70. La
importància
de
l’alcohol
i
de
la
maria
(sobretot
pel
seu
caràcter
simbòlic)

72. Dinàmiques
amb
joves

74. Respecte
la
incidència
de
les
altres
drogues
(problemes
adults)

75. RISCOS
Acció preventiva i educativa

76. 1.
Els
consums
de
drogues
poden
tenir
diferents
graus
de
gravetat/
problema]citat.
2.
Els
consums
de
drogues
problemàVcs
solen
ser
el
resultat
d'uns
hàbits
de
consum
lligats
a
uns
es]ls
de
vida
determinats,
en
uns
contextos
concrets.
3.
Existeixen
riscos
i
problemes
més
importants
que
l'addicció.

77. Possiblement sigui més sensat
assumir incoherències que
vendre coherència

78. ‘En
cuanto
al
perfil
mayoritario
de
vícTmas
por
consumo,
tanto
de
alcohol
como
de
drogas,
el
documento
apunta
a
que
corresponde
a
un
varón
de
entre
30
y
40
años
que
ha
consumido
alcohol.’

79. A casa ha de sortir el tema
‘Si
no
m’entero,
és
que
no
passa’
Observar,
saber,
estar,
actuar,
esperar
Intranquil·∙litat
<>
Confiança

80. A casa ha de sortir el tema
1)
Malgrat
que
ho
desitgis,
espera
tant
com
puguis
a
beure;
ja
sé
que
et
sents
gran,
però
el
teu
cervell
encara
creix.
2)Si
ho
proves,
mira
de
parar-­‐te
a
descobrir
com
et
sents
tu
i
no
com
et
diuen
els
altres
que
t’has
de
senVr.
Jaume
Funes
(ARA).
21/1/17

81. A casa ha de sortir el tema
3)
Si
et
passes,
mira
de
no
córrer
riscos
i
valora
l’experiència
l’endemà
4)
L’alcohol
es
beu
per
estar
bé
comparVnt-­‐
ho
amb
els
altres,
però
no
per
no
adonar-­‐se
de
res
ni
per
oblidar.
Jaume
Funes
(ARA).
21/1/17

82. El consum responsable
1. Ser
conscient
2. Tenir
ma]sos
3. Arribar
en
el
seu
moment
4. Diversos
components
5. No
estar
al
costat
de
la
infelicitat
6. No
imposat
per
col·∙legues
7. Considerar
resultats
8. Al
final
tot
hauria
d’acabar
sota
el
teu
control
‘T’has
d’enterar’
‘No
sempre
és
a
tope’
‘No
s’acaba
el
món’
‘Has
de
seleccionar
//no
tot
és
alcohol
//
es
pot
no
beure
alcohol’
‘Si
no
estàs
bé
no
et
sentarà
bé‘
‘És
una
qüesTó
d’amics’
‘Calcula
els
costos
i
beneficis
//
Què
guanyes
i
perds’

83. Preveu
que
pot
passar
Assumeix
les
conseqüències
La
teva
conducta
implica
a
altres

84. 1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se
amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat
màxima.
3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments
d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les
nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la
preocupació.
I si fuma porros, què?
I si fuma porros, què?

85. 6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males
experiències…
"A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés
res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que
passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues,
t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a
fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens."
7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells
també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?

86. 8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni
invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Consumir paciència... I esperança.

87. •
(Auto)Cuidar-­‐se
serveix
com
a
model
posiVu
de
relació
amb
els
fills.
•
La
discreció
és
un
factor
de
protecció
vers
els
fills.
•
Assumir
les
incoherències,
els
propis
errors
i
contradiccions
pot
enforVr
l’autoritat
paterna
i
materna.
•
Parlar
del
consum
de
drogues
amb
la
parella
pot
evitar
donar
missatges
confusos
i/
o
contradictoris
als
vostres
fills.
•
En
cas
que
els
consums
siguin
problemàVcs
cal
consultar
un
recurs
especialitzat.
Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…
El (nostre) consum adult

88. Inevitablement, no. Possiblement, sí.
Que apareguin problemes dependrà,
entre d’altres factors,
d’un bon acompanyament.
L’adolescència
I el consum d’alcohol i drogues

89. Gràcies
per
haver
arribat
fins
aquí
;-­‐)
Jordi
Bernabeu
Farrús
Servei
de
Salut
Pública
//
Ajuntament
de
Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net

90. Fonts

91. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
h<p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Margnez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.h<p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperac]vidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
h<p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecVvidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
h<p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
h<p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
h<p://dialnet.unirioja.es/servlet/arVculo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
h<p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896

92. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
AsVberri.
2012.
h<p://www.asVberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
h<ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.h<p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.