1. UNITAT 13.
UN MÓN GLOBALITZAT
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. La globalització és un d’aquells conceptes “multifacètics” que és
difícil de definir i hem de tenir en compte en què context s’utilitza.
Per tant podem parlar de:
Globalització econòmica que descriu els nous sistemes de
producció que permeten a les “empreses globals” fer servir
capital i mà d’obra per tot el globus.
Globalització tecnològica i científica que es refereix a la
transmissió instantània d’informació i coneixement per tot el
globus.
Globalització cultural que es refereix a la uniformització dels
gustos artístics, esportius i d'expressions culturals.
Globalització política, com per exemple la difusió del
neoliberalisme que fomenta la reducció de despeses
estatals o la privatització.

3. La globalització és la difusió en tot el planeta
dels models econòmics, polítics, socials i
culturals dels països desenvolupats amb
economia de mercat.
Globalització social, com la incorporació de la dóna al
treball remunerat, nous rols familiars, augment del nivell de
consum, terciarització i mundialització del mercat laboral,
etc.
Una possible
definició
podria ser:

4. GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
Consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions
econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del
treball i en l'especialització geogràfica producció.
Així es procedeix la integració de
l’economia dels diferents estats
en un sol sistema econòmic
mundial de base capitalista.
Això ha propiciat una
major interdependència
econòmica entre països.
Les causes de la
globalització es
poden englobar
bàsicament en
dos grups.
La millora tècnica dels transports i la
comunicació, ara molt més ràpides i
econòmiques.
La supressió de les barreres duaneres /
aranzelàries, que han possibilitat la
creació de grans àrees de lliure comerç,
com NAFTA / MERCOSUR / UE...

5. Els teòrics de la
globalització són
els economistes
neoliberals.
La liberalització dels mercats és bona,
car millora les condicions de vida de
molta gent.
La liberalització dels mercats és
inevitable car ho demana el sistema
capitalista.

6. En les darreres dècades s'ha produït una generalització dels
intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell
mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda.
Els indicadors del procés de globalització econòmica són
diversos: l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis,
persones, informació...
Lliure
circulació
de capitals
Els moviments de capitals sense traves
entre països faciliten les inversions (de
capital productiu o financer).
Liberalització del
capital financer
El capital circula lliurement per les
borses de tot el món.
Facilitats
d’instal·lació per
les empreses
Permet a les empreses instal·lar-se
allà on troben condicions més
favorables.

7. Especialització
geogràfica del
procés productiu.
Les multinacionals ubiquen en països
diferents les diverses fases de la
producció o gestió
Externalització i
subcontractació
És l’offshoring, cercant els costos
més baixos, es traslladen activitats
productives a empreses estrangeres.
Repatriació o
reinversió dels
beneficis

8. El capitalisme presenta una
clara tendència a la
concentració empresarial.
El gegantisme permet limitar
la competència i augmentar
el control del mercat.
Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són
les multinacionals, que han assolit un gran poder.
Són empreses que realitzen activitats de producció,
venda, compra o investigació en més d’un país.
Les multinacionals han experimentat un crement brutal. La
majoria però són “petites” (de butxaca)
Les 500 més fortes tenen un poder increïble: Controlen el 70%
comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial).
L'economia virtual dificulta el seu control.

9. Cada cop neixen més en els països
emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)
Les més potents són del N, perpetuant-se
així el domini dels països centrals (el 45%
de les grans multinacionals són
americanes).
Són els grans beneficiats del mercat global on
la mobilització és essencial.
Tenen la capacitat tècnica per dividir i
reintegrar el procés productiu.
Els països del sud volen atreure inversions
(zones franques (Àsia) / maquilas (A.
Llatina), fins i tot ho fan “enemics del
capitalisme”, com el Vietnam o la Xina.

10. Implantació directa. Crear
delegacions en altres països.
Les multinacionals desenvolupen
diverses estratègies per tal
d'adaptar-se al mercat global:
Deslocalització. Traslladar
activitats a altres llocs,
sobretot països emergents
Subcontractació internacional
(offshoring). És un mètode
molt flexible.
Joint ventures. Aliança entre
multinacional i empresa local.
Franquícies internacionals.
D’aquesta manera, la
globalització ha comportat
una extensió de la
indústria als països
perifèrics (mà d’obra
barata, legislació
favorable…).
Ha augmentat
l’especialització i la
competència dels països
del sud.

12. GLOBALITZACIÓ TECNOLÒGICA
I CIENTÍFICA
S'ha fomentat la
col·laboració científica, la
qual cosa ha incrementat el
desenvolupament científic i
tecnològic.

13. Els gustos artístics i esportius també s'han
uniformitzat (gràcies als mass-media i al
desenvolupament de nous canals de
comunicació).
Pel·lícules, llibres, grups de
música, etc., poden ser
seguits a tot el món, a través
dels grans grups multimèdia
i de les xarxes que Internet
posa a l'abast d'un quantitat
creixent de persones d'arreu.
Actualment:
GLOBALITZACIÓ CULTURAL
La globalització també afecta el món cultural.

14. Predomini de l'anglès com vehicle de comunicació o
llengua franca internacional.
Expansió de les grans marques de moda i alimentació
(begudes, fast-food, cadenes de restaurants, etc.) per tot
el món.
Seguiment internacional dels grans esdeveniments
esportius.

15. GLOBALITZACIÓ POLÍTICA
A nivell mundial, ha
agafat molt força el
neoliberalisme que
fomenta la reducció
de despeses
estatals o la
privatització.

16. GLOBALITZACIÓ SOCIAL
La globalització també ha provocat canvis
socials.
- Incorporació de la dona al món laboral (ha
repercutit en nous comportaments
demogràfics i familiars).
- Augment del nivell de consum, amb una
clara tendència a la uniformització de
gustos.
- Internacionalització del mercat laboral.

17. CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ
Els moviments antiglobalització, també
anomenats anticapitalistes o altermundistes,
ataquen la globalització i als seus grans
defensors (BM, FMI, OMC...)
Sobretot es
centren en 2
grans crítiques.
És insostenible ecològicament (es traslladen les empreses
més contaminants als països pobres, l'espolien els seus
recursos naturals...).
.
És inviable socialment i econòmica (genera moltes
diferències socials i econòmiques, fet que provoca conflictes
o importants fluxos migratoris… ).

18. ECONÒMICAMENT No tots els països es
troben en les
mateixes condicions.
Hi ha zones plenament
integrades en el mercat
global.
Hi ha zones que resten
pràcticament al marge.
Representen el 50%
de la població
mundial.
Accentua les
diferències.
El 20% de la població més rica del món
acapara el 85% de la riquesa, mentre que el
20% de la població més pobre del món
únicament representa el 1,4% riquesa.

19. La globalització ha intensificat les
diferències de desenvolupament dels
diferents països del món.
Ha portat més desequilibris mundials
i més polarització econòmica.
Entre països i dins dels països.
En general els pobres són més
pobres i els rics més rics.
Només en alguns països
s'aprecia una certa millora.
Normalment es
constata una major
dependència respecte
el N (multinacionals).

20. SOCIALMENT La globalització comporta greus problemes
socials.
En els països rics hi
ha una clara tendència
a accelerar les
diferències socials.
En els països pobres
també es disparen les
diferències socials entre
els beneficiats i els no
beneficiats.
En relació a les desigualtats econòmiques es produeixen
fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional i local.

21. Augmenta l'explotació
laboral i l'explotació
infantil.
Es constata un clar
augment dels delictes
“internacionals”, com el
turisme sexual, les màfies,
el terrorisme...

22. S’introdueixen nous valors occidentals,
fonamentats en l’individualisme i el
consum que influeixen negativament
sobre el conjunt de la societat.
En l’àmbit cultural s’està produint una
colonització cultural degut a l’extensió del
model occidental ...
Homogeneïtza la
cultura imposant el
model dominant
dels EUA a través
del control dels
mitjans de
comunicació

23. POLÍTICAMENT
La globalització comporta una
disminució de la capacitat reguladora
dels Estats.
Sovint prenen decisions en funció dels
interessos de les empreses
multinacionals o de les imposicions
d’organitzacions internacionals com el
FMI o el Banc Mundial
Això suposa la pèrdua de la
capacitat de decisió dels estats
sobre la seva economia: els
centres de decisió econòmics no
depenen tant dels estats sinó de
les grans empreses
multinacionals i dels sistemes
financers.

24. En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes
territorials clarament vinculats als interessos econòmics on
neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...

25. El Fòrum Social Mundial (FSM)
Trobada de diversos moviments
socials, amb l'objectiu de celebrar la
diversitat, discutir temes rellevants i
buscar alternatives a les
problemàtiques socials derivades del
neoliberalisme i la globalització
econòmica.
“Un altre món es possible”
El Fòrum Social Europeu (FSE)
Trobada per una globalització
alternativa. Per exemple demanen:
l'anul·lació del deute extern del
països pobres, una resolució del
conflicte palesti-israelí, s'oposen a les
privatitzacions de las empreses
públiques...

26. EL DESEQUILIBRI ECONÒMIC MUNDIAL
Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades
per nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i un
món pobre.
Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadors
econòmics, socials i socio-econòmics.

27. Els Indicadors econòmics són de dos tipus, sobre la
producció i sobre el consum.
Els indicadors sobre la
producció mesuren el
potencial generador de
riquesa.
- PIB. Valor total de la producció
d'un territori durant un any.
- PNB. Valor total de la
producció d'un territori durant un
any considerant només el
capital propi (empreses del
país).
Els indicadors sobre el
consum serveixen per
mesurar el grau de
benestar de la població
(distribució de la renda,
capacitat de compra).
- RFD. Ingressos familiars
menys impostos..
- Renda per càpita. PIB d'un
territori dividit entre els seus
habitants.

28. Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum
d’energia, l'activitat laboral, la taxa de creixement econòmic, el
deute extern, la balança comercial...

29. Els Indicadors socials marquen el grau de benestar de la
població.
Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell
educacional.
Destaquen:
- Taxa de creixement vegetatiu
- Esperança de vida
- Taxa de mortalitat infantil
- Taxa de mortalitat materna
- Taxa de població activa
- Taxa d’analfabetisme
- .../...

30. Els Indicadors socio-econòmics són una síntesi dels dos
anteriors.
El més destacat és l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).
L’ONU l’elabora des del 1992.
S'estableix una valoració dels països de 0 a 1.
IDH Alt (1 – 0,800)
IDH Mitjà (0,799 – 0,5)
IDH Baix (0,499 – 0,3).
No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de
desenvolupament econòmic, car es valoren altres elements.

31. S’elabora a partir de tres tipus de dades
Longevitat
(esperança de vida)
Nivell de renda.
PIB/càpita (en dòlars)
Nivell educacional, considerant la taxa
d'alfabetització i les matriculacions
escolars a tots els nivells (d’infantil a
universitari)

32. IDH MOLT ALT 2013

33. IDH ALT 2013

34. IDH MITJÀ 2013

35. IDH BAIX 2013

36. MAPA
IDH 2011

37. A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS
Països del Nord. També anomenats desenvolupats,
centrals o rics.
Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o
pobres.
Països en vies de desenvolupament. També coneguts com
a semiperifèrics o emergents.

39. El procés de globalització ha modificat les relacions entre països.
Les relacions
polítiques,
econòmiques,
comercials,
culturals, etc. són
de doble sentit
entre els països
que pertanyen al
Centre i els països
de la Perifèria.
Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria.

40. Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos
al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una
situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els
països del Centre.
Els països del Centre són els
països rics, desenvolupats,
que exerceixen el poder de
decisió en els àmbits
econòmics, polítics,
científics, etc. a escala
mundial.

41. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen
activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb
sectors d’economia tradicional o de subsistència.
Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que
detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la
població que viu en una situació de pobresa.

42. Actualment, es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells.
En primer lloc, els centres de decisió i producció d’alt nivell
es situen en els països desenvolupats, sobretot en grans
ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París,
Tòquio...
En segon lloc, trobem els centres de producció de nivell
mitjà i baix.
Seus de grans corporacions i multinacionals. Són el
veritable centre econòmic del món.
Els països centrals inverteixen en els països
emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...).
Aquests països però, tenen un creixement
econòmic massa depenent (Argentina).

43. En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la
subordinació econòmica (intercanvi desigual).
Alguns autors afegeixen un quart
nivell, els països ultraperifèrics,
totalment al marge del sistema.
Es mouen en un cercle de misèria i no són
atractius per a invertir.

44. ELS PAÏSOS CENTRALS
Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI,
Austràlia, Nova Zelanda, RSA...).
Presenten tota una sèrie de característiques comunes:
Economia
de mercat
Gran
desenvolupament
tecnològic
Bon nivell de vida
(Estat del Benestar)
Democràcia Poder de decisió global
(són centres econòmics,
polítics, científics...)

45. Els països rics també tenen tota una sèrie de problemes
comuns:
Crisis econòmiques periòdiques
(generen atur, endeutament,
concentració empresarial ...)
Concentració econòmica i
empresarial.
Atur (el sistema té un atur
estructural (5%), però amb la
crisi es dispara).
Crisi de l'Estat del
Benestar (gran augment
de les depeses socials).
Dèficit comercial. Inflació
Excessiu consum de tota
mena de recursos.
Important degradació del
medi.
Endeutament

46. ELS PAÏSOS PERIFÈRICS
El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se
després de la segona guerra mundial per referir-se a un
conjunt de països que incrementaven ràpidament els seus
efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seus
nivells de pobresa.
Bàsicament, es tracta d'un terme relacionat amb la
pobresa material.
Tercer Món
(països subdesenvolupats)
Estat de depressió
econòmica permanent?
Etapa prèvia al
desenvolupament
econòmic (tard o d'hora
arribarà
És el resultat negatiu del
desenvolupament del
món ric.

47. Característiques generals dels països pobres
1) Explosió demogràfica.
Boom demogràfic. No és la causa única del subdesenvolupament,
però agreuja la resta de problemes. Caldria controlar la natalitat.
L'alta natalitat (pròpia d'una societat rural) s'afegeix a una baixada
de la mortalitat, la qual cosa genera un creixement vegetatiu
accelerat.
La població creix massa ràpid, a un ritme superior al
desenvolupament econòmic.
Important desequilibri població-recursos. Aquest fet genera
multitud de problemes, com la manca d’atenció a les necessitats
bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris, educacionals...).
Hi ha una població molt jove, que emigra a les ciutats o
a l'estranger.

48. 2) Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques.
El desequilibri població-recursos comporta uns nivells sanitaris,
educacionals... ínfims, així com problemes relacionats amb
l'alimentació.
3) Baix nivell cultural (analfabetisme).
El baix nivell educacional és un veritable drama, car amb més
cultura hi ha un major desenvolupament econòmic i una gran
millora social.
Per exemple, l'eduació de les dones contribueix a
aturar el boom demogràfic.

49. 4) Problemes d’urbanització.
Aquests països viuen un important èxode rural, que comporta
un creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones amb
una clara misèria urbana.
Es produeix el problema de la macrocefàlia urbana.
5) Renda per càpita molt baixa.
No hi ha poder adquisitiu, per tant no hi ha mercat. Sense
demanda no hi ha estímul per a la inversió. Així, la producció
es ven fora i el capital fuig a l’estranger.
Cercle de la pobresa o de la misèria.

50. 6) Grans desigualtats socials.
Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria
dirigent és riquíssima.
Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint
amb la col·laboració més o menys directa de les potències
estrangeres...
7) Passat colonial.
El colonialisme del segle XIX trencà l’equilibri social,
econòmic i polític...
Les seves conseqüències encara es pateixen avui en dia.

51. 8) Problemes polítics.
En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca
democràcia (règims corruptes, dictadures).
D'altra banda, les fronteres arbitràries han comportat
nombrosos emfrontaments bèl·lics, internacionals o civils.
9) Agricultura de subsistència.
L'agricultura ocupa la major part de la mà d’obra però la
producció i la productivitat són alarmantment baixes (no hi ha
inversions en millores tècniques, en la formació de la mà d’obra
o en infraestructures).
Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM).
Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.

52. 10) Escàs desenvolupament industrial.
La manca d'indústria obliga a importar productes
manufacturats.
Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals
(capital estranger) o té una baixíssima productivitat.
11) Problemes comercials.
Manca tecnologia, inversió, investigació...
Hi ha una clara dependència econòmica de l’exterior,
agreujada per l'intercanvi desigual.

53. 12) Neocolonialisme (imperialisme informal).
És el control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen
els governs del Primer Món o les grans multinacionals.
13) Importantíssim deute extern.
És la quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors
privats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals,
estats).
L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S,
generant un gran deute extern.
Ara la situació insostenible, car l'economia del S es troba
controlada pel N.

54. 14) Grans riqueses naturals.
Molts països del S tenen important riqueses naturals
(minerals, petroli, fusta...).
Aquestes però, es troben sota control de les multinacionals.
S'han de destinar a l'exportació, car no hi ha indústria per
aprofitar-les.
Per últim, els beneficis (relatius, car es produeix l'intercanvi
desigual) van a parar a l’elit dirigent.

55. 15) Contrastos i diversitats del Tercer Món
També existeixen països en vies de desenvolupament, que
aconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països
petroliers...).
Juntament, també hi ha el quart món (“els pobres dels
pobres”). Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra són
anomenades pel BM zones de pobresa.

56. Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques:
Gran creixement demogràfic.
Herència del colonialisme.
Intercanvi desigual.

57. Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món?
Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions:
Elevar el preu de les primeres matèries.
Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Això implica
augmentar la producció agrícola i controlar la població.
Crear un mercat nacional.
Desenvolupar la indústria. Caldria comprar tecnologia (I
el deute?) o permetre instal·lar multinacionals (I el
neocolonialisme?).

58. L'evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els
països del S.
Ja el 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la
col·laboració econòmica es propugnà la creació del FMI i del
BM.

59. Fons Monetari Internacional
Organisme depenent de l'ONU amb seu a Washington.
Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els
seus nivells de riquesa.
A més aportació econòmica, més poder decisori, fins al
punt que els màxims contribuents tenen dret de vet
(EUA, GB, Alemanya, França i Japó).
Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema
monetari internacional (sistema de pagaments internacional,
tipus de canvi monetaris...)

60. Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació de
capitals, les seves funcions han variat:
Elabora informes.
Recull i publica estadístiques financeres
internacionals.
Ofereix assessorament tècnic.
Dissenya polítiques econòmiques.
Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir
la solvència econòmica de països en crisi.
Treballa el problema del deute extern
El seu gran objectiu seria promoure l'estabilitat financera
mundial.

61. Actualment, és molt criticat tècnicament i socialment,
especialment pels col·lectius altermundistes.
Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalització
Christine Lagarde

62. Banc Mundial
És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a
Whasington. 184 països en són membres.
Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són
préstecs al desenvolupament.
La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el
desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de
programes específics, relacionats amb:
- El desenvolupament social
- El desenvolupament dels serveis
- El desenvolupament econòmic estable
- La protecció del medi ambient
També imposa mesures econòmiques, per tal
d'equilibrar les balances comercials.

63. Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als
anys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament.
Es tracta d'un ajut, sobretot econòmic,
proporcionat per països del N al S.
Els països rics s'han fixat
l'objectiu d'aportar el 0,7% del
seu PIB per a l'AOD.
Els crítics
qüestionen si
funciona realment.
- És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.
- De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute
extern i amaga interessos poc clars dels països del N.
- De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).
- Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre
països) o acords multilaterals (procedents d'organitzacions
internacionals).

64. Els problemes de l'AOD
propiciaren el sorgiment
de les ONGD.
- Són organitzacions sense afany de lucre.
- No intervenen els governs, car no és oficial. Per això les seves
activitats són més directes i efectives.
- Són creades per la societat civil.
- Bàsicament tenen tres àmbits de treball:
- Actuació directa en zones concretes (en situació de
necessitat o emergència)
- Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons)
- Relacions amb organismes oficials del S i del N
Defensen els drets del S, amb un
desenvolupament autosostenible,
sense dependre del N.