1. La Revolució Russa

2. Antecedents
Rússia a inicis del segle XX

3. La situació econòmica i social
Imperi rus 22M km2, 174M habitants
150 pobles, ètnies (la preó dels pobles)
russificació forçada cercant cohesió
Força més aparent
Endarreriment econòmic i social
que real
País semifeudal
Sant Petesburg, 1900

4. País agrícola, endarrerit.
75% pagesos dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona)
El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal.
- Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks)
- La immensa majoria continuaren vivint en la misèria (Mugiks)
Poca indústria i localitzada a les grans ciutats.
A partir del 1880, accelerada industrialització (capitals foranis)
Concentració d'obrers i fàbriques, en algunes ciutats (Moscou, Petrograd)
Socialment.
Aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra.
Burgesua dèbil, però formada i amb ganes de canviar la situació.
Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball
miserables.

5. Grans diferències socials:
aristòcrates, obrers i camperol.

6. La situació política
Monarquia Absolutista
(Tsar)
Autocràcia
Nicolau II (Romanov)
Poble sense Burocràcia
drets ni Exèrcit
llibertats Església ortodoxa
individuals Policia (Okhrana)
Dumes municipals
Immobilisme polític total
Ni partits, ni parlament…
No es vol limitar l’absolutisme

7. La capital, Sant Petesburg, 1906

8. L’oposició al tsarisme
No s’accepta la situació Oposició
Clandestina
Reprimida
(presó, exili, desterrament, execucions)

9. Oposició al Tsarisme
Oposició revolucionària Oposició reformista
OPOSICIÓ REVOLUCIONÀRIA
Nihilistes (s. XIX) Marxistes
(de l'intel.lectualisme
al terrorisme) P. Obrer Socialdemòcrata Rus
(Plekhanov)1898
Populistes (Narodniki)
Pro-camperols 1903
Terroristes
Anti-occidentals Menxevics Bolxevics
"Esserites" SR Lenin
(1901)
(Kerenski)

10. Nihilistes
Assassinat d’Alexandre II

11. Menxevics, Martov, Plekhànov
Partit obrer de masses
Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia)
Primer revolució burgesa, després proletària
Bolxevics, Lenin
Partit minoritari, revolucionaris professionals
Cal preparar la revolució
Trotski Lenin

12. El pensament de Lenin
Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de
portar a la revolució socialista
Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització
moviment sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit
revolucionari bolxevic
L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que
Idea de l’Estat
estableixi una dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a
altres països. (III Internacional)

13. Antecedents
La Revolució del 1905

14. La Revolució del 1905
Entre 1904 i 1905
Rússia pateix una
Crisi econòmica conjuntural
Agreujada per una
Guerra contra el Japó per Manxúria (1904-05)
Que suposa la
Derrota russa (PortArthur i Manxúria).
Això provoca una
- Millores en les condicions de vida
Demanda popular - Democratització de l'Estat
(Duma)
Primer intent de crear monarquia constitucional

15. La revolució de 1905
Primera Fase Demandes populars Vagues
gener – juny, 1905
9 de gener
"Diumenge Sagnant"
duríssima repressió (Tsar)
provocarà
Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny)
Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols)

16. Segona Fase Demandes populars Vagues
octubre, 1905
Soviet de Sant Petersburg
Vaga General
greu perill revolucionari
en conseqüència
El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre
Accepta fer reformes: Duma
Accepta sufragi universal
ara bé Reformes més aparents que reals
(no parla de la constitució)

17. Antecedents
Rússia i la Gran Guerra

18. Rússia i la Gran Guerra
Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia
Teòricament, En la pràctica,
Monarquia Parlamentària Tsar continua acaparant el poder
(Duma sense poder efectiu)
La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social
Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra

19. Provoca una crisi social, econòmica i política
Les derrotes de Rússia provocaren
Grans pèrdues humanes
Dos milions de morts el 1916
4 milions de ferits
Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos)
Escassetat de productes de primera necessitat
Tancament de fàbriques
Desorganització i corrupció política
(Rasputin)
Aquesta situació provoca
Descontentament social i polític
desprestigi encara major del Tsar
Rasputin

20. La dinàmica revolucionària
La Revolució de Febrer

21. La Revolució de Febrer
Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917
Manifestacions i vagues
Revolta militar
Provoquen
Abdicació de Nicolau II
El poder passa a la Duma
Es crea un
Govern provisional de la República
Amb el príncep Luov
Rússia és una república democràtica burgesa
Luov deixarà pas a Kerenski (SR)
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes
No atura la guerra ni la misèria
Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets

22. El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars
El poble vol:
Descontentament popular
- Terres
tensió, vagues
- Millors condicions de vida
- Sortir de la guerra
Poder legal, del govern provisional
Existeixen dos poders
amb el suport dels SR i menxevics
S’enfronta
Poder real, els soviets controlen el carrer
Assemblees de delegats dels pagesos,
soldats i obrers
amb el suport dels bolxevics

23. Lenin, ammistia
(torna de l’exili)
publicarà les Tesis d’Abril
- Pau immediata
- Terra per als camperols
- Fàbriques sota control obrer
- Poder als soviets
- Rebuig al govern provisional
- Col·laboració entre obrers i camperols
Pau, pa i terres
Tot el poder per als soviets

24. - Guerra
Bolxevics, cada cop més forts
- Fam
- Revoltes pageses
aprofiten el caos - Vagues
- Desercions massives
- Revolta del general Kornilov
Lenin intentarà el juliol arribar al poder
Fracassarà i marxarà a l’exili
el govern provisional és molt impopular
Ara bé
cada cop té menys recolzament

25. La dinàmica revolucionària
La Revolució d’Octubre

26. La Revolució d’Octubre
Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)
Provoca un cop d’Estat contra
El govern provisional
Comitè Militar
Revolucionari (Trotski)
Octubre
9, Lenin arriba a Sant Petersburg
10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada
16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski)
24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni
seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic
25, dia del Segon Congrés dels Soviets
Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional)
Èxit, revolta arreu del país

27. Èxit de la Revolució A l’octubre s’estableix una
Dictadura del proletariat
Govern dels Comissaris del Poble
Lenin, president
Trotski, afers exteriors
Stalin, nacionalitats
Rikov, interior
Comença a legislar
aplicant Tesis d’abril

28. Decrets d’Octubre
Decret sobre la Pau.
Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918)
Decret sobre la Terra.
Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris
(la terra però, és propietat de l’Estat)
Decret sobre els deutes de l’Estat.
No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern
provisional.
Decret sobre les nacionalitats.
Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics.
Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del
comerç exterior i de la banca.

29. Novembre, 1917 Eleccions a l’Assemblea Constituent
anunciades pel govern provisional
Desfeta bolxevic
9 milions de vots sobre 36
Nova Assemblea és social-revolcionària
intenta refer els decrets d’octubre
intenta controlar els soviets
Lenin reacciona Tanca l’Assemblea
És una institució burgesa que
representa la falsa democràcia burgesa
a partir
d’ara
Comença la democràcia popular, dels soviets
S’instaura un règim de partit únic
Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència
Txeca (policia política)

31. La guerra civil
i la construcció de
l’Estat Socialista

32. La Guerra Civil i la Construcció
de l’Estat Socialista
Lenin imposa el règim soviètic
La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk)
Els decrets sobre la terra
L’abolició de l’Assemblea (Duma)
Provoca una reacció antisoviètica
Guerra civil (1918-1921
Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)
Contra comunistes
Exèrcits Blancs
Burgesia
Tsaristes
Liberals
Anticomunistes
Ajuda internacional

33. SM

34. Guerra civil (1918-1921
Lenin aplica el “Comunisme de Guerra”
Nacionalització indústria
Socialització agrària
- Camperols paguen en espècie
- Les collites es venen a l’Estat
- Es fixen preus màxims
Disciplina laboral duríssima
Trotxki Creació de l’Exèrcit Roig
Lenin Duríssima repressió / Dictadura total
Txeca
Intervenció estrangera a favor dels blancs
Però... por als bolxevics
Victòria no cobren deutes
comunista

35. LA NEP
Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra
Greus problemes econòmics
El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil
Lenin Cal recuperar l’economia del país,
la instauració del comunisme fou massa ràpida
NEP Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme,
fase transitòria per estimular la producció
Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques
Es permeten el comerç i els beneficis privats

36. NEP Camperols usdefruit de les terres
poden vendre terres i excedents
(1921-1927) paguen impostos en metàl·lic
Indústria la bàsica resta en mans de l’Estat
desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers
propietat privada
millores laborals
Banca, comerç exterior resten en mans de l’Estat
Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells
La producció agrícola i industrial es multipliquen
tornen als nivells prebèl·lics
També alguns problemes,
- augment dels preus
- augment de les diferències socials

37. La creació de l’URSS
Victòria en la Guerra Civil,
va possibilitar la creació de l’URSS
1922, Congrés dels Soviets
Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Basada en els soviets
Soviets
- Triats cada 4 anys
- Estructura piramidal:
Local, Regional, República, Suprem
l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS

38. Estructura federal 15 Repúbliques federals
1924, Constitució
Òrgans de poder
Soviet Suprem, delegats dels soviets de les repúbliques
- Soviet de la Unió
- Soviet de les Nacionalitats
Presidium,
- Escollit pel Soviet Suprem
- Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem
- Comitè executiu
- President és el cap de l’Estat
Consell de Comissaris del Poble
- Triats pel Comitè Central del PCUS
- President és com un primer ministre
Cort Suprema de Justícia
Creació de la III Internacional (Komintern)

39. SM

40. SM

41. La polèmica de la successió de Lenin
Trotski - Stalin
Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori
Es designà una troika: Enterrament de Lenin
Kamanev, Zimoviev, Stalin
En realitat la pugna era entre
Trotski i Stalin

42. Pugna entre Trotski
Trotski i Stalin
Ideòleg brillant, teòric.
Publicà Lliçons d’Octubre
Partidari de la revolució mundial
(impulsada pel Komintern i l’URSS)
Denuncia la burocràcia i la NEP
Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia
Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat
Home d’acció, polític pragmàtic
Partidari de consolidar el socialisme en un únic país
Gran coneixedor de les nacionalitats
Secretari General del partit (1922)
Membre de la Troika
S’imposà a Trotski
Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura
Stalin

43. L’era d’Stalin (1924-1953)
L’ascens al poder
1917 Comissari de les Nacionalitats
1922 Secretaria general del partit
1925 Expulsió de Trotski
L’estalinisme polític Dictadura personal
creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit)
Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la
societat (amb el Politburó, dominat per Stalin)
Socialisme en un sol país
Primer accelerar la industrialització
Culte a la personalitat
Repressió
Purgues polítiques (sobretot 1936-38)

44. L’estalinisme polític Dictadura personal
Repressió
Terror
Exercit al partit i a la societat
Desplaçament de les elits polítiques
i eliminació física dels adversaris
Desplaçaments de població
Purgues Amb la policia política NKVD

45. L’estalinisme econòmic
Planificació
Eliminació del NEP, substituïda per
Col·lectivització
Planificació
1928, plans quinquennals
enfortir economia soviètica
autosuficiència
impuls militar
Estructura econòmica
Planificació imperativa (5 anys)
Es basa en
Rebuig a l’autogestió obrera
Autarquia
El sector agrari finançava l’industrial
Indústria pesant
Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic
massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant,
poca indústria d’ús i consum

46. La indústria s’ha de basar
Col·lectivització
en una agricultura moderna, més
productiva i controlada per l’Estat
Al camp, creació dels
sovkhoz i kolkhoz
Kolkhozos
cooperatives col·lectives
entre 120 i 150 famílies
Sovkhozos
granges estatals
producció especialitzada o investigació
Col·lectivització comportà problemes
- Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam
- Oposició dels Kulaks (duríssima repressió)
Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica

47. Un exemple de la manipulació estalinista de la història