Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

EQUILIBRI DE SOLUBILITAT

1.785 visualizaciones

Publicado el

equilibrio de solubilidad y precipitación

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

EQUILIBRI DE SOLUBILITAT

  1. 1. TEMA 11TEMA 11 REACCIONSREACCIONS DEDE SOLUBILITAT -PRECIPITACIÓSOLUBILITAT -PRECIPITACIÓ (equilibri heterogeni)(equilibri heterogeni) 2n BATXILLER PROFESSOR: JOSÉ Mº BLEDA
  2. 2. CONCEPTES BÁSICSCONCEPTES BÁSICS 11 Quan dissolem un solut (sòlid) en un dissolvent, aplega un moment en el que la dissolució ja no admet més solut en dissolució i comença a precipitar (cristal·litzar). En aquest punt la dissolució es diu que conté la màxima quantitat de solut que pot dissoldre, a una temperatura donada, i s’anomena DISSOLUCIÓ SATURADA, complint-se: VDISSOLUCIÓ = VCRISTAL·LITZACIÓ En una dissolució satura entre el sòlid que cristal·litza i els ions presents en la dissolució s’estableix un EQUILIBRI CRISTALL (s) ↔ IONS (aq)
  3. 3. Respecte a una determinada quantitat de dissolvent fa referència a la quantitat de solut que cal per a formar una dissolució saturada, o siga a la màxima quantitat de solut que es pot dissoldre, és per tant la concentració de la dissolució saturada, qué és la dissolució més concentrada possible. Si dissolem menys quantitat DISSOLUCIÓ INSATURADA Formes d’expressar la solubilitat grams solut / 100 mL dissolvent grams solut / L dissolució mols solut / L dissolució (M) Si queda solut sense dissoldre DISSOLUCIÓ SOBRESATURADA SOLUBILITAT DISSOLUCIÓ SATURADA
  4. 4. PRODUCTE DE SOLUBILITATPRODUCTE DE SOLUBILITAT 22 AgCl (s) ↔ Ag+ (aq) + Cl- (aq) KPS = [Ag+ ]e ·[Cl- ]e Bi2S3 (s) ↔ 2 Bi3+ (aq) + 3 S2- (aq) KPS = [Bi3+ ]2 e ·[S2- ]3 e Exercici 1 pag 255
  5. 5. RELACIÓ ENTRE s i Kps AgCl (s) ↔ Ag+ (aq) + Cl- (aq) [ ]i - - - [ ]e - s s Kps= [Ag+ ]·[Cl- ]= s·s = s2 psKs = Bi2S3 (s) ↔ 2 Bi3+ (aq) + 3 S2- (aq) [ ]i - - - [ ]e - 2s 3s Kps= [Bi3+ ]2 ·[S2- ]3 = (2s)2 ·(3s)3 = 108·s5 5 108 psK s = Si Kps disminueix, la solubilitat (s) també disminueix, o siga la sal és més insoluble
  6. 6. FORMACIÓ DE PRECIPITATS Q = KPS  Equilibri: dissolució saturada Q > KPS  Evoluciona R ← P i PRECIPITA Q < KPS  Evoluciona R → P dissolució insaturada Si es mesclen dos dissolucions que contenen dos ions que poden formar una sal insoluble es formarà precipitat si …. Una dissolució de KI (conté ions K+ i I- ) si es mescla amb una dissolució de Pb(NO3)2 (conté ions Pb2+ i NO3 - ) pot fer que precipite una sal insoluble de PbI2
  7. 7. PROBLEMESPROBLEMES  Passar la solubilitat de g/L a mol/L i viceversa 1. La solubilitat del MgF2 és 0’0012 M. Expressa-la en g/L. 2. Es preparen 200 mL d’una dissolució saturada de fosfat de plata. Quan s’evapora el dissolvent queda un residu sec de 3,2 mg. Quina és la solubilitat del fosfat de plata en mol/L  Càlcul de la solubilitat d’una sal a partir del producte de solubilitat 1) Quina sal és més soluble el AgCl (Kps=1,76·10-10 ) o el Ag2CrO4 (Kps=1,1·10-12 ) 2) Exercici ressolt de la pag 255. 3) Exercici 20, 22, 24 de la pag 270  Càlcul del producte de solubilitat a partir de la solubilitat 1) Exercici 2 de pag 255 2) *Exercici 27 de la pag 270 3) *Determina el pH d’una dissolució saturada de Mg(OH)2 Sol: pH=10'2  Càlcul de la concentració d’un ió (pot ser tambè pH) que cal per a precipitar un altre ió de concentració coneguda 1) * Exercici 3 de la pag 257. 2) Exercici *17, *26, 33b i 35a, *36 de la pag 270-271 3) Exercici 5 ressolt de la pag 261 4) *Una dissolució és 0’2M de Cl- i 0’1M de CrO4 2- . Afegim gota a gota una dissolució de AgNO3 (aq). Quina sal precipitarà en primer lloc? Kps(AgCl)=1’1·10-10 ; Kps(Ag2CrO4)=1’9·10-12  Esbrinar si la mescla de dos dissolucions forma o no precipitat. 1. Exercici ressolt 2 i 4 de la pag 257 2. Exercici 31 i 32 de la pag 271
  8. 8. FACTORS QUE AFECTEN A LAFACTORS QUE AFECTEN A LA SOLUBILITATSOLUBILITAT33 3.1. Efecte de la temperatura.3.1. Efecte de la temperatura. Afecta a KPS, doncs és una constant d’equilibri. Còm? ⇒ Principi de Le Chatelier • Si ∆Hºdis > 0. Si T ↑ evoluciona R→P i KPS ↑ s ↑ • Si ∆Hºdis < 0. Si T ↑ evoluciona R←P i KPS ↓ s ↓ AB (s) ↔ A+ (aq) + B- (aq) ∆Hºdis = ?
  9. 9. 3.2. Efecte de l’ió comú.3.2. Efecte de l’ió comú. La solubilitat d’una sal disminueix en presència d’un segon solut que proporcione un ió comú. PbI2 (s) ↔ Pb2+ (aq) + 2 I- (aq) KI (s) → K+ (aq) + I- (aq) Ió comú s (PbI2 en aigua) = 1.2⋅10-3 M s (PbI2 en una dissolució 0.1 M de KI) = 7.1⋅10-7 M Com [I- ] ↑ l’equilibri evoluciona segons el P. Le Chatelier de R ← P, formant-se més precipitat i disminuint la solubilitat.
  10. 10. 3.3. Efecte del pH.3.3. Efecte del pH. Mg(OH)2 (s) ↔ Mg2+ (aq) + 2 OH- (aq) Si el pH disminueix ⇒ menor [OH- ] ⇒ ⇒ l’equilibri evoluciona R→P ⇒ major solubilitat Aquest efecte també apareix en totes les sals amb un anió amb caràcter bàsic. CaF2 (s) ↔ Ca2+ (aq) + 2 F- (aq) (1) F- (aq) + H2O (l) ↔ HF (aq) + OH- (aq) (2) La solubilitat de les sals que contenen anios bàsics augmenta quan el pH disminueix. Si el pH disminueix el 2º equilibri evoluciona R→P i fa desaparèixer a l’ió F- . La desaparició d’aquest ió en el 1º equilibri fa que evolucione R→P, augmentant la solubilitat de la sal
  11. 11. 3.4. Formació d’ions complexos.3.4. Formació d’ions complexos. Un ió metàl·lic pot unir-se a una mol·lècula o ió i formar un nou ió anomenat ió complex. Ag+ (aq) + 2 NH3 (aq) ↔ Ag(NH3)2 + (aq) Ió complex Exemple: Si addicionen NH3 a una dissolució de AgCl. com l’equilibri 1 el fa desaparèixer, l’equilibri de solubilitat evolucina R→P i augmenta la solubilitat AgCl (s) ↔ Ag+ (aq) + Cl- (aq) Els equilbris dels ions complexos competeixen amb els equilibris de solubilitat de forma que els ions metàl·lics que formen ions complexos poden ser parcialment eliminats de l’equilbri de solubilitat i fer que aquest evolucione R→P, augmentant la solubilitat de la sal.
  12. 12. Precipitat AgCl (s) Dissolució saturada: Ag+ (aq) i Cl- (aq) Disolución Ag(NH3)2 + (aq) i Cl- (aq)
  13. 13. PROBLEMES 2PROBLEMES 2  Solubilitat i efecte d’ió comú 1. Exercici ressolt 3 de la pag 259. 2. Exercici 5 de la pag 259. 3. Exercici 23 de la pag 270 4. Factors que modifiquen l’equilibri de solubilitat. 5. Exercici 6 de la pag 259 6. Exercici 21 de la pag 270 7. Exercici 6, 7, 9 i 10 d’autoavaluació de la pag 273.  Gravimetries 1. Exercici ressolt 6 de la pag 263 2. Exercici 41 de la pag 272 3. Per a determinar el contingut de Na2SO4 en una mostra es van dissoldre 2 g amb aigua, es va fer reaccionar amb Ba(OH)2, obtenint-se 2,46 g de BaSO4 precipitat. Quin és el % de sulfat de sodi en la mostra ?
  14. 14. FORMACIÓ DE CARIES Esmalte dental: hidroxiapatita Ca10(PO4)6(OH)2 (s) ↔ 10 Ca2+ (aq) + 6 PO4 3- (aq) + 2 OH- (aq) Els àcids de la boca eliminen OH- i desplacen l’equilibri R→P, fent que es dissolga l’esmalte. Si s’afegeix flúor l’ió F- forma fluoroapatit Ca10(PO4)6F2 (s) que recobreix l’esmalte i resisteix millor als àcids.
  15. 15. FORMACIÓ D’ESTALACTITES IFORMACIÓ D’ESTALACTITES I ESTALAGMITESESTALAGMITES CO2 (g) + H2O (l) + CaCO3 (s) ↔ Ca2+ (aq) + 2 HCO3 - (aq) El líquid que goteja en les coves és una dissolució aquosa que conté Ca2+ i HCO3-. Quan la gota s’evapora (s’elimina aigua) l’equilibri evoluciona R← P formant CaCO3 que forma les estalactites.
  16. 16. PAPILLA DE SULFAT DE BARI ENPAPILLA DE SULFAT DE BARI EN RAIGS XRAIGS X BaSO4 (s) ↔ Ba2+ (aq) + SO4 2- (aq) Els ions de bari Ba2+ són molt tòxics, malgrat aixó, el sulfat de bari s’usa com a mitjà de contrast en les radiografies de l’aparell digestiu. El pacient ingereix per via oral un preparat de la sal, abans d’exposar-lo a l’acció del RX, i no patix cap intoxicació perque el sulfat de bari és molt insoluble i la solubilitat del bari és de 10-5 M.

×