1. >ENTREVISTA
«El joc dels nens és un art»
Aquest matí fa sol i el cel està ben pedals). Hem d’ajudar-los a desenvo-
net perquè la nit ens ha regalat lupar la seva imaginació. Podem re-
pluja. Arribo a Sant Gregori una galar fustes de diferents mides, i el
mica tard, per fer una entrevista a nen podrà crear camins per on farà
la Marta Graugés, experta en joc i passar els seus cotxes, podrà fer una
responsable del centre Girasol. La cabanya per als seus animals, una
trobo molt animada i anem a bus- torre... i en canvi, si donem la típica
car un banc al sol... Trobem una catifa que porta els carrers dibuixats,
plaça buida de nens, però la sor- ja ho té tot fet. També necessiten en-
ra encara recorda els jocs d’uns filar-se: arbres, escales... I gronxar-se:
ditets sota el tobogan... És el lloc hamaca, gronxador... Els agrada mi-
perfecte per parlar del joc. rar, veure com es mouen les coses.
També, com que passem molt de
Marta, què és el joc? temps a fora de casa, demanen jocs
-«El joc és l’essència de la vida. És l’apre- «Molt important. Hem de protegir el joc de recolliment: caseta, vaixell, o una capsa
nentatge, el treball del nen. És quelcom dels nens i l’hem de respectar. Cada nen té gran on ficar-se. Després, hauríem de pen-
molt seriós. Per això els nens estan tan llibertat en el seu joc, en les seves creaci- sar si el joc és adequat a l’edat del nen».
concentrats quan juguen, al 100% amb ons. Una norma és: cap nen pot destrossar
el que fan. El joc és com el nen -sense res el que ha construït un altre, (tampoc els –Quin és el lloc de Girasol en tot això?
o amb poca cosa, i donant-li temps-, va adults). No comparem, no jutjem, no ens «El Girasol és un lloc on es protegeix el joc
construint el seu món. Mentre hi hagi ter- anticipem al què fa, deixem repetir. L’adult de sempre i on es confia en els nens i ne-
ra, mar, humanitat, arbres i imaginació, hi acompanya en el procés i el nen és el pro- nes. El nen ve a jugar. I he constatat que
haurà joc. Mira, et poso un exemple: l’altre tagonista. Nosaltres els hem de protegir, els nens que juguen lliurement estan més
dia vaig anar a prendre un te en una gran- respectar, veure quan els hi posem jogui- tranquils, són més autònoms i tenen una
ja i em vaig quedar meravellada . A la taula nes, quines i quan en tenen suficients. Un bona autoestima».
del costat hi havia uns pares amb un nen... exemple: anem a la plaça, i portem galle-
El nen va agafar un tovalló. El va mirar, car- des, pales, de tot. De veritat ho necessiten? –I quan hi vénen nens i nenes que no es-
golar, i va començar a fer-lo volar com un Si no els portem joguines ja veuràs que bé tan acostumats a jugar lliurement, com
avió. Es va passar estona enlairant-lo, ater- s’ho passen amb la terra, la sorra, les fulles, reaccionen?
rant-lo, fent-lo volar, fins que van marxar. pedres que trobin, i la seva imaginació. Al «Els hi deixem temps. El primer dia n’hi ha
Això és el joc.» tenir terra, pedres, i fulles per tots , no ha que diuen «m’avorreixo». I jo els dic «Aquí,
sorgit cap conflicte. Cadascú troba el seu també tens dret a avorrir-te i a no fer res».
–I com es va desenvolupant? lloc». El següent dia juguen. N’hi ha d’altres que
«Els primers anys, el nen descobreix el seu agafen coses i coses i més coses... tantes,
cos: les seves mans, els seus peus, el seu –«Mira, això em recorda el parc que hi que no poden jugar en cap moment. Mica
moviment... aquest és el seu joc. Després ha darrera del Lledoner. Els nens i nenes en mica van fent el procés de començar a
descobreix els objectes, els explora, els hi van directament després de l’escola i jugar, construir alguna cosa... I jo em me-
observa. Més tard es fixa en què fa l’adult, per tant, no acostumen a portar cap jo- ravello, quan el nen ja pot fer i desfer i tor-
vol tocar el mateix que el pare, fer el ma- guina. Però hi ha espai, herba, sorra...i nar! Jo trobo que el joc dels nens és un art.
teix que la mare... i així entén que la vida és veritat que s’ho passen molt bé». És art!».
té un sentit». «Veus? Si el nen necessita coses per jugar,
és perquè abans li hem ofert les joguines. El sol ha pujat al cel tant blau on hi floten
–Què NO és el joc? La necessitat l’hem creat nosaltres». uns núvols blancs i grisos, i en aquest mes
«Qualsevol cosa que només te una opció. de febrer, fa calor. No sé ben bé si és el calor
Per exemple, un trencaclosques seria un –I quines joguines són adequades, del temps, o el del cor, que m’ha contagi-
joc d’atenció, un treball, però no el joc au- doncs? at la Marta... Ens acomiadem, i m’emporto
tèntic. També el joc deixa de ser joc si tots «Les joguines que ofereixen més d’una un tros d’imaginació, de creativitat i molts
els nens han de fer el mateix i els adults, possibilitat: una caixa, un cordill. Hem de records de les meves mans, petites, barre-
esperen un resultat concret. valorar les joguines que necessiten, i veure jant terra i aigua amb una mica d’herba,
si és d’interès del nen o fa gràcia a l’ adult construint un mon màgic, fa molt... molt
–I quina és la posició de l’adult en el (exemple: el típic cotxe elèctric enorme de temps. O potser, no tant.
joc? que quan ho compren, el nen ni arriba als PATRÍCIA, mare d’en Nils, de P2.
Edita: AMPA EB Municipal de Salt «El Lledoner» Fotografies: EB El Lledoner i AMPA Han col·laborat: Núria González, Javi Ballabriga, Patrícia
Hoed, Gemma Verge, Sònia Cervià i Jon Giere. Impressió: Trobat Impremta Digital, Salt Correu electrònic de l’AMPA: ampalledoner@salt.cat