1. Yolanda Torregrosa Hernández

2.  Els balls són un reflex dels costums i tradicions
d'un poble, sent molts d'ells el resultat de la fusió
de diverses cultures que han anat poblant al llarg
dels anys distints territoris del
món.
 Espanya és un país ric en
costums pel que no estranya
que tinga una diversitat de balls
típics.

3.  Executat per una parella de moviment viu, té compàs
ternari i versos octosíl·labs. És freqüent ocupació de
castanyoles.
 En 1735, el fandango a Espanya era un 'baile introduït
pels que han estat en els regnes d'Indias', per la qual
cosa s'entén que el seu origen és hispanoamericà i no
espanyol peninsular.
 A causa de la popularitat del
fandango com a dansa
d'exhibició a finals del segle
XVIII i principis del XIX, no és
res estrany la seua presència
en la tradició d'Astúries,
castella-la Manxa, Catalunya,
Múrcia, València, País Basc o
Portugal.

4. http://www.youtube.com/watch?v=XE8KFV
ecgdI&feature=fvst

5.  Les seguidilles són un tipus de cançons espanyoles acompanyades de
dansa, típiques de les actuals comunitats autònomes d'origen castellà:
castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid i el sud de Castella i Lleó.
 Ritme ternari, i moviment animat, amb acompanyament de castanyoles,
guitarres, bandúrries, llaüt, morter i botella d'anís amb clau, també es
toquen amb la dolçaina i el tamborí.
 En compàs de 3/4 o 3/8, està distribuïda habitualment en estrofes de
quatre versos alternatius de set i cinc síl·labes amb assonància en els
parixes, seguides de tornades de tres versos de cinc síl·labes el primer i
tercer i de set el segon.
 El contingut de les seues lletres sol
ser de tema amorós, però també n'hi
ha de temàtica guilopa o jocosa. Es
balla per parelles que poden ser
mixtes, estes formen un cercle i es
van canviant de parelles.

6. http://www.youtube.com/watch?v=kFFfvLS
TlrM

7.  La jota és una dansa espanyola estesa per gran part de
la geografia d'Espanya.
 El seu ritme sol ser compaseay en 3/4. Per a la seua
interpretació s'utilitzen
guitarres, bandúrries, llaüts, dolçaina i tambors en la
castellana, i en el cas de la càntabra, asturiana i gallega
per gaites, pitu muntanyés, panderetes, tambors i
bombo.
 Les versions d'exhibició es
canten i ballen amb trages
regionals i castanyoles, la
qual cosa no és tan
habitual quan és
practicada com a diversió
o ball social.

8.  El contingut de les cançons
és molt divers, des del
patriotisme, fins a la religió o
les picardies sexuals. Els
passos s'assemblen als del
vals, encara que en el cas de
la jota hi ha molta més
variació.
 La lletra sol escriure's en
quartets octosíl·labs, sent
assonants el primer i el
tercer versos.

9. http://www.youtube.com/watch?v=t53S0KY
ahYA&feature=related

10.  Les Danses Basques són una part molt important de la
cultura basca i la fonamental del seu folklore. Cada territori
històric, o província, té les seues pròpies.
 Cada poble té la seua dansa que s'acostuma a ballar en les
seues festes majors.
 Algunes d'elles són molt
antigues, altres són
recreacions més o menys
modernes de velles
danses i algunes són
noves coreografies amb
base popular.

11.  Centrant-nos en a les diferents tipologies de dansa, no es pot passar
per alt tres formacions característiques de realització:
 Els balls de romeria o plaça, basats en els balls que se celebraven en
les romeries i la participació de les quals era popular i espontània.
 Les danses d'espases, que tenen
un paral·lelisme evident amb les
europees del mateix tipus. La
seua realització, sempre lligada a
la commemoració o a rendició
d'honors, està lligada a la dansa
ritual on el poble recolza amb
respecte a cada col·lectiu de
dansaires.
 Les danses de fi de festa, que es
realitzen per a marcar el fi d'unes
festes o d'un període concret, com
el carnestoltes, han servit de
simbòlic colofó al desenfrenament
festiu.

12. http://www.youtube.com/watch?v=eYf_pex
FNc8

13.  La Sardana és una dansa en grup i en cercle, que es balla a
Catalunya i Andorra.
 Els participants s'agafen de les mans per parelles, hi ha sardanes de
7 i de 10 tirades, que tenen unes estructures definides de passos
curts i llargs.
 Part de l'èxit de la sardana com a dansa social radica en el seu
caràcter de dansa oberta que admet un número altament variable de
parelles i que, almenys a nivell públic, no requerix especials
condicions físiques per a la seua pràctica, encara que no és així quan
es tracta del 'Bàsic d'Honor', la competició de sardanes nacional de
Catalunya.
 Les danses d'espases, que
tenen un paral·lelisme evident
amb les europees del mateix
tipus. La seua
realització, sempre lligada a la
commemoració o a rendició
d'honors, està lligada a la
dansa ritual on el poble
recolza amb respecte a cada
col·lectiu de dansaires.

14.  Encara que en el seu origen la música va ser tocada per solistes o
mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la
sardana és tocada actualment per una cobla (una banda de vent amb
contrabaix) , que consta de 12 instruments tocats per 11 músics.
 Quatre d'estos instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són
instruments típicament catalans o versions diferenciades només
usades a Catalunya. Els altres (trompeta, trombó, fliscorno i
contrabaix) són més convencionals.
 Encara que el seu repertori incloïa
diverses danses socials europees de
l'època, correspon principalment a
José María Ventura la formació
actual de la cobla i l'estabilització del
patró rítmic fonamental entorn del
compaseo en 6/8.
 Moltes sardanes tenen lletra, però
només les versions instrumentals
solen ser usades per a ballar. Hi ha
dos formes bàsiques de marcar els
passos: l'empordanesa i la selvatana.

15. http://www.youtube.com/watch?v=eYf_pex
FNc8

16.  La munyeira és una dansa de les comunitats autònomes espanyoles
de Galícia, de Castella i Lleó i d'Astúries que es canta i balla
acompanyada de la trompeta, la tuba, la pandereta, el tambor, el
pandero, el bombo, el charrasco i a vegades les petxines.
 En l'actualitat és, sobretot, una dansa instrumental que manté un
ritme rockero en 6/8.
 Es diu que la munyeira prové de
que esta dansa es ballava fora i
dins dels molins mentres
s'esperava la mòlta.
 L'aturuxo és un crit que s'utilitza
en les festes i per a donar-los
ànims als ballarins. Sol ser fort,
agut i prolongat. Se sol
argumentar que l'aturuxo
representa al crit celta de
desafiament que executaven els
antics pobles celtes de Galícia
previ a les seues batalles.

17. http://www.youtube.com/watch?v=OLzlD6P
RgR8