2. Les paraules
Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l’aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l’arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l’amor donaríem?
El dels colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s’han inventat?
No volem l’aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d’esbarzers…
I en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.
“A compàs de versos”

3. La neu
La neu cruix com la rialla,
sota el peu enjogassat
i feliç de la quitxalla
que cap pena no ha tastat.
La neu cruix com un gemec,
sota el peu de l’home trist
que té al front marcat amb séc
de dolor, pel mal que ha vist.
No és capriciosa, la neu,
si gemega i riu alhora;
és que té el pes, damunt seu,
d’algú que riu o que plora.

4. Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir,
podria esborrar mentides
que no cal dir
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandesa
de mèrit fals...
Però és escrivint amb tinta
de mal color:
de color brut de la guerra
i del dolor
Qui voldria escriure un món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconer...

5. De tota la colla
Amics de banús pintat,
són els més amics i li’n dóna alguna
l’un és nat a l’Àfrica sempre que han jugat.
l’altre és fill d’aquí Les places són amples,
Pell blanca, pell negra… per als dos amics;
són ben diferents; i els carrers alegres;
si només s’assemblen i els jardins, bonics…
pels ulls i les dents! Però, casa seva
Parlant amb rialles, és un altre món:
mentre van jugant, l’un hi troba els mobles
amb poques paraules que tan lluents són,
sempre s’entendran. l’altre, la màrfega
Per deixar la “bici” que li fa de llit.
només cal dir: “té” Qui sap què somnia,
i per regraciar-ho cadascú, de nit!
els basta: “molt bé!” Quanta diferència
Xutar la pilota separa els amics!
és com conversar: Els uns són ben pobres,
un peu pot dir: “meva!” els altres, prou rics…
o bé: “teva, va!” però, al fons, se senten
Quan l’un té moneda privilegiats:
per comprar un llamí, Tots dos tenen mare
tria un tros de coca i són estimats.
que es poden partir,
que l’altre té boles “Font de versos”

6. ELS LLIBRES
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.
Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

8. SANT JORDI
Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!

9. La porta oberta
L'abril ens obre la porta
d'on té guardades les flors;
ha florit la tarongina
i les roses s'han desclòs.
Una rosa per a tu,
una rosa per a mi,
una rosa per al núvol
que ens ha regat el jardí.

10. LA PONCELLA
Veig que encara no ha florit
la poncella mig badada.
El roser sembla adormit.
Potser no ha vingut la fada
amb la vareta d'argent
que transfigura les coses...
Potser no ha passat el vent
que sap despertar les roses...

11. VESPRE
A ponent, el sol
només ha deixat
una ratlla lila.
Per l'altre costat
sota un vel morat
la foscor s'enfila.
I quan els ocells
ja s'han amagat,
vola solitari
el cec rat-penat.

12. EL BANY
La nina de drap
que més m’estimava
s’ha descolorit
perquè l’he banyada.
Quan la mare em renta,
jo també tinc por
que em descoloreixin
l’aigua i el sabó.
Cada dia ho miro...,
però veig que no.

13. LA NIT
La nit no m'espanta,
que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s'acomiada
tot fent-me un petó.

14. ELS LLIBRES
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.

15. EL TARONGER
S’ha vestit el taronger,
amb la flor blanca perfumada;
l’aire hi pren una alenada
I l’espargeix pel carrer.
Sense veure flor ni branca,
prop del jardí s’endevina
que aquella aroma tan fina
ve de l’enllà de la tanca.
L’aire revela el tresor.
Oh!, riquesa fabulosa!
Avui és la flor olorosa;
demà, les taronges d’or.

16. La rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

17. Guerra i pau (fragment)
El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria, a què treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps, trons i nuvolades
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altre no ens ho diran.
S'han envestit talment dues feres...

18. ENDREÇA
Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser.
Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.

19. Podries…
perdut en la selva.
Si haguessis nascut
en una altra terra, Podries llegir
podries ser blanc, contes i poemes
podries ser negre… o no tenir llibres
Un altre país ni saber de lletra.
fóra casa teva, Podries menjar
i diries “sí” coses llamineres
en una altra llengua. o només crostons
T’hauries criat eixuts de pa negre.
d’una altra manera Podries…podries…
més bona, potser; Per tot això, pensa
potser, més dolenta. que importa tenir
Tindries més sort les mans ben obertes
o potser més pega… i ajudar qui ve
Tindries amics fugint de la guerra,
i jocs d’altra mena; fugint del dolor
duries vestits i de la pobresa.
de sac o de seda, Si tu fossis nat
sabates de pell a la seva terra,
o tosca espardenya, la tristesa d’ell
o aniries nu podria ser teva.

20. La llengua pròpia
Hi ha unes llengües vivents
que tothom pot fer seves:
com l'alè de la muntanya,
com la cançó del mar...
Només la veu humana
és pròpia de cada home
i duu privats missatges
que cal saber escoltar.
Si no els entenem prou,
provem d'endevinar-los;
i com si fossin màgics
els mots se'ns faran clars.
Si amb un granet d'amor
jo t'envio paraules,
tu, vinguis d'allà on vinguis,
si tens cor, m'entendràs.

21. Al lector de
poemes
Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.