Reculldedinamiques

Habilitats socials Índex
INTRODUCCIÓ 5
CAL TENIR EN COMPTE... 5
DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ 7
TRES DADES SIGNIFICATIVES MEVES 8
A, B, C 10
AUTOBIOGRAFIA 13
LES FRUITES VIATGERES 16
EL NOM OCULT 19
SEGUEIX EL GEST 21
M’AGRADA... 24
BUSCA LA TEVA ALTRE MEITAT DEL COR 27
DIBUIXA’T 30
PERE TRUCA A PAU 33
DINÀMIQUES DE COMUNICACIÓ 36
CLÍNICA DELS RUMORS 37
EL DICTAT 40
M’ESTÀS ESCOLTANT? 43

Habilitats socials Introducció
En aquest dossier hi trobareu un seguit de dinàmiques per millorar i practicar les
vostres habilitats socials.
En aquest primer recopilatori hi trobareu dinàmiques de presentació i dinàmiques per
practicar l’escolta activa i la comunicació dirigides tant a infants com a adults.
S’espera que aquest recull serveixi només com a guia o orientació, és important tenir
en compte les característiques del grup sempre que s’escull algun tipus de joc i és
imprescindible ser creatiu i original a l’hora de dur a terme activitats com aquestes.
Espero que us ho passeu bé posant en pràctica les nostres propostes i que milloreu al
màxim les vostres habilitats socials amb recursos tant divertits com aquest!
Cal tenir en compte...
Durant i al final de l’activitat s’ha d’avaluar també aquesta mateixa, així com l’actitud
de l’educador/a per tal d’anar millorant i canviar alguns aspectes que poden no
funcionar. No s’ha de tenir por de canviar sobre la marxa en determinades situacions,
ni de provar a renovar una activitat per trobar la millor manera d’adaptar-la.
Valorem l’activitat incidint en els fets negatius, però cal no oblidar els fets positius, ja
que segur que n’hi ha hagut.

Habilitats socials Dinàmiques de presentació
Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a conèixer el grup de manera divertida i
interessant, fet que potencia l’interès per saber i recordar coses dels altres per part de
tot el grup. A més, és una manera d’aconseguir que tothom participi i se senti a gust.
Els podem utilitzar tant per una presentació general (nom, edat, on vius), com per a
descobrir interessos, experiències, anècdotes i altres coses que el grup pot tenir en
comú o pot ser interessant de compartir.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica va més enllà de la simple presentació, ja que
també pot suposar una posada en comú dels interessos del grup, fet que afavorirà a la
cohesió d’aquest.

Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: Tres dades significativesmeves
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Utilitzar la creativitat i l’ingeni.
EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: Uns 15 min.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a
donarà un temps perquè ells pensin dos frases vertaderes de la
seva vida i una de falsa. S’haurà de recordar als alumnes que
busquin frases certes que la gent pugui desconèixer de cada un.
Aleshores començarà un dels alumnes dient les seves tres
frases i la resta del grup haurà d’endevinar quina és la falsa. La
dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves tres
frases.
Podem ajudar als infants que més els costi donant exemples de
frases, com ara <<Jo no he anat mai amb metro>>, o <<Avui
porto uns mitjons de color rosa>>, etc.
RECURSOS:
MATERIAL I
PRESSUPOST
Mínim un educador/a per un grup d’entre 20-25 infants (depenent
del grup i el nombre de membres).
VARIANTS: 1. Els alumnes poden apuntar una sola frase vertadera en un full
i aleshores barrejar-los tots. L’educador/a hauria de anar llegint
les frases i els alumnes haurien d’endevinar a qui pertany
aquella frase.
2. Podem seguir amb el mètode de les dues frases certes i una

de falsa i un cop endevinat a qui pertanyen les frases, s’hauria
d’intentar encertar quina és la frase falsa.
AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial
de grup:
 El grup es coneix d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 En general, és un grup format per persones creatives i
originals?
Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,
veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per tal
de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la pròxima
vegada. Podem valorar també l’interès que mostren els alumnes,
si sembla que ho han posat difícil als companys i si han estat
originals.
Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de
l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:
 Han descobert coses noves els uns dels altres?
 Han sabut donar informació desconeguda?
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
 Han estat originals a l’hora d’escollir les seves frases?
 Han respectat els torns de paraula?
 Els ha agradat realitzar aquesta activitat?
 S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?
OBSERVACIONS És una activitat senzilla però divertida. En general va funcionar
força bé, encara que és un pel difícil buscar fets de la teva vida
que les companyes no sàpiguen quan portem ja tant de temps
juntes. Va ser curiós veure com totes nosaltres anàvem caient en
les enganyifes de els nostres companyes, fet que demostra que
van ser originals i van pensar unes bones frases.

TÍTOL: A, B, C
OBJECTIUS:  Mostrar respecte al grup
 Conèixer-se millor entre el grup
EDAT / GRUP: A partir de 8 anys.
Entre 15 i 20 infants.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a
donarà un temps perquè ells pensin amb una paraula o data
que representi un objecte, fet o persona important en la seva
vida (actual o passada). S’haurà de recordar als alumnes que
busquin una paraula la qual ningú del grup pugui reconèixer
de seguida, ja que es tracta de conèixer-se millor entre tots.
Aleshores començarà un dels alumnes dient la seva paraula
significativa i la resta del grup haurà d’endevinar quina de
què es tracta, què pot significar allò per aquella persona. La
dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves
paraules.
Podem ajudar als alumnes que més els costi donant
exemples, com ara, proposant-los que diguin una data del
seu primer viatge fora del país, o el color del cotxe de la seva
mare, etc.
Un cop el grup encerti què significa la paraula d’un alumne/A,
aquest/a pot acabar d’explicar més a fons perquè és
significatiu per a el aquell objecte, data o persona.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Una educadora com a mínim per un grup de 20 infants.

VARIANTS: Es podria donar la pista (la paraula clau) dibuixada, per
exemple, si el més significatiu per a tu és un viatge a París
que vas fer amb la teva família, es podria dibuixar un avió, o
la Torre Eiffel.
També podríem fer com una espècie de concurs. Subdividir
el grup gran en grups de 5. Quan una persona dels altres
grups digui la seva paraula, entre tots els membres del
subgrup s’han de posar d’acord per donar una resposta. Es
comença per el primer grup que aixequi la mà. Si el primer
grup en aixecar la mà no ho encertés, rebotaria al pròxim
grup, i així successivament fins que algun dels grups ho
encertés o es donés per finalitzada aquella ronda.
Evidentment el grup de la persona que dona la pista no
podria participar en aquella ronda. Guanyaria l’equip que al
final tingués més punts. Seria una manera de motivar al grup
per realitzar l’activitat i de practicar el posar-se d’acord amb
els altres i la col·laboració.
AVALUACIÓ*: Inicial:
Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
 Es coneix el grup d’abans?
 Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,
veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per
tal de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la
pròxima vegada o variar-la en aquell moment. Podem valorar
també l’interès que mostren els alumnes, el respecte que es
mostren, etc.
Final:
Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de
respondre els ítems extrets dels objectius.
 Han mostrat interès i participació?

 Han trobat interessos comuns desconeguts?
 Han respectat les explicacions dels companys/es?
OBSERVACIONS: He trobat que era una activitat una mica pobre, però esta bé
fer-la si disposes d’un temps lliure en que no saps què
proposar.
Semblava més difícil del que realment és i m’he adonat que
encara que pensis una paraula la qual suposes que mai
endevinaran el significat, tothom acaba pensant en
experiències i fets semblants. Això em fa pensar en el que un
dia em van <<La primera idea mai és bona perquè tothom
pensa el mateix, per a ser original i creatiu s’ha d’agafar la
vintena idea que tinguis.>>

TÍTOL: Autobiografia
 Mostrar respecte al grup.
EDAT / GRUP: A partir de 5 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).
DURADA: Uns 30 min. per la primera part.
La part de presentació entre 15 i 20 min. (depenent del grup).
En total uns 50 min.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els
infants puguin accedir al material donat (revistes, tisores, cola de
barra, colors, retoladors, etc.), així doncs es pot preparar una
taula al mig de l’aula amb tot aquest material. Per començar,
l’educador/A explicarà als infants que, a través del mètode plàstic
i amb el material que vulguin han de representar sobre paper allò
que més els agrada, records que puguin tenir, fets, persones o
objectes importants de la seva vida, plans de futur, etc. Acte
seguit, l’educadora ha de repartir a cada infant un foli DIN-A3 i
animar-los a plasmar la seva història sobre paper. Si els costa
una mica arrencar l’activitat o hi ha algun infant que no participa
es pot animar als infants amb preguntes i frases tal com: <<Quina
és la teva joguina preferida? Doncs busquem-la en una revista!
Dibuixa-la!>> o <<Has anat de viatge aquest estiu? A on? Doncs
mirem com podem explicar això amb un dibuix/ collage>>, etc.
Encara que l’educador/a ajudi al infant hem de deixar sempre que
la creativitat i les idees d’aquest floreixin par tal de que senti seu
aquest treball.
Un cop l’activitat hagi acabat o comenci a decaure, posarem a
tots els infant amb rotllana i cada un haurà d’explicar el seu
dibuix. És important que no pressionem a cap dels infant a

explicar què ha plasmat en el paper, però sempre ens podem
ajudar de tàctiques com per exemple fer sortir a aquell nen/a més
vergonyós acompanyat d’un seu amic perquè puguin explicar els
dos dibuixos a la vegada.
RECURSOS: MATERIAL
I PRESSUPOST
Mínim dos educadors/es per un grup d’entre 15- 20 infants
(depenent del grup i el nombre de membres).
 Fulls Din-A3.
 Cola de barra i/o celo.
 Revistes velles.
 Llapis de colors.
 Retoladors de colors.
 Tisores de punta rodona.
NOTA: Es pot introduir infinitat de material (folis de colors,
cartolines, plastilina, pintura i pinzells, elements naturals etc.)
VARIANTS: 1. Aprofitant un treball o centre d’interès on es treballin aspectes
relacionats amb la natura i el medi ambient, podem fer l’activitat
amb elements naturals i/o tractant experiències a la natura.
2. Treballant amb gent que es coneix poc, podríem introduir una
variant en la presentació. Per exemple, si un/a alumne/a diu <<Jo
vull anar a París>> podem demanar a la resta del grup qui voldria
anar també a París. D’aquesta manera trobem interessos comuns
el que provoca cohesió de grup.
AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial
de grup:
 El grup es coneix d’abans?
 Hi ha cohesió de grup?
 Hi ha interessos comuns visibles?
Durant: Podem anotar petites anècdotes i mancances o
allevances que es produeixen mentre es realitza l’activitat. Per
exemple, comentaris com <<Apa! A tu també t’agrada “La
Sirenita”?>>.

Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de
l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:
 Han trobat interessos comuns desconeguts?
 Han compartit el material donat?
 Han respectat les opinions i explicacions dels companys/es?
OBSERVACIONS L’activitat va ser molt motivadora i penso que en general va
agradar. Potser va faltar un pel de temps per acabar de
confeccionar el dibuix i també faltava guiar a algunes persones
que penso que anaven una mica perdudes durant l’activitat. Tot i
així van sortir històries molt boniques, fets personals del passat,
del present i del futur i és una bona manera de conèixer a tot el
grup i buscar interessos comuns. Penso que en el nostre grup fan
falta més dinàmiques com aquesta, on pots mostrar el que sents i
el que ets, perquè crec que no hi ha una suficient confiança entre
algunes de nosaltres i són aquestes activitats les que reforcen
positivament la falta de seguretat davant del grup.

TÍTOL: Les fruites viatgeres
OBJECTIUS:  Mostrar interès per l’activitat
 Mostrar respecte als altres.
 Estar atents al conte.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, els/les educadors/es han de
buscar o elaborar un conte on apareguin el nom de totes les
fruites que es volen repartir i, per anar bé, haurien de tenir
les fruites més o menys assignades per a cada alumne.
Els alumnes hauran de col·locar-se amb rotllana, assentats
en una cadira. Un/a dels educadors/es es situarà també a la
rotllana, però sense cadira, per tal d’explicar l’activitat. Acte
seguit, s’assignarà el nom d’una fruita a cada alumne; el nom
de cada fruita s’ha de repetir al menys en dues persones i
l’educador/a de la rotllana també ha d’assignar-se una fruita
a ell/a mateix/a. L’altre educador/a llegirà un conte on
apareixeran els noms de les diferents fruites que s’han
assignat i cada vegada que es digui una fruita els alumnes
als quals els hi ha estat assignada s’hauran de canviar de
lloc. La persona que està dreta ha d’aconseguir agafar un
lloc en aquest moment i per tant serà un altre l’alumne que
quedi dret. Aquest últim ha de presentar-se, primer només
dient el seu nom i, en cas que tornés a quedar dret, hauria
d’afegir informació (l’edat, on viu, etc.).

PRESSUPOST
Dos educadors/es com a mínim per un grup de 20 infants (es
pot fer amb un/a sol/a educador/a, però trobo interessant que
també puguin participar i presentar-se).
 El conte de les fruites.
 Cadires.
VARIANTS: Es podrien elaborar unes targetes amb la fotografia de cada
fruita, d’aquesta manera ens assegurem de no embolicar-nos
a l’hora de repartir i facilitem el joc als més petits.
Podem variar la dificultat del conte i el nombre de fruites.
Es pot proposar el joc de manera eliminatòria, així ens
assegurem que tothom es pot presentar.
Es poden assignar les fruites de manera secreta a cada
alumnes, d’aquesta manera es complica el joc, si més no la
primera vegada que diuen el nom de la fruita assignada.
AVALUACIÓ: Inicial:
Podem obtenir informació del grup a través de informació
donada per segones persones o podem obtenir-la a través
de l’observació directe. Seria interessant respondre a
preguntes com:
 Pot causar angoixa a algú el fet de presentar-se davant el
grup?
 Seria bo fer una dinàmica competitiva amb aquest grup?
 En general és un grup atent?
 En general és un grup actiu?
Durant:
L’educador/a que participa en la dinàmica, pot fer una
observació directe i veure, participant activament amb el
grup, quins conflictes hi pot haver, el grau d’interès, la
diversió que els proporciona als alumnes la dinàmica, etc.

Tot i així, com que el fet de participar pot provocar la pèrdua
d’alguna informació, seria bo que l’educador que explica el
conte aprofités els moments de presentació per anotar
algunes anècdotes, problemes, fets positius i negatius de
l’activitat, etc.
Final:
comprovar si hem assolit els objectius.
 Han respectat les explicacions dels companys/es?
 S’han mostrat oberts i actius?
 Han estat atents durant l’explicació del conte?
OBSERVACIONS: He trobat molt interessant que participés una de les
educadores, ja que penso que és una bona activitat per
trencar el gel amb els alumnes quan no et coneixen i si hi
participa “l’adult” sembla que és una activitat més interessant
i motivadora.
El defecte del joc pot arribar a ser que algú es presenti
“varies vegades” i que algú altre no tingui la oportunitat ni de
dir el seu nom, per això penso que es pot fer de manera
eliminatòria o es pot pensar una tàctica per tal que tothom es
pugui presentar.
Ha estat molt motivador i, encara que amb més gent hagués
estat més divertit, penso que es pot gaudir molt realitzant
aquest dinàmica.
Penso que el conte podria haver estat una mica més llarg i
es podria haver dificultat el joc assignant les fruites a cada
persona de manera “secreta”, ja que així no hauríem estat
pendents de canviar-nos la cadira amb X persona.

TÍTOL: El nom ocult
OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms dels nostres companys
 Identificar cada persona pel seu nom
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els
alumnes puguin accedir al material donat (papers, llapis i
goma, llapis de colors o retoladors), així doncs es pot
preparar una taula al mig de l’aula amb tot aquest material.
Per començar, l’educador/a explicarà als alumnes que amb
el següent material han de crear un jeroglífic/ dibuix
representant el seu nom o sobrenom (sobretot recordar que
no escriguin el nom a cap part del paper per identificar el seu
jeroglífic). En el cas que algun alumne no sàpiga què dibuixar
el podem ajudar donant-li exemples o idees.
Un cop tinguin el jeroglífic, tots els alumnes es posaran amb
cercle amb el dibuix de cara a terra esperant el seu torn.
L’alumne que li toqui haurà d’aixecar el full i entre tot el grup
hauran d’endevinar el nom d’aquella persona a partir del
jeroglífic, i així successivament.
El joc acaba quan tots els alumnes han mostrat el seu dibuix.
PRESSUPOST
 Fulls Din-A5.
 Llapis de colors.
 Goma.

 Retoladors.
VARIANTS: Si el grup es coneix molt, podem dir que facin un jeroglífic
dels seus cognoms, de coses que els agraden, d’on voldrien
viatjar, etc.
Durant:
Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses
que van malament o bé dins del grup. Si la cosa va
malament es pot anar canviant sobre la marxa.
Final:
respondre els ítems extrets dels objectius.
 Han memoritzat els noms de tots els companys?
 Identificant de manera eficaç els noms de cada persona?
OBSERVACIONS: Hi havia poca gent, i de seguida s’ha realitzat l’activitat, tot
relacionant els diferents dibuixos amb cada nom.
L’explicació havia de ser més clara, ja que hi ha hagut
confusions.
Perquè s’entengués millor, podríem haver realitzat un
exemple de mostra.
Penso que a la gent li ha faltat creativitat i imaginació a
causa de la falta d’un element motivador.
En general, pensem que dins del grup-classe hi ha molt bona
relació i hem gaudit de l’activitat.

TÍTOL: Segueix el gest
OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms i gestos dels nostres companys
 Identificar cada persona pel gest realitzat
 Minimitzar el sentiment de vergonya davant del grup
ESPAI Interior o exterior amb un espai ampli.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a,
després d’explicar el joc, a sorts, escollirà qui inicia la
cadena. Es tracta de que cada participant digui el seu nom
fent un gest amb el cos, per exemple dir <<Jordi>> mentre
pica de mans. Però no és tan senzill, perquè el del costat del
primer participant haurà de repetir el nom i el gest d’aquest i
després fer el seu propi, per exemple dir <<Jordi>> i picar de
mans, <<Laura>> i posar-se les mans al cap. El joc a d’anar
avançant de manera que cada alumne ha de repetir el nom i
els gestos dels seu companys i afegir el seu propi. El joc
acaba quan l’últim alumne ha repetit tots els noms i gestos.
PRESSUPOST
VARIANTS: Podem fer una versió més senzilla, fent que cada alumne
digui el seu nom i faci un gest, però sense afegir la repetició
de gestos i noms anteriors.

Si és un grup que es coneix molt i se’n ensurt prou bé amb
la versió inicial, podem fer que els alumnes, en lloc de dir el
seu nom, diguin una paraula qualsevol, el cognom, un país,
etc.
Podem facilitar el joc fent que els gestos representin la inicial
del nom de cada persona.
 Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?
 En general, el grup és vergonyós o obert?
Durant:
Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses
que van malament o bé dins del grup. Si veiem que és
complicat o, per contra, massa fàcil podem canviar la versió.
També podem introduir tècniques per ajudar a aquelles
persones més tancades i/o vergonyoses.
Final:
 Han memoritzat els noms de tots els companys? I els
gestos?
 Els ha estat complicat?
 L’ambient ha estat positiu?
 Els ha costat identificar a cada persona amb el seu gest?
 L’activitat ha posat en compromís a algun alumne?
 S’han mostrat oberts i actius?

OBSERVACIONS: Hi havia poques persones i per tant l’activitat ha durat menys
del previst i ha estat fàcil de recordar els gestos.
Érem un grup que ja ens coneixíem, per tant ja sabíem els
nostres noms (potser amb la segona variació hagués durat
més i hagués estat més complicat).
Pensem que l’objectiu de minimitzar la vergonya no tenia
massa sentit en aquest cas ja que ens coneixem i ens tenim
confiança, a més érem poques.
Ha estat una dinàmica divertida i creiem que el grup s’ha
sentit a gust, s’ha respectat i ha gaudit amb l’activitat.
No hi havia massa pressió per memoritzar perquè érem
poques.

TÍTOL: M’agrada...
OBJECTIUS:  Conèixer al grup de persones.
 Respectar els gustos de cada persona.
 Memoritzar els noms dels companys.
Entre 15 i 20 alumnes.
DURADA: Entre 15 i 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana, l’educador/a
explicarà la dinàmica i, a sorts, escollirà l’alumne que
comença. Es tracta de passar-se un objecte vistós i fàcil de
manejar (una flor de plàstic, un barret, etc.) que ens facilitarà
el torn de paraula. L’alumne que comença ha de dir el seu
nom i alguna cosa que li agrada o, per contra, que no li
agrada, per exemple <<Sóc la Gemma i m’agraden els
gats.>>. Acte seguit, s’ha de passar l’objecte a una altre
persona i aquesta ha de repetir la frase de l’alumne anterior i
afegir la seva pròpia, per exemple <<És la Gemma i li
agraden els gats. Sóc la Marta i no m’agrada la verdura.>>.
Cada alumne només ha de repetir la frase del company que li
ha passat l’objecte i afegir la seva pròpia (no és una cadena
de repetició).
El joc s’acaba quan l’objecte ha passat per tots els alumnes.
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup de 25 infants.
Un objecte vistós i manejable.

VARIANTS: Es pot fer una “cadena”, de manera que s’hagin d’anar
repetint totes les frases, en lloc de només l’anterior.
D’aquesta manera afegiríem dificultat a l’activitat.
Es pot fer una ronda de “coses que t’agraden”, seguida d’una
ronda de “coses que no t’agraden”.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
Es coneix el grup d’abans?
Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?
En general, el grup és vergonyós o obert?
Durant: Es poden anotar observacions tant de les actituds del
grup com del funcionament de l’activitat. Si veiem que és
complicat o, per contra, massa fàcil es pot canviar la versió.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per
tal de comprovar si hem assolit els objectius.
Han memoritzat els noms de tots els companys? I els
gustos?
Els ha estat complicat?
Han mostrat interès i participació?
L’ambient ha estat positiu?
S’han mostrat oberts i actius?
Han respectat els torns de paraula?
Han trobat interessos comuns?
Han respectat les opinions i els gustos de cadascú?
Ha sorgit algun tipus d’angoixa pel fet de memoritzar?
OBSERVACIONS: Ha estat una dinàmica divertida i original, encara que potser
era un pel massa fàcil ja que ens coneixíem i sabíem els
nostres noms. A més, el fet de memoritzar només la frase
anterior facilitava encara més el joc, però està bé per tal de
no crear angoixes i facilitar un ambient d’escolta i confiança.
Penso que l’objecte és un element motivador i que crida

l’atenció per tal de facilitar els torns de paraula i l’escolta cap
als companys.

TÍTOL: Busca la teva altre meitat del cor
TÈCNICAO DINÀMICA: Presentació.
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup.
 Mostrar respecte al grup.
 Trobar interessos comuns.
EDAT/ GRUP A partir de 7 anys.
DURADA: Uns 15 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, l’educador/a haurà d’elaborar
uns cors de cartolina, tot tallant-los per la meitat amb
diferents formes. És important que les formes amb que estan
partits els cors siguin diferents i es pugui veure a simple
vista.
Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a
explicarà la dinàmica mentre reparteix les meitats de cor
elaborades anteriorment. Es tracta de trobar un parella a
partir de la meitat de cor que té cadascú. Un cop s’ha trobat
la parella, aquesta ha de compartir informació personal, és a
dir, s’han de presentar l’un amb l’altre (nom, edat, aficions,
gustos, d’on ve, etc.). Passats uns 5 minuts, els alumnes
hauran de tornar a col·locar-se a la rotllana i presentar al
seu company, és a dir, reproduir tota la informació que
aquest/a li ha donat (nom, edat, aficions...).
La dinàmica acaba quan tothom ha presentat a la seva
parella.

PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per a un grup de 20 infants.
 Cartolina vermella.
 Plantilla impresa o dibuixada amb forma de cor.
 Llapis.
 Goma.
 Tisores.
VARIANTS: Es poden variar les formes i/o els colors de la cartolina per
facilitar o dificultar la busca de la parella.
Podem marcar per a totes les parelles unes preguntes
concretes, en lloc de fer una presentació lliure.
Un cop s’han trobat totes les parelles, es podria mantenir la
conversa de presentació davant de tot el grup, d’aquesta
manera no s’haurien de presentar l’un a l’altre, sinó que es
presentarien a si mateixos amb un diàleg que podria escoltar
tothom; seria com una mena de roll-playing.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una taula
d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:
Es coneix el grup?
En general, el grup és vergonyós?
Durant: Anotarem aquells fets que ens semblin més
rellevants o que ens hagin sorprès.
Final: Realitzarem un qüestionari, per tal de comprovar si
hem assolit els objectius.
Han coincidit alguns interessos o gustos?
Ha destacat algun interès o gust en especial?
Els ha estat complicat presentar a una altre persona?

Han respectat els torns de paraula?
Han respectat els interessos i gustos del altres?
La presentació ha servit per què el grup és conegués millor?
OBSERVACIONS: És una dinàmica original que permet conèixer més a fons
alguna persona del grup i explicar comés aquesta, fet que fa
estar més atents a les explicacions de l’altre i també crida
l’atenció a tots els participants.
M’ha agradat però l’he trobat una mica pobre, potser pel fet
que nosaltres ja ens coneixíem massa.

TÍTOL: Dibuixa’t
TÈCNICA: Presentació.
 Trobar interessos comuns entre companys.
 Ser capaç de representar-se a un mateix.
ESPAI Interior en un espai ampli.
DURADA: Uns 20 o 30 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a
explicarà la dinàmica, mentre reparteix un full Din-A5 a
tothom. Es tracta de que cada alumne dibuixi coses que li
agraden i/o el caracteritzen per tal de presentar-se. Si algun
alumne no se’n ensurt podem ajudar-lo fent-li preguntes com
<<Quin és el teu plat preferit? I l teu animal? Platja o
muntanya?, etc.>>.
Quan tots els alumnes tinguin acabat el seu dibuix i tornin de
nou a la rotllana començarà una ronda de presentació a
través de l’explicació del dibuix que ha fet cadascú.
La dinàmica acaba quan tots el alumnes hagin explicat el seu
dibuix.
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’entre 15 i 20
infants.
 Llapis.
 Goma.
 Llapis de colors i/o retoladors.
 Full Din-A5.

VARIANTS: Es podria fer la mateixa dinàmica però amb figures amb
volum, amb materials com plastilina, fang o fins i tot paper.
D’aquesta manera l’activitat seria més motivadora i duraria
més estona.
Es podria intentar endevinar què ens ha volgut dir cada
persona a través del seu dibuix. D’aquesta manera la
presentació seria més activa i participativa. A més, d’aquest
manera motivaríem a expressar-se de forma més clara amb
el dibuix.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
Es coneix el grup d’abans?
En general, el grup és vergonyós o obert?
Ha sorgit ja algun interès en comú?
Durant: Es poden analitzar, tot observant, els tipus de
dibuixos per tenir una primera idea del que pot representar.
Si cal, es pot anotar algun fet curiós o algun aspecte que no
haguem entès. En el moment de la presentació podem aclarir
el per què d’alguns dibuixos que abans ens havien semblat
curiosos i anotar altres anècdotes que vagin sorgint.
D’aquesta manera també ens és més fàcil recordar què
volíem demanar en el moment de la presentació, per tal de
no interrompre mentre dura l’expressió plàstica.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de
Han coincidit alguns interessos o gustos?
Ha destacat algun interès o gust en especial?
Els ha estat complicat representar-se a través de l’expressió
plàstica?

S’han representat de forma adequada, tal com són?
S’han representat de manera entenedora?
OBSERVACIONS: Ha estat molt divertit i penso que totes les dinàmiques que
tenen aquest tipus d’element creatiu com a eina motivadora
són molt bones per ajudar a la gent expressar-se de manera
diferent.
Segurament hi ha gent a qui no li agrada gens l’expressió
plàstica i entenc que pot ser avorrit i pesat per a algunes
persones, però penso que introduir activitats d’aquestes està
bé de tant en tant, perquè així aprenem a expressar-nos
d’altres maneres, sense utilitzar la paraula o combinant-la
amb altres elements. També així, ajudem a integrar aquelles
persones que, potser, es comuniquen molt millor des d’altres
àmbits d’expressió que no necessiten de la paraula oral o
escrita.
Personalment, les activitat creatives, sobretot de dibuix,
disseny i escultura m’encanten, així doncs, és una activitat
que m’ha agradat molt.
La única pega que hi he trobat era la falta de retoladors o
colors que haguessin permès una millor expressió i
haguessin donat un toc personal i d’alegria.

Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
TÍTOL: Pere truca a Pau
TÈCNICA: Presentació.
OBJECTIUS:  Memoritzar el nom dels companys de grup.
 Estar atent en tot moment.
ESPAI Interior o exterior en un espai ampli.
DURADA: Uns 10-15 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a
explicarà l’activitat mentre deixa tot de disfresses i/o
complements al mig.
Per començar amb la dinàmica es farà una “ronda de
noms”; si és necessari se’n poden fer dues (en el cas que
el grup no es conegui gens). Acte seguit començarem amb
el joc. A sorts, l’educador/a haurà de decidir qui comença.
L’alumne a qui li toqui iniciar el joc s’haurà de posar les
mans simulant un telèfon al costat de les dues orelles i
haurà de dir << ... truca a ...>> afegint el seu nom al primer
espai i el nom d’alguna persona del grup al segon espai,
per exemple <<Mireia truca a Laia>>. La persona a qui el
primer alumne ha passat la trucada haurà de repetir el gest
dels dos telèfons ràpidament, però aquesta no serà la única
persona que ha d’estar al cas, perquè els seus companys
del costat hauran de reproduir també el gest del telèfon,
però només a la orella del costat més pròxim a la persona
que rep la trucada. La persona que no reaccioni o ho faci
massa tard haurà d’agafar una de les peces de roba de
disfressa del mig i posar-se-la.
El joc continua tot passant-se les trucades fins que vegem

que els noms del integrants del grup han quedat més o
menys clars.
RECURSOS: MATERIAL
I PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup de 20 alumnes.
 Objectes, complements i roba de disfressa.
VARIANTS: Si és un grup que ja es coneix molt, podem complicar la
dinàmica canviant el nom dels integrants, utilitzant els
cognoms, etc.
Podem utilitzar un altre tipus de penyora: posar-se un
gomet a la cara, sortir a ballar, etc.
Podem penalitzar la repetició de trucades a una mateixa
persona, d’aquesta manera pot participar tothom.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala
Es coneix el grup?
En general, el grup és obert?
Durant: S’ha d’analitzar fins a quin punt el grup està
memoritzant els noms dels seus companys i s’ha de parar
en el moment en que el joc es torna monòton, fàcil o creiem
que ja s’han memoritzat bastant els noms.
Han estat atents?
Els ha molestat complir una penyora?
Les reaccions dels integrants eren ràpides?
Han memoritzat els noms dels seus companys?

OBSERVACIONS: Penso que és un joc original i divertit per aprendre el nom
dels integrants d’un grup, però es pot tornar monòton i poc
participatiu si es repeteixen massa alguns noms.
Hem pogut que realment era complicat coordinar els gestos
i més encara quan no recordaves tots els noms, fet que fa
que el grup sencer estigui atent i ajuda a memoritzar els
noms dels companys.
El fet de que hi hagi una penyora afegeix un al·licient molt
divertit al joc, que per si sol seria un pel pobre.

Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar el nivell d’atenció i concentració que
posseeixen els integrants del grup. A més, amb algunes dinàmiques podem
aconseguir potenciar l’escolta activa.
Els podem utilitzar per fer adonar al grup d’alguns valors sobre l’atenció, l’escolta
activa, els inconvenients de les barreres de la comunicació, etc.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només un grau de concentració elevat,
sinó que també pot suposar una posada en comú de valors sobre l’escolta.

TÍTOL: Clínica dels rumors
TÈCNICA: Escolta, atenció i memorització.
OBJECTIUS:  Memoritzar el màxim d’informació possible.
 Adonar-se de com va variant la informació donada.
 Estar atent en tot moment.
Uns 20 alumnes.
ESPAI Interior.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a escollirà a 4 alumnes, depenent del grau de
dificultat del joc poden ser més o menys alumnes. Tres d’ells
hauran de sortir fora de l’aula. Aleshores l’educador/a
explicarà la dinàmica a la resta dels alumnes.
Consisteix en passar un rumor, és a dir, l’alumne que s’ha
quedat a dins, haurà de llegir un text i quedar-se amb la
màxima informació possible. Un cop s’ha llegit el text una o
dues vegades, l’educador/a farà passar a un altre alumne
dels que estava a fora. Ara l’alumne que havia llegit el text li
ha de donar el màxim d’informació possible sobre l’escrit a
l’alumne que acaba d’entrar. L’educador/a tornarà a cridar a
un altre alumne dels que estaven a fora i l’alumne que havia
entrat abans, ara li haurà d’explicar la història. La dinàmica
segueix fins que l’últim alumne que era fora entra i explica la
història a tots els companys. Aquests últims han d’estar
observant i escoltant les variacions de la història en tot
moment. Finalment es pot crear un petit debat per comentar
què ha passat amb la història original i compartir
experiències i opinions sobre els rumors.

PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20 alumnes.
VARIANTS: Es pot complicar o facilitar la història segons l’edat i les
capacitats dels infants del grup.
Podem fer sortir més o menys alumnes depenent del que
vulguem demostrar, de l’edat i les capacitats del grup, etc.
Es pot utilitzar per intentar eradicar algun rumor real que hagi
sorgit dins el grup.
 Hi ha hagut algun mal entès per culpa de rumors entre
ells?
 Saben escoltar?
 Estan atents/es mentre es dona una explicació?
Durant: Es pot analitzar el grau d’informació que estan
memoritzant els alumnes escollits. Valorem també si tothom
està atent mentre dura l’activitat.
 Han sabut analitzar què ha passat amb la història?
 Han estat atents?
 Els ha estat difícil memoritzar la història?
 Hi ha hagut grans variacions amb el text inicial?
OBSERVACIONS: Penso que és una dinàmica que esta molt bé per treballar el
tema dels rumors, un fet que pot arribar a fer molt mal a una
persona, perquè la història original es pot distorsionar fins a
un punt inimaginable. Tant per prevenir aquest tipus de
conducta com per intentar eradicar un rumor creat dins d’un

grup, és la dinàmica perfecte.
Penso que d’aquesta manera les persones atacades no se
senten tant violentes i les atacants s’adonen de que estan
fent malament i que no s’han de creure tot el que els diuen.

TÍTOL: El dictat
TÈCNICA: Escolta i atenció.
OBJECTIUS:  Parar el màxim d’atenció possible.
 Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.
 Comprendre la situació de la parella.
Uns 20 alumnes.
ESPAI Interior o exterior en un espai ampli.
DESENVOLUPAMENT: L’educador explicarà una mica el procés de la dinàmica
amb tots els participants asseguts en semicercle o amb la
col·locació habitual a l’aula.
Acte seguit indicarà als alumnes que han de fer parelles o
trios (depenent de la situació) i repartirà els grupets per
l’aula, de manera que es molestin entre ells el menys
possible per tal d’evitar interferències en la conversa.
Les parelles hauran de seure en una cadira donant-se
l’esquena. A un d’ells se li donarà un dibuix, més o menys
complexa segons les característiques dels participants. A
l’altre alumne se li proporcionarà un full en blanc, un llapis i
una goma i, en cap cas podrà veure el dibuix del seu
company ni xerrar amb ell; haurà d’estar en silenci durant
tota la dinàmica. Aleshores el membre de la parella que té
el dibuix haurà de començar a dictar unes consignes per tal
que l’altre pugui dibuixar una aproximació d’allò que
l’alumne que dicta té en la seva fotocòpia. L’alumne que
dicta haurà de tenir en compte que la seva parella necessita
un ritme pausat i unes instruccions clares, però en cap cas
es podrà girar per veure com està dibuixant el seu
company/a.

Un cop tots els participants hagin acabat, es mostraran les
il·lustracions originals al costat dels dibuixos per tal
d’observar les variacions que s’han produït.
A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la
importància de la comunicació, d’alguns dels seus
elements, de les barreres que podem trobar, etc.
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20
alumnes.
 Fulls Din-A4 blancs.
 Impressió d’un dibuix o imatge.
 Llapis,
 Goma,
 Base sòlida (carpeta, llibre, etc.).
VARIANTS: Un cop acabat el primer dibuix realitzat amb comunicació
unilateral i sense llenguatge corporal, podem apartar-lo i
realitzar un nou dibuix, amb la mateixa tècnica (n’hi ha un
que dicta i un que dibuixa i el dibuix original no es pot
veure), però amb els dos integrants del grup de cara i amb
noves regles: la comunicació pot ser bilateral, es poden fer
gestos i el que dicta pot assenyalar punts amb el dit en el
full del que dibuixa. D’aquesta manera veurem l’evolució
dels dibuixos depenent del tipus de comunicació utilitzada.
Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera
podem observar quines diferències de comprensió hi pot
haver d’una persona a una altre.
L’educador/a pot dictar una sola il·lustració a tots els
alumnes, és a dir, els participants, separats els uns dels
altres, hauran de seguir tots les consignes de l’educador/a.
D’aquesta manera podem veure també varies
interpretacions de la mateixa informació.

 Hi ha algunes “veus cantants” dins el grup?
 Hi ha una bona comunicació entre ells?
 Saben escoltar?
 Estan atents/es mentre es dona una explicació?
Durant: Es pot valorar el grau d’entesa, d’escolta i de
comunicació que hi ha en els petits grups. Valorarem també
les aportacions dels alumnes al debat.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de
 Han sabut escoltar i comprendre?
 Han donat bones consignes?
 Han tingut en compte la situació de la parella?
 Han comprès la importància d’una bona comunicació?
o I la d’una bona escolta?
OBSERVACIONS: Penso que és una activitat divertida i eficaç per treballar
alguns aspectes de la comunicació, les seves barreres i
l’escolta.
Crec que va funcionar força bé a la nostra aula, però no es
va complir la norma “L’alumne que dicta no pot observar
què està dibuixant el seu company”. D’aquesta manera
s’haguessin tret més conclusions sobre les barreres de la
comunicació i es podria haver esbrinat si l’alumne que
dictava es posava a la pell del que dibuixava.
La il·lustració donada semblava força senzilla, però tot i així
van sortir dibuixos molt estranys, així que no penso que
s’hagués de complicar gaire més la situació per arribar a
unes conclusions.
Penso que a faltar una segona part; un debat més extens i/o
la variació en que hi havia molta més comunicació i/o fins i
tot, fer un intercanvi de papers dins de la parella.

TÍTOL: M’estàs escoltant?
TÈCNICA: Escolta
OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.
 Comprendre la situació que s’ha produït.
Uns 10- 15 alumnes.
DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són
imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes
les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de
cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que
quan entrin han d’explicar al seu company o companya una
tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una
anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10
minuts aproximadament, així que els deixarà temps per
pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant,
l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a
les participants que s’havien estat esperant; el seu
company/a els explicarà una història i ells/es, al principi,
han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb
actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador
faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari
(actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.).
És important que el senyal sigui discret, alguna acció que
no es noti i també és convenient fer una bona actuació,
sense exagerar massa.
Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i

comencin a explicar la història a les seves parelles.
La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És
important que l’educador guiï una mica aquelles converses
més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg
(o monòleg, segons com es miri).
Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o
l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es
preguntarà a les persones que explicaven què han
experimentat, què han notat del seu company (escolta
activa o no?).
importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels
sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc.
PRESSUPOST
alumnes.
VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un
d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de
els altres dos participants des de fora i amb més
objectivitat.
Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació
d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa,
d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja
que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè
alguna cosa ha cridat l’atenció.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que
utilitzen en general els participants tot passant un
qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular
aquesta freqüència.
Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses
fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les
persones que explicaven s’han adonat del canvi i han
reaccionat, etc.

Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el
després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem
fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:
 Han interpretar la situació dissimuladament?
 Han observat els canvis de situació?
 Han explicat unes bones històries?
 S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat
curta?
 Han comprès què ha passat?
OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar
què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec
que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure,
sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com
esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no
escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar
activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat.
Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que
algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de
realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que
comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també
de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa
inventada, amb persones que potser no tens massa
confiança, en una situació un pel còmica, etc.

Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar quin tipus d’habilitats socials utilitzen
els integrants del grup a l’hora de resoldre un conflicte o prendre decisions. A més,
amb algunes dinàmiques podem aconseguir potenciar aquestes habilitats i reflexionar
sobre les estratègies que s’utilitzen normalment.
Les podem utilitzar per fer adonar al grup de la importància que tenen la pràctica
d’aquestes habilitats i de la utilització de bones estratègies per a resoldre conflictes de
manera que totes les parts hi surtin guanyant.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només posar en pràctica la gestió i
resolució de conflictes i la presa de decisions, sinó que també pot suposar una posada
en comú sobre les millors estratègies per fer-ho.

Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions
TÍTOL: La taronja
TÈCNICA: Resolució de conflictes
Uns 10- 15 alumnes.

activa o no?).
PRESSUPOST
alumnes.
objectivitat.
reaccionat, etc.

curta?

TÍTOL: Desastrenuclear
TÈCNICA: Presa de decisions
Uns 10- 15 alumnes.

activa o no?).
PRESSUPOST
alumnes.
objectivitat.
reaccionat, etc.

curta?

Reculldedinamiques

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Reculldedinamiques

Similar a Reculldedinamiques (20)

Más de llocprova

Más de llocprova (20)

Último

Último (7)

Reculldedinamiques