Adaptacions als factors ambientals.

1. Factors abiòtics:
Biologia 2n batxillerat
2015
INS Canigó

2. La temperatura

3. • Temperatura màxima superficial terrestre: +60⁰C.
• Temperatura mínima superficial terrestre: -88,3⁰C.
• A l’aigua les temperatures no son tant extremes ja que li costa
molt escalfar-se i refredar-se. Quan es forma una capa de gel
a la superfície aquesta fa d'aïllant tèrmic.
• L’origen dels danys produïts pel fred són la destrucció de
teixits a causa dels cristalls de gel que s’hi formen i els danys
produïts per calor són causats per la desnaturalització de les
proteïnes (45⁰C).
• Les plantes resisteixen més les temperatures extremes.

4. Estratègies per mantenir la temperatura
• Animals homeoterms (capaços de mantenir la Tª corporal
constant): suporten el fred perquè s'aïllen mitjançant el pèl, plomes
o greix (en els mamífers marins). Alguns emigren a zones més
càlides quan arriba l’hivern i davant la calor tenen hàbits
crepusculars. Uns exemples serien:
Amb pèl Amb plomes Amb greix

5. • Animals poiquiloterms (no poden mantenir temperatura constant):
s’allunyen del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el
metabolisme tant com poden (dormint o hivernant). Davant la calor
també tenen hàbits crepusculars o nocturns. Ex:
Refuigi sota la closca
Refugi sota la terra o pedres

6. LA LLUM
Influeix  distribució dels éssers vius.
Distribució estratificada en les plantes terrestres, en les selves o
boscos tropicals.

7. LA LLUM• Adaptacions de les plantes:
• Plantes fotòfiles: zones sol.
• Plantes esciòfiles: viuen a l’ombra
• Fototropismes: plantes creixements
orientats cap a la llum.
• Distribució en 5 estrats:
• Estrat arbori, estrat arbustiu, estrat
herbaci, estrat muscínic i estrat edàfic.
• Organismes fotosintètics aquàtics:
estrat fòtic (superficial il·luminat), estrat
afòtic (a les fosques).
O. F. A
Estrat fòtic
Fitoplàcton (zona
pelàgica)
Horitzons
d’algues (zona
bentònica)
Estrat afòtic
No existeixen
éssers
fotosintètics

8. Adaptacions dels animals
• La coloració dels animals ve determinada per la llum del medi on es troben.
Tipus de
coloració
C. CRÍPTICA Confon l’animal
amb el medi
C. APOSEMÀTICA D’avís
C. MIMÈTICA
Colors perillosos
però animal
inofensiu.

9. Bioluminiscència
• Capacitat dels animals per
produir llum en zones
fosques.
• Per desorientar els
depredadors, atraure
preses, etc.
• Animals carnívors 
adaptació vida sense llum
 cecs mancats de
pigments protectors pell.

10. Fotoperíode
• Realització de determinats processos
segons la durada del dia i la nit.
Animals: diürns, nocturns i crepusculars
• Si és anual, determina el moment de
la migració, de la muda, de la floració
de determinades plantes, etc.

11. La humitat

12. La humitat de l’aire
La humitat és el vapor que hi ha a l’aire
atmosfèric.
Humitat absoluta: quantitat
total de vapor d’aigua que hi
ha a l’aire (g/m³).
Humitat relativa: relació
entre la humitat absoluta i la
màxima humitat possible en
les mateixes condicions de
pressió i temperatura (%).

13. Adaptació animal
- Tenir un tegument impermeable.
- Tenir estructures que retenen l’aire i
mantenen l’humitat.
- Produir secrecions mucoses que
mantenen la pell humida.

14. - Tenir l’aparell respiratori a l’interior del cos.
- Fecundació interna (vivípara), o externa (ovípara).
Adaptació animal

15. - Hàbits especials.
- Adaptació del cicle biològic a l’estació de
secà.
- Capacitat de beure aigua del mar.
Adaptació animal

16. Característiques:
• Arrels molt llargues.
• Fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb
pocs estomes.
• Pilositat abundant capaç de retenir aire i
mantenir una microatmosfera humida.
• Tiges i fulles suculentes on s’emmagatzema una
gran quantitat d’aigua de reserva.
• Fecundació a través de pol·len.
• Formació de llavors.
Adaptació de les plantes

17. - Hidròfits. - Xeròfits.
- Higròfits. - Mesòfits.
Adaptació de les plantes

18. LA PRESSIÓ
• És la força per unitat de superfície que
exerceix el pes de l’aire.
• A mesura que augmenta l’altura la pressió i l’oxigen
disminueixen.
• A 6000m sobre el nivell del mar, la pressió és de 380 mm Hg, i
per tant, la parcial és de només 80 mm Hg.
• La pressió hidrostàtica és la força per unitat de superfície que
exerceix l’aigua.

19. Adaptacions a la pressió
• A grans altituds sobre el nivell del mar, la pressió
parcial d’oxigen és molt baixa. En els animals que
viuen en aquestes condicions, com les llames dels
Andes, molts ocells o els animals aquàtics dels rius i
llacs d’altes muntanyes, etc. hi ha adaptacions com
ara la presencia d’hemoglobines especials amb més
afinitat per l’oxigen.
• Entre les adaptacions a la pressió hidrostàtica hi ha
la bufeta natatòria que tenen molts peixos. Els
peixos dels fons abissals són plans i no tenen
cavitats internes amb aire.

20. LA SALINITAT
És la concentració de sals minerals dissoltes.
• A l’aigua del mar la mitjana és d’uns 35 g/l.
• A l’aigua dolça pot ser de tan sols 0,5 g/l.
Quan es produeix l’osmosi podem trobar 3 tipus d’organismes:
Poiquilosmòtics Si varia la salinitat del medi també varia la
del seu medi intern, si supera l’interval de
tolerància moren. (Algues i major part
d’invertebrats). ORGANISMES
ESTENOHALINS.
Homeosmòtics poc eficaços Aquests organismes tenen adaptacions per
regular la salinitat interna, com no solen ser
gaire eficaçes la major part són organismes
ESTENOHALINS. (La majoria de peixos).
Homeosmòtics eficaços Suporten grans canvis de salinitat, com ara
els que comporta el pas de l’aigua dolça a
l’aigua del mar. (anguila, salmó, gamba…)
ESPÈCIES EURIHALINES.

21. ELS CORRENTS DEL MEDI
• Són els moviments que presenten l’aigua i
l’aire.
• Provoquen adaptacions especials als éssers vius i influeixen en
la seva distribució espacial.
CORRENTS AERIS CORRENTS MARINS
Aprofitats per:
-Migracions (ocells i insectes)
-Dispersió del pol·len o llavors 
(plantes)
Principals adaptacions als vents forts:
-Escurçament de les ales d’alguns
insectes i la mida petita d’algunes
plantes.
Aprofitats per:
-Migracions  (peixos, cetacis…)
Principals adaptacions al moviment del mar quan
xoca amb la costa:
-Adherències al substrat.
-Excavacions a les roques.
-Amagar-se a les esquerdes.
Principals adaptacions al moviment dels rius:
-Forma plana de nombroses larves d’insectes.
-Refugiar-se sota les pedres.
-Fer un estoig de pedretes.
-Tenir ventoses.