1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
Unitat 4
Índex general
0.-INTRODUCCIÓ
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
2. 0. INTRODUCCIÓ
LA GEOGRAFIA Estudia com s'organitza la
POLÍTICA
societat a l'espai
o geopolítica
com
resultat de la La POLITICA és la Ciència de
ESTAT governar l'Estat, d'organitzar i
administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS,
que significa ciutat
ACTUALMENT
TRADICIONALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania
Ha estat l’organització
a entitats supranacionals, com l'ONU o la
bàsica de les societats
Unió Europea
3. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
És el conjunt de les institucions creades per regular
la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un
L’ESTAT territori i que estan governades per unes mateixes
lleis sota un mateix poder
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El
territori estatal acostuma a estar ben delimitat per
unes fronteres que permeten distingir-lo d'uns altres
estats
ELEMENTS LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
CONSTITUTIUS seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per
igual tots els ciutadans
EL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la
forma de vida dels habitants de l’Estat
4. PODERS DE L’ESTAT
PODER PODER PODER
LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL
Capacitat Capacitat de
Capacitat de
d’aplicar les jutjar qui no
fer les lleis
lleis compleix les lleis
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que
dona (infraestructures,sanitat, educació, etc)
MITJANS DE
L’ESTAT
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
5. 2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS
Es el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que
SOBIRANIA finalment pot exercir el poder. En funció de qui
tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:
ESTAT ESTAT NO
DEMOCRÀTIC DEMOCRÀTIC
L’exercici del El poder el té
poder resideix una persona o
en el poble grup de persones
Els ciutadans exerceixen assamblees
DIRECTA directament el poder
mitjançant referèmdums
TIPUS DE
DEMOCRACIA
Democracia representativa: els ciutadans
INDIRECTA designen per mitjà de eleccions els qui
exerciran la sobirania en el seu nom
6. DEMOCRÀCIA ELECCIONS per triar
PARLAMENT
REPRESENTATIVA els representants a un
tria
President del Govern
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles
sense cap tipus de coacció
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els
drets humans han de poder presentar-se
REQUISITS DE
LES ELECCIONS SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors
d’edat han de poder votar sense distinció de raça,
sexe o riquesa
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de
poder triar els seus representants
7. Es la forma que tenen els ciutadans amb
ELS PARTITS
unes idees afins d’organitzar-se en una
POLÍTICS democràcia (ideologia)
els seus programes electorals, que
recullen els objectius que es
proposen d'assolir si accedeixen al
poder
presenten
els seus candidats, que concorren a
les eleccions
8. A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE
DIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de
PODERS persones acapari tot el poder. Els tres poders són
independents i es controlen mutuament
9. 3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS
Els reis fan la funció de cap d'Estat
MONARQUIA però no governen. Els seus càrrecs
PARLAMENTÀRIA són vitalicis i hereditaris. Gran
Bretanya, Espanya
EN FUNCIÓ DEL
CAP D’ESTAT Cap de l'Estat: el president de la
república, que és elegit per la
REPÚBLICA
ciutadania. El govern de l'Estat queda
PARLAMENTARIA
a les mans del primer ministre.
França, Alemanya
10. No interfereix a l’economia, que
ESTAT LIBERAL ha de funcinar amb les seves
pròpies regles. Els Estats Units
EN FUNCIÓ DE
LA POLÍTICA
ECONÒMICA
L’estat ha de intervenir a
l’economia per redistribuir la
ESTAT SOCIAL riquesa (pensions, educació,
sanitat, subsidi d’atur, etc).
Europa
11. Un Govern Central es el que pren
ESTAT
totes les decisions que afecten als
CENTRALISTA
territoris que el formen. França
EN FUNCIÓ DE
LA DISTRIBUCIÓ
ESPACIAL DEL
El govern central delega part les
PODER
ESTAT seves competències en governs
DESCENTRALITZAT regionals que gestionen els seus
territoris
Estat Federal Estat autonòmic
Alemanya Espanya
12. TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la
major part de la història. La democràcia només se ha imposat com a
forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i
MONARQUIA que governa en nom de Deu. Forma de govern dominant a
ABSOLUTA Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs
països musulmans com Arabia Saudita
Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un grup
DICTADURA ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al
continent africà
13. 4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
L’ESTAT exerceix de forma actualment
exclusiva el poder i la l’ESTAT ha cedit part del
sobirania, delegada als països seu poder a:
democràtics pel poble.
ORGANITZACIONS ENTITATS
SUPRANACIONALS LOCALS I
REGIONALS
Ajuntaments
ONU
Comunitats Autonomes
Unió Europea
Estats Federats
etc
etc
14. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
Cap ESTAT té prou força per
imposar el seu poder sobre els
MULTILATERALISME altres, pel que es formen aliances
polítiques, econòmiques i militars
(OTAN, ONU, etc)
L’economia funciona a nivell mundial i
CAUSES DE LA
GLOBALITZACIÓ els estats han de coordinar-se per
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA fer front als nous desafiaments
DELS ESTATS
(OPEP, MERCOSUR, etc)
Aparició de problemàticas
mundials que s’han de solucionar
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
de forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries, sanitat, gana, etc)
15. L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de
SUBSIDIARIETAT –es l’administració més propera al ciutadà la que millor
pot respondre a les seves necessitats-.
AJUNTAMENT
CONSELL COMARCAL
NIVELLS DE
ADMINISTRACIÓ DIPUTACIÓ PROVINCIAL
Catalunya-Espanya
COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT)
GOVERN DE L’ESTAT
16. NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)
TIPUS DE
REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)
REGIONS
GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)
17. COORDINADORS de les administracions locals
Garants de la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de
tots els ciutadans de l’ESTAT
FUNCIONS DE
L’ESTAT ACTUAL Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES
bàsiques de comunicació del país (carreteres,
ferrocarril, etc)
Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la
pertinença a diferents organismes supranacionals
18. 5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
Els problemes actuals Les solucions també han de
son globals ser globals
com
Els tractats, convenis i declaracions internacionals
de drets, que es comprometen a acomplir
Amb l’acció
conjunta dels mitjançant
ESTATS
Les organitzacions supranacionals, amb diferents
finalitats
19. Restringits a determinats països
TRACTATS I CONVENIS
Poden ser
INTERNACIONALS
Oberts a tots els països
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Pau de Versalles
MEDI AMBIENT: Tractat de Kioto
Tipus de tractats
POLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida
ECONÒMIC: Tractat de lliure comerç
ETC
20. DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS
DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS
DECLARACIONS
UNIVERSALS DE DRETS DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA
DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA
ETC
Son d’obligat cumpliment
pels països signants
21. Els Estats creen institucions
ORGANITZACIONS permanents per resoldre de forma
SUPRANACIONALS coordinada problemes i reptes que
tenen una dimensió internacional
ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els
països del món. Ex: ONU, l’Organització Mundial
del Comerç, etc.
Tipus
d’organitzacions
supranacionals
ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de
acomplir certs requisits de localització
geogràfica, característiques econòmiques,
religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20,
Conferència Islàmica.
22. ORGANITZACIÓ DE
Creada al 1945 i formada per gairebé tots
LES NACIONS els ESTATS reconeguts del món
UNIDES
Mantenir la Pau
OBJECTIUS Defensar els Drets Humans
Fomentar el desenvolupament econòmic
ORGANITZACIÓ
23. 6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
Entitats públiques amb finalitats
ORGANITZACIONS NO
humanitàries i socials que no depenen dels
GOVERNAMENTALS
governs i que són independents dels Estats
ONG
i dels Partits Polítics
CIUTADANS PARTICULARS
EMPRESES
QUÍ LES FORMA?
ASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC
DONATIUS DELS SEUS MEMBRES
CÓM ES FINANCIEN? TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990,
es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos
de cada Estat per ajudar els paisos pobres
̈
24. Actuacions preventives o directes en
cas d’emergències humanitàries per
ACCIONS
HUMANITÀRIES
guerres, fams, catàstrofes naturals,
etc (Creu Roja, Metges Sense
Fronteres, etc)
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
FINALITATS DE DEFENSA DELS
nens, pena de mort, etc-(Amnistia
LES ONG DRETS HUMANS
Internacional, Save the Children,
etc)
Denúncia de la destrucció del medi
PROTECCIÓ DE LA
NATURA
ambient i defensa dels drets dels
animals (Greenpeace, WWF, etc)
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents
MOVIMENTS
socials per defensar a nivell internacional les
SOCIALS
agressions als drets socials i econòmics de les
INTERNACIONALS
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
26. 7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
És el conjunt de costums, de coneixements
i de maneres de viure que un grup de
LA CULTURA
persones sent com a propi i, al mateix
temps, diferent d'altres grups
No es deuen a les característiques físiques
de les persones sinó a l'educació, a la
LES DIFERÈNCIES
forma de viure i de pensar, etc. Totes les
CULTURALS
cultures tenen dret a desenvolupar-se
lliure i dignament
27. Defensa la coexistència de grups
MULTICULTURALITAT humans diversos i les seves cultures,
sense imposicions ni maximalismes
28. Es caracteritza per la generalització
d'unes mateixes pautes de consum. A
través d'elles, un nombre cada vegada
LA CULTURA DE MASSES I
major de persones consumeix idèntics
LA SOCIETAT DE CONSUM
productes, de manera que les seves
formes culturals són cada vegada més
similars
A aquesta homogeneïtzació
contribueixen els mitjans de
comunicació, l'augment en el
nombre i la facilitat dels
transports.