Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

43.176 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

  1. 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Unitat 4 Índex general 0.-INTRODUCCIÓ 1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT 2. – L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS 3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS 4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ 5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS 6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG 7. –ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN
  2. 2. 0. INTRODUCCIÓ LA GEOGRAFIA Estudia com sorganitza la POLÍTICA societat a lespai o geopolítica com resultat de la La POLITICA és la Ciència de ESTAT governar lEstat, dorganitzar i administrar les societats. La paraula prové del grec POLIS, que significa ciutat ACTUALMENT TRADICIONALMENT Els estats cedeixen part de la seva sobirania Ha estat l’organització a entitats supranacionals, com lONU o la bàsica de les societats Unió Europea
  3. 3. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT És el conjunt de les institucions creades per regular la vida i lactivitat de les persones, que viuen en un L’ESTAT territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo duns altres estats ELEMENTS LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les CONSTITUTIUS seves lleis: els drets i les obligacions que afecten per igual tots els ciutadans EL PODER. L’Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l’Estat
  4. 4. PODERS DE L’ESTAT PODER PODER PODER LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL Capacitat Capacitat de Capacitat de d’aplicar les jutjar qui no fer les lleis lleis compleix les lleis ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar la estructura de l’Estat i tots el serveis que dona (infraestructures,sanitat, educació, etc)MITJANS DE L’ESTAT L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
  5. 5. 2. L’EXERCICI DEL PODER: ESTATS DEMOCRÀTICS Es el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que SOBIRANIA finalment pot exercir el poder. En funció de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats: ESTAT ESTAT NO DEMOCRÀTIC DEMOCRÀTIC L’exercici del El poder el té poder resideix una persona o en el poble grup de persones Els ciutadans exerceixen assamblees DIRECTA directament el poder mitjançant referèmdums TIPUS DE DEMOCRACIA Democracia representativa: els ciutadans INDIRECTA designen per mitjà de eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom
  6. 6. DEMOCRÀCIA ELECCIONS per triar PARLAMENT REPRESENTATIVA els representants a un tria President del Govern LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coacció PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-seREQUISITS DELES ELECCIONS SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representants
  7. 7. Es la forma que tenen els ciutadans ambELS PARTITS unes idees afins d’organitzar-se en una POLÍTICS democràcia (ideologia) els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen dassolir si accedeixen al poder presenten els seus candidats, que concorren a les eleccions
  8. 8. A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DEDIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de PODERS persones acapari tot el poder. Els tres poders són independents i es controlen mutuament
  9. 9. 3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS Els reis fan la funció de cap dEstat MONARQUIA però no governen. Els seus càrrecs PARLAMENTÀRIA són vitalicis i hereditaris. Gran Bretanya, Espanya EN FUNCIÓ DEL CAP D’ESTAT Cap de lEstat: el president de la república, que és elegit per la REPÚBLICA ciutadania. El govern de lEstat queda PARLAMENTARIA a les mans del primer ministre. França, Alemanya
  10. 10. No interfereix a l’economia, que ESTAT LIBERAL ha de funcinar amb les seves pròpies regles. Els Estats UnitsEN FUNCIÓ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA L’estat ha de intervenir a l’economia per redistribuir la ESTAT SOCIAL riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Europa
  11. 11. Un Govern Central es el que pren ESTAT totes les decisions que afecten als CENTRALISTA territoris que el formen. França EN FUNCIÓ DELA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL El govern central delega part les PODER ESTAT seves competències en governs DESCENTRALITZAT regionals que gestionen els seus territoris Estat Federal Estat autonòmic Alemanya Espanya
  12. 12. TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la major part de la història. La democràcia només se ha imposat com a forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat iMONARQUIA que governa en nom de Deu. Forma de govern dominant aABSOLUTA Europa fins al segle XIX i actualment es troba a certs països musulmans com Arabia Saudita Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un grupDICTADURA ètnic o una ideologia controla el poder. Predomina al continent africà
  13. 13. 4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ L’ESTAT exerceix de forma actualment exclusiva el poder i la l’ESTAT ha cedit part del sobirania, delegada als països seu poder a: democràtics pel poble. ORGANITZACIONS ENTITATS SUPRANACIONALS LOCALS I REGIONALS Ajuntaments ONU Comunitats Autonomes Unió Europea Estats Federats etc etc
  14. 14. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els MULTILATERALISME altres, pel que es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc) L’economia funciona a nivell mundial i CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ els estats han de coordinar-se perGLOBALITZACIÓ ECONÒMICA fer front als nous desafiaments DELS ESTATS (OPEP, MERCOSUR, etc) Aparició de problemàticas mundials que s’han de solucionar GLOBALITZACIÓ POLÍTICA de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries, sanitat, gana, etc)
  15. 15. L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓL’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi deSUBSIDIARIETAT –es l’administració més propera al ciutadà la que millorpot respondre a les seves necessitats-. AJUNTAMENT CONSELL COMARCAL NIVELLS DE ADMINISTRACIÓ DIPUTACIÓ PROVINCIAL Catalunya-Espanya COMUNITAT AUTONOMA (GENERALITAT) GOVERN DE L’ESTAT
  16. 16. NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)TIPUS DE REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)
  17. 17. COORDINADORS de les administracions locals Garants de la IGUALTAT DE DRETS I DEURES de tots els ciutadans de l’ESTAT FUNCIONS DEL’ESTAT ACTUAL Creació i manteniment de les INFRAESTRUCTURES bàsiques de comunicació del país (carreteres, ferrocarril, etc) Les RELACIONS INTERNACIONALS, incloses la pertinença a diferents organismes supranacionals
  18. 18. 5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS Els problemes actuals Les solucions també han de son globals ser globals com Els tractats, convenis i declaracions internacionals de drets, que es comprometen a acomplir Amb l’acció conjunta dels mitjançant ESTATS Les organitzacions supranacionals, amb diferents finalitats
  19. 19. Restringits a determinats païsosTRACTATS I CONVENIS Poden serINTERNACIONALS Oberts a tots els països ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears PAU : Pau de Versalles MEDI AMBIENT: Tractat de KiotoTipus de tractats POLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida ECONÒMIC: Tractat de lliure comerç ETC
  20. 20. DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS DECLARACIONSUNIVERSALS DE DRETS DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA ETCSon d’obligat cumplimentpels països signants
  21. 21. Els Estats creen institucionsORGANITZACIONS permanents per resoldre de formaSUPRANACIONALS coordinada problemes i reptes que tenen una dimensió internacional ÀMBIT MUNDIAL. Poden ser membres tots els països del món. Ex: ONU, l’Organització Mundial del Comerç, etc. Tipus d’organitzacions supranacionals ÀMBIT REGIONAL. Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea, G20, Conferència Islàmica.
  22. 22. ORGANITZACIÓ DE Creada al 1945 i formada per gairebé tots LES NACIONS els ESTATS reconeguts del món UNIDES Mantenir la Pau OBJECTIUS Defensar els Drets Humans Fomentar el desenvolupament econòmic ORGANITZACIÓ
  23. 23. 6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG Entitats públiques amb finalitats ORGANITZACIONS NO humanitàries i socials que no depenen dels GOVERNAMENTALS governs i que són independents dels Estats ONG i dels Partits Polítics CIUTADANS PARTICULARS EMPRESES QUÍ LES FORMA? ASSOCIACIONS CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC DONATIUS DELS SEUS MEMBRES CÓM ES FINANCIEN? TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES APORTACIONS DEL GOVERN Les ONG, partir de la reunió dEstocolm lany 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els paisos pobres ̈
  24. 24. Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per ACCIONS HUMANITÀRIES guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc) Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets delsFINALITATS DE DEFENSA DELS nens, pena de mort, etc-(Amnistia LES ONG DRETS HUMANS Internacional, Save the Children, etc) Denúncia de la destrucció del medi PROTECCIÓ DE LA NATURA ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc) Moviments socials que agrupen a ONG i altres agentsMOVIMENTS socials per defensar a nivell internacional lesSOCIALS agressions als drets socials i econòmics de lesINTERNACIONALS persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
  25. 25. 7. ÁMBITS CULTURALS DEL MÓN És el conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de LA CULTURA persones sent com a propi i, al mateix temps, diferent daltres grups No es deuen a les característiques físiques de les persones sinó a leducació, a la LES DIFERÈNCIES forma de viure i de pensar, etc. Totes les CULTURALS cultures tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament
  26. 26. Defensa la coexistència de grupsMULTICULTURALITAT humans diversos i les seves cultures, sense imposicions ni maximalismes
  27. 27. Es caracteritza per la generalització dunes mateixes pautes de consum. A través delles, un nombre cada vegadaLA CULTURA DE MASSES I major de persones consumeix idènticsLA SOCIETAT DE CONSUM productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similarsA aquesta homogeneïtzaciócontribueixen els mitjans decomunicació, laugment en elnombre i la facilitat delstransports.

×